TEMA 6: L'ESTAT CIVIL I LES CONDICIONS PERSONALS. EL REGISTRE CIVILS (2012)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Derecho + Administración y Dirección de Empresas - 1º curso
Asignatura Derecho civil I
Año del apunte 2012
Páginas 7
Fecha de subida 18/11/2014
Descargas 6
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 6. L'ESTAT CIVIL I LES CONDICIONS PERSONALS. EL REGISTRE CIVIL 1. Principi d'igualtat i no discriminació. L'estat civil: concepte i caràcters.
Enumeració tradicional Estat civil: "una qualitat de la persona que determina la seva posició davant el Dret". Són circumstàncies personals que resulten determinants a l'hora de fixar una posició de la persona davant del Dret: conjunt de drets i deures.
Les consideracions personals considerades estat civil tenen un cert caràcter de permanència però poden variar: - Amb el temps, com passa amb la minoria i majoria d'edat, - Es poden modificar per actes realitzats a voluntat de la pròpia persona: l'estat de casat s'adquireix contraient matrimoni, - O fets aliens a la persona: malaltia que determina que la persona no pugui governar-se per si mateixa i determinant de la incapacitació.
Caràcters: La regulació dels estats civils és qüestió d'ordre públic: - Les normes que regulen l'estat civil són imperatives - S'estableix la necessitat que intervingui el ministeri fiscal en tots els plets que versen sobre estat civil - L'estat civil té eficàcia erga omnes: davant de tots, es pot conèixer per qualsevol persona ordenant la seva inscripció, publicitat i prova, en el Registre Civil Estats civils tradicionals: Tradicionalment s'han considerat els següents estats civils: - La nacionalitat i el veïnatge civil: la nacionalitat determina la llei que ha de regir la persona i el veïnatge civil determina la submissió al Codi Civil o l'ordenament civil propi d'una CA.
- Matrimoni i filiació: l'estat casat confereix drets i deures respecte a l'altre cònjuge i a la llar familiar. La relació paternofilial confereix drets i deures als lligats per aquest vincle.
- L'edat: en funció de la mateixa es regula l'estat de menor edat i major edat que determina la capacitat d'obrar de la persona.
- Incapacitació: limitació de la capacitat d'obrar de la persona, reconeguda per sentència judicial que a més estableix el sistema de protecció de la persona més adient.
- No constitueixen estats civils la situació d'absència i els estats d'insolvència (concurs).
o Absència: perquè tot i la declaració d’absència legal comporta el nombrament d’un representant de l’absent, no afecta a la capacitat d’obrar d’aquest que pot seguir actuant vàlidament o Concurs: perquè nomes afecta a l’exercici de les facultats d’administració i disposició del patrimoni del concursat, que pot quedar sotmès a la intervenció de les administradores concursals, o suspès i substituït sense suposar en cap cas limitació de la seva capacitat d’obrar.
2. Les condicions personals emergents: la vellesa i la discapacitat. L'assistència i la protecció jurídica del discapacitat Al costat d'aquests estats civils tradicionals apareixen altres condicions personals que es prenen en consideració, atorguen efectes civils a determinades relacions de convivència: Formulació de normes especials que estableixen una particular protecció de la persona - Ex: la regulació de les unions estables heterosexuals i homosexuals i l’acolliment de persones grans Asistencia i protecció jurídica del discapacitat: - La vellesa civil o qualitat de persona gran se situa en l'edat de 65 anys: protecció deguda a la manca de recursos i pèrdua d'ambient familiar i social - Article 226-1 CCC: "La persona major d'edat que ho necessiti per tenir cura d'ella mateixa o dels seus béns, a causa de la disminució no incapacitant de les seves facultats físiques o psíquiques, pot sol·licitar a l'autoritat judicial el nomenament d'un assistent , d'acord amb el que estableix el present capítol, pel procediment de jurisdicció voluntària. L'autoritat judicial ha de respectar la voluntat de la persona que s'ha d'assistir pel que fa al nomenament o exclusió d'alguna persona per a exercir la funció d'assistència.
o En l'àmbit personal: l'assistent ha de vetllar pel benestar de la persona assistida, respectant plenament la voluntat i les opcions personals.
o En l'àmbit patrimonial, l'assistent ha d'intervenir, juntament amb la persona assistida, en els actes jurídics relacionats amb les funcions de l'assistència. A petició de la persona assistida, l'autoritat judicial també pot conferir a l'assistent funcions d'administració del patrimoni de la persona assistida, sens perjudici de les facultats d'aquesta de fer actes d'aquesta naturalesa per ella mateixa.
- La discapacitat pot ser física o psíquica - La dependència de la persona, definida com l'estat en què es troben les persones que per motiu d'alguna discapacitat física, psíquica, sensorial o mental necessiten l'ajuda d'una altra persona per dur a terme les activitats bàsiques de la vida diària (art 4 Llei catalana 18/2003 de suport a les famílies).
- Amb independència de la incapacitació o no de la persona dependent: Llei 41/2003 de 18 de novembre de protecció de les persones amb discapacitat regulen nous mecanismes de protecció de les persones incapacitada o dependent (patrimoni protegit).
o Article 227-2 CCC: Patrimoni protegit: comporta l'afectació de béns aportats a títol gratuït pel constituent, i també dels seus rendiments i subrogats, a la satisfacció de les necessitats vitals del beneficiari.
o S'identifica mitjançant la denominació que consta en l'escriptura de constitució i és un patrimoni autònom, sense personalitat jurídica, sobre el qual el constituent, l'administrador i el beneficiari no tenen la propietat ni cap altre dret real.
2. Els títols d'estat civil. Possessió d'estat. Estat civil putatiu Títol d'adquisició: Causa per la qual es té un determinat estat civil: - Pot ser degut a un fet jurídic com el transcurs del temps (rellevant per l'edat), Pot ser degut a un acte jurídic de declaració de voluntat (com el matrimoni), - Pot ser degut a un acte administratiu com la concessió de nacionalitat o - Pot ser degut a una resolució judicial com la sentència d'incapacitació.
Títol de legitimació: permet a una persona actuar com a titular d'un estat civil sense necessitat de provar la causa d'atribució: Hi ha dos títols de legitimació - El títol de legitimació per excel·lència és el Registre civil - Possessió d'estat (Mitjà de prova de l'estat civil subsidiari a les actes del Registre) o Representa l'exercici públic, pacífic i continuat del conjunt de drets i facultats que configuren un determinat estat civil. És en definitiva l'aparença d'estat civil.
o La possessió de l'estat Requereix: Exercici habitual de les facultats d'un estat civil i el Reconeixement social que la persona posseeix aquest estat civil.
4. Constància registral de l'estat civil: El Registre Civil: concepte i organització. La publicitat formal del Registre. El canvi de nom i de sexe Registre Civil: institució o servei administratiu al càrrec del qual es troba la publicitat dels fets que afecten a l'estat civil de les persones o immediatament relacionats amb aquest estat. Cal destacar que per estat civil s'entén qualsevol qualitat o circumstància estable de la persona que, d'una manera o una altra, afecti la seva capacitat d'obrar. Per tant serà obligatori inscriure qualsevol circumstància que afecti a aquesta capacitat. L’ article 1 LRC en concordança amb l'article 325 CC, disposa que constitueixen objecte del Registre Civil les dades relatives a les persones: naixement, filiació, nom i cognoms, emancipació i habilitació d’edat, modificacions judicials de la capacitat de les persones o que aquestes han estat declarades en concurs, fallida o suspensió de pagaments, declaracions d’absencia o mort, nacionalitat i veinatge, patria potestat, matrimoni i defunció.
- Actualment el Registre Civil es troba regulat per la Llei del 8 de juny de 1957, sobre el Registre Civil. Tot i que a partir del 22 de juliol de 2014 entrarà en vigor una nova llei, la Llei 20/2011 de 21 de juliol de 2011.
o o - Amb aquesta nova llei es prioritza l’historial de cada individu, pel que es crea un únic registre individual per a cada persona, a qui se li assigna un codi personal des de la primera inscripció amb el naixement. En aquest registre s’inscriuran continuada, successiva i cronologicament tots els fets que tinguin acces al RC.
A més, de conformitat amb els articles 2 i 3 LRC, el Registre Civil és un registre electrònic i únic per a tota Espanya.
Segons l’article 9 LRC, en el RC constaran els fets que afectin als espanyols i son inscribibles: tant si succeeixen a Espanya com a l’estranger i els succeïts en territori espanyol tot i que afectin a estrangers.
Organització: El Registre Civil depèn del Ministeri de Justícia i a través de la DGRN (Direcció General de Registres i Notariat) El nou Registre Civil ens ofereix una organització molt més senzilla que l’anterior: 1. Oficines Generals: existirà una per Comunitat o Ciutat Autònoma i una altra més per cada 500.000 habitants, al front de la qual es trobarà un Encarregat.
2. Oficines Consulars: estan a càrrec dels Cònsols d’Espanya o dels funcionaris diplomàtics encarregats de les Seccions consulars de la Missió Diplomàtica.
3. Oficina Central: el Ministeri de Justícia designarà els Encarregats de la Oficina Central del Registre Civil.
Seccions: Hi ha 4, cadascuna en un llibre diferent: - 1 ª: Naixements i general: s'inscriuen els naixements en què concorrin les condicions establertes en l'art. 30 CC, al seient principal, amb l'expressió de la data, hora i lloc, sexe del nascut i nom que se li dóna. En la inscripció de naixement constarà la filiació materna i la paterna, per referència a la inscripció del matrimoni dels pares o per inscripció del reconeixement. S'inscriuen al marge de la inscripció de naixement dels fets que afecten a l'estat civil de l'inscrit: l'adopció, les modificacions judicials de capacitat, les declaracions de concurs, fallida o suspensió de pagaments, les declaracions d'absència o mort, els fets relatius a la nacionalitat ... També s’inscribiran els fets que afectin a la patria potestat, a exepcio de la mort dels pares.
- 2 ª: matrimonis: celebració del matrimoni civil o en forma religiosa, amb indicació de la data, hora i lloc en què es contreu, les mencions d'identitat dels contraents, nom, cognoms i qualitat de l'autoritzant. Al marge s'inscriuran les sentències i resolucions sobre validesa, nul · litat, separació o divorci.
- 3 ª: Defuncions: s'inscriu la mort de la persona, amb indicació de la data, hora i lloc en què s'esdevé. La inscripció es practica en virtut de la declaració de defunció formulada al qüestionari oficial imprès, acompanyada de certificat mèdic expedit pel qual hagi assistit el difunt en l'última malaltia o per un altre que hagués reconegut el cadàver.
- 4 ª: Tuteles i representacions legals: s'inscriuen l'organisme tutelar i les altres representacions legals que no siguin de persones jurídiques, i les seves modificacions.
Amb la llei nova, que recordem entrarà en vigor l’any 2014 desapareixeran en detriment dels registres unics de cada individu.
a) Els naixements, matrimonis i defuncions s'inscriuen en el registre municipal o consular del lloc en què s'esdevenen. Si es desconeix el lloc: Registre del lloc on apareix el nen abandonat o el cadàver. Fets ocorreguts al terme d'un viatge és competent el Registre del lloc en què es produeixi el. Si es tracta de mort, el del lloc on s'hagi d'efectuar l'enterrament o, si no, el de primera arribada.
b) Les inscripcions relatives a organisme tutelar s'inscriuen al Registre Civil del domicili de les persones subjectes a tutela en el moment de constituir aquesta. La representació de l'absent s'inscriu en el Registre del lloc on es declara l'absència i la del defensor del desaparegut en el lloc que constitueix la defensa. Les altres representacions s'inscriuen en el Registre del lloc on es constitueixin.
c) En el Registre Central s'inscriuen els fets per a la inscripció no resultin competents altres registres i els que no puguen per concórrer circumstàncies excepcionals de guerra o altres que impedeixin el funcionament del registre corresponent.
Assentaments del Registre: Anotació o constància escrita d'un fet o circumstància Les inscripcions: constitueixen la prova dels fets inscrits (art 2 LRC) - Principals encapçalen el foli registral de cada secció: les de naixement, matrimoni, defunció i la primera de cada tutela o representació legal - Marginals: al marge de la inscripció principal (altres fets que hagin de ser inscrits) Les inscripcions al RC es practiquen: - Per norma general a instància de part - Estan obligats a promoure els designats en cada cas per la llei, aquells a qui es refereix el fet inscriptible, els seus hereus i el Ministeri Fiscal.
- En carregat del Registre qualificarà els fets la inscripció se sol · licita segons declaracions i documents: s'estén seient o denega la inscripció La publicitat formal: projecció a l’exterior del contingut del Registre Amb la llei de 1957 es podia conèixer els assentaments registrals per: o o o Consulta directa dels propis llibres registrables.
Les notes simples informatives Les certificacions: documents públics amb ple valor probatori. És el mitjà més utilitzat i un exemple es el llibre de familia.
Amb la nova llei, la publicitat del Registre Civil s’articula a partir de dos instruments: 1. Certificació electrònica: són competents per expedir certificacions de les dades que constin als assentaments del Registre Civil els Encarregats de les Oficines del Registre Civil. A més, podem distingir entre dos tipus de certificacions: - Literals: comprendran la totalitat del contingut de l’assentament o assentaments a què es refereixin.
- En extracte: contindran les dades que es determinin reglamentàriament.
2. Accés de l’Administració, en l’exercici de les seves funcions públiques, a la informació registral: es concep com l’instrument preferent de publicitat.
Segons l'article 6-1LRC, el Registre Civil és públic per als qui tinguin interès a conèixer els assentaments, interès que, d'acord amb l'art. 17-II RRC, es presumeix en qui sol · licita una certificació.
No obstant això, no tota inscripció en el Registre és pública. Als articles 83-84 LRC de la nova llei es troben definides les dades sotmeses a règim de protecció especial: a) La filiació adoptiva i la desconeguda.
b) Els canvis de cognom autoritzats per ser víctima de violència de gènere o la seva descendent, així com altres canvis d'identitat legalment autoritzats.
c) La rectificació del sexe.
d) Les causes de privació o suspensió de la pàtria potestat.
e) El matrimoni secret.
Només l'inscrit o els seus representants legals podran accedir o autoritzar a terceres persones la publicitat dels assentaments que continguin dades especialment protegides en els termes que reglamentàriament s'estableixin.
Si l'inscrit ha mort, l'autorització per accedir a les dades especialment protegides només podrà efectuar el jutge de primera instància del domicili del sol · licitant, sempre que justifiqui interès legítim i raó fundada per demanar-ho.
En el supòsit del paràgraf anterior, es presumeix que té interès legítim el cònjuge del mort, parella de fet, ascendents i descendents fins al segon grau.
Canvi de nom: Permet també la llei en certs casos, el canvi de nom propi, una vegada imposat i inscrit en el Registre civil. Es podrà fer una modificació del nom quan succeeixi alguna d'aquestes circumstàncies: - Que es tracti de traduir un nom estranger.
- Quan l'utilitzat habitualment no coincideixi amb el que figura en el Registre.
- Quan el nom es va imposar amb infracció de les normes establertes.
En qualsevol d'aquests casos, serà precís tramitar a tals efectes un expedient davant del jutge de primera instancia inclús davant el ministre de justícia, acreditant la concurrència de justa causa i que no existeixi perjudici per un tercer.
No obstant, excepcionalment podrà canviar-se el nom propi sense necessitat de canviar aquell expedient, després d'una simple sol·licitud a l'encarregat del registre per part de l'interessat o de qui el representi, quan es tracti de substituir-lo per el seu nom equivalent a qualsevol de les llengües oficials a Espanya.
En tots els altres supòsits la competència per al canvi de nom recau en la DGRN, que opta d'àmplia discrecionalitat sempre que s'acrediti una causa justa a la pretensió, la inexistència de prejudici per a tercers i que el nom proposat no incorri en alguna de les prohibicions contingudes en l'article 54 LRC, d'entre les quals destaquen: o o o o perjudiquin objectivament la persona.
Indueixin en el seu conjunt a error sobre el sexe No es permeten més de dos noms simples o d'un compost.
No es pot possar al nascut el nom que tingui un dels seus germans, llevat que sigui mort.
El canvi de nom no té efectes legals mentre no s'inscrigui al marge de l'assentament de naixement. La inscripció només pot practicar si se sol · licita abans de 180 dies des de la notificació de l'autorització del canvi.
Article 52 de la nova llei: L'encarregat del Registre Civil, mitjançant procediment registral, podrà autoritzar el canvi de nom prèvia declaració de l'interessat, que ha de provar l'ús habitual del nou nom, i sempre que concorrin les altres circumstàncies exigides en la legislació del Registre Civil.
El canvi de nom i / o cognoms el pot sol · licitar l'interessat major d'edat i els representants legals dels menors o incapacitat.
Canvi de sexe: Tràmit que possibilita el canvi de la inscripció relativa al sexe d'una persona al Registre Civil, quan aquesta inscripció no es correspon amb la seva veritable identitat de gènere. No són admissibles els noms recollits en l'article 54 LRC.
La Llei 3/2007 de 15 de març reguladora de la rectificació registral de la menció relativa al sexe d'una persona en el RC: Regula requisits per accedir al canvi de sexe quan aquesta inscripció no es correspon amb el gènere.
- Hi haurà d'acreditar el canvi d'identitat mitjançant informe mèdic o psicòleg col · legiat al consti el diagnòstic de disfòria de gènere Que la persona sol · licitant ha estat tractada mèdicament durant almenys dos anys per acomodar les seves característiques físiques a les corresponents al sexe reclamat.
Es prescindeix de l'exigència fins ara plantejada per la Jurisprudència que el sol · licitant hagi estat intervingut quirúrgicament per canvi de sexe.
- La resolució que acordi la rectificació de la menció registral del sexe tindrà efectes constitutius a partir de la seva inscripció en el RC La rectificació registral permetrà a la persona exercir tots els drets inherents a la seva nova condició.
El canvi de sexe pot sol·licitar-ho l'interessat major d'edat, que tingui la nacionalitat espanyola i capacitat suficient.
...