Tema 1 (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Derecho - 2º curso
Asignatura Dret Administratiu I
Profesor M.F.
Año del apunte 2014
Páginas 3
Fecha de subida 10/04/2015
Descargas 31
Subido por

Vista previa del texto

L'administració pública i el dret administratiu Tema 1 Evolució històrica i el naixement del dret administratiu El d. admin el considerem una branca diferent i autònoma als altres Drets. Sí que existeixen elements comuns. El d. administratiu com un dret que neix a 1789 i neix com una branca autònoma perquè suposa dos diferències respecte als altres drets : la primera que la administració pública (govern i administració) estan sotmesos a les normes, i la segona característica és que aquestes normes no són les normes comunes, són específiques, no són els drets dels ciutadans. Aquest procés fa que es vagi consolidant tot una branca nova.
Aquestes dos idees es consoliden (estat de legalitat i diferenciació )amb la idea revolucionària de l'estat de dret (submissió de tots els ciutadans a la norma).
Parts del dret administratiu: -Formació del dret: etapa que comença a finals del s. XVIII i acaba a finals del s. XIX.
Partim de la revolució francesa (1789). Els principis revolucionàris de la rev. Francesa van ser el motiu del principi de legalitat en respecte del governant, el poder. L'estat de dret vol dir que les normes són obligatòries, obligatòries també pel govern. Comença a néixer particularitats per a l'administració.
Teories: - Monista: l'administració i el govern estan sotmesos a la llei i està sotmesa a la jurisdicció comuna.
- Dualista: aquell en el que tothom està sotmes al OJ però l'administració i el govern amb un règim especial. Està sotmés a un control administratiu, però aquest control no és el mateix, sinó que té un control específic.
Rev. Francesa: principi important era que el poder estava sotmés al poder judicial. El poder tenia por del poder judicial, perquè els jutges frenavan a les decisions del poder, llavors van afirmar que el control el faria la pròpia administració. Es prohibeix que els jutges s'inmiscueixi als aspectes administratius. Nosaltres tenim una herència d'això. Es crea un organ, el consell d'estat. Funcions: assessorar a l'executiu, estudiar totes aquelles reclamacions que existissin contra l'administració (justícia retinguda). Aquest sistema va canviant... fa que arribi un moment que els del govern deleguin al consell(justícia delegada).
Crea una comissió especial, comissió contenciosa. A 1792, es va constituïr com un organ judicial. Aquest organ fa dos sentències; la blanco (1....): diu per primera vegada de forma clara i precisa que l'administració pública s'ha de regir per normes específiques, diferents a les normes que regulen als ciutadans; segona sentència la carot (1889): diu que el consell d'estat és com un jutge.
-Consolidació del dret administratiu: comença al s. XIX fins a dies d'ara. El d.
Administratiu espanyol és una còpia del dret francés. Aquest dret es consolida per la jurisprudència. Principis propis del d. Administratiu: -Principi de legalitat: es consolida amb la rev. Francesa, -Interés públic: no fan lleis particulars, si no que fan lleis per satisfer a tots els particulars.
-Presumpció de legalitat: les decisions de l'administració es presumeixen vàlides. Tot el que fa l'administració té la presmpció de legalitat -Principi de la responsabilitat administrativa: es diferencia de la responsabilitat civil o penal, és a dir, es va consolidant a través de la jurisprudència de què l'administració quan causa un dany ha d'indemnitzar.
-Principi de la objectivitat, d'igualtat, de publicitat, de transparència:: ha d'actuar de forma imparcial.
-Servei públic: activitat que fa l'administració que dóna als ciutadans.
-Béns de l'administració pública: l'administració hi ha dualitat de béns, patrimonials; ;o de domini públic (demanial); els béns de domini públic (Característiques) són inembargables, són imprescriptibles i són inalienables (no els pot vendre).
22/09/2014 administratiu 4 principis teòric:Totes aquestes característiques existeixen avui al d.
Administratiu.
1r.- Sobirania nacional : neix de la rev. Francesa. El govern, l'administració pública té el poder que se'l delega.
2n.- Divisió de poders: limitar el poder. Objectiu: protegir als ciutadans i als seus drets.
3r.- Els ciutadans tenen uns drets innats i uns inviolables. (Dret de propietat, dret a la igualtat i dret a la llibertat).
4rt.- La legalitat: suposa que un canvi a les normes i a la configuració de les normes. Les normes no són singulars, no van a cap persona concreta. Les normes no són capritxos del governant, de tal manera que les normes han de ser generals, estables i equitatives.
Aquesta rev. Suposa uns canvis importants a l'org. Administrativa. Canvis més importants: Aparició d'una administració de l'estat que és la que succeeix l'admininistració del monarca, aquest és el centre del poder de l'administració de l'estat. Comença a agafar identitat pròpia, després de la rev. Francesa. Identitat pròpia vol dir que agafa personalitat jurídica. Creix de forma espectacular. Aquest creixement comporta que neixi un dret per organitzar l'administració pública-> principi de jerarquia(òrgans superiors i inferiors); òrgans unipersonals i òrgans col·legiats (conjunt de persones).
Apareix l'administració local: s'estructura en 2 nivells : nivell municipal i nivell provincial.
El d. Neix com un pacte. Els principis revolucionàris volien que l'estat tingués un poder limitat, però en canvi l'interés de la classe dominant econòmicament volia un estat fort i robust. Van fer un pacte, i aquest pacte és el naixement del d. Administratiu. Basat en dos principis (p. De legalitat limitat per la potestat normativa que té l'administració) i (p. De garantia judicial: conflictes que tinguin l'administració se'ls aplicarà la llei però seran jutjats per un òrgan administratiu (JUSTÍCIA RETINGUDA).
El d. Administratiu agafa grans dimensions. (Després de grans conflictes, crisis..., el d.
Administratiu agafa cada vegada més competències, àmbits que no controla). A partir del s. XX l'estat considera que ha d'intervenir a l'economia: de dues maneres: siguent empresari (fent activitats econòmiques); regulant els diferents sectors econòmics (comerç, indústria...). Fa que creixi l'organització administrativa. A partir del s. XX direm a aquest tipus d'estat: L'estat de benestar: intervenir a l'economia i prestar serveis públics. Més endevant l'estat agafa la potestat de fer-se responsable d'acabar amb les diferències socials.
El dret administratiu : teories.
Definició objectiva: s'ha basat en 3 aspectes: -El d. Administratiu està identificat amb la funció administrativa, concepte d'administració pública i el límit material (és un dret de matèries pròpies, és a dir, matèries del d.
Administratiu). Moltes activitats de caràcter molt diferent.
Definició subjectiva: el d. De les administracions públiques, és a dir, el d. De l'organització administrativa i de l'actuació de l'administació.és un dret estatutari, amb un ordenament jurídic especial i privilegiat(perquè està construit per la administació pùblica i perquè aquest dret li dóna poder a l'administració pública) -> conjunt de normes amb objecte de regular les relacions jurídiques de l'administració amb els particulars.
Contingut del d. Administratiu: ampli Impossible codificar-ho.
1r. d. De l'org. Administrativa.
2n: part procedimental: contingut de procediment administratiu (proc.: és un conjunt de fases que ha de seguir l'administració per tal de poder dictar resolucions administratives, no pot fer res sense procediment- >garantia).
3r: Potestats administratives: aquells privilegis: Potestat tributària, potestat executòria, potestat autoritzatòria...
4t: Garantia de la legalitat del d. Administratiu.
Per tal de què l'administració actui de forma legal, cal que aquesta admin. Estigui controlada a través de diferents mecanismes com són els recursos administratius i contenciosos, i altres tècniques.
5è: sectors regulats: serveis generals.
Qualitat del d. Administratiu: Fugida del d. Administratiu: finals del s. XX, l'admin. Ha intentat de convèncer al legislador de què el que s'havia de fer era fugir de l'administració. La finalitat era que l'administració tingués vies d'escapament: a)tenir menys funcionaris b) Camp organitzatiu, creant estructures paral·leles perquè no està sotmés al d. Administraiu c) sortir de la contractació pública d)falsa privatització: passar tot el que eren serveis públics a empreses privades.
Desregulació: suposa unes teories liberals i més conservadores. Comença a l'època apatxe a EUA s'ha de regular segons el mercat amb la llei d'oferta i demanda. Suposa que a partir dels 70 comença a haver una retirada de l'administració en els sectors econòmics.
Regulació: durant la crisi econòmica actual, els reguladors comencen a veure que el mercat no funciona, li cal una regulació. L'estat marca línies p.ex: servei de telèfons.
Influència del d. Europeu: influència en el d. Administratiu.
Globalització: diferents sentits: a) comença a haver principis globals b) institucions que s'aplican a tots el països: agències independents c) d. Administratiu també ha influenciat al dret privat.
...