2. QÜESTIONS DE SINTAXI NORMATIVA – 2.9. ELS PRONOMS FEBLES (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Filología Catalana - 2º curso
Asignatura Llengua Catalana Estàndard
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 11/09/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

2.9. Els  pronoms  febles   Veurem una selecció de fenòmens en relació amb els pronoms.
Abans, ens interessa parlar d’una distinció entre: Referència: forma d’accedir a referents i significats.
1) Referència díctica: accés de forma directa per mitjà del context espaciotemporal (lloc, moment i persones que participen en la comunicació, incloent-hi enunciador i enunciatari). Demà plourà // Aquí fa sol // En el moment actual... (depèn del moment del dia en què ho diguis).
Context  espaciotemporal   Hi ha dixi de persona (Aquest noi és alt = el determinant ens mostra a l’enunciatari), temps (Aquest any...), lloc (Aquest país...) i manera (Es fa així // Fes-ho d’aquesta manera). El dixi de persona no només és participant: El degà d’aquesta facultat... = referència a partir d’un lloc i no de la persona.
2) Referència anafòrica: accedim al referent per mitjà d’elements previs apareguts en el discurs.
Un  dossier  =  antecedent   Me’l  miraré  /  Me’l  fotocopiaré   En llengua oral, també hi ha la referència catafòrica: Escolta això que et diré.
a) Inacusativitat i ordre (1-3) Estructures inacusatives en el seu O.N.M. (V+SN), per això pronominalitzem. Verb del tipus IV de FABRA.
(4-6) Per raons informatives, tenim l’odre SN+V, per tant no ens cal pronom.
L’ordre d’aparició dels elements SN i V afecte la forma global. Quan l’element elidit està en posició preverbal, NO pot ser pronominalitzat. Hi ha un límit en la pronominalització.
(7-9) Altres casos, aquí amb verbs copulatius (tipus II de FABRA). Aquí, la posició postverbal fa que puguem pronominalitzar.
Existeixen les oracions copulatives equacionals, on el subjecte i l’atribut són intercanviables, perquè els SN estan determinats: El Joan és el metge.
b) Estructura sintàctica i funció (10) Es va convertir en una òliba (V amb CRP, complement de règim preposicional) = La preposició és una barrera sintàctica que impedeix la possibilitat de pronominalitzar # L’Anna va veure una òliba (SN, CD), En va veure una.
FABRA NO va parlar d’aquestes incorreccions, perquè hi havia poca gent alfabetitzada i utilitzaven bé els pronoms. Ho va detectar SOLÀ i ho va explicar J. TODOLÍ.
(18) Oració relativa explicativa, dóna informació addicional (especificativa = informació rellevant). FABRA diu que en aquest cas no podríem dir que / les quals les à No podem repetir amb pronom feble el mateix antecedent del relatiu. Més tard, SOLÀ comenta casos com (19). Veu que aquí cal pronom, que suprimir-lo seguint FABRA seria una ultracorrecció. L’element elidit només és aspirants sense cinc. Necessitem en perquè és indeterminat.
c) Sense pronom Usos díctics, sense pronom, perquè recuperen l’antecedent amb l’ús més immediat.
(21) La interpretació anafòrica no és del tot descartable. Habitualment no posem pronoms, perquè venir és un verb intransitiu de moviment que inclou l’enunciador i l’enunciatari. Quan vens d’un lloc, normalment és deduïble contextualment. L’element elidit aquí és recuperable mitjançant el context espaciotemporal.
10.11.2016 ! QÜESTIONARI - La Júlia es dutxa cada dia = reflexiu de CD. V NO pronominal, és transitiu (“donar una dutxa (a algú)”).
- La Júlia sempre es renta les mans abans = reflexiu de CI (V NO pronominal, és transitiu) + CD.
- La Júlia i el Marc s’envien whatsapps tota l’estona = recíproc de CI + CD.
- Agafa’l bé que et caurà = díctic, dependent del context espaciotemporal.
- Quan el vegis, diguis al Pau que em truqui = anafòric. No hem parlat del Pau abans (NO és catafòric) ni el Pau està allà (NO és díctic).
______________________________________________________________________ Verbs: entrar – sortir, pujar – baixar = intransitius de moviment no sempre díctics, però en poden tenir. Si treu el cap algú, li podem dir: “Entres o surts?”, sense hi; l’enunciador no utilitza el pronom per designar des d’on parla. Com: “Ja hi arribem?” o “Puja-hi!” # el verb anar sempre és anafòric, ja que fa referència a un espai extern al de la comunicació: Ves-hi! // Vull anar-hi.
(23) Retransmissió esportiva radiofònica: té conseqüències sintàctiques.
La retransmissió del partit es fa en directe, és a dir, es narra al mateix temps de forma breu.
El periodista ha de seleccionar la informació i s’estalvia la que és de caràcter temàtic.
Dóna per fet que el receptor es sap que el partit es desenvolupa en un camp de futbol i que coneix les regles del joc.
• “Minut 20” = equival a una oració. Només es destaca el rema imprescindible.
• “El PSG espera tancat” = V transitiu, el CD del qual és “el Barça”, però està implícit, elidit. Hi ha un referent, però no hi és perquè és deduïble contextualment + C Predicatiu.
• “El Barça domina” = V transitiu. CD també elidit, no cal dir “el partit”. CD específic i no es pronominalitza.
• “Li costa arribar” = V intransitiu de moviment. S’elimina el CRP, que seria “a la porteria”.
• “Amor envia” = el CD és “la pilota” i també s’elideix degut al tipus de verb, el predicat i el coneixement compartit pels oients.
• “Posa el peu Nadal” = rematització. Verb posar demana subjecte + objecte + lloc, però ens és igual on posa exactament el peu, ja ens ho imaginem.
• “Se l’endú Figo” = V transitiu pronominal. El pronom es demana l’aparició explícita del CD (representat mitjançant el pronom l’. Seria agramatical dir: “S’endú Figo”.
• “Remata Sergi” = CD elidit, seria “la pilota” o “la jugada”.
• “Refusa la defensa” = CD elidit, com en l’anterior.
• “Recupera Ronaldo” = rematització.
• “Marca” = subjecte anafòric i CD elidit, seria “un gol”.
Rematització en les dues últimes línies; el locutor considera que hi ha una jerarquia i és més remàtic el subjecte que el predicat # en les línies anteriors: ordre canònic.
(24 i 25) Falques inicials “Edita i presenta” amb element anafòric (“l’informatiu del migdia”) i no es pronominalitza. Propi de columna de programació televisiva, per falta d’espai.
d) Ús díctic del pronom de 3a persona. Ús freqüent en llengua oral. No se’n parla fins a la Sintaxi normativa.
(27) Ell mai no ho faria = pronom fort + forma proverbal* (fer-ho). No hi ha antecedent, no es parla de gossos. Hi ha ús díctic del pronom tònic (coneixem el referent gràcies a la imatge).
* Pro = en lloc del nom. També s’ha dit proverbal, però no només substitueix el verb, sinó també part del sintagma. El referent de “ho faria” el trobem al context de la foto. No veiem una persona abandonant, però és l’acció que es desprèn de la imatge. En anglès, el proverbal està gramaticalitzat: Doest it rain? Yes, it does. El do pot tenir com a referent un verb que no sigui d’acció com rain. Ploure no és d’acció, sinó un esdeveniment. En canvi, en català no diem: Plou? Sí, ho fa.
“No l’abandonis” (a sota) = podríem dir que és catafòric perquè hi ha antecedent, però sobretot díctic com abans.
e) Ús absolut d’un verb (29) em = datiu ètic, d’interès o d’implicació. Menjar = transitiu. S’elideix el CD perquè es centra en l’opció expressada pel V, ens interessa l’acció en si i no el què.
(30) Aquí és un V no transitiu. Hauria de dir-hi “En parlem?”, però també es vol referir al sentit sense “préstec”. Aquí el “parlem” té un ús absolut, significa posar-se en contacte.
15.11.2016 f) Posició preverbal o postverbal (33 i 34) FABRA diu que (33, posició preverbal) és més propi de la llengua oral # (34, posició postverbal) més formal, però totes usades en llengua estàndard. Els mitjans de comunicació utilitzen (33) perquè és la que sona més natural, tot i que les dues estan acceptades.
(36) En l’anterior (35) hi teníem un sol verb que conté una auxiliar (“-lo”) (propi de perífrasi d’obligació o verb modal) conformant un sol verb # (36) en canvi, aquí estar disposat a + infinitiu = subordinada d’infinitiu amb CRV d’estar disposat. No podem situar el pronom dins de l’oració principal si remet, en realitat, a l’estructura d’infinitiu.
g) Grafies: combinació de CD singular + CI determinat.
A tenir en compte: l’hi = morfema datiu que refereix al CI. Incorrecte el li sol, perquè només es refereix al CI, no als dos. Ho podem traduir al castellà per estar-ne segurs. Dóna això a ella = Dóna-l’hi (Dáselo).
(40) No és normatiu, però sí estàndard; alternativa que forma part de l’estàndard.
Ex. Monzó escriu així.
(43) El mateix: no normatiu, però sí estàndard.
  ...

Tags:
Comprar Previsualizar