TEMA 16 (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 2º curso
Asignatura Historia Medieval
Año del apunte 2015
Páginas 7
Fecha de subida 09/02/2015
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 16. Ensenyament, cultura, universitats (segles XII-XIV) Precedents - Tradició de l’escola municipal de Ràvena i de Florència (còpies del Digestum).
- Escoles monàstiques i capitulars (catedralícies). D’origen carolingi.
- Al s. XI importància de les escoles episcopals de Siena, Arezzo i Lucca, renomenades per l’estudi de les Arts Liberals.
- L’Escola del Laterà continua la tasca de formació musical i de juristes i notaris al servei de la cúria pontifícia.
- Al sud, Escola de Medicina de Salern. Nàpols, Càpua o Amalfi compten amb centres d’ensenyament pensat per al comerç. Els grans mercaders tenen llibres.
- Recordem que el s. XII és l’època d’aparició de les Universitats, del Comune (en tant que institució d’autogovern), de la plenitud del comerç i d’inici de la consolidació de les monarquies dites feudals. És també el segle de les “confraternitas” o associacions.
- El nou clima social, econòmic i polític fa que el mercader i l’artesà necessitin una cultura bàsica: saber llegir, escriure i comptar. Una instrucció laica, ben diferent de la clerical.
- El concili Laterà III (1179) invita els laics a participar a les escoles catedralícies i monàstiques.
- El Laterà IV (1215) reitera l’admissió d’escolars pobres a les escoles de l’Església.
- La ciutat, ja totpoderosa, reforça les escoles municipals. Apareix l’escola privada, regida per laics. L’ensenyament és una feina que es paga.
- S’acaba amb l’axioma altomedieval, segons el qual “scientia donum Dei est, unde vendi non potest”.
L’escola de Bolonya - Hom el considera de tradició tardo-imperial. Mai va deixar de funcionar, com tampoc el de Ravenna.
- Situació ideal, al mig de la plana del Po i punt de confluència de vies de comunicació radial (Via Emilia, procedent de Milà cap a Rímini).
- En el pla polític, Bolonya es troba en un punt equidistant pels conflictes entre papa i emperador. La lluita dels dos poders permet la llibertat de Bolonya.
- Al segle XI apareixen ja els primers glossadors: Pepo (1080) i Irnerio (1113).
- Irnerio "Primus illuminaturo scientiae nostrae" e "lucerna iuris". Els quatre grans doctors o mestres, consellers de Frederic I, i deixebles directes d’Irnerio: - Bulgaro "os aureum": Ordo Iudiciorum (ca. 1141).
- Martino de Gosia (campió de l’equitat), “Copia legum".
- Hugo, "mens legum".
- Iacobus di Porta Ravegnana.
- Frederic I Barbarroja: Authentica Habita o Privilegium Scholasticum (1155). I Dieta de Roncaglia (novembre 1158).
- Odofredo explica que els llibres de Justinià arriben a Bologna per aquest ordre: Codex, Digestum Vetus, Digestum Novum, Instituta, i l’Infortiatum. Irneri els estudia per aquest ordre, i en fa les gloses.
Irnerio PRIVILEGIUM SCHOLASTICUM" o "AUTHENTICA HABITA“ (1155): ‘’Nos, l'emperador Frederic. Després d'haver llargament consultat sobre aquest afer amb bisbes, abats, caps militars, jutges i dignataris del nostre sacre palau, ens adrecem a tots els escolars que per motius d'estudis sojornen a l'estranger, i especialment als mestres de les sagrades i divines lleis, i els concedim graciosament aquest benefici: que tant ells com els seus assistents puguin anar als llocs en els quals es fan els estudis literaris, i hi puguin residir i habitar amb tota seguretat i tranquil·litat.
Ja que, des del moment que estan exercitant una importantíssima activitat, mereixen tota la nostra lloança i protecció, i conseqüentment considerem que és just defensar-los, amb especial predilecció, de qualsevol represàlia que se'ls pugui fer o ocasionar, ja que amb els seus sabers il·luminen el món, i encara més en tant que la vida i les activitats dels nostres súbdits estan adreçades vers l'obediència a Déu i a Nos, que som el seu ministre.
Qui no ha de tenir pietat de tots ells [estudiants i mestres] que s'han hagut d'exiliar per amor a la ciència i a la saviesa? De rics s'han convertit en pobres, i per amor al saber s'exposen contínuament a perills de tota mena, i a vexacions físiques per part d'homes dolents i de baixa condició, cosa que es fa encara més greu i més difícil de suportar.
“En conseqüència, amb aquesta llei general [constitució] i vàlida per a tota l'eternitat, hem decretat que ningú sota cap excusa gosi atorgar-se el dret de represàlia contra els estudiants, ni s'atreveixi a maltractar-los per algun deute contret en qualsevol lloc o indret, com tenim entès que ha succeït algunes vegades i es continua fent com si fos una perversa consuetud .... Si algú té quelcom contra els estudiants, que parli amb ells davant del senyor, dels mestres o del bisbe de la ciutat, autoritats a les quals hem atorgat la jurisdicció en aquest camp. En canvi, si algú s'atrevís a fer-los anar davant d'algun altre jutge, la causa, encara que s'hagi sentenciat correctament i sigui justa, no tindrà cap validesa.
Hem disposat que aquesta nostra llei sigui afegida en el plec de les Constitucions Imperials, en el títol que comença "Ne filius pro patre etc."........” - Azzo (1150-1230): Summa glosam ad glossam.
- Accursio (1182-1260). Autor de la Glossa ordinària o Magna glossa.
- Odofredo.
- Comentaristes: Cino Da Postoia (1270-1336): “sicut antique adorabant idola pro Deis, ita advocati adorant glossatoris pro evangelistas” Francesco Petrarca: Canzoniere, XCII (a Cino) Llorad, damas, y Amor a un tiempo llore, llorad, amantes de cualquier estado, pues ha muerto el que todo ha dedicado, en vida, a que este mundo así se honore.
Piangete, donne, et con voi pianga Amore; piangete, amanti, per ciascun paese, poi ch'è morto collui che tutto intese in farvi, mentre visse, al mondo honore.
Y ruego, en cuanto a mí, que no aminore mi cruel dolor el llanto desatado, y dé suspiro al corazón cuitado que pueda desahogarlo y no lo azore.
Io per me prego il mio acerbo dolore, non sian da lui le lagrime contese, et mi sia di sospir' tanto cortese, quanto bisogna a disfogare il core.
Lloren las rimas, sí, lloren los versos, porque nuestro amoroso micer Cino ahora de nosotros se despega.
Piangan le rime anchor, piangano i versi, perché 'l nostro amoroso messer Cino novellamente s'è da noi partito.
Llore Pistoya y lloren los perversos que perdieron con él tan buen vecino; y esté contento el cielo adonde llega.
Pianga Pistoia, e i citadin perversi che perduto ànno sí dolce vicino; et rallegresi il cielo, ov'ello è gito.
- A ells cal afegir, ja del segle XIV: Bartolo de Sassoferrato i el seu deixeble Baldo Degli Ubaldi. S’encarreguen de defensar el dret de les ciutats, a ser com a regnes. La llibertat de les ciutats i la seva capacitat per tenir el “ius edicendi”.
Dret canònic - Precedents. Les col·leccions d’Adrià I i de Joan VIII (s. IX). També la “Hispana”.
- S’accelera amb la Reforma Gregoriana, i els concilis Laterà III (1179) i Laterà IV (1215).
- Gracià, entre 1140 i 1142, redacta la Concordantia discordantia canonum o Decretum Gratiani.
- Dante el situa al Paradís (D.C., cant X) - Tot això, Dret Romà, Dret Canònic, Dret Feudal, conformà el Dret comú, que sorgí de Bolonya i s’estengué per tot l’àmbit europeu.
Ars dictaminis/Ars notarie - L'ars dictaminis, és l’art de redactar cartes i documents. Els seus orígens són clarament medievals, tot i que s’inspiren en els clàssics llatins.
- Els primers tractats d’ars dictaminis apareixen a partir del segle XI. Els primers teòrics d’aquesta manera elegant i precisa d’escriure i redactar (retòrica) foren Alberico di Montecassino, a la Itàlia central, i Adalberto Samaritano, a Bolonya.
- Però l’art d’escriure correctament continuarà tenint els seus tractadistes fins la baixa Edat Mitjana, i es desenvolupen sobretot amb l’Ars notarie.
- L'ars dictaminis expressa la recuperació de l’ideal d’escriptura ciceronià. Ciceró, com Quintilià, seran els grans referents al llarg de l’Edat Mitjana..
- Amb la consolidació de les monarquies feudals, i del papat, els dictatores esdevindran una peça bàsica de les Cúries i de l’administració, tant imperial, com pontifícia o municipal i, després, també senyorial.
- Pensem amb els exemples de Pierre della Vigna a Sicília o de Collucio Salutati a Florència.
Universitas scholarium - El model de Bolonya és l’associació dels estudiants, enfront de mestres, del govern de la ciutat i dels serveis que la ciutat els oferia (hostals, tavernes, copistes, etc.).
- Al front de la Universitas hi ha un rector, que sempre és un estudiant.
- A Bolonya es configuren dues “Universitats”, la dels “Ultramontans” (nord dels Alps) i la dels ‘’Citramontans” (sud dels Alps).
- Molt aviat sorgeixen conflictes amb el comune, i també amb el papat, que vol intervenir i controlar. Els estudiants es defensen amb una arma poderosa: la migració.
- Ho fan el 1204 els estudiants de nació alemanya, que se sentien amenaçats pel papa Inocenci III (enfrontament amb Imperi) i amb els mestres Cacciavillano i Lanfranco se’n van a Vicenza.
- El 1215-1216, hi hagueren durs enfrontaments entre estudiants de nació llombarda i estudiants de nació romano-toscana. La violència del Podestà de Bolonya contra els estudiants va provocar la fugida d’aquest grup cap a Arezzo.
- El 1222 altres enfrontaments donaren lloc a la migració vers Pàdua. La darrera gran migració estudiantil fou la de Siena (1321), origen de l’Estudi de Siena.
- A darreries del s. XIII s’hi afegí una tercera Universitas, la Universitas artistarum, que agrupava els estudiants de Trivium i Quadrívium, i també els de Medicina.
- Els títols eren la Licencia Docendi, si l’Estudi era reial, però si era pontifici, es concedia la Licencia Ubique Docenci.
- Els exàmens es feien a la sagristia de la catedral. El candidat en sortia com a licenciatus in iure.
- Per ser Doctor, calia una gran cerimònia, que es celebrava a la nau de la catedral. En presència de molt públic, amb gran solemnitat i enormes despeses, que pagava el candidat. Calia l’estalvi de molts anys per suporta-ho.
Molts prefereixen doctorar-se en Estudis petits i menys costosos.
CARTA D'UN ESTUDIANT ALEMANY A BOLONYA, ALS SEUS PARES (segle XIII): «Al seu pare H. Conrad li mostra el seu afecte filial [salutatio]. Us agraeixo de tot cor els diners que m'heu enviat [captatio benevolentiae]. Però voldria fer-vos saber que encara sóc pobre, ja que he hagut de gastar amb els estudis tot allò que tenia i he rebut, fins al punt que bona part dels vostres diners els he gastat ja fa dies, per a pagar molts dels meus deutes, però encara sóc deutor dels més grossos i els creditors em persegueixen [expositio]. Us suplico, per tant, que m'envieu una altra vegada uns quants més [petitio]. Si no ho feu o no ho podeu fer, em veuré obligat a perdre els llibres que he empenyorat a la botiga d'un jueu, i em veuré obligat a tornar a casa abans que s'acabi el curs, essent la riota de tots els meus veïns [conclusio]».
CARTA D'UN ESTUDIANT D'OXFORD ALS SEUS PARES (segle XIII): «Bernat, al seu veritable mestre Arnau, li envia una efusiva salutació. Aquesta carta és per informar-vos que encara sóc a Oxford a estudiar amb gran delit i dedicació. Però la qüestió dels diners és de la més gran importància per a afavorir la meva promoció, ja que de dos mesos ençà he esgotat tot allò que em vàreu donar. La ciutat és caríssima i tinc moltes despeses: he de pagar-me el menjar, l'hostal, comprar les coses de primera necessitat, i proveir-me de mil coses més que ara no us puc explicar ni descriure. Per tant, jo respectuosament suplico a la vostra amorosa paternitat que vulgueu assistir-me d'acord amb allò que us suggereixi la divina misericòrdia, per tal que pugui acabar amb èxit els estudis que he iniciat. Car heu de saber que, sense César i Bacus, Apol·lo es marceix i es torna miseriós...» L’estudi general de París - Sorgeix a recer de l’escola catedralícia de París. S’hi afegiren les escoles monàstiques de l’altra banda del Sena: Santa Genoveva, San Víctor, etc. Bàsicament dedicat a l’estudi de la Teologia.
- Hi ensenyaven mestres de la fama de Pere Abelard, Guillem de Champeaux, Guillem de Conques, Pere Lombard, etc. Discussions entre nominalistes i realistes.
- Les interferències i el control abusiu del bisbe de París sobre els mestres, els portà a unir-se per defensar els seus drets: formen la Universitas magistrorum, a diferència de Bolonya, on la força la tenien els estudiants.
- La forma de pressionar el bisbe i defensar la llibertat d’ensenyament és traslladar-se als monestirs de la riba dreta del Sena, que escapaven al control episcopal.
- És paradigmàtic el cas d’Abelard (s. XII). S’enfrontà amb el seu mestre Anselm de Laon i a Bernat de Claraval.
- L’enfrontament dels mestres amb el bisbe pel control de l’ensenyament i la mediatització del que s’ha d’ensenyar duu a les primeres respostes corporatives → Migracions a l’altra banda del riu: - Santa Genoveva, Sant Víctor.
- Un dels primers a fer-ho fou Abelard.
- Barri llatí.
- A principis de 1200, enfrontaments violents entre representants del prebost de París i els estudiants pels problemes de les tavernes.
- Per aturar la migració, Felip August atorga privilegis i limita l’autoritat del prebost: privilegi en virtut del qual alliberava mestres i estudiants del control del prebost i els posa sota l’autoritat del canceller.
- Inocenci III (1209) estableix la reforma de l’estudi i ordena la redacció dels primers estatuts de la universitas magistrorum et scholarium.
- Després de posteriors enfrontaments, Robert de Courçon, legat papal, disposa que la concessió de la licencia docendi sigui competència exclusiva de la Universitas magistrorum.
- Enfrontaments amb els Ordes mendicants. Honori III (1219) sostreu l’Estudi General del control del canceller per haver-se oposat a l’entrada dels Ordes Mendicants, i ordena que franciscans i dominics hi puguin ensenyar.
- 1229. Grans aldarulls entre prebost i estudiants → Migracions vers Orleans, Angers, Tolosa i Anglaterra. Les revoltes de 1229, donen lloc a l’aparició de les Universitats d’Orleans, Tolosa i la migració a Anglaterra.
- La butlla de Gregori IX, Parens scientiarum (1231) posa ordre definitiu: dóna plens poders a la Universitas per redactar plans d’estudi, atorgar la licencia, i es vincula definitivament al papa.
- La fractura del Cisma d’Occident (1378-1417) va fer que París intervingués directament i plenament en la polèmica, i substituís amb l’autoritat dels grans mestres parisencs l’opinió i la doctrina dels papes.
- Optà decididament a favor del Conciliarisme, a Pisa (1409), Constança (1414) i Basilea (1431-39).
- Els països d’obediència romana (Itàlia, Alemanya, Europa central) varen veure amb gran reticència la Facultat de Teologia de París, i varen frenar l’anada dels seus estudiants.
- La Guerra dels Cent Anys i la inseguretat de tot el territori francès, entre mitjans segle XIV i mitjans segle XV, va fer incòmoda i insegura la “peregrinatio studiorum” a París.
- A més, Itàlia començà a atreure molts estudiants, gràcies al primer Humanisme, i al prestigi de llocs com Florència o Venècia, que no tenien Estudis, però sí cercles humanístics de gran relleu.
- Els reis de França ajudaren a desprestigiar-la al manipular els Estudis Generals al seu favor, com feu Felip IV el Formós (1285-1314) contra Bonifaci VIII, o Carles VII (1452) que imposà el control total de la monarquia sobre els estudis, els estudiants i els mestres.
- París també fou un focus de tensió entre el clero regular i el secular. Els Ordes mendicants, sobretot franciscans i dominics, maldaren per tenir un paper rellevant en l’ensenyament. Només cal recordar Tomàs d’Aquino o Bonaventura de Bagnoreggio.
- D’aquí que els Col·legis acabessin tenint un paper rellevant i pràcticament suplantessin l’Estudi General, com passà amb el Col·legi de Robert de Sorbon (1257), el Col·legi de Navarra i els altres 12 que es fundaren al s.
XIII. A més dels 38 creats al segle XIV i els 12 fundats al segle XV.
- A principis del s. XIII Paris ja és una vila important, plena d’estudiants.
- 1208-1209, enfrontaments fortíssims entre estudiants i vilatans (maten 3 estudiants i en fereixen molts).
Represàlia estudiantil: dispersió i migració: Origen de l’Estudi de Cambridge.
- Per atreure’ls de nou → privilegis i estatuts de 1214. Control del canceller de Lincoln.
- Oxford augmenta gràcies als aldarulls i revoltes de Paris. Tolosa és fundació papal per lluitar contra els càtars (1229).
GUILLAUME DE NANGÍS: Vita Ludovici. : “En aquell mateix any [1229] sorgí una gran discòrdia a París entre els clergues [estudiants] i els burgesos, i els burgesos mataren alguns clergues [estudiants]. Succeí aleshores que les Universitats se n’anaren de la ciutat i es transferiren a províncies. Quan el rei s’adonà que a París s’havia tallat l’estudi de les Lletres i de la Filosofia, en virtut de les quals s’adquiria el tresor de la intel·ligència i de la saviesa, -−tresors que valen molt més que tots els altres- i que aquell Estudi que passà de Grècia a Roma, i de Roma a França, havia abandonat París, el bon rei [Lluis] quedà molt pesarós, i li agafà una por enorme que aquells grans tresors es poguessin apartar definitivament del seu regne,… i no volia que algun dia Déu li digués, reptant-lo: “Com que tu has abandonat i has allunyat la ciència i el saber del teu regne, sàpigues que també t’has allunyat de Mi”. El rei no trigà gaire a fer acudir al seu entorn clergues [estudiants] i burgesos, i ho feu prou bé, fins al punt que els burgesos feren reparació dels danys comesos contra els clergues [estudiants].
“I això fou mèrit especial del rei, perquè la saviesa és una joia preciosa, i l’estudi de les Lletres i de la Filosofia vingué en primer lloc de Grècia a Roma, i de Roma a França, amb el títol de cavalleria, seguint sant Denís, que predicà la fe als francesos”.
BUTLLA «PARENS SCIENTIARUM» DE GREGORI IX A FAVOR DE LA UNIVERSITAT DE PARÍS (1231).
«Gregori, servent dels servents de Déu ... París, mare de les ciències, ciutat de les lletres, resplendeix amb llum fulgurant. És gran, però encara se n'esperen coses més grans dels seus mestres i dels seus estudiants que, com un forn de saviesa, ofereix un filó d'argent pur i fon l'or amb admirable art...
Sens dubte faria gran ofensa a Déu i als homes aquell qui provés d'alguna manera destorbar l'activitat que tant benèficament i feliçment s'exerceix en la ciutat de París, o aquells que no s'oposessin com cal i amb totes les forces als malfactors i destorbadors dels ensenyaments i de la pau i l'ordre”.
“Hem escoltat amb diligència les notícies dels esdeveniments que s'han produït per raó d'enfrontaments i desacords, d'aldarulls i bregues, que han inspirat el diable i s'han escampat per tot l'Estudi i n'han danyat la seva serenitat.
Per això, després d'haver escoltat els nostres germans, decretem el següent per a regular adequadament la vida de l'Estudi, dels escolars, dels mestres i de les escoles. ...” “Tots aquells que d'ara en endavant assumiran el càrrec de canceller de París hauran de jurar davant del bisbe o del capítol de la catedral, en presència de dos mestres que representaran la universitas scholarium i que seran convocats amb aital finalitat. El canceller s'ha de comprometre a no atorgar la licencia docendi a ningú més que a persones dignes, de bona fe, i en el lloc i temps oportuns, d'acord amb la situació de la ciutat i l'honor i prestigi de la facultat, i a no fer tractes especials als escolars per raons de poder o d'origen....” “A més, i en tant que allà on no hi ha lleis ni regles fàcilment s'hi produeixen els desordres, us atorguem la facultat de donar-vos i imposar-vos estatuts i ordinacions oportunes, sobre la manera de donar les lliçons, fer les discussions, organitzar les exèquies dels difunts, ensenyar els futurs batxillers, fixar les taxes i posar entredit als hostals i fondes... Tots aquells que contravindran o contrafaran els estatuts i ordenacions podran ser castigats amb l'allunyament de l'Estudi...” “I si per casualitat us traguessin la taxa sobre els allotjaments, o us fessin alguna ofensa i ultratge greus —que Déu no ho permeti!— o fins i tot us ferissin o us matessin, si en un termini de quinze dies no se us ha fet la deguda satisfacció, teniu tot el dret a suspendre les lliçons [fer vaga] fins que no hagueu obtingut la deguda i completa satisfacció. I si s'esdevingués que algun de vosaltres fos injustament empresonat, i després d'haverho advertit, no el deixessin lliure, podreu també suspendre les lliçons fins que ho cregueu oportú...”.
“Prohibim també que s'engarjoli cap escolar per motius de deutes, ja que això està totalment prohibit pel Dret Canònic. Ni el bisbe, ni cap funcionari, ni el canceller, podran demanar cap diner per redimir les excomunions, càstigs o censures; ni tampoc podran exigir de mestres ni d'escolars caucions [fiances], emoluments o promeses de favors futurs de cap tipus, ni sota qualsevol raó. ...” “Les vacances d'estiu no superaran mai la durada d'un mes, durant el qual, els batxillers podran continuar les seves lliçons... Prohibim també que cap escolar vagi per la ciutat armat. La Universitas ha d'encarregar-se d'allunyar i expulsar aquells que pertorbin la pau i l'orde dins i fora de l'Estudi [fur universitari]. Tots aquells que es facin passar per escolars però no assisteixin habitualment a les lliçons, no segueixin cap mestre ni es facin presents per les escoles, no podran gaudir de cap de les llibertats i avantatges atorgats i reconeguts als escolars...” CARTA DEL CANCELLER DE L’ESTUDI GENERAL DE PARÍS, PHILIPPUS DE GREVIA (1218-1236) “... En altres temps, quan qualsevol mestre ensenyava de manera independent, quan el nom de universitat era desconegut, hi havia moltes més lliçons i discussions i més interès en les coses del saber. En canvi, ara, quan us heu reunit en una Universitat, les lliçons i les discussions cada vegada són menys freqüents. Tot es fa de manera precipitada, s’aprèn poc, i el temps necessari per a l’estudi es dedica a reunions i discussions entre mestres, o entre escolars. Mentre els de major edat debaten en les seves reunions o fan nous estatuts, els joves organitzen complots i planifiquen els seus atacs nocturns...”.
L’Estudi - És l’organització dels ensenyaments. Al principi no hi ha normes, ni lloc, s’ensenya on es pot (claustres de monestirs, de convents, al carrer, etc.).
- El control del bisbe es consolidà, i es feu representar per l’ardiaca de la catedral, amb el títol de Canceller. Presidia els exàmens i donava els títols.
- Les monarquies del XIII necessiten personal preparat, al seu servei, bons gestors de la cosa pública, ben formats i instruïts, sobretot en Dret.
- Frederic II de Nàpols crea el seu propi Estudi a Nàpols (1224). El 1231, Frederic II reconeix com a Estudi l’escola de Medicina de Salerno. Jaume II crea l’Estudi General de Lleida (1300).
estudiants disposats a examinar-se Ubicació dels ensenyaments - Fins molt tard no hi ha un indret específic. S’acullen a monestirs, com San Giovanni in Monte (actual Facultat d’Història), o als convents de franciscans i dominics. També a les places, porxos o en cases privades.
- A Barcelona, el primer Estudi General també té la seu al convent dels franciscans, al Portal de Mar. A Lleida, la Peria els cerca allotjament.
Els col·legis - En els seus inicis són simples residència o albergs, fundats amb intenció piadosa.
- L’exemple més famós és el Col·legi fundat pel canonge Robert de Sorbon, a París, per acollir estudiants de Teologia (1257).
- Seguint el model de París, es fundà a Bolonya el Col·legi Avinyonès (1326), després dit de Sant Lluís.
- El 1367 es fundà el Col·legi de Sant Climent, gràcies a l’herència del cardenal legat pontifici, Gil de Albornoz. És l’únic de tots els antics europeus que encara funciona. Havia d’acollir 24 estudiants hispànics (el regne de Portugal inclòs).
- Tenien el seu “rector”, assessorat per un “consell”, que gestionava tota l’economia.
- Amb les crisis del s. XIV i sobretot al XV, els Col·legis, que comptaven amb recursos suficients i estables, pogueren contractar els millors professors, i impartiren classes privades a les seves dependències, compraren molts manuscrits i aconseguiren importants biblioteques. Fins i tot podien acollir estudiants de fora.
- D’acord amb l’Estudi General i amb el Cancellers, podien atorgar la “licencia docendi”.
- El sistema dels Col·legis, i la seva funció docent, només ha continuat en el món anglosaxó (Oxford, Cambridge...).
Oxford - Comença gràcies a les migracions d’estudiants parisencs, el 1167, acollits per Enric II d’Anglaterra, i s’amplia gràcies a les revoltes parisenques del 1229-1231.
- Els enfrontaments amb la població i la mort d’alguns estudiants (1208-1209) va donar lloc a la fundació de Cambridge.
- Els privilegis definitius d’Oxford es consoliden amb la butlla papal de 1214, que reconeix als estudiants el dret de vaga.
Text: “ afirmar que el conocimiento corrompe a las mujeres es inadmisible. Una de sus ideas novedosas es la vinculada a la capacidad intelectual y la educación femeninas. Cristina de Pissan escribió: “ (...) si la costumbre fuera mandar a las niñas a la escuela y enseñarles las ciencias con método, como se hace con los niños, aprenderían y entenderían las dificultades y sutilezas de todas las artes y ciencias tan bien como ellos.” “[Las mujeres saben menos] sin duda porque no tienen, como los hombres, la experiencia de tantas cosas distintas, sino que se limitan a los cuidados del hogar, se quedan en casa, mientras que no hay nada tan instructivo para un ser dotado de razón como ejercitarse y experimentar con cosas variadas.” (Libro I, cap.
XXVII, p. 119).
...