T7- Diencèfal (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Fonaments de Psicobiologia II: neuroanatomia
Año del apunte 2017
Páginas 5
Fecha de subida 12/09/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Psicobiologia II: Neuroanatomia – Bloc B Noa Gay Rúa TEMA 7: DIENCÈFAL 1. Localització i principals subdivisions    Encèfal = cervell (prosencèfal) + tronc de l’encèfal i cerebel El prosencèfal (cervell) està format per: o Hemisferis cerebrals  A banda i banda i per sobre o Diencèfal  Part que està a la regió medial del cervell El diencèfal per la seva banda es divideix en: o Tàlem  Estructura situada formant les parets del 3r ventricle. Per sobre del tàlem es troben els ventricles laterals i sobre d’aquests hi ha el cos callós o Hipotàlem  Està situat sota del 3r ventricle o Subtàlem  Situat sota del tàlem i una mica lateral de l’hipotàlem o Epitàlem o Glàndula pineal  Part posterior del 3r ventricle (entre el tàlem i l’hipotàlem) es troba l’epífisi o glàndula pineal. Situada sobre el mesencèfal (coligles).
Capsula interna  Són axons que comuniquen l’escorça amb estructures subcorticals.
2. El tàlem 2.1.
  CLASSIFICACIÓ DELS NUCLIS Els dos tàlems estan units, es comuniquen gràcies als axons amielínics anomenats comissura gris intertalàmica.
Des d’un punt de vista anatòmic, el tàlem es divideix en tres regions (delimitades per la làmina medul·lar interna).
o Regió anterior o Regió medial o Regió lateral Cada una d’aquestes regions està formada per molts nuclis.
Psicobiologia II: Neuroanatomia – Bloc B  Noa Gay Rúa Segons la classificació funcional, els nuclis del tàlem es divideixen en 3 tipus: o Nuclis específics o de relleu  Reben informació sensorial o motora i envien aquesta informació a regions específiques (sensorials o motores) de l’escosrça cerebral. Aquest nuclis es classifiquen en:  Sensorials (o nuclis de relleu sensorial)  Dins d’aquests nuclis sensorials s’inclouen: - Nucli ventral posterolateral: Informació somatosensorial de tot el cos excepte la cara (majoritàriament les extremitats i el tronc).
- Nucli ventral posteromedial: Informació somatosensorial de la cara.
Aquests dos nuclis reben tota la informació somatosensorial del cos.
Aquesta informació somatosensorial entra per la medul·la espinal i es conduïa pels fascicles espinotalàmics i el lemnisc medial cap a l’escorça.
Les neurones del fascicle espinotalàmic i el lemnisc medial acaben en nucli posterolateral, i les del trigemino talàmic en el nucli posteromedial.
- - Nucli geniculat lateral: Informació visual. Aquesta informació es transmesa cap a unes altres neurones, que la conduiran cap a la regió cortical visual primària.
Nucli geniculat medial: Informació auditiva. Aquesta informació es conduïda per unes altres neurones cap a la regió cortical auditiva primària.
L’única informació sensorial que no passa pel tàlem és l’olfactòria.
 Motors (o nuclis de relleu motor) - Nucli ventral anterior - Nucli ventral lateral Aquests nuclis reben la informació motora procedent del cerebel i dels nuclis estriats (relacionats amb la regulació motora.
Reben la informació des de l’escorça, la processen i al tornen a enviar a l’escorça. No l’envien directament, però perquè primer passa pel tàlem (on s’estableix una sinapsis).
Psicobiologia II: Neuroanatomia – Bloc B Noa Gay Rúa o Nuclis d’associació  Són nuclis talàmics que projecten els seus axons a regions associatives de l’escorça. Són regions que processen diferents tipus de informació.
 Nucli dorsomedial  S’encarrega del processament de les emocions i de la memòria. Envia la informació a l’escorça prefrontal.
o Nuclis inespecífics  Són nuclis que no projecten els seus axons o una regió determinada de l’escorça, sinó projecten àmpliament per tota l’escorça cerebral.
 Nuclis de la línia mitja  Estan situats en la part m és medial del tàlem  Nuclis intraminars  Estan en la làmina medul·lar interna.
Relacionats amb l’activació cortical. Aquests nuclis, a nivell del tàlem són la continuació del SARA (control de l’activació cortical).
Quan s’activa el SARA, això fa que s’activin aquests nuclis inespecífics del tàlem, el que donarà lloc a l’activació generalitzada de l’escorça cerebral. Així doncs, aquests nuclis estan relacionats també amb el manteniment de la consciència.
2.2.
   PRINCIPALS ASPECTES FUNCIONALS Estació de relleu sensorial i motor cap a l’escorça cerebral Control dels nivells d’activació cortical i dels estats de la consciència.
Relacionat amb la memòria i les emocions.
Psicobiologia II: Neuroanatomia – Bloc B Noa Gay Rúa 3. L’hipotàlem   L’hipotàlem està situat a la part ventral del diencèfal per sota del tàlem. La part més anterior del hipotàlem va marcada pel quiasma òptic. La part posterior ve marcada pels cossos mamil·lars (són nuclis hipotalàmics, marquen el final de l’hipotàlem).
Entre el quiasme i els cossos mamil·lars està la hipòfisi, que és la glàndula pituïtària que pertany al sistema endocrí. És la glàndula més important perquè controla les altres glàndules.
3.1.
     ASPECTES FUNCIONALS Control del sistema endocrí  Ho fa a través del seu control sobre la hipòfisi.
Principal centre de control vegetatiu (SNA) té aquest control a través del seu control sobre el SNA.
Control de les conductes/respostes motivacionals (gana i set, conducta sexual, son) Organització de respostes emocionals  No està relacionat amb l’emoció en sí (amb l’emoció subjectiva), sinó amb les respostes perifèriques que acompanyen les emocions.
Ex. En una situació de perill, l’hipotàlem pot organitzar una resposta d’atac o fugida.
Si s’aplica un estímul sobre regions concretes de l’hipotàlem, es poden provocar, per exemple, conductes d’atac.
Control dels ritmes circadians (nucli supraquiasmàtic).
o Són cicles biològics o Són processos fisiològics o conductuals que es repeteixen de forma cíclica, rítmica (cada X temps). Alguns d’aquests processos rítmics es repeteixen cada 24 hores aproximadament: aquests són els ritmes circadians (un típic és el cicle son-vigília).
o Estan controlats per rellotges interns. El principal rellotge intern és el nucli supraquiasmàtic (està per sobre del quiasme òptic) Totes aquestes funcions es podrien agrupar en dos grups de funcions principals:   Manteniment de la homeòstasi  La homeòstasi es refereix al manteniment d l’equilibri intern de l’organisme. Hi ha una sèrie d’aspectes fisiològics que s’han de mantenir aproximadament constants, com la temperatura, els nivells d’oxigen a la sang... Aquests aspectes, doncs, serien controlats per la homeòstasi.
La supervivència  No es refereix a una supervivència només a nivell individual, sinó també a tota l’espècie.
Psicobiologia II: Neuroanatomia – Bloc B Noa Gay Rúa 4. Subtàlem i epitàlem 4.1.
  Està situat per sota i lateralment del tàlem. És un nucli bastant petit i només s’observa en alguns talls coronals.
El nucli subtalàmic està relacionat amb el control dels moviments voluntaris. En aquesta funció participa juntament amb altres nuclis que, globalment, s’anomenen ganglis basals. Dins d’aquests grups de nuclis s’inclouen el nucli subtalàmic, la substància negra (situada en el mesencèfal i els nuclis estriats.
4.2.
    SUBTÀLEM O NUCLI SUBTALÀMIC EPITÀLEM Està format bàsicament per la glàndula pineal o epífisi (la qual està situada per la part posterior del 3r ventricle, tenint lateralment el tàlem i l’hipotàlem).
La glàndula pineal és una estructura imparell. És una glàndula formada per cèl·lules secretores, que alliberen l’hormona melatonina. La melatonina és una hormona que se sintetitza a partir de la serotonina i s’allibera sobretot durant les hores de foscor, a la nit. Aquest alliberament fa que la glàndula pineal tingui coma principal funció controlar els ritmes biològics. Controla tan ritmes circadians com ritmes estacionals (ex. En molts animals la conducta reproductiva té lloc només durant certes estacions de l’any).
En actuar com un ritme circadià, els diferents nivells de melatonina ajuda a determinar a l’organisme quin moment del dia és. Així aquest sabrà quines hormones allibera. Els rellotges circadians es poden desincronitzar. La glàndula pineal està relacionada amb els cicles de son-vigília.
També es relaciona amb el control de conductes que tenen un ritme estacional.
...

Comprar Previsualizar