Tema 8. Cloròfits i estreptòfits (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Microbiología - 1º curso
Asignatura Botànica
Año del apunte 2014
Páginas 4
Fecha de subida 15/03/2015
Descargas 24
Subido por

Vista previa del texto

CLORÒFITS I ESTREPTÒFITS Les plantes verdes o Viridiplantae són un grup monofilètic d’org eucariotes que inclou el que es coneix com a algues verdes (Cloròfits) més les plantes terrestres o embriòfits. El grup d’algues verdes més evolucionades i tots els embriòfits formen el grup dels Estreptòfits.
Les algues verdes és un grup parafilètic, ja que no inclou el grup de plantes terrestres.
Les apomorfies que tenen de nou les algues verdes és l’aparició de la clorofil·la b i la presència de midó com a substància reserva.
1. GENERALITAT DELS CLORÒFITS • Gran diversitat morfològica i reproductiva. Es troben pseudoparenquimàtiques, filamentoses i unicel·lulars.
• Origen: a partir d’una endosimbiosi primària.
• Unes 7000-8000 espècies d’aigua dolça (majoritàriament) i marines (només 10%).
• Pigments: clorofil·la a i b, α-carotè, xantofil·les.
• Paret cel·lular: cel·lulosa (dominant) i pectina (manté les cèl unides). Algunes poden ser carbonatades.
• Substància de reserva (a pirenoides): midó.
• Els plastidis solen presentar a l’interior pirenoides i els tilacoides estan anastomitzats.
Els seus cloroplasts estan rodejats de dos membranes i contenen clorofil·les a i b (“línea verda”), luteïna i altres carotenoides.
• Tenen 2 o 4 flagels llisos isocontes (iguals).
2. CLASSES DE CLORÒFITS 2.1. CLASSE CLOROFÍCIES Es tracta de cèl·lules unicel·lulars, colonials, filamentoses, amb tal·lus laminars o pseudoparènquimes. Són mòbils amb flagels apicals i poden ser marines, d'aigua dolça o terrestres, o estar implicades en simbiosi liquènica.
Són els típics models, ja que són fàcils de reproduir i criar.
La seva reproducció sexual pot ser per iso, aniso o oogàmia; i la meiosi generalment és zigòtica, de forma que els organismes adults són haploides.
2.1.1. Ordre Volvocals Volvocals: dulciaqüícoles i típicament d’aigües riques en nitrogen. Unicel·lulars o cenobials.
Chlamydomonas: org unicel·lulars flagel·lats d’aigua dolça estancada i eutròfica. S'utilitza de model a b. molecular  estudis de motilitat flagel·lar i dinàmica, biogènesi i genètica dels cloroplasts.
1 2.2. CLASSE TREBOUXIOFÍCIES 2.2.1. Ordre Trebouxials L'ordre Trebouxials representa el “grup d'algues liquèniques” i inclou taxons amb zoòspores, com Trebouxia (ficobionts de líquens). No totes les algues liquenitzades són en aquest grup; altres fotobionts inclouen cianobacteris o Trentepohlia (Ulvophyceae).
2.3. CLASSE ULVOFÍCIES Es tracta d’algues filamentoses, laminars o pseudoparenquimàtiques; predominantment marines, tot i que algunes espècies són d'aigua dolça. Són cèl·lules mòbils amb flagels apicals.
Poden tenir reproducció sexual per iso-, aniso- o oogàmia. El Cicle vital normalment amb meiosis espòrica, de vegades gamètica o zigòtica  cicle digenètic.
2.3.1. Ordre Ulotricals Algues filamentoses no ramificades, marines o d’aigua dolça, amb cèl·lules uninucleades i amb un cloroplast parietal. Ulothrix viu en aigua tranquil·la o en moviment, en el sòl o sobre roques.
2.3.2. Ordre Ulvals Algues pseudoparenquimàtiques laminars, amb una o dues capes de cèl·lules. Són marines o en estuaris i es troben sobre roques.
*Zoòspores són tetraflagelades i els gàmetes són diflagelats.
2.3.3. Ordres Caulerpals Aquest tipus d’algues segueixen una reproducció d’anisogàmia.
A la part corticals, els filaments que les formen s’anomenen utricles.
D’aquests en surten els gametangis.
Ex: el gènere Caulerpa - Esp. autòctona: C. prolifera (en fons sorrencs, fangosos).
- Important per a la fixació del substrat i per esdevenir hàbitat de molts altres organismes (vegetals, animals).
2 - Laminar, coriàcia, estructura pseudoparenquimàtica, filaments sifonats (com Codium) Altres espècies: C. taxifolia – invasora (tropical): ocupa 3.000 ha del Mediterrani. Zones + afectades: Croàcia, Itàlia, Mónaco, França, Peninsula (Mallorca, etc). Desplaça Posidonia oceanica.
C. racemosa – invasora (tropical). A diversos punts Mediterrani. Es preveu que el seu efecte encara sigui més devastador que la precedent.
2.3.4. Ordres Cladoforals Algues filamentoses amb septes, amb cèl·lules multinucleades i cloroplast reticulat parietal.
Dulciaqüícoles, marines o d’aigua hipersalina.
3. ESTREPTÒFITS ALGALS 3.1. CLASSE CHAROFÍCIES - Predominantment d’aigua dolça - Unicel·lulars, filamentoses o pseudoparenquimàtiques. Sembla que en el grup dels Coleochaetales pot haver-hi algún parenquimàtic.
- Les cèl·lules mòbils són asimètriques amb 2 flagels laterals o subapicals - Reproducció Oògama (oogàmia especial en Zygnematales: Conjugació).
- Meiosi zigòtica, és a dir, cicle haploide.
- És la línia evolutiva que dóna lloc a les plantes vasculars - Fragmoplast i plasmodesma (Charales, Coleochaetales + algún Zignematal) Sorgeix una nova apomorfia: aparició del fragmoplast.
En el moment de la citocinesi, els microtúbuls del fus es mantenen persistents. Aquests formen un fragmoplast que es concentra de forma perpendicular a la zona mitja on s’ha de posar la nova paret.
Guien el moviment de les vesícules que aniran fent la disposició del material de la paret.
*Les clorofícies feien l’anomenat ficoplast. Els microtúbuls es trobaven paral·lels on s’ha de crear la paret. Aquests no seran persistents.
3 Un altre apomorfia es el la disposició dels flagels  els flagels estan inserits obliqües. Hi ha un arrel flagel·lat molt ample i un altre arrel molt prim (estructura urtilaire).
3.1.1. Zignematals Reproducció sexual per conjugació  es disposen filaments un al costat de l’altre i a través d’un tub de conjugació, passa el nucli d’un tub a un altre. Al fusionar-se els nuclis es forma un zigot 2n que s’allibera. Aquest patirà una meiosi, de manera que l’adult serà n.
Els Zignematals són filamentosos uniseriats i no ramificats. Algunes famílies tenen representants unicel·lulars. A més, tenen dues hemicèl·lules.
3.1.2. Charals Es tracta d’un ordre amb 6 gèneres i unes 100 espècies. Són pseudoparènquima: nusos (verticils de branques) i entrenusos (unicel·lulars).
Són pròpies d’aigües continentals, salines o no. Són subjectes als substrats de rizoides, sovint amb dipòsits de carbonat càlcic i altres sals (sals de magnesi, etc).
Aquests tipus tenen reproducció vegetativa per trossos fragmentats que originen rizoides; i també tenen reproducció sexual per oogàmia.
Anteridis i oogonis es desenvolupen en els nusos de les branques.
Tenen gametangis pluricel·lulars. L’ovocèl·lula esta inclosa i fecundada dins d’aquesta estructura gametofítica (precursor de l’arquegoni).
3.1.3. Coleochaetals Algues caracteritzades per la presència de “setes” i per tenir una reproducció sexual tipus oogàmia. Són formes pseudoparenquimàtiques que viuen habitualment com a crostes epífites en els llacs d’aigua dolça.
Evidències moleculars indiquen que són les algues que van formar les plantes terrestres.
4. USOS I APLICACIONS - Consum humà i animal. Importants en aqüicultura i pinsos pel bestiar - Tractament d’aigües residuals - Producció oxigen estacions espacials - S’utilitzen com a bioindicadors de la qualitat de les aigües 4 ...