24. Inducció del part (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 4º curso
Asignatura Farmacologia i Terapèutica 2
Año del apunte 2015
Páginas 4
Fecha de subida 26/03/2016
Descargas 13
Subido por

Descripción

4.3. Fàrmacs utilitzats per induir el part: oxitocina i altres uterotònics. Fàrmacs útils en cas d’amenaça d’avortament i part prematur

Vista previa del texto

♥ Quan el desencadenament del part és millor que no pas deixar que continuï aquest.
 És un procediment dirigit a desencadenar les contraccions uterines quan es consideri convenient per la salut de la mare i del fetus  Indicat quan els beneficis de finalitzar la gestació per la salut de la mare i el fetus són més elevats que no pas prosseguir amb la finalització de la gestació ♥ Pèptid de 9 aminoàcids secretat per la hipòfisi posterior o neurohipòfisi: els estímuls que provoquen l’activació de les hormones són de tipus neuronal.
A. L’estímul que provoca la secreció d’oxitocina és el propi cap del fetus que, quan es troba ben situat, pressiona el coll de l’úter que provoca l’activació de terminals nerviosos que activen la secreció d’oxitocina. Els impulsos nerviosos es transmeten cap al cervell i s’estimula la neurohipòfisi perquè secreti oxitocina. La oxitocina s’allibera, arriba a les cells del múscul llis de l’úter i comencen les contraccions.
 Recordar que hi ha estímuls com la succió del mugró que promouen l’alliberament d’oxitocina B. Les contraccions tenen el seu origen al fundus de l’úter i es propaguen cap al cèrvix (és a dir, empenyen). Són contraccions que estan fisiològicament dissenyades per promoure l’expulsió del fetus.
C.
El nombre de receptors d’oxitocina augmenta al llarg de l’embaràs, donat que al principi de l’embaràs no hi ha quasi receptors. Si nosaltres volguéssim administrar oxitocina com agent abortiu no funcionaria perquè les primeres 20 setmanes és absolutament ineficaç donat que no hi ha receptors.
D. Recordar que tampoc produeix la dilatació del coll de l’úter.
Oxitocina i contracció del miometri ♥ La via principal és l’activació de la fosfolipasa C en la cell miometrial. Aquesta promou la producció de IP3 i DAG: l’inositol trifosfat fa que s’alliberi calci del RE i aquest acaba produint la contracció (forma un complex amb la Calmodulina). És important l’augment del calci intracell, perquè després veurem una sèrie de fàrmacs que modularan aquests nivells de calci intracell.
Oxitocina sintètica ♥ Es fa servir una de sintètica, però és exactament igual que l’endògena. Cal fer-la servir per via IV (donat que és un pèptid), i s’ha de començar a dosis baixes sempre i, si cal, augmentar la dosi 20-30 minuts després de la primera dosi (per esperar a que s’estabilitzin els nivells plasmàtics). S’ha d’administrar com a perfusió intravenosa lenta i el fàrmac dissolt en sèrum fisiològic.
S’ha de vigilar: 1) La dosi si és excessiva pot provocar efectes adversos 2) El balanç de líquids la oxitocina té un lleuger efecte antidiürètic 3) Cal evitar administrar-la sense diluir i de forma molt ràpida en comptes de perfusió lenta un bolus, podria provocar hipotensió Efectes adversos: a) Hiperestimulació excés de estimulació i contraccions massa ràpida i seguides. Pot arribar a una ruptura uterina i pèrdua del benestar fetal (la freqüència cardíaca del fetus descendeix en picat a causa de l’excessiva contracció).
b) També intoxicació hídrica (produeix retenció d’aigua) es disminueixen els electròlits Si es fa servir bé, no es dóna cap d’aquests efectes. Acostuma a aparèixer a dosis massa altes i si no està controlada i monitoritzada. També apareix en dones excessivament sensibles 97 Contraindicacions: a) Desproporció cefalopèlvica si el cap és massa gran en relació al canal del part, per molt que contraguem no naixerà i es podria provocar un dany irreversible en el fetus b) Presentació anormal el fetus ve girat o de cul c) Historial de cesària la cesària implica una cicatriu en l’úter. Aquest és més feble i pot afavorir l’aparició de la ruptura uterina Precaucions a) No administrar amb prostaglandines (promouen contraccions uterines) doble potenciació i increment de la hiperestimulació en quant a contraccions. Es poden administrar però amb un marge al menys de 6h b) Dones amb historial de més de 5 parts o bé parts múltiples ♥ Tenen 2 efectes: promouen la inducció del part (efecte oxitòcic) i a més, maduren i dilaten el cèrvix. Són efectives des del primer moment a diferència de la oxitocinaL’úter és sensible a les prostaglandines en qualsevol moment de l’embaràs, per tant es pot fer servir per avortar.
Dinoprostona (PGE2) Per inducció al part:  Via sistèmica com a comprimits oral o bé infusió IV Per preparació cervical (prèvia)  Gel endocervical en administració local a nivell del cèrvix, es poden donar fins a 3 aplicacions. S’ha d’esperar 6h per administrar la oxitocina  Dispositius d’alliberament controlat via vaginal (dosis única): es poden retirar en qualsevol moment gràcies a un fil. Dosi única i cal esperar 30min per administrar la oxitocina Efectes adversos: a) Pocs de sistèmics, en principi no s’absorbeix (nàusees, vòmits, febre, diarrea).
b) Hiperestimulació uterina (retirar) absorció sistèmica en grans proporcions Contraindicacions: A. Circumstàncies que desaconsellen ús d’oxitòcics: si el part ja ha començat o la pacient presenta anomalies o desproporció pelvis-fetal B. Administració simultània d’oxitocina.
Metilergometrina  Derivat ergotamínic.
 S’administra per via IM o IV  Provoquen la contracció uterina però aquestes no són de tipus fisiològic. Aquestes contraccions no són direccionals, són irregulars, i no ajuden a l’expulsió del fetus podrien acabar sent contraproduents si s’administren abans de que comencin les contraccions fisiològiques.
 No indicada en la inducció del part, de fet pot reduir el benestar del fetus es podrien administrar si el cap del nen ja estigués fora  Té utilitat després del part, per controlar l’atonia muscular de l’úter causada pel propi part i així evitar hemorràgies post-part.
Efectes adversos: Nàusees, cefalea, dolor abdominal, vasoconstricció perifèrica.
Carbetocina ♥ És un anàleg de la oxitocina i s’usa en control atonia uterina post-cesàrea (de moment tan sols té aquesta indicació i es té poca experiència d’ús) ♥ És un procés clínic que sense tractament podria conduir a un part abans de la 37a setmana de gestació. Entre la setmana 37 i la 40 es considera que el fetus està completament format i l’únic que fa es agafar pes i créixer. Abans de la setmana 37 pot haver-hi problemes pulmonars ja que no tenen suficient maduració pulmonar. Pot haver mort per immaduresa pulmonar.
98 Es retarda el part de 24 a 48h. Sembla poc temps però dóna temps a administrar corticoides a la mare i traslladar-la a una unitat on hi hagi equip suficient per tractar parts de nens prematurs Tractament: a) Repòs controvèrsia però s’acostuma a recomanar b) Corticoides (Estimula la maduració pulmonar fetal) Betametasona.
c) Tocolítics Objectiu: retarden el part entre 24 i 48 hores.
Mecanismes d’acció 1) Bloqueig de l’acció de la oxitocina (antagonista de la oxitocina) Atosiban, bloca el receptor i evita la formació del IP3 i DAG i que no arribin al RE 2) Blocadors del canal de calci s’impedeix la entrada de calci extracell, es redueix el calci intracell i inhibim la contractibilitat de la fibra muscular llisa uterina. Nifedipina 3) Administració de sals de magnesi (Sulfat de Mg) es redueix la contracció muscular ja que competeix per la entrada de calci en els canals de les cells musculars llises 4) Inhibidors de la COX (AINE) les prostaglandines actuen sobre els seus receptors i provoquen contracció de la fibra muscular. Si la inhibim produïm relaxació. Indometacina 5) Activació dels receptors beta 2 (Agonistes beta2) produeixen la relaxació de la fibra muscular. Ritodrina Atosiban ♥ És un anàleg de la oxitocina amb acció antagonista del receptor, s’usa en Europa però no a EEUU. Característiques:  Administració via IV: bolus inicials + infusió IV 24-48h  Efectes adversos escassos nàusees, cefalees i taquicàrdia. No hi ha efectes perinatals  Única contraindicació és la hipersensibilitat  Avantatges és d’eficàcia alta, acció ràpida, EA mínims i sense acció perinatals  Fàrmac car Agonistes β2: Ritodrina ♥ Efecte relaxant del múscul llis, més específicament actiu sobre l’úter.
 Infusió IV a dosis baixes que poden augmentar fins que s’observi que les contraccions han cessat. Normalment en aquest punt s’envia la dona a casa amb ritodrina oral, però es veu que no és efectiu.
Efectes adversos: A) Deguts a la pèrdua de selectivitat Taquicàrdia, arítmia tant en la mare com en el fetus B) Deguts a l’efecte β2 per activació beta 2 de la musculatura esquelètica:tremolor, nerviosisme, hiperglucèmia, alteracions tiroïdees.
C) Al fetus apareix taquicàrdia i hiperbilirrubinèmia D) Hiperglucèmia en la mare = hiperinsulinèmia = i conseqüentment hipoglucèmia en el fetus Donat als efectes cardíacs importants a USA no s’utilitza però a Europa s’ha retirat la VO i s’han deixat per via IV màxim 48h i monitoritzat.
Nifedipina ♥ Antagonista del calci que impedeix que entri calci a l’interior de la cell.
 Via oral en forma de solució específica per aquest tema permet una millor dosificació i individualitzada Efectes adversos:  Al produir vasodilatació hipotensió transitòria (la més greu), cefalea (dilatació dels vasos cefàlics), mareig, vertigen, envermelliment facial  No hi ha efectes adversos a nivell fetal Contraindicacions: a) Malaltia cardíaca (insuficiència cardíaca i estenosi aòrtica) b) Hipotensió severa cal vigilar la pressió arterial i la freqüència cardíaca materna c) Hipertiroïdisme Té un bon perfil de seguretat si tots els marcadors estan controlats, és de fàcil administració oral i cost baix 99 Sulfat de magnesi  Acció no selectiva per l’úter musculatura llisa i musculatura estriada, no hi ha selectivitat  Administració IV  Perillós si s’acumula (insuficièncial renal) Efectes adversos: a) Envermelliment facial i sufocació, cefalea, nàusees, debilitat muscular, aturada cardíaca.
b) Al fetus, pot haver depressió del SNC, hipotonia, disminució de la freqüència cardíaca fetal.
Indometacina Actua inhibint la síntesi de prostaglandines (és un AINE) Administració per VO, vaginal o rectal Útil en amenaça de part prematur de menys de 26 setmanes.
Evitar l’ús després de la setmana 32  possible tancament del ductus arteriós, un petit vas que connecta l’artèria pulmonar amb l’aòrtica durant la vida fetal i sempre està obert. Quan el nen neix aquest ductus es tanca. Però la indometacina pot produir un tancament prematur amb la conseqüent mort del fetus  El temps d’administració no pot superar les 72h     Efectes adversos: a) Nàusea, pirosi, hemorràgia digestiva.
b) Al fetus: Tancament del ductus, hipertensió pulmonar i hemorràgia intraventricular (els dos darrers són estranys).
Contraindicats: malaltia renal o hepàtica greu, úlcera i alteracions de la coagulació.
100 ...