Hormones de regulació del metabolisme Ca-P (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Lleida (UdL)
Grado Medicina - 1º curso
Asignatura Endocrinologia
Año del apunte 2014
Páginas 4
Fecha de subida 09/02/2015
Descargas 17
Subido por

Vista previa del texto

Hormones  de  regulació  metabolisme  P-­‐Ca     El   Ca2+   és   usat   en   la   contracció   muscular,   coagulació,   segon   missatger,   exocitosi,   metabolisme  ossi,  conducció  nerviosa.  Per  tant,  la  regulació  del  seu  metabolisme  és   molt  important.       Sistemes  de  regulació:  a  través  de  tres  hormones:  calcitonina,  PTH  i  vitamina  D.       ·  Calcitonina:   -­‐ Síntesi:   Fabricada   en   les   cèl   C   o   parafol·liculars   de   la   tiroides.   També   es   sintetitza  en  el  pulmó,  l’intestí...   És   un   fragment   de   32   aa   que   prové   de   la   ruptura   d’un   ARNm.   L’altre   bocí   és   una  molècula  relacionada  o  derivada  amb  la  calcitonina  (CGRP)     -­‐ Efectes:     o Disminueix   la   calcèmia:   frena   l’activitat   dels   osteoclastes   disminuint  la  calcèmia  (concentració  de  Ca  en  sang)  i  la  degradació   de  l’ós.     L’estímul   per   una   major   producció   de   calcitonina   serà,   per   tant,   un   excés  de  Ca++.  Els  nivells  són  detectats  per  un  sensor  de  Ca.  Davant   un   excés   de   degradació   de   l’ós,   com   osteoporosi,   suplements   d’aquesta  proteïna  ho  reduirien,  es  pot  prendre  via  nasal.     No   hi   ha   cap   patologia   descrita   amb   el   dèficit   de   calcitonina,   per   lo   que  se  li  treu  importància.         ·  PTH  o  Parathormona:   -­‐ Secreció:   quan   baixen   els   nivell   de   Ca2++   en   sang   s’estimula   la   paratiroides,   òrgan   de   petit   tamany   situat   prop   de   la   tiroides   que   allibera   PTH.     -­‐ Síntesi:   té   lloc   a   la   glàndula   paratiroides   a   partir   d’un   pèptid   de   84   aa,   derivat   d’una   preprohormona.   És   emmagatzemat   en   vesícules   de   reserva.   Relacionat  amb  PTHrP.       -­‐ Efectes:   o Evitar   la   hipocalcèmia   i,   per   tant,   la   hipofosfatèmia.   Augmenta   l’activitat   dels   osteoclasts,   destructors   dels   ossos,   que   comporta   un   augment  en  sang  de  Ca  i  de  P.     o A   nivell   renal   augmenta:   la   capacitat   de   reabsorció   del   Ca++   i   augmenta  l’expressió  d’un  enzim  d’hidroxilació  de  la  vitamina  D  que   l’activa  i  facilita  a  nivell  intestinal  l’absorció  de  Ca++.     Un  dels  seus  principals  efectes  és  la  contracció  de  la  musculatura,  calambres   (els   calambres   en   la   musculatura   facial   es   coneixen   com   trismus).   La   contracció   desordenada   del   múscul   esquelètic   és   coneix   com   tetània,   típica   de   la  hipocalcèmia.         -­‐ Regulació:   o Estímuls  positius:  augmenten  la  producció  de  PTH   § Hipocalcèmia   § Glucocorticoids     § Estrògens     o Estímuls  negatius:  disminueixen  la  producció  de  PTH   § Hipercalcèmia   § Calcitonina   § Vitamina  D   § Semi  hipomagnèsia       Presenten  el  mateix  sensor  del  Ca++    que  les  cèl  C.       Implicacions   clíniques,   en   hipercalcèmia   (dóna   temps   a   la   reacció)   i   hipocalcèmia  (situació  d’urgència  vital).     ·  Vitamina  D:   -­‐ Síntesi:   derivada  del  colesterol.  Biològicament  per  a  ser  activa  ha  de  sofrir   diferents  canvis.  La  forma  activa  s’anomena  1,25-­‐ hidroxivitmainaD3  o  calcitriol.     -­‐ Metabolisme:   DBP   (D   vitamin   binding   protein)   és   la   principal   proteïna   de   transport   de   la   vitamina  D.     La  principal  font  d’obtenció  és  la  dieta,  però  una   font  complementària  és  la  que  es  forma  en  la  pell   a  través  de    raigs  UV  (pre-­‐D3  -­‐-­‐-­‐-­‐(fotons)-­‐-­‐-­‐>  D3).     Requerim,   per   a   tenir   uns   nivells   adequats,   bona   dieta,   exposició   solar   i   fetge  i  ronyó  funcionals.  Hi  ha  una  major  freqüència  patològica  a  nivell  renal   PTH   estimula   la   producció   de   l’enzim   1alfa   hidroxilasa,   que   hidroxila   per   obtenir  el  producte  final  de  D3.       -­‐ Accions:     o Augmenta  la  mineralització,  és  a  dir,  afavoreix  l’entrada  de  Ca2+  als   ossos.  Sense  vitamina  D,  l’ós  esdevé  l’últim  objectiu  de  la  vitamina  D.   o Augmenta  l’absorció  de  Ca2+  i  P  a  l’intestí.   o Immunològiques:  síntesi  de  pèptids  antimicrobians  i  la  regulació  de   diferents  vies  de  resposta.     o SNC:   és   un   factor   neuroprotector   que   participa   en   el   desenvolupament  cognitiu  (llenguatge,  memòria...)   o Tumorals:   inhibeix   la   proliferació   i   la   angiogènesis   i   indueix   la   diferenciació.       -­‐ Dèficit:  la  patologia  més  característica  és  el  raquitisme:  deformació  òssia,   baixa   calcificació   (poc   intens   en   la   radiografia),   retard   en   la   maduració   óssa   (la  línia,  placa  o  cartílag  de  creixement  perdura  durant  més  temps).           -­‐ Mecanisme  d’acció:  al  ser  una  hormona  esteroidea  (lípid)  pot  travessar  les   membranes.  El  seu  receptor  s’anomena  VDR  i  és  nuclear.     Unint-­‐se   al   VDR   actua   a   nivell   transcripcional   promovent   o   reprimint   la   transcripció  de  determinats  gens.     Hi   ha   altres   VDR   situats   a   nivells   de   la   membrana   plasmàtica   però   que   encara  no  estan  corroborats.     Un  dels  gens  inhibits  és  el  de  la  PTH.  Es  comprèn  com  un  feedback  negatiu.       Distribució  de  Ca  i  P   El   calci   intracel·lular   es   troba   en   dipòsits   de   reticle   endoplasmàtic   rugós   i   mitocondris   (fluctuant   entre   ells).   El   que   ens   interessa   és   el   Ca   en   sang   i   fluïts   extracel·lulars.   La   meitat   està   unit   a   albúmina   i   altres   proteïnes   de   transport,   en   concentració  1mM.  El  fòsfor  està  concentrat  igual,  1mM.  La  majoria  de  Ca  ossi  és   99%   mineral   i   1%   en   el   pol   d’intercanvi   (pool   de   bescanvi)   extracel·lular.   El   biològicament  actiu,  més  rellevant,  és  el  Ca  ionitzat.       Influènicia   de   pH   sanguini   i   la   regulació   de   la   tensió   arterial   pot   fer   variar   els   nivells  de  Ca  lliure  sense  fer  variar  els  nivells  de  Ca  global.     En  alta  tensió  arterial  augmenta  la  GFR  (gromerular  filtration  rate)  per  natriuresi,   ens   indica   la   quantitat   de   sang   que   passa   pels   ronyons   i   la   quantitat   de   Ca   que   s’elimina  per  via  renal.     Quan  baixa  la  tensió  arterial  disminueix  la  filtració  i  pots  entrar  en  hipercalcèmia.   Pel  que  fa  al  pH  sanguini,  l’acidosi  és  un  estimulant  osteoclàstic  o  de  degradació  de   l’ós.    A  més  a  més,  tenen  la  capacitat  d’interaccionar  i  formar  estructures  segrestan   el  Ca  i  P  lliures,  que  tamponen  els  àcids  ingerits  però  es  perden  per  via  renal  (pot   induir  hipoglucèmia).     L’alcalosi   (medi   bàsic)   incrementa   la   unió   a   la   albúmina,   donant   hipoglucèmia   tot   i   que  els  nivells  totals  siguin  normals.         ...