T3. El miocè (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 2º curso
Asignatura Biologia humana
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 12/04/2016
Descargas 4
Subido por

Vista previa del texto

T3. EL MIOCÈ DERIVA CONTINENTAL I CLIMA EL TRIÀSIC (245 – 208 Ma). La terra era un únic continent conegut com a Pangea i un únic mar, Panthalasa. Les condicions ambientals no tenien res a veure amb les actuals, ja que d’això fa 245 Ma.
Fa 200 Ma se separen Lauràsia de Gondwana per un mar anomenat Tethis. Al final del triàsic apareixen els primers dinosaures i els primers mamífers. Apareixen alguns petits rèptils de vida nocturna i de petita mida. Els primers que apareixen tenen alimentació de llavors i insectes, cuiden les cries i incrementen les etapes del desenvolupament.
EL CRETACI (135 – 65 Ma). A finals de Cretaci es dóna el refredament de la Terra, i es detecta perquè hi ha un increment de les coníferes i reducció de les falgueres.
Aquest canvi provoca que desapareixin els dinosaures i per tant, els seus nínxols ecològics queden lliures i les espècies que quedin poden adaptar-se. Apareixen les angiospermes, per tant, hi ha una generació més àmplia d’espai, ja que hi ha llavors i fruits a cultivar. Per tant, apareix el primat en radiació i varietat.
El primer primat és el Purgatorius ceratops, que no està clar que sigui un primat autèntic ja que al seu costat hi havia restes de triceratops. Hi ha canvis alimentaris i per tant, canvis dentaris.
EL MIOCÈ (23 – 6 Ma). Hi ha una aparició de la superfamília hominoidea. En torn dels 18 – 12 Ma se separen Pongo d’homínids africans. Cap als 10 – 6 Ma hi ha la separació de gorilla de Pan/Homo i cap als 8 – 6 Ma hi ha la separació del Pan d’Homo. Hi ha l’aparició dels primers homínids.
Les condicions paleoambientals. les tectòniques de plaques, el clima i la vegetació. El xoc de les plaques aràbica i africana amb el continent euroasiàtic implica vulcanisme, falles i que les migracions de les espècies s’incrementin.
Apareix el rift Africà, que és una gran falla que s’obre i pot generar turons o serralades, i se separa la part més humida de la més seca.
Per què? Mirem Àfrica des de la Ciudad del Cabo. Totes les precipitacions venen de l’atlàntic perquè com no hi havia fractures, aquestes travessaven tota l’Àfrica d’est a oest, per tant, hi havia el mateix clima de pluviositat en tot el continent africà. Al formar-se les serralades, la pluja només cau en un costat i en el costat on no hi cau pluja, disminueix la densitat i per tant, hi ha un canvi climàtic en aquesta zona. És per tant, que comença un procés d’arificació en aquesta part del continent.
La fractura també provoca grans llacs i això pot comportar un atrapament d’espècies en aquestes zones i és probable que per això trobem sediments. Per tant, la conclusió és que passarem d’un bosc molt gros a un bosc més petit, fins a convertir-se en sabanes obertes, on hem de baixar dels arbres per aconseguir aliment.
En el Miocè tenim molta diversitat ja que les condicions ambientals aparegudes van afectar a que hi haguessin molts gèneres de subfamílies.
SUPERFAMÍLIA HOMINOIDEA CARACTERÍSTIQUES. Hi ha varietat de mides, la cinta escapular és ampla (escàpula=omòplat i clavícula. Els omòplats estan en posició dorsal i això permetrà que les extremitats pengin i es puguin utilitzar. La clavícula està en pla horitzontal ajudant a la posició dreta. Tot això facilita que els braços pengin del costat), el tòrax està aplanat anteroposteriorment i s’aixampla lateralment, en la columna vertebral hi ha una reducció del nombre de vèrtebres dorsals i lumbars i un increment del nombre de vèrtebres sacres. Hi ha un increment de la durada de les etapes del desenvolupament.
Hi ha un patró d’activitat diürn, una locomoció quadrúpeda i una alimentació vegetariana. Hi ha diversitat de nínxols ecològics. Ocupen qualsevol nínxol ecològic d’un bosc més o menys dens i ocupen estrats arboris d’aquests boscos però també boscos de ribera i boscos corredors, que són espais entre boscos densos i boscos més oberts.
A la meitat del miocè és quan es dóna el xoc de plaques i per tant, trobem espècies tant a la Índia, Xina, Pròxim Orient com a l’Àfrica. Es veu una migració sortint d’Àfrica cap a l’Índia i finalment cap a la Xina. Cronològicament es va trobant la mateixa seqüència. Sivaphitecus ha donat lloc a l’orangutà i és l’únic que s’ha descobert certament a quina espècia ha donat lloc.
Pierolaphitecus catalaunicus (12,5 – 13 Ma). S’han trobat moltes restes del mateix individu. Té una mà molt llarga, el que fa pensar que és arborícola i necessita tenir una extremitat forta per aguantar-se. És important la vèrtebra sacre i té apòfisis transverses i apòfisi espinosa. En un animal quadrúpeda, les espinoses són llargues i inclinades, per tant, no es pot posar dret perquè a l’aixecar-se aquestes es clavarien, en canvi, en els Pierolaphitecus catalaunicus aquestes espinoses sí permeten posar-se drets i això confereix un gran canvi.
Hispanophitecus laietanus (9,5 Ma). Les restes tornen a ser les d’un únic individu. La columna vertebral està dividida en fragments però no tenen la vèrtebra d’abans, la sacre. Tenen una extremitat anterior molt llarga, per tant, tornem a observar que són arborícoles.
ÚLTIMES TROBALLES Saelanthropus tchadensis. Es va trobar a Chad, que queda a l’est del Rift africà, per tant, es l’aridificació de l’est africà el que provoca l’aparició dels quadrúpedes.
Es va trobar un crani. Aquest estava trencat per culpa de la pressió de la Terra. La posició del foramen màgnum, per la norma inferior, està avançat (en quadrúpedes és inclinat i està retardat i en bípedes és avançat i recte). La morfologia de les dents, de la mandíbula trobada, és paral·lela i en canvi, els humans la tenim parabòlica. Hi ha una estructura que no se sap si és cresta sagital o si és un trencat.
La seva capacitat craniana és de 320-380cc i la base del crani és llarga i estreta. Hi ha una gran fosa canina (forat sobre les canines) que és pròpia de l’home, cap homínid ho té. Les òrbites estan separades per un envà molt ample i el torus supraorbital és gran, gruixut i continu. És important que els ossos de l’oïda estiguin orientats en pla horitzontal per tal no de perdre l’equilibri.
Orrorin tugenensis. Té 6 Ma. Es troben diferents restes de les quals la més important és el fèmur. Aquest presenta adaptacions pel bipedisme, fan referència al que seria que el coll del fèmur és llarg i no és en angle recte i el cap és bastant gran. Es van trobar falanges, que són molt llargues i el que ens permet observar i predir és que encara estan pels arbres encara que caminin drets, ja que unes falanges llargues implica uns sostén a un arbre i poder aguantar-s’hi millor. Està preparat per aguantar pes en posició bípede.
Ardipithecus ramidus kaddaba.5’8 – 5’2 Ma.
...