Economia: Tema 1 (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 2º curso
Asignatura Teoria i estructura econòmica
Año del apunte 2015
Páginas 1
Fecha de subida 02/03/2015
Descargas 5

Vista previa del texto

TEMA 1 (del llibre): LES GRANS BRANQUES DEL PENSAMENT ECONÒMIC L’economia preocupa a partir de la Revolució Industrial. 1750, GB. Apareixen una sèrie d’innovacions tecnològiques que fan que la forma de produir canviï l’activitat agrària. Indústria, forma d’aprofitar energia, tecnologia...  canvi de l’activitat productiva.
  Abans de la RI, model extensiu. Si vols més producció necessites més recursos Amb la RI passem a un model intensiu. Podem produir més amb la mateixa feina. Es produeix un augment de la productivitat (producció/temps) A partir de la RI, comença una diferenciació entre països: subdesenvolupats i països del primer món (rics i pobres).
Grans escoles de pensament 1. Economistes clàssics: Adam Smith, Ricciardo... els preocupa entendre com els països es fan rics. Troben que la riquesa la proporciona la divisió del treball (procés d’especialització que augmenta la productivitat).
Porten la idea de divisió del treball a nivell internacional  especialització dels països en aquelles produccions a les que tinguin avantatges (Ex: països mediterranis fan vi, GB sector tèxtil...) Idees dels economistes clàssics: comerç, especialització, divisió del treball, divisió internacional 2. Economistes neoclàssics: els preocupen les decisions individuals. Com els individus escullen en un mercat, com prenen les decisions, optimització (microeconomia). Com prenen decisions els productors i els consumidors 3. Keynesians: Keynes va estar a Breton Woods. Es va fer famós perquè a la crisi del 29 va dir que no s’acabaria la crisi si l’Estat no intervenia en l’economia. Creu en l’Estat interventor, en l’Estat del Benestar. Proposa una regulació de l’economia per part de l’Estat. Quan l’economia cau, l’Estat ha d’injectar despesa pública (així es generen sous i la gent té capacitat adquisitiva per tornar a consumir) en serveis. Idees: intervenció de l‘Estat via despesa pública, regular el cicle econòmic.
4. Monetaristes o neoliberals: Els liberals consideren que el mercat s’autorregula ell mateix. L’únic que accepten és que puguis intervenir a nivell monetari. Per regular l’economia pots jugar amb més o menys oferta o demanda de diners, és a dir, amb el tipus d’interès (preu del diner) 5. Marxistes: Karl Marx. Els diferencia la idea que hi ha diferents sistemes econòmics, diferents maneres d’organitzar l’economia (capitalisme, comunisme, socialisme, feudalisme..) Capitalisme: empresari que posa els mitjans de producció i treballador que posa la mà d’obra. Relació d’assalariats. Els empresaris prenen decisions orientant-se amb el mercat. [En una economia socialista és l’Estat qui assigna els recursos a través dels plans]. Els capitalistes inverteixen en capital per obtenir beneficis per a poder tornar a invertir. la competència és el mecanisme que fa que el capitalisme prosperi, és el motor. [La banca espanyola va ser oligopolística durant tot el franquisme (diverses persones es repartien el mercat). L’oligopoli s’acompanya d’un pacto de caballeros, però sempre hi ha algú que l’acaba trencant i comença el monopoli]. Idea: mercat, competència perfecta.
6. Institucionalisme: La clau del bon funcionament de les economies és el bon funcionament de les institucions.
Les institucions són les regles del joc (ex: drets de propietat), la cultura. Totes les polítiques que porten a terme són de tipus institucional (regular la propietat privada, els drets dels treballadors...) Hi ha un debat entre les escoles de pensament. El debat més important sempre gira al voltant de la intervenció de l’Estat.
1 ...