Tema 2. Aerobiologia (2010)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Ciencias Ambientales - 3º curso
Asignatura Microbiologia ambiental
Año del apunte 2010
Páginas 14
Fecha de subida 31/08/2014
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 2. AEROBIOLOGIA - Aeromicrobiologia Æ estudi dels microorganismes que hi ha a l’aire i com afecten a les persones i al medi ambient.
- Aquesta ciència és important a diferents nivells: 1. Salut humana Æ epidemiologia (causen al·lèrgies i infeccions).
2. Agricultura Æ distribució dels pesticides.
3. Industrial Æ pot haver contaminants que viatgen per via aèria.
4. Astrobiologia.
5. Bioterrorisme.
- ATMOSFERA • L’ambient aeri és hostil.
• Podem observar diferents capes: 1. Troposfera Æ És la capa més propera a la superfície terrestre. A mesura que avancem en alçada des de la terra, veiem que disminueix la temperatura al voltant de 6,5 ºC/km.
2. Estratosfera Æ Conté la capa d’ozó, hi ha molt moviment d’aire.
3. Mesosfera Æ Temperatures molt baixes que poden arriba als -80 ºC.
4. Ionosfera Æ La temperatura puja dràsticament i a uns 500km de la superfície terrestre, pot assolir el 1200 ºC.
• La pressió atmosfèrica va disminuint amb l’alçada, en canvi, la radiació n’augmenta molt i produeix mutacions.
• A la troposfera la temperatura és baixa i quan els microorganismes es congelen i no contenen crioprotectors, es formen cristalls al seu citoplasma i orgànuls i moren.
• Bàsicament, el que estudiarem serà la troposfera ja que a l’estratosfera, les radiacions UV i l¡ozó maten a tots els microorganismes.
• TROPOSFERA ƒ Característiques de la troposfera: 1. Temperatura Æ 6,5ºC/Km.
2.Pressió atmosfèrica Æ puja amb l’alçada.
3.Radiacions UV Æ augmenten amb l’alçada.
4.Humitat Æ variable.
5.Nutrients Æ molt pocs.
6.Gruix Æ 17km a l’equador i 6-8km als pols.
7.Trobem de 101-104 cels./m3.
8.La microbiota de l’ambient aeri és: no autòctona, transitòria i variable.
9.Precipitacions Æ afavoreixen la dispersió.
10. Moviments de l’aire Æ permeten la dispersió. Podem dividir-los en: a) Capa laminar: moviment de l’aire laminar (en 8 una direcció), així, no permet la dispersió. El seu gruix es modifica depenent de les condicions atmosfèriques (pot mesura de mm a m). És la més propera a la terra.
b) Capa turbulenta: en dies amb vent és molt ampla. El moviment de l’aire varia depenent dels obstacles que es trobi al seu pas. Permet la dispersió. Dins aquesta capa, trobem la capa de turbulències locals que és la més afectada pels obstacles.
Per sobre d’aquestes, hi ha moltes altres capes, que no es veuen tan afectades pels obstacles (només per algunes irregularitats del relleu).
ƒ Dispersió o Té 3 etapes: 1) ALLIBERACIÓ 9 Els més adaptats a aquests sistemes són el fongs (formadors d’espores).
9 Els microorganismes superen la capa laminar i passen a la turbulenta, la majoria d’ells ho aconsegueixen de manera passiva, en canvia, d’altres ho fan activament.
9 Passius Æ mitjançant corrents d’aire, gotes (reboten gotetes secundàries que poden superar la capa laminar), altre sistema són els aerosols (tossir, esternudar, etc) o bé processos mecànics (moviment de persones, tremolar...).
9 Actius Æ alguns bolets com el pet de llop alliberen les seves espores depenent de les condicions ambientals (pluja, humitat..) per assegurar-se la bona dispersió, és a dir, son mecanismes adaptatius.
2) DISPERSIÓ I TRANSPORT 9 Depèn del microorganisme i de l’ambient, és a dir, perquè es doni la dispersió, s’han de tenir en compte característiques com la mida, densitat, aerodinàmica de la partícula, etc, que fan que la mobilitat de la partícula sigui diferent.
9 La dispersió pot suposar una eina de supervivència, sempre i quan les partícules caiguin en l’ambient idoni.
9 3) DEPOSICIÓ 9 Pot donar-se per sedimentació (disminució de la velocitat del vent que fa caure les partícules).
9 La precipitació és el mètode de dispersió més rellevant, ja que l’aigua fa una neteja de les partícules aèries de la troposfera.
ƒ Bioaerosols o Diem que un bioaerosol és una suspensió de microorganismes o fragments seus, o bé de metabòlits microbians.
o Tenen una mida de 0,01-100 µm de diàmetre.
o Ex.: pol·len - 100µm Bacteri - 1 µm Espora – 10 µm Virus 0,01 µm o En ocasions un bioaerosol pot contenir dosis infectives de microorganismes.
o Font dels bioaerosols 9 Natural Æ sòl, aigua, organismes.
9 Antropogènica (activitat humana) Æ agrícola, industrial, construcció, centres de salut, sistemes de manipulació d’aire, moviment de persones...
o Depenent de l’ambient on ens trobem, la densitat de microorganismes en l’aire varia, no obstant, el número sol ser elevat, fins i tot, poden estar presents espècies patògenes humanes.
o Centres hospitalaris Æ poden haver 104-106 cfu/m3 de Legionel·la anemòfila.
ƒ Microorganismes presents o Els més habituals són els fongs i les seves espores. Encara que els virus hi poden estar molt presents.
o Hi ha una sèrie de característiques que tenen els microorganismes i que els hi permeten sobreviure en l’ambient hostil que proporciona la troposfera: a) Tenen taxes metabòliques baixes Æ alguns microorganismes poden acumular nutrients a l’interior que són utilitzats de manera paulatina. Ex.: Alalligades, Vacil·li-us. (mirar taules!!) b) Número elevat Æ potser uns no sobreviuen però n’hi ha d’altres que si.
c) Envoltes/ paret Æ donen suport i eviten la pèrdua hídrica, sobretot en grampositius.
d) Pigments Æ donen protecció contra la llum UV.
10 e) Mida/densitat/formes aerodinàmiques Æ intervenen en el temps de dispersió.
− MÈTODES D’ESTUDI DE L’AMBIENT AERI • Serveixen per avaluar que hi ha a l’aire.
• Podem usar 3 tècniques diferents: sedimentació, filtració i impacte.
• La tècnica emprada, depèn de la mostra, de l’ambient, de l’origen de la mostra i de l’anàlisi que es vulgui fer a posteriori.
• Els mètodes no són comparables, cada un té les seves característiques.
• No hi ha protocols ni mètodes estandarditzats (només en un punt de la farmacopea europea).
• Legislació Æ només existeix una llei referent a Legionella i al seu control. Sobre la resta, és l’investigador el responsable dels estudis que realitza.
• Mètodes: 1) SEDIMENTACIÓ a) Portaobjectes Æ cal una substància que enganxi (glicerina...) i posar les plaques en contacte amb l’ambient aeri durant un temps determinat..
b) Plaques de Petri Æ són mètodes qualitatius, que depenen de les condicions atmosfèriques ja que els microorganismes es dipositen per gravetat. Podem detectar diferents tipus microbians posant medis de diferents tipus.
2) FILTRACIÓ ƒ Un filtre reté els microorganismes presents en l’aire.
ƒ Aquest mètode utilitza una bomba per absorbir l’aire, per tant, sabem la quantitat d’aire que absorbeix, cosa que permet quantificar.
ƒ Es pot variar la mida del porus del filtre per observar diferents microorganismes.
ƒ Permet fer diversos tipus d’anàlisi, com cultius, bioquímica, immunologia, etc.
ƒ Ex.: Filtres de policarbonat Æ porus de 0,4-0,6 micres.
Útils per bacteris, per fer microscòpia i cultius.
Filtres de cel·lulosa Æ 0.8 micròmetres, per fer microscòpia òptica i cultius.
ƒ Té un gran inconvenient, ja que durant el procés de filtració es deshidrata, cosa que fa perdre viabilitat i dóna problemes en els cultius en placa. Per pal·liar aquests efectes, s’han desenvolupat filtres de gelatina (eviten la deshidratació, permeten recaptar virus però són molt cars).
11 3) IMPACTE ƒ Hi ha una gran varietat de mètodes.
ƒ Són els més utilitzats.
ƒ Poden realitzar-se amb medi líquid o sòlid.
a) MEDI LÍQUID 9 S’absorbeix aire amb una bomba (quantitatiu) que va a parar a un kitasato i les partícules d’aire passen d’un medi gasós a un de líquid i sòlid (amb les perles de cristalls que poden estar immerses al líquid), això fa que les partícules presents a l’aire, perdin velocitat i sedimentin en el líquid.
9 Com a líquid, podem utilitzar Ringer, medi de cultiu, etc.
9 Permet fer anàlisis bioquímics, moleculars, immunològics, microscòpics...
9 Ha d’haver un sistema de sortida d’aire per tal que puguin sortir les partícules d’aire que no sedimentin.
b) MEDI SÒLID 9 Fem impactar els microorganismes contra plaques de Petri.
9 Consisteix en un recipient amb una tapa que conté orificis. Es posa una placa de Petri oberta i connectem el sistema a una bomba d’absorció d’aire, finalment, aquesta placa s’incuba.
9 Mostrejador d’Andersen o És molt versàtil ja que permet posar diverses plaques a diferents nivells.
o Requereix una bomba d’absorció.
o Pot utilitzar-se tant en ambients externs com interns.
o Té diferents nivells de plaques de Petri, precedides d’una tapa amb porus (situats de més a menys gran d’adalt a baix).
o Les partícules grans, requereixen velocitats d’aire més grans per ser retingudes. Aleshores, l’aire va passant per cada nivell pels quals s’exerceix una velocitat d’aire diferent.
Mitjançant aquest sistema, els microorganismes es segreguen per la seva mida, obtenint un patró de distribució de partícules similar al que s’observa en les vies respiratòries (en l’aparell respiratori superior, es retenen partícules de més de 10 micres, al mitjà de 3-10 micres i als alvèols de menys de 3 micres).
o És una mica incòmode per fer estudis a 12 l’exterior, ja que és un sistema molt gran.
9 Mostrejadors portàtils Æ incorporen una placa i permeten simplificar el procés de recol·lecció de mostres.
™ MOSTREJADOR IDEAL 1. Fàcil de fer servir 2. Portàtil 3. Fiable 4. Econòmic 5. Resistent 6. Fàcil netejar i desinfectar 7. Mantenir la integritat física, química i biològica del material captat 8. Captar diferents fraccions amb eficàcies similars a l’aparell respiratori humà 9. Captar un ampli rang de mides de partícules.
10. Evitar contaminacions 11. Etc….
™ ANÀLISIS A PARTIR DE LA RECOL·LECCIÓ DE MOSTRES 1) Microscòpia Æ recompte, identificació per la morfologia.
2) Cultius Æ recomptes.
3) Bioquímics Æ determinació de toxines i endotoxines.
4) Immunològics Æ al·lèrgens.
5) Molecular Æ identificació Æ normalment no es fa ja que es perd molt temps i diners a nivell industrial, per això, només es solen fer recomptes.
La sedimentació en placa és la tècnica més còmoda i ràpida, també la més barata de totes.
Pels que fa a l’eficàcia l’impacte en medi sòlid és el més apropiat, encara que el medi líquid permet obtenir més diversitat.
L’impacte en medi sòlid i la sedimentació en placa són els mètodes més fàcils de manipular.
Per totes aquestes raons, el mètode més utilitzat és l’impacte en medi sòlid.
HOME I AMBIENT AERI − − Introducció • L’activitat humana ha modificat l’ambient aeri exterior en diversos àmbits: moviment de l’aire (construcció d’edificis...), humitat, temperatura, presència de microorganismes en diferents ambients, composició de l’aire, etc.
13 • • – Al interior de les edificacions, hi ha gran quantitat de modificacions.
Ex.: en un edifici de 4 plantes, a la primera planta, es va alliberar una placa plena d’espores de cladosporium i es va veure que als 5 minuts l’última planta ja tenia espores, als 20 minuts, ja podíem trobar-les a sales que tenien la porta tancada i finalment a les 2-4 hores, tot l’edifici estava contaminat.
Per evitar problemes, cal que els edificis tinguin un bon sistema de ventilació, ja que si no és així, podem propiciar l’aparició de microorganismes que mai es podrien haver desenvolupat sense la nostra acció. Ex.: el 49% dels refredats comuns, s’agafen en indrets tancats.
BIOAEROSOLS • Aportació de microbiota a l’aire ƒ Al nostre cos, podem trobar microorganismes en multitud de llocs: 1. Cabells Æ 1.5x106 microorganismes./cm3.
2. Aixella Æ 2.4x106 microorganismes./cm3.
3. Front Æ 2x105 microorganismes./cm3.
• Amb un simple moviment, es poden alliberar milions de partícules, les quals inclouen als microorganismes.
• Pel que fa als microorganismes, aquests s’emeten més habitualment en els esternuts (fins a 106 microorganismes./cm3), també es generen bioaerosols en tossir, parlar (un bioaerosol per paraula), etc.
• Persistència dels aerosols ƒ Es va realitzar un estudi per comprovar quant perduraven els bioerosols en l’aire i d’aquest, es va extraure les següents conclusions: o Aerosols de 200 µm Æ s’evaporen en 5,2 segons i recorren una distància de 661 cm.
o Aerosols de 100 µm Æ s’evaporen en 1,3 segons, recorrent 43 cm. Aleshores, s’evaporen abans d’arribar a terra i depenent de les condicions es mantenen en l’aire • En un esternut, la majoria dels aerosols mesuren 100 micres o menys.
• Una universitat de Pennsilvania, va estudiar quant de temps poden romandre les diferents partícules infectives a l’aire i va rebel·lar que els bacteris són els que cauen abans, després els virus i finalment les espores de fongs.
• Incorporació de microorganismes al cos ƒ Contacte de l’aire amb ferides.
ƒ Ingestió d’aire.
ƒ Respirar Æ l’aparell respiratori és un sistema selectiu de partícules ja que només retenen les que mesuren 10 µm o més a 14 • les fosses nasals superior i als alveols només arriben les que mesuren 1-2 µm, per tant, això permet identificació per la mida de les diferents malalties.
Microorganismes que troben a l’aire ƒ Fongs Æ 103 µg/L.
ƒ Bacteris Æ 104 µg/L ƒ Aquests valors són acceptables sempre i quan entre els microorganismes n’hi hagi de patògens.
1) BACTERIS o Actinomicets Æ si els trobem, indiquen que passa alguna cosa amb el sistema de ventilació o de refrigeració, es a dir, que hi ha poca higiene. Quan els veiem en edificis, és preocupant ja que són responsables d’al·lèrgies i oporotunistes que causen inflamació (pneumonitis).
o Cocs grampositius Æ normalment es troben a la pell (S.
Aureus) però han d’estar en un número menor a 104 µm/L, perquè si h’hi ha més, s’utilitza com a índex de població en edificis.
o Bacils grampositius Æ no són habituals en l’aire d’edifics on hi ha gent. Aleshores, si els trobem, pot ser que la ventilació sigui dolenta però relativament, ja que no afecten als humans.
B. Anthracis provoca l’antrax (carbuncle) i es va començar a veure en gent que treballava amb la llana (els herbívors tenen antrax cutani) que contreien la malaltia i s’usaven com a indicadors ocupacionals.
o Bacils gramnegatius Æ són poc resistents, per aixó quan els trobem vol dir que alguna cosa falla. En ambients externs, és comú trobar-los en depuradores. Ex.: Legionella no es va comença a parlar d’ella fins als anys 70, encara que sempre havia existit, aixó va ser degut a que havia crescut a causa de la nostra acció sobre l’ambient intern dels edificis.
LEGIONELLA ™ Bacil gramnegatiu.
™ Sense espores ni càpsula.
™ Normalment es troba en ambient d’aigua dolça.
™ Òptim entre 30-42 ºC de temperatura i 5-5.5 de pH.
™ Mòbil.
™ Costa molt de fer crèixer en un laboratori. Però la majoria de le legioneles están dins de protozous (depredadors) ja que poden resistir la seva digestió, també poden eludir la destrucció pels macròfags i modificar-se al seu interior.
™ Malalties: 1) Febre de pontiac Æ lleu, semblant a un refredat, afecta a un 95% dels exposats.
2) Malaltia del legionari Æ en una convenció, va matar a 15 30 persones ja que provocà una forta pneumonia en gent debilitada. Té una mortalitat del 6%.
™ Amplificadors del creixement Æ tancs de refrigeració, xarxa d’aigua calenta, humidificadors, fonts, dutxes...
™ Transmissió Æ per aerosols (1-5 µm de diàmetre).
™ S’ha de mantenir controlada amb anàlisis recurrents, o bé mantenint la concentració de Cl- elevades. En edificis, per mantenir netes les instal·lacions, fan circular aigua calenta a 70ºC pels conductes de ventilació.
MYCOBACTERIUM TUBERCULOSIS ™ Té una transmissió persona-persona (tossir, esternudar, parlar...).
™ És una malaltia que va en augment, degut a que una persona afectada, pot infectar a 15 persones/ any.
ENDOTOXINES ™ Formen part dels bioaerosols.
™ Contenen els lípid A del lipopolisacàrid.
™ Durant el creixement actiu de la cèl·lula, es van alliberant a l’ambient, sobretot en zones agrícoles i depuradores (aigües residuals amb gramnegatius que tenen LPS).
™ Quan inhalem el LPS, ens provoca febre,mal de cap, transtorns respiratoris i cardiovasculars.
™ Aquestes endotoxines s’han de controlar, sobretot, en indústrien farmacèutiques i alimentàries, les quals fan un control de l’aire per tant de trobar endotoxines.
2) FONGS ƒ Són els més adaptats als ambients aeris.
ƒ Creixen perfectament en edificis amb elevada humitat, foscor...Per tant, s’ha d’anar amb cura perquè apareixen amb facilitat.
ƒ Problemes que causen: a) Fongs Æ Parlem de les cél·lules vegetatives o espores.
Causen infeccions o al·lèrgies (espores). Són patògens oportunistes causants de sobreinfeccions que provoquen molts problemes, ja que són difícils de tractar.
Majoritàriament causen problemesa nivell pulmonar, però també dèrmic, cardiovascular o al sistema nerviós.
b) Micotoxines Æ Provoquen malalties i algunes poden ser carcinògenes. Ex.: Penicillium Æ produeix petulina que causa hemorràgies pulmonars i alteraciosn cerebrals.
Ex.: Aspergillus Æ aflantoxines que donen lloc a càncer de fetge, en la indústria ramadera hi ha substàncies capaces d’absorbir aquestes toxines.
c) Compostos orgànics volàtils Æ són derivats d’alcohols o cetones que provoquen l’olor típica dels fongs. En algunes 16 ƒ persones poden provocar nàusees o problemes respiratoris.
S’han dissenyat sistemes de predicció que esbrinen quan es produiran les malalties fúngiques en agricultura, aixó és possible perquè aquestes malalties estan molt associades a la climatologia. Aquests mètodes ens serveixen per tractar els diferents cultius per prevenirles infeccions. Aixó permet estalviar pesticides, ja que només es fumiga quan és necessari.
3) VIRUS ƒ Existeixen virus que poden mantenir-se en ambients tancats (edificis) unes 24-48 hores i a l’exterior poden recòrrer llargues distàncies (220km).
ƒ Provoquen malalties persona-persona (varicel·la, galteres, xarampió...) igual que la majoria de les bacterianes.
– QUALITAT DE L’AIRE EXTERIOR • • Una persona, està aproximadament el 90% del día en ambients interiors i això provoca el 15-50% dels absentismes laborals.
Les noves característiques dels edificis (sistema de refrigeració, calefacció, etc) han propiciat l’aparició de diverses problemàtiques: 1) SÍNDROME DE L’EDIFICI MALALT ƒ La gent que es troba dins l’edifici, comença a patir una sèrie de transtorns de salut i confort (no es troben agust), no obstant, que surten de l’edifici es troben millor per una causa desconeguda.
ƒ Existeixen indicador per saber si un edifici pàteix aquesta síndrome: a) Si un 20% dels integrants de l’edifici tenen problemes.
b) Causa desconeguda.
c) Disminueixen els transtorns en sortir.
ƒ La OMS, proposa que el 30% dels edificis tenen aquesta síndrome.
ƒ Les dolències són poc específiques i subjectives (mal de cap, nàusees, marejos, dermatitis, fatiga, dolors musculars...).
ƒ Hi ha unes quantes NTPs dedicades a aquest tema.
ƒ A nivell microbiològic, es veu que les malalties estan poc relacionades amb els microbis.
ƒ Característiques comuns als edificis malalts o Normalmente para ningún edificio debe considerarse como evidente su pertenencia a la categoría de edificio permanentemente enfermo. Sin embargo, en la práctica estos edificios tienen, según la OMS, una serie de características comunes: 1. Casi siempre tienen un sistema de ventilación 17 ƒ ƒ forzada que generalmente es común a todo el edificio o a amplios sectores y existe recirculación parcial del aire. Algunos edificios tienen la localización de las tomas de renovación de aire en lugares inadecuados mientras que otros usan intercambiadores de calor que transfieren los contaminantes desde el aire de retorno al aire de suministro.
2. Con frecuencia son de construcción ligera y poco costosa.
3. Las superficies interiores están en gran parte recubiertas con material textil, incluyendo paredes, suelos y otros elementos de diseño interior, lo cual favorece una elevada relación entre superficie interior y volumen.
4. Practican el ahorro energético y se mantienen relativamente calientes con un ambiente térmico homogéneo.
5. Se caracterizan por ser edificios herméticos en los que, por ejemplo, las ventanas no pueden abrirse.
Factors de risc 1. Contaminantes ambientales Æ microorganismos.
2. Olores Æ microorganismos.
3. Iluminación Æ tiene que ser la adecuada ya que sino puede provocar dolor de cabeza, etc.
4. Ruido 5. Vibraciones 6. Ambiente térmico Æ es un aspecto de controversia, ya que nos existe un estándar.
7. Humedad relativa Æ debe estar entre un 20-60% ya que los hongos crecen en un 70% y a menos de 20% tendríamos problemas en las mucosas.
8. Ventilación Æ microorganismos. Ha de ser de unos 10L/seg. Por persona.
9. Factores psicosociales Æ pueden afectar a la gente haciéndola más influenciable.
Es va fer un estudi per esbrinar quins factors de risc eren els que provocaven la síndrome de l’edifici malalt i es va concloure que: o Ventilación inadecuada 52%.
o Contaminantes de procedencia interna 16%.
o Contaminantes de procedencia externa 10%.
o Contaminación microbiana 5%.
o Contaminación procedente de la estructura del edificio 4%.
o Origen desconocido 13%.
18 ƒ Contaminants ambientals (químics) • Acido acético – Origen: juntas de silicona – Efecto: irritación de ojos y mucosas • Dioxido de carbono –Origen: respiración humana, estufas de gas, procesos y operaciones que originen productos de combustion – Efecto: dificultad de concentración, somnolencia, aumento en el ritmo respiratorio • Monoxido de carbono –Origen: humo de tabaco, escapes de motores, dispositivos de combustion mal ventilados – Efecto: mareo, dolor de cabeza, nausea, cianosis, efectos cardiovasculares y muerte • Formaldehido –Origen: aislamientos, conglomerado, tableros, moquetas, colas y adhesivos, humo de tabaco – Efecto: hipersensibilidad o reacciones alérgicas, reacciones cutaneas, irritacion de ojos y mucosas • Oxidos de Nitrogeno – Origen: combustion en calderas y electrodomesticos alimetados por gas, humo de tabaco, soldadura, escapes de motores – Efecto: irritacions de ojos y mucosas • Ozono –Origen: fotocopiadoras y impresoras laser, precipitadores electrostáticos, soldadura por arco – Efecto: irritacions de ojos y mucosas • Radon –Origen: subsuelo de los edificios, materiales de construcción, agua freática – Efecto: no presenta efectos agudos aunque la exposición prolongada puede aumentar el riesgo de cancer de pulmon • Compuestos orgánicos volátiles Tricloroetileno, benzeno, tolueno, cetonas, alcoholes, metacrilatos, pesticidas, hidrocarburos aromáticos policíclicos.
–Origen: pinturas, disolventes, colas, fotocopiadoras, juntas de silicona, insecticidas, herbicidas, productos de motores de combustión. asfalto, vapores de gasolina, humo de tabaco, productos cosméticos – Efecto: nausea, mareo, irritación de ojos y mucosas, 19 ƒ fatiga, dolor de cabeza Prevenció o Podem intentar resoldre i millorar les condicions, ja que sabem les causes que produeixen aquesta síndrome.
o Entre altres mesures, es pot: 1) Controlar el sistema de ventilació.
2) Regular la humitat.
3) Controlar l’entrada d’aire a l’edifici per evitar l’entrada d’aire brut.
4) Evitar compostos inorgànics volàtils.
2) PATOLOGIES ASOCIADES ALS EDIFICIS • Són causades per microorganismes o pels seus productes (legionella, al·lèrgies...).
• Indicadors (BRis): 1. Més d’un afectat.
2. Símptomes molt definits Æ infecció, al·lèrgia, toxicitat...
3. pot millorar en deixar l’edifici (sobretot en el cas de les al·lèrgies).
4. Causa coneguda.
3) SALES NETES O BLANQUES • Hi ha empreses en les quals es controla molt la qualitat de l’aire (depenent de per a quina activitat s’utilitzi la sala).
• Són sales en les quals la concentració de partícules és controlada u durant la seva construcció i utilització, s’ha de tenir en compte la minimització de la contaminació.
• Totes les empreses una mica especialitzades, han de tenir sales blanques que continguin comptadors de partícules.
• Els diferencien els tipus de sales netes en base a la quantitat de partícules que presenten. La farmacopea europea, fa recomptes dels límits microbiològics presents a l’aire amb una freqüència de mostreig elevada.
20 21 ...