HISTOLOGIA TEMA 07 - TEIXIT MUSCULAR (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Bioquímica - 1º curso
Asignatura Histologia
Año del apunte 2016
Páginas 8
Fecha de subida 27/04/2016
Descargas 19

Vista previa del texto

Histologia Bioquímica, UAB curs 2015-16 HISTOLOGIA TEMA 7: TEIXIT MUSCULAR La seva funció és la locomoció de l'organisme, responsable del moviment de les parts del cos.
A la cèl·lula d'aquest teixit se l'anomena fibra:   Té forma allargada i es caracteritza per tenir un citoesquelet altament desenvolupat i estable (que no polimeritza ni despolimeritza).
Converteix energia (ATP) en moviment.
Tipus de teixit muscular:   Estriat: Té estries, teixit que té un patró d'estriació. Té alternança de bandes fosques i clares.
A la vegada trobem dos tipus de teixit muscular estriat.
o Esquelètic: Contracció voluntària, generalment està associat a l'esquelet o Cardíac: Contracció involuntària. Es troba en el cor formant la paret de les cavitats del cor.
Llis: No té estries, és llis com la resta de teixits del cos i la contracció d'aquest és involuntària. El llis el trobem en llocs com l'estómac.
MUSCULAR ESTRIAT ESQUELÈTIC En certs casos no es troba associat a l'esquelet (tot i que en general solem trobar-lo associat).
En aquest cas es compleix que la cèl·lula és igual a la fibra. Es tracta d'una cèl·lula gran que pot mesurar fins a 10-30 cm de longitud i 0,1-0,5mm de diàmetre.
  Es tracta d'un SINCITIO: està formada per la unió (fusió) de vàries cèl·lules, tantes com nuclis hi trobem.
En aquest tipus de teixit hi trobem un patró d'estriació transversal a l'eix de la cèl·lula.
Organització: Les fibres s'uneixen en unitats majors formant fascicles i els fascicles s'associen per a formar músculs 𝐹𝑖𝑏𝑟𝑒𝑠 → 𝐹𝑎𝑠𝑐𝑖𝑐𝑙𝑒𝑠 → 𝑀ú𝑠𝑐𝑢𝑙𝑠 Les fibres es troben envoltades de teixit conjuntiu, tan les fibres, com els fascicles i els músculs    Endomisi: Conjuntiu que envolta cada cèl·lula (molt prim) Perimisi: Conjuntiu que rodeja el fascicle Epimisi: Conjuntiu que rodeja tot el múscul. Emet tabics cap a l'interior rodejant fascicles, tots estan en contacte.
1.-Patró de bandes   Bandes clares: Bandes I Bandes fosques: Bandes A Tant en M. Òptic com en M. Electrònic Histologia Bioquímica, UAB curs 2015-16 Per fora de la membrana plasmàtica, la cèl·lula té una coberta de glicoproteïnes molt similar a la làmina basal dels epitelis (tenyeix amb PAS+).
 Per fora de la làmina basal hi trobem l'endomisi: molt ric en fibres de reticulina.
Sarcolema: Nom que pren al membrana plasmàtica de les cèl·lules musculars.
   Per sota de la membrana hi trobem els nuclis (excèntrics).
Trobem centenes de nuclis per centímetre.
la seva localització és sempre perifèrica, per sota el sarcolema Sarcoplasma: Citoplasma de les cèl·lules musculars.
 Hi trobem unitats cilíndriques paral·leles a les que nomenem miofibril·les, són les unitats funcionals de la fibra.
Miofibril·la: Formada per unitats cilíndriques més petites. La miofibril·la també té el patró d'estriació. Les bandes de les miofibril·les coincideixen (les clares amb les clares i les fosques amb les fosques d'unes i altres).
La trobem construïda per MIOFILAMENTS: aquests no tenen estries (les formen) en tenim de dos tipus:  Gruixuts: Miosina II (1,5µm long. - 15nm diàmetre). Aquests són estables, no polimeritzen.
La miosina està formada per 6 polièptids, formen 2 caps i una cua  2 cadenes pesades: 1 cap globular + 1 cua per cadena  4 cadenes lleugeres: situades al cap Cada cap conté la porció globular d'1 cadena pesada + 2 de lleugeres La miosina interacciona amb la actina i per l'altra banda hidrolitza ATP. Al cap trobem el lloc d'unió i d'hidròlisi de l'ATP Trobem aproximadament 300 miosines per filament gruixut: aquestes es troben unides per les cues format una estructura bipolar.
 Prims: Contenen actina. miosina , tropomiosina i troponines. Estables de 8nm diàmetre i 1µm long.
Als filaments d'actina s'hi associen tropomiosina i troponines.
 Tropomiosina: formada per dues cadenes polipeptídiques unides a una α-hèlix.
Tenen 40nm de longitud, el que permet que es cobreixin 7 molècules d'actina. Totes les actines es trobem unides a una porció de tropomiosina. Trobem una successió de tropomiosines Histologia Bioquímica, UAB  curs 2015-16 Troponines: Conjunt de 3 polipèptids (T, I i C)  T: es fixa a la tropomiosina  C: globular, fixa calci  I: globular, responsable d'inhibir la interacció actina-miosina.
Cada tropomiosina té un complex de les tres troponines.
2.-Organització de les miofibril·les Sarcòmer: Porció de la miofibril·la compresa entre dues línies Z o discs Z. El disc Z és una línia fosca que es troba al centre de la banda I.
 Cada sarcòmer comprèn 1 banda A i dos mitges bandes I.
En miofibril·les trobem una successió de sarcòmers. El sarcòmer és la unitat estructural i funcional de la miofibril·la. Mesura entre 23-15 µm, les bandes I varien.
 Miofilaments prims: es troben ancorats al disc Z es dirigeixen cap al centre del sarcòmer. El disc Z i el centre del sarcòmer tenen polaritats oposades.
 Miofilaments gruixuts: Ocupen la banda A.
o Banda H: zona on no hi ha superposició de filaments gruixuts i prims.
Trobem apart, proteïnes accessòries:      Miomesina: Ancora els miofilaments gruixuts (forma la línea M al centre de la banda H) A ambdós costats de la línea M trobem la proteïna (també es proteïna fixadors de miosina) Titina: Ancora miofilaments als discs Z. Proteïna gran i extensible que acompanya al miofilament i l'ancora al disc Z.
Nebulina: Acompanya als miofilaments prims i els dóna estabilitat Tropomodulina: Bloqueja l'extrem - dels miofilaments prims i els dóna estabilitst.
Disc Z: Hi trobem la α-actina, filaments Z i filaments intermedis (desmina i vinemina).
Els filaments Z són 4 i es col·loquen formant una piràmide. Al seu vèrtex uneixen miofilaments mitjançant la α-actina.
En el disc Z trobem piràmides enfrontades unes a les altres.
Rodejant la miofibril·la a nivell del disc Z trobem desmina i vinemina.
Banda I: miofilaments prims ocupant extrems d'hexàgons regulars Banda H: miofilaments en extrems de triangles equilàters Banda A: superposició de les dues estructures.
Histologia Bioquímica, UAB curs 2015-16 Estan en continuïtat amb la miofibril·la adjacent per tant, es troben cosits i ancorats a la membrana plasmàtica Aparell de golgi: El trobem al costat del nucli Mitocondris: Són molt abundants, Es trobem a prop dels nuclis.
També trobem fileres de mitocondris posades entre les miofibril·les.
Inclusions lipídiques: Trobem glicogen en disposició de glicògen-β (boles separades) REL: Altament desenvolupat, és anomenat reticle SARCOPLASMÀTIC.
El reticle sarcoplasmàtic està constituït per un sistema de túbuls anomenats sarcotúbuls. Formen una envolta que rodeja totes i cada una de les miofibril·les.
 Sarcotúbuls: sistema de túbuls que rodeja totes les miofibril·les. A nivell de la banda A els sarcotúbuls tenen una orientació longitudinal i conflueixen a nivell de la banda A.
Aquests acaben en cisternes perpendiculars a les miofibril·les que són més grans. Anomenades cisternes terminals.
o Túbul T: entre dues cisternes terminals. Es tracta d'un túbul En amfibis els túbuls T es format d'una invaginació de la membrana plasmàtica.
troben a l'altura del disc Z.
Sistema de túbuls que rodeja cada miofibril·la.
o S'anomena triada el conjunt format per dues cisternes En mamífers el túbul T el terminals i el túbul T que hi ha entre elles.
trobem entre la banda A i la banda I en cada El reticle sarcoplasmàtic serveix per a sarcòmer (dues triades en emmagatzemar calci: les membranes del reticle mamífers).
tenen bombes que bombegen calci dins del sarcoplasma en contra de gradient.
3.- Mecanisme de la contracció Quan el múscul es contrau arriba a contraure's fins a 1/3 de la seva llargada. Es produeix un lliscament d'uns miofilaments respecte dels altres.
   Les línes Z s'apropen i es contrau el sarcòmer, La longitud dels miofilaments no és pas modificada. Es manté estable per tant la longitud de la banda A és constant.
La distància entre el disc Z i la banda H també és constant.
La zona H és la que s'escurça al voltant de 0,5µm.
Els caps de miosina dels miofilaments gruixuts s'aixequen i contacten amb el miofilament prim. Tiren del miofilament prim d'actina cap al centre del sarcòmer amb l'ajuda de la hidròlisi d'ATP. El model de contracció es basa en l'afinitat de la miosina per la actina: Histologia Bioquímica, UAB curs 2015-16 1. El cap de la miosina està unit a la actina. S'hi uneix ATP i la miosina es deixa anar.
2. Hidròlisi de l'ATP a ADP més fosfat inorgànic. La hidròlisi fa que es canvi la conformació del cap, aquest es desplaça.
3. Es deixa anar el Pi i la miosina s'uneix fortament a la actina 4. ADP s'allibera i es produeix un canvi de conformació que fa que es mogui el cap (que estirarà a l'actina que ja hi està unit).
Cada cap de miosina produeix desplaçaments d'uns 5nm. Durant la contracció ràpida un cap pot produir 5 cicles per segon.
 Cada mig sarcòmer pot avançar uns 300nm: tenint tants sarcòmers s'admet que en realitat el que tenim és una onada de contracció. Perquè sinó les forces entre dos sarcòmers adjacents serien oposades. Hi ha una petita diferència en el moment d'inici de la contracció de cada sarcòmer (no es simultània).
Regulació de la contracció El desencadenant de la contracció -es l'ió calci. La senyal de la contracció prové d'un nervi motor. La senyal nerviosa produeix una despolarització de la membrana.
Quan no tenim troponina o tropomiosina la contracció es independent del calci. In vivo la contracció sí que depèn de la concentració de calci.
↑↑ 𝐶𝑎2+ = 𝑐𝑜𝑛𝑡𝑟𝑎𝑐𝑐𝑖ó La tropomiosina cobreix els llocs d'unió a la miosina. Si [Ca] puja la tropomima C fixa 4 ions de calci i provoca un canvi de conformació que estira la tropomiosina.
El calci es troba emmagatzemat en el reticle, es troba en cisternes terminals.
  El senyal nerviós despolaritza la membrana i es produeix una despolarització de la membrana del túbul T que contacta amb la membrana de les cisternes terminals.
Les proteïnes sensibles de voltatge contaten amb canals iònics que s'obren i permeten la sortida del calci del reticle sarcoplasmàtic.
TEIXIT MUSCULAR LLIS El trobem principalment en parets dels òrgans buits, a la seva paret.
  Paret de vasos sanguinis (musculatura vascular) Paret del tracte digestiu, urinari i genital (musculatura visceral) Mitjançant la contracció d'aquestes fibres es regula la funció d'aquests òrgans.
 Pell: Hi trobem el múscul erector de la pell i l'arèola mamària (no només es troben en òrgans buits).
Cèl·lula: allargada i fusiforme. Cèl·lules grans però no tant com en l'esquelètic.
Histologia Bioquímica, UAB curs 2015-16 La longitud oscil·la entre 20µm i pot arribar fins a 500µm (mitjana aprox. de 200µm). D'amplada mitjanament de 5µm.
Les podem trobar tant agrupades com aïllades en el teixit conjuntiu:   Aïllades en teixit conjuntiu: com l'aurèola mamària Agrupades o Formant feixos:cèl·lules en la mateixa orientació formant un múscul (com en el múscul erector de la pell) o Formant làmines: o túniques. Totes les cèl·lules tenen la mateixa orientació. La làmina pot ser a la seva vegada longitudinal i circular o obliqua.
En el tub digestiu trobem una capa longitudinal externa i una capa circular interna.
Plasmalema: Sarcolema (membrana) Citoplasma: Sarcoplasma Nucli: Té un únic nucli a cada cèl·lula i localitzat en la porció més ampla d'aquesta (central). Als costats del nucli hi trobem unes zones còniques on trobem els orgànuls típics de la cèl·lula. Aquestes regions s'anomenen CONS CITOPLASMÀTICS. Hi trobem el Golgi, mitocondris, RE, ribosomes i glicogen β.
La resta del citoplasma està ocupat per miofilaments. Aquest múscul llis no té miofibril·les però si que trobem miofilaments.
 Aquests miofilaments poden prims o gruixuts però són diferents als del múscul estriat.
1.- Miofilaments Gruixuts: 15nm de diàmetre i 1,5-2,2µm de longitud. Contenen miosina II, però en una forma diferent a la del teixit muscular estriat.
 Miosina II: Dos caos i una cua. Aquesta miosina en organitzar-se ho fa diferent que en múscul estriat. En el teixit muscular llis tenim caps al llarg de tot el filament. També tenen bipolaritat per a dur a terme la contracció Prims: Són de 8nm de diàmetre i de 4,5µm de longitud. Són més llargs que en el teixit estriat i són molt més abundants. Cada miofilament gruixut està rodejat de molts miofilaments prims.
 Estan formats per actina i tropomiosina (no tenen troponina).
També trobem en aquest teixit filaments intermedis: de desmina i vinemina fent funcions estructurals.
Cossos densos i plaques d'unió Cos dens si es troba al citoplasma i placa d'unió si es troba a la membrana. Es tracta del lloc d'unió entre miofilaments prims.
Histologia Bioquímica, UAB curs 2015-16 Trobem una aglomeració de filaments intermedis de desmina i vinemina que mitjançant la α-actina, ancoren els miofilaments prims als cossos densos o a la membrana de la cèl·lula Caveoles Trobem invaginacions de la membrana plasmàtica. També anomenades vesícules sarcolemals. Aquestes caveoles a vegades es fusionen formant tubs curts.
 S'observen a prop del REL i es pensa que les caveoles funcionen de manera similar al sistema de túbuls T del múscul estriat.
2.- MEC Trobem per fora de la membrana una làmina basal amb abundància de glicoproteïnes. (tenyeix PAS+)  Les cèl·lules es troben unides entre elles per unions GAP (on l'espai intercel·lular és pràcticament inexistent). Aquesta unió per GAP permet que les cèl·lules es comportin de manera coordinada ja que trameten la despolarització. ACCIÓ COORDINADA.
Fora de la làmina basal trobem una xarxa de fibres de col·lagen, elàstiques i de reticulina, vasos sanguinis i fibres nervioses.
Aquesta matriu és fabricada per la fibra muscular → en el teixit no tenim fibroblasts, per aquest motiu mai direm que tenim un endomisi.
3.- Contracció Quan es contrau, la cèl·lula disminueix la seva longitud. El nucli es retorça (no es sap perquè).
  La contracció es produeix per un lliscament de miofilaments gruixuts respecte dels prims La transmissió de la contracció es du a terme a través de les unions GAP.
L'inici de la contracció en aquest cas no és un senyal nerviós. L'interruptor pot ser un impuls nerviós, un estímul hormonal o canvis locals.
  S'obren canals de calci a la membrana Surt el calci del REL → el desencadenant de la contracció també és el calci.
ex. oxitocina: hormona que estimula la obertura dels canals de calci ex. bufeta urinària: la pressió a les parets de la bufeta estimula l'obertura dels canals de calci.
Histologia Bioquímica, UAB La miosina del múscul llis només es troba estesa quan una de les cadenes lleugeres està fosforil·lada: Si no està fosforil·lada la cadena lleugera del cap es troba en forma de raqueta i no es pot produir la interacció amb la actina.
Si hi ha calci al medi es produeix la contracció.
Calmodulina: Fixació de Ca. Enzim que activa la quinasa que fosforil·la la miosina.
  Si hi ha calci la calmodulina s'activa i s'uneix al calci El complex calmodulina-Ca activa la quinasa que fosforil·la la miosina.
curs 2015-16 ...

Tags: