exam micro 2008 (2008)

Examen Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Veterinaria - 2º curso
Asignatura microbiologia i aplicacions
Año del apunte 2008
Páginas 7
Fecha de subida 24/11/2014
Descargas 18
Subido por

Vista previa del texto

9 de setembre de 2008 EXAMEN DE MICROBIOLOGIA II MÒDULS DE MICOLOGIA I VIROLOGIA NOM:.............................................................................................................................
INSTRUCCIONS GENERALS Aquesta prova té dues parts.
- 35 preguntes de verdader-fals (10 de Micologia i 25 de Virologia). Cada resposta correcta tindrà el valor d´1 punt i cada resposta incorrecta restarà 1 punt.
- 35 preguntes d’elecció múltiple ( 10 de Micologia i 25 de Virologia), on només una de les quatre alternatives (A,B,C, D) és la més correcta. Cada resposta correcta tindrà valor d´1 punt i cada 3 preguntes contestades incorrectament restaran 1 punt.
En cap cas les preguntes no contestades resten punts.
Preguntes de verdader-fals. Contestar amb V o F 1.- Els llevats són fongs unicel·lulars que poden produir aflatoxines.
2.- Les Ochratoxines són metabòlits sintetitzats per especies del gènere Fusarium 3.- Aquesta imatge permet observar un Aspergillus 4.- Aquesta imatge correspon a Cladosporium?: 5.- Els macroconidis de Trichophyton són molt abundants i de base truncada.
1 6.- La cèl·lula conidiògena o cèl·lula mare és la part transformada del conidiòfor que origina conidis.
7.- Penicillium, Geotrichum i Trichoderma són exemples de fongs miceliars, productors de conidis.
8.- Els fongs dimòrfics, creixen com llevats a 37ººC 9.- Aquesta imatge correspon a Microsporum? 10.- Les espècies del gènere Malassezia poden estar implicades en processos de dermatitis seborreica i otitis externes en el gos.
11.- Els virus són elements cristal·litzables que tenen el genoma constituït per un sol tipus d'àcid nucleic.
12.- Els virus son específics per cada tipus de cèl·lula.
13.- Els micovirus provoquen alteracions letals en fongs.
14.- Els virus de cèl·lules animals poden multiplicar-se en ous embrionats.
15.- Els Arbovirus es transmeten per vectors invertebrats.
16.- Un virió és una partícula vírica infectiva.
17.- La càpside dels virus és sensible al cloroform.
18.- Els bacteriòfags produeixen zones lítiques en cultius bacterians específics.
19.- Les proves immunològiques permeten diagnosticar malalties d’etiologia vírica 20.- Un procés de lisogènia implica l’integració de l’àcid nucleic del bacteriòfag en el àcid nucleic del bacteri i no provoca la mort de les cèl·lules.
21- El procés de sortida d’un virus d’una cèl·lula animal no determina sempre el trencament de la cèl·lula hospedadora.
22.- L´ADN de la majoria del virus ADN es replica a nivell del citoplasma de la cèl·lula hospedadora.
23.- Els Retrovirus tenen transcriptasa inversa.
24.- Els Parvovirus són virus ADN amb embolcall .
25.- Un virus de vertebrats que es transmeti per contacte directe, tingui ADN monocatenari i sigui de simetria icosaèdrica amb coberta, respon al següent criptograma parcial: D/2 ; Se/S; V/C.
26.- Una infecció produïda per un prió és de manifestació ràpida.
27.- Els viroids són exclusius de cèl·lules vegetals.
28.- Els Rotavirus provoquen diarrees en nounats.
29.- Els Paramixovirus poden ocasionar processos respiratoris.
30.- Els Ortomixovirus són molt estables sota el punt de vista antigènic.
31.- El virus de la ràbia determina la producció d’espasmes musculars.
32.- El virus de la llengua blava és un Orbivirus.
33.- Els Morbillivirus no afecten només als gossos.
34.- Els Enterovirus són sensibles a pH àcid.
35.- La tècnica de la gota permet detectar la presència de bacteriòfags en una mostra.
2 Preguntes d´opció múltiple ( A, B, C o D) 36.- Cryptococcus neoformans: 1.- Creix en Agar Sabouraud.
2.- Té com a reservori els coloms.
3.- En agar amb llavors forma colònies marronoses.
4.- La fase teleomòrfica correspon a un Basidiomycota.
A: 1, 2, 3 i 4 B: 1, 2 i 3 C: 1, 3 i 4 D: 1, 2 i 4 37.- Candida albicans: 1.-Creix en Agar Sabouraud formant colònies rosades i cremoses.
2.-En sèrum forma tubs germinals i pseudomiceli 3.-La fase teleomòrfica correspon a un Ascomycota.
4.- Forma cèl·lules subesfèriques que es reprodueixen per gemmació uni o multipolar.
A: 1, 2, 3 i 4 B: 1, 2 i 3 C: 2,3 i 4 D: 2 i 4 38.- Els fongs de la DIVISIÓ OOMYCOTA: 1.- Formen miceli cenocític.
2.- Tenen zoòspores mòbils biflagel·lades.
3.- Es molt important la família de les Saprolegnials.
4.- Poden ser paràsits de peixos.
A: 1,2,3 i 4 B: 1,2 i 3 C: 1,2 i 4 D: 2,3 i 4 39.- Els dermatòfits : 1.- Son llevats queratinofílics.
2.- Colonitzen teixits superficials dels animals i de l’home.
3.- Produeixen tinyes.
4.- Tenen la temperatura òptima de creixement per sobre dels 30ºC.
A: 1,2,3 i 4 B: 1, 3 i 4 C: 2 i 3 D: 3 i 4 40.- El gènere Penicillium es caracteritza per: 1.- Formar colònies de color fosc en el revers.
2.- Tenir forma de pinzell.
3.- Formar fiàlides.
4.- Formar cadenes de conidis unicel·lulars.
A: 1,2,3 i 4 B: 2,3 i 4 C: 2 i 3 D: 2 i 4 41.- El gènere Aspergillus es caracteritza per: 1.- Formar colònies d’aspecte no cremós.
2.- Formar fiàlides.
3.- Poder-se reproduir sexualment formant ascòspores.
4.- Poder ocasionar micotoxicosis.
3 A: 1,2,3 i 4 B: 1,2 i 3 C: 2, 3 i 4 D: 2 i 4 42.- El gènere Alternaria es caracteritza per: 1.- Formar colònies de color marró o marró fosc.
2.- Ésser paràsit dels vegetals.
3.- Formar conidis unicel·lulars.
4.- Poder ocasionar micosis l’ home i els animals.
A: 1,2,3 i 4 B: 1,2 i 3 C: 1,2 i 4 D: 2,3 i 4 43.- La tècnica del microcultiu: 1.- És util exclusivament per llevats.
2.- Permet observar la producció d’antibiòtics.
3.- Precisa un mínim de cinc dies d’incubació per la lectura dels cultius.
4.- Utilitza medi de cultiu líquid.
A: 1,2,3 i 4 B: 2, 3 i 4 C: 1,3 i 4 D: Cap de les anteriors respostes és correcta 44- El gènere Microsporum: 1.- Forma microconidis i macroconidis 2.- És un important productor de micotoxinas 3.- Creix en medi diferencial per dermatòfits 4.- Produeix tinyes A: 1,2,3 i 4 B. 1,2 i 3 C: 1, 2 i 4 D: 1,3 i 4 45.- El gènere Trichohyton: 1.- Forma hifes espirilades diferencials 2.- Produeix tinyes 3.- És productor de micotoxicosis 4.- Forma microconidis A: 1, 2 i 4 B: 2 i 3 C: 2 i 4 D: 3 i 4 46.- Una Família de virus RNA de doble cadena que es multipliquen en vertebrats i de transmissió per via respiratòria, per contacte directe i per via digestiva presenta el criptograma parcial següent: A: R/2 V/I,O,R B: R/2 I,V/I,O C: R/2 I,V/I, C, R D: R/2 Ve/I,R,O 47.- Una Família de virus DNA bicatenari amb coberta externa que es multipliquin en vertebrats i invertebrats i siguin congènits o es transmetin per via respiratòria presenten el criptograma parcial: A: D/2 Se/S V,I/C,R C: D/2 Se/S V/I,C,R B: D/2 S/S Ve,I/C,I D: D/2 S/S Ve/C,I 48.- Els virus es caracteritzen per: 1: Tenir un sol tipus d’àcid nucleic 3: Tenir capacitat pròpia de síntesis proteica A: 1,2, 3 i 4 B: 1,2 i 3 C:1,2 i 4 2: Ser filtrables 4: Ser cristal·litzables D: 1,3 i 4 4 49.- Les fases del cicle lític del bacteriòfag es poden resumir en: A:Fixació-Maduració-Síntesis proteïnes-Lisis.
B: Penetració-Fixació-Síntesis de proteïnes-Maduració-Lisis.
C: Fixació-Penetració-Maduració- Sintesis de proteïnes-Lisis.
D: Fixació-Penetració-Síntesis de proteïnes-Maduració-Lisis.
50.- En un cultiu cel·lular un virus pot produir: 1: Lisis o Mort de les cèl·lules.
2: Formació de sincitis.
3: Vacuolització.
4: Formació de corpuscles d´inclusió.
A: 1,2,3 i 4 B: 1,2 i 3 C: 1,3 i 4 D: 2,3 i 4 51.- Entre els enzims associats als virus podem anomenar: 1: Neuraminidasa.
2: Hialuronidasa.
3: Proteasa 4:Transcriptasa inversa.
A: 1,2, 3 i 4 B: 1,2 i 3 C: 1,3 i 4 D: 1 i 4 52.- En el procés de multiplicació dels virus DNAmc es succedeixen els fenòmens següents: A:Formació de la cadena complemèntaria-transcripció en el nucli-producció RNAm B:Transcripció en el nucli-formació de la cadena complemèntaria-producció RNAm C:Transcripció en el citoplasma-formació de la cadena complemèntariaproducció de RNAm D:Formació de la cadena complemèntaria-transcripció en el citoplasmaproducció de RNAm.
53.- Els virions de la familia Orthomyxoviridae: 1: Són molt pleomòrfics.
2: Tenen Hemaglutinines (HA).
3: Tenen Neuraminidases (NA).
4: Tenen Proteína M2.
A: 1,2,3 i 4 B: 1,2 i 3 C: 2,3 i 4 D: 2,3 i 4 54.- El virus de la Peste Porquina Africana (PPA) 1: No produeix hemadsorció 2: És un Asfarvirus 3: Origina una malaltia febril 4: És un virus ADN A: 1,2,3 i 4 B: 1,2 i 3 C: 2,3 i 4 D: 2 i 3 55.- Els Poxviridae: 1: Es multipliquen en el nucli 2: Poden formar corpuscles d’inclusió.
3: Poden afectar vertebrats o invertebrats.
4: Són virus ARN.
A: 1,2,3 i 4 B: 2 i 3 C: 1,3 i 4 D: 3 i 4 56.- Els Alphaherpesvirinae: 1: Tenen un nombre molt variable d´hospedadors segons el virus 2: Són de multiplicació ràpida.
3: Provoquen la lisis de les cèl·lules infectades 4: Es localitzen en ganglis nerviosos i donen infeccions latents 5 A: 1,2,3 i 4 B: 1,2 i 3 C: 1,2 i 4 D: 1,3 i 4 57.- Els Adenoviridae: 1: Són virus de simetria icosaèdrica 2: No tenen coberta externa 3: Són de vertebrats 4: Es poden transmetre per via respiratòria A: 1,2,3 i 4 B: 1,2 i 3 C: 1,2 i 4 D: 1,3 i 4 58.- Els Iridoviridae: 1: Son virus ADN 2: Poden produir infeccions a peixos 3: Tenen coberta 4: No es transmeten per contacte directa A: 1,2,3 i 4 B: 1,2, i 3 C: 1,2 i 4 D: 1 i 2 59.- Els Circovirus 1: No són específics.
3: Són resistents a pH3.
A: 1, 2, 3 i 4 B: 1, 2 i 3 2: Són resistents a l’acció de l’eter.
4: Altera la resposta immunitària.
C: 2,3 i 4 D: 2 i 4 60.- Els virus de la malatia de Gumboro: 1 : Té tropisme cap a les cèl·lules precursores dels limfòcits B .
2 : Dóna un quadre febril.
3: És un Avibirnavirus.
4: És altament contagiós a partir d’aus infectades.
A: 1, 2,3 i 4 B: 1, 2 i 3 C: 2,3, i 4 D: 3 i 4 61.- Les següents malalties són ocasionades per Lentivirus: 1: Leucèmia i sarcoma felí.
2: Maedi-Visna.
3: Anèmia infecciosa equina.
4: Immunodeficiència felina.
A: 1,2,3 i 4 B: 1,2 i 3 C: 1, 2 i 4 D: 2,3 i 4 62: Els Orbivirus: 1: Inclouen els virus productors de la llengua blava.
2: Són Reoviridae.
3: Són Arbovirus.
4: Inclouen els virus productors de la peste equina africana.
A: 1,2,3, i 4 B: 1,2 i 3 C: 2,3, i 4 D: 2 i 3 63.- El virus de Newcastle: 1: Afecta a pollastres.
2: No produeixen problemes neurològics.
3: Donar problemes respiratoris. 4: És un virus ARN.
A: 1,2,3 i 4 B: 1,2 i 3 C: 2,3 i 4 64.- El virus de la febre aftosa: 1: Origina vesícules a les mucoses.
3: Es un virus ADN.
A:1,2,3 i 4 B: 1,2 i 4 C: 1, 3 i 4 D: 1,3 i 4 2: Te simetria icosaèdrica.
4: Es resistent a dissolvents lipídics.
D: 1 i 4 65.- Els Papilomavirus es caracteritzen per: 1: Ser ARN.
2: Tenir coberta externa.
3: Tenir simetria icosaèdrica.
4: Tenir tropisme vers l’epiteli.
6 A: 1,2,3 i 4 B: 2 i 3 C: 1, 3 D: 2 i 4 66.- El virus de la ràbia: 1: És un Lyssavirus.
3: No té embolcall.
A: 1,2,3 i 4 2: És ARN 4: Té reservoris animals.
B: 1,3 i 4 C: 1, 2 i 4 D: 1 i 4 67.- El virus de la febre hemorràgica del conill: 1: És RNAmc 2: No es trasmet per vectors 3: És un Calicivirus 4: És de simetria icosaèdrica A: 1,2,3 i 4 B: 1, 2 i 3 C: 1, 3 i 4 68- Els Togaviridae són: 1: Virus ARN 3: Arbovirus A: 1,2, 3 i 4 B: 1,2 i 3 D: 1 i 3 2: Exclusius de vertebrats 4: Sensibles a dissolvents lipídics C: 1, 3 i 4 D: 2,3 i 4 69.- Els Enterovirus són: A: Estables a pH 3 i es transmeten per contacte directe.
B: Inestables a pH 3 i es transmeten per contacte directe.
C: Estables a pH 3 i es transmeten per vectors.
D: Inestables a pH 3 i es transmeten per vectors.
70.- Entre els virus productors de processos intestinals anomenarem: A: Coronavirus. B: Arenavirus. C: Flavivirus. D: Poxvirus.
7 ...