tema 4-2. Sessió 5/11 (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 2º curso
Asignatura Teories de la comunicació
Año del apunte 2014
Páginas 8
Fecha de subida 10/11/2014
Descargas 18
Subido por

Descripción

Grup 21

Vista previa del texto

The people's choice: ( 1944 ): Els coneixements sobre els efectes dels mitjans eren bàsics, l'única teoria que existia era la teoria de l'Agulla Hipotèrmica (mitjans estimulen a la societat i la societat respon a aquests estímuls). El clima social-polític de l'època ja portava aquesta percepció de què els mitjans eren molt poderosos.
Aquest estudi es fa a un comptat dels Estats Units ( estat d'Ohio ) els autors són: Paul Lazarsfeld, B. Berelson i H. Gaudet. Poc abans de les eleccions presidencials, fan enquestes a una mostra representativa de la societat. En aquestes enquestes pregunten coses una mica diferents de les que s'havien preguntat fins llavors, on sel's pregunta preguntes sobre el seu perfil cultural, econòmic, social el seu estat civil, sobre la religió i sobre els assumptes d'interès de la campanya electoral que s'estava produint en aquells moments. L'estudi es fa l'any 40 i es publica a una revista anomenada Public Opinion Working l'any 44, que és una de les revistes més importants en el rànquing de la comunicació.
Sel's demana també quines coses els hi interessa de la campanya electoral, quin és el seu nivell de participació, si han vist sentit llegit discursos i anuncis, si han consumit propaganda, si han vist els mitjans de comunicació de l'època que eren la ràdio i la premsa escrita.
Una de les coses que es van observar en aquests estudis és que aquells que tenen un grau d'interès sobre el tema de les eleccions, són aquells que és mostren més implicats i més compromesos amb la qüestió política. També es van adonar que algunes persones les consultes sobre qui votar, donen un paper important a les persones del seu entorn. Paul Lazarsfeld, B. Berelson i H. Gaudet van anomenar aquells que estan més compromesos i mostren més atenció com a: líders d'opinió: men of influence.
Es van adonar que aquests líders d'opinió exerceixen gran influència a altres persones sobre qui votar i que aquesta influència no ve directament des dels mitjans, sinó des d'aquests líders d'opinió. El resultat d'aquest estudi és la formulació d'una teoria anomenada: Teoria del doble esglaó en el flux de la comunicació: Això significa que en la visió clàssica de l'Agulla Hipodèrmica, apareix una mediació social enmig dels mitjans i l'individu. Aquesta mediació és troba en figures com el líder d'opinió i els grups primaris. Això te moltes conseqüències: 1. Comencen a treballar en una nova direcció: investigar quin és el pes d'aquesta influència. Quin és el grau de la mediació social dels efectes dels mitjans. En quines circumstàncies es produeix efectes. Quins tipus de líders d'opinió hi ha. A partir d'aquí és quan apareix i s'observa que no només es pot parlar d'un doble, sinó d'un triple o d'un quàdruple esglaó en el flux de comunicació. Això obre la porta en un procès important en els efectes dels mitjans que fins ara s'havien considerat com a directes i fins aquí s'adonen que no ho son.
2. Apareix una mediació que és la dels grups primaris: entorn familiar, amics... Aquests grups primaris semblava que es localitzaven a abans de la societat de masses on el capellà era qui prescrivia normes, valor, cultures... Abans existia una forta marca de grups primaris que dominava a la societat tradicional. En aquest treball sorgeix de nou per què les teories de comunicació ho van ignorar durant molt de temps.
3. La figura del líder d'opinió ha canviat una mica: Quan es parla de líders d'opinió ho diem per identificar persones com els que publiquen als diaris... és un individu que té un compromís o una implicació a alguns assumptes superior que els altres i això el converteix en un personatge de referència sobre els altres. El mateix passa en la política, cultura...
4. La teoria qüestiona el concepte de “massa”: A partir d'ara la recerca sobre els aspectes de comunicació no poden considerar-se estudis que estan investigant sobre una “massa d'individus”, sinó que aquesta massa té una estructura, està modelada, té aspectes que no s'han tingut en compte fins ara. Això significa que la comunicació interpersonal mai va desaparèixer. És a dir, vol dir que la comunicació de masses xoca amb la comunicació interpersonal.
5. Els mitjans de comunicació no són tan poderosos com ens pensem: Des del 44 fins finals dels anys 70 perdura la sensació dels mitjans, no són tan influents. Els mitjans no tenen tant de poder. Aquesta situació es tradueix en una certa desatenció per part del sistema polític i del sistema econòmic en els sistemes de comunicació de masses. Ja no els preocupa tant perquè com s'ha demostrat que no tenen tant de poder s'ho podien prendre més amb calma.
Durant tot aquest període que va del 44 fins als 70 hi ha alguns autors que sí que adverteixen que això no es ben ve així, però no ho demostren amb recerca empírica, i la Mass Comunitation el que vol és demostracions empírica, demostracions amb ciència. Aquesta circumstància que ja el Lippman va advertir desemboca finalment en la teoria de la Agenda Setting que posa en dubte i torna a recuperar la idea que els mitjans són poderosos.
Comentari general sobre tota la teoria del Mass Communication: Administrative research: El Paul Lazarsfeld és el membre més destacat del Mass Communication Research és qui va posar l'etiqueta com Administrative research. Quan es parla de Mass Communication es parla d'una recerca administrada. Per posar punt final a aquesta teoria, hem de saber que aquesta etiqueta se li va posar a la Mass Communication. És una etiqueta Administrada per què els que pagaven no només pagaven. Això és perillós per què significa que qui paga està marcant els continguts i també els resultats de la recerca. Sobre el que volem que investiguem és una manera de limitar la llibertat de la recerca, això significa que aquesta recerca no és lliure sinó que pot prendre decisions per si mateixa.
Teoria crítica: L'autor Theodor quan estava a EEUU, el Paul Lazarsfeld li va proposar al Theodor a fer un estudi sobre la música en la ràdio. Era un estudi que pagava una emissora radiofònica de l'època. Com a musicòleg i mestre de l'escola de Frankfurt li encarreguen aquest treball que es publica l'any 1937 titulat “sobre el caràcter feixista de la música y regression de la audicion”. En aquest treball el que diu Theodor és que les empreses radiofòniques apliquen criteris comercials a l'hora de difondre música i per fer això reprodueixen els interessos de les empreses discogràfiques i això té unes conseqüències. Això el que fa és infantilitzar el gust musical del públic. La gent que pagaven van veure en aquest treball un treball ideològic, que no tenia cap mena de rigor científic, no hi havia recerca empírica i no hi havia rigor ni precisió. Aquest mal entès o aquesta manca d'acord o falta de consens entre un membre destacat de l'escola de Frankfurt i el gruix de la mass comunication és un exemple de com estan enfrontades aquestes posicions durant el segle XX. De fet, la disputa sobre el paper dels mitjans de comunicació de masses en la societat moderna el lideren per una banda la mass comunication i per altra banda la teoria crítica que defensa una mirada totalment diferent amb reflexions i conclusions diferents, amb formes d'abordar i veure les coses diferents. La teoria crítica és el mateix que l'escola de Frankfurt. Per nosaltres és el mateix.
L'escola de Frankfurt: Neix a un període de la història d'Alemanya especialment conflictiu. Després de la I G.M Alemanya entra a un procés de crisi profund. A banda de la retallada de territoris ( el pacte de Versalles que va fer que Alemanya renúncies a territoris ), i se li va imposar una multa que s'ha acabat de pagar fa poc. Aquests fets més la despesa bèl·lica va crear una situació de crisi econòmica i social. En aquesta situació es van produir inflacions econòmiques que va ser tan important en la ment dels Alemanys que encara recorden i moltes de les polítiques econòmiques d'ara estan pensades en aquella època. Els ha convertit en una mena d'ortodoxes en el control de la comunicació. La situació econòmica era molt dura, la situació política i social també.
Hi havia moviments obrers molt importants com la Rosa de Luxemburgo, nombrosos partits, influència de la república soviètica... En aquest context és on neix l'Institut de Recerca Social de Frankfurt l'any 23, es crea com un centre d'investigació del marxisme i està adscrit a la universitat de Frankfurt però és totalment independent des del punt de vista econòmic perquè està finançat per un poderós exportador anomenat Well. Va ser un centre d'investigació autònom i amb llibertat de moviments per part dels investigadors.
L'any 31 ¿Marx Jorgerbeg?, es converteix en director de l'institut i es crea una revista social on és publicaran gran quantitat de textos: Revista d'Investigació Social.
Abans de començar la Segona Guerra Mundial tots ells s'exilien a EEUU fins a l'any 50 i després tornen a Frankfurt i torna a funcionar de manera regular l'institut. Walter Benjamin no es va exiliar, ell es pensava que els nazis perdrien i s'envà anar a París i la Gestapo el perseguia i fins que va arribar a Portbou on es va suïcidar. Va ser l'únic que va patir i va morir en l'època Nazi.
Continguts de la Teoria Crítica: La toeria crítica es suporta sobre la teoria social marxista i la psicoánalisis.
• Teoria Social Marxista: es tracta d'una manera d'entendre la societat en la qual basat en el famós materialisme històric del Marx consisteix a dir la societat com un espai en la qual existeix una estructura bàsica i una super estructura.
L'estructura és la base material de la societat i en aquesta estructura estan totes les relacions de producció, d'economia, dels sistemes a travès dels quals les cultures i les civilitzacions intenten sobreviure. Qüestions sobre la base en la qual es construeix la societat. El Marx diu que aquesta estructura condiciona a la super estructura i dicta com serà la ideologia, la cultura, com serà la política, com serà el dret i totes aquestes estructures formen la super estructura. Sobre això es construeix tot lo altre, les lleis que es fan per legitimar aquest estat de coses, protectores de l'activitat privada, dels drets dels empresaris. També duen que la idea de veure el món també esta identificada per això i es construeix una representació de la realitat sobre aquesta base. Aleshores tenim una filosofia o un pensament modern, una ideologia que està sent segrestada per aquesta manera de fer les coses capitalista i compartimenta els sabers ( tu fas química, tu fas física ) quan en realitat el saber i els problemes no es solucionen de manera separatista si no complemental. El que fa la gent és una ampliar el marxisme per explicar com és la teoria moderna, com és la cultura moderna, com és la política... El Marx no es va ocupar d'explicar tot això, sinó ell va explicar l'estructura, tot lu altre estava molt enlaire. L'escola de Frankfurt el que va fer es oferir una mirada sobre la dimensió super estructural de la societat en clau marxista, de manera que el que fan es traslladar molts conceptes econòmics a conceptes culturals.
• Psicoánalisi del Froid: El que fa, des del punt de vista sensacionalista, es diu que un dels primers en donar-li un cop al pensament modern va ser el Kopernik que a dir que el centre de l'univers no és la terra sinó el sol. El segon va ser Darwin que va dir que els homes vénen dels micos i la condició humana és animal. El tercer va ser Froid que va ser qui va veure que nosaltres mateixos estava l'enemic, que teníem un inconscient i un subconscient que ens fa ser individius que no són amos de les nostres accions. Ell diu que existeixen estadis en la ment de l'individu que no es poden controlar per l'individu i que tenen un arrel animal. La psicoanàlisis del Froid va servir a l'escola de Frankfurt per veure i explicar com és produïa aquesta transmissió entre l'estructura i la super estructura. Com aquest estat de coses de l'estructura econòmica a la super estructura. A travès de quins elements psicològics s'instal·laven a la nostra manera de pensar, és a dir, que ens feien prendre desicions en contra dels nostres interessos, quan ens sotmetem als dictats dels amos o empresaris. Hi ha dos autors que a l'escola de Franfurt que van investigar la psicoanàlisis aplicada a les qüestions modernes que són: Erich Fromm i Herbert Marcuse. Aquests dos autors són els que es van quedar als EEUU després de què els altres membres tornessin a Alemània. Erich Fromm es va desmarcar ràpid de l'escola de Frankfurt i té algun llibre que es diu la por de la llibertat. En aquests llibres ell fa una crítica a la psicologia de la societat de masses i en aquesta crítica el que ve a dir és que contra més lliure som, contra menys lligams tenim o menys obligacions tenim des del punt de vista animal, els nostres instints s'han atenuat força i no necessitem moltes coses de la natura que abans necessitàvem per sobreviure com a animals. En la mesura que som més lliures, ens busquem més lligams en el món social i això indica l'existència a una certa por a la llibertat. Per tant, la societat de masses ens ha fet més “borregos” i això que cada cop som més lliures per què ja no depenem tant de la natura... Herbert Marcuse va tenir molts seguidors a EEUU. Ell explica que en les societat modernes hi hagi llibertat és una fal·làcia, és un camí amb por a ser diferents, amb por al que sigui.
La teoria crítica com a teoria de la comunicació: Una de les coses que interessen en l'escola de Frankfurt és quin paper juga la cultura moderna la mediació tecnològica. És a dir, que és el que ha incorporat en la cultura moderna una serie de tecnologies que serveixen per difondre i que intervenen en la cultura moderna. Aquest és un tema important constantment en l'escola de Frankfurt per què la tecnificació de la societat indica fins a quin punt estem sotmesos a aquests dictats del capitalisme. El capitalisme és una lògica econòmica que imposa formes de coneixement instrumentals, tècniques. El que l'interessa es produir sabers tècnics que es puguin aplicar al món de la comunicació. Aquests sabers tècnics s'estan convertint ens els únics coneixements. Tots aquests sabers tècnics s'estan incorporant no només en la producció de coxes, d'acer... sinó també en la cultura, el pensament, en la política... Sabers tècnics són enquestes. Aquesta mediació tecnològica és un factor important per explicar les coses que passen, de fet el Walter Benajim és preocupa molt i crea una obra que dóna a entendre com les obres d'art ja no es consumeixen com abans i la mediació tecnològica fa viure l'art d'una manera radicalment diferent que abans.
La manera en com la mediació tecnològica influeix en la cultura... influeix també en les formes de consum, de cultura. Abans de les societats de masses, la cultura no es consumia, sinó es participava, no estaven els que feien la cultura i els altres la consumien, eren actes on els receptors i emissors col·laboraven de manera conjunta.
La societat de masses i la cultura de masses trenca amb tot això.
Un altra qüestió que aporta l'escola de Frankfurt és que la societat capitalista és una societat totalitària, és a dir, en un moment on abans hi havia altres societats com la Unió Soviètica o el període Nazi, com és que el de l'escola de Frankfurt és fixen amb el capitalisme com una societat totalitària..? Per què per ells aquesta estructura capitalista abans només ocupava la part de la producció de béns, a la reproducció de l'ordre establert de la societat capitalista. Però resulta que aquesta lògica capitalista s'ha expandit i ara també es produeix cultura industrialment i per tant el procès de comunicació és un procès capitalista i el cercle s'ha tancat i ara el capitalisme està present a tot arreu i tot és lògica capitalista. Això és el que ells anomenen una societat totalitària, un lloc on no hi ha més alternatives que la del capitalisme.
També hi ha un trencament amb la cultura tradicional i moderna. Hi ha una nova manera en els mitjans de comunicació de masses que fan de corretja de tot això i afavoreixen a la circulació extensiva de la cultura de masses.
Ells introdueixen el concepte estrella de la teoria crítica que és el concepte de: Industria Cultural: és un concepte que substitueix el concepte de cultura de masses, l'any 44 que és quan es produeix el llibre de la dialecte de la il·lustració, que s'introdueix el text que ens han manat llegit, principalment aquest concepte l'anomenen cultura de masses però això a final canvia perquè ells es volien referir a una cultura fabricada, no una cultura que sorgeix de les classes populars, sinó una cultura imposada per altres. Per això es produeix el canvi de concepte de cultura de masses per industria cultural.
Text La industria de cultura: ilustración como engañó de masas: PRODUCCIÓ DE CONTINGUTS – Ens explica en què consisteix el concepte de produir cultura de manera industrial i consumir cultura de manera industrial.
– La producció de cultura és una forma estandarditzada.
– Amb l'aparença de què cadascú dels productes és diferent en realitat el que es fa és difondre els mateixos continguts amb variacions mínimes de maquillatge.
– Existeix una mena d'identitat de fons que la industria cultural fabrica per ser consumits massivament.
– L'única cosa que és nova en cada producte són aspectes de la forma, per què en el fons tots els productes són idèntics.
– Es produeix en sèrie.
– Aquesta forma de producció estandarditzada té implícita una estratègia de dominació de la societat. Una estratègia que es pot veure a travès d'aquests continguts: Com? Amb fórmules estereotipades com per exemple el món del cinema, com existeixen papers i estereotips de protagonistes de pel·lícules, apareixen els gèneres cinematogràfics, tot això són fórmules de producció que permeten la producció en sèrie i que mantenen un discurs on els papers de l'home, de la dona, el que està bé i malament, està perfectament elaborat i encaixa perfectament amb les pretencions de la societat capitalista.
– Aquesta forma estereotipada de crear continguts exclou tot allò que pugui ser nou, no permet la creació lliure. No hi ha lloc per la creació, per l'innovador o original. A més a més diuen que els continguts (pel·lícules, radio.) aquests continguts tenen diversos nivells de significats. Alguns nivells són molt explícits en tots els púbics on sens transmet la ideologia de la producció o del sistema capitalista, sen's transmet determinades formes de veure el món, sen's transmet pors, angoixes... Això connecta amb la psicoanàlisi.
RECEPCIÓ DE CONTIGNUTS: – Aquests patrons produïts en sèrie condiciona la manera de consumir els continguts. El procès de recepció. L'individu, el públic se li diu constantment el que ha de fer: ara has de riure, ara t'has d'espantar... Quan anem a veure una pel·lícula ens abandona a la pel·lícula i aquest abandonament és la forma de deixar-nos portar per la pel·lícula i per tant poden fer el que vulguin per tu, poden fer-te fer coses. Diuen que això és el que vol la gent, anar al cinema a entretenir-se i a oblidar-se dels problemes. Això diuen que és un pas més en el procès d'alienació, ens treuen temps i ens enganyen amb productes que ens adormen i ens oculten com és la realitat. Per tant estem 8h al dia treballant i la resta del temps estem intentant que tot allò que necessitem per treballar estigui en bones condicions. L'alineació en què ens aboca el sistema capitalista es brutal, estem 8h treballant i les altres hores ens dediquem a cuidar el producte que nosaltres vendrem per treballar estigui en bones condicions.( mengem, dormim per estar bé quan treballem).
– Hi ha una diferència abismal entre la cultura tradicional en el cas de la música per què les manifestacions culturals de la cultura de masses, allò que es busca és que la cançó resulti coneguda, és a dir, que quan l'escoltem diguem és aquesta, per què la coneguem i la puguem reproduir. Això diu que amb la música clàssica passa tot el contrari, quan escoltem la música clàssica el que busquem és allò nou.
El concepte de Industria Cultural: Trets destacats: • Processos de reproducció mecànica i en sèrie.
• Transformació de productes culturals en mercaderies per comercialitzar-los com a béns. ( la cultura tradicional i la cultura clàssica entén l'art i la cultura com un bé d'ús, i la cultura de masses i la industria cultura entenen l'art i la cultura com un bé de canvi, el seu valor no resideix en el seu ús, sinó en allò que es pot treure en el seu canvi ).
• La circulació extensa dels seus productes. Es tracta de productes amb circulació àmplia.
Sistema de producció planificat i controlat. La cultura tradicional no és així, la creativitat sorgeix d'un altra manera. En la industria cultura es planifica i es controla la producció.
• L'anivellament general del gust. Tot el gust de la societat s'anivella al mateix nivell.
• La reducció d'allò que entenem per cultura en un simple entreteniment i evasió ( ens evaïm dels problemes).
• La domesticació dels consumidors ( ens fan fer el que volen ) i la submissió de la vocació dominadora de la cultura. És de caràcter més ideològic.
Un altra cosa que diuen el de la teoria crítica és que la industria cultura i la cultura de masses és pixo que la incultura. És millor ser inculte que no tenir cultura de masses. I això ho diu per què per la teoria crítica és una falsa cultura que deforma a la gent. I no és una deformació de manera involuntària, sinó totalment deliberat. Aquesta deformació demana una actitud de resistència i aquesta deformació o fer gala de fer cultura de masses és molt pixo demostrar que un té cultura de masses que demostrar que tens cultura. La industria cultura és una seudo cultura, una falsa cultura.
( Adorno).
Aquesta industrialització de la cultura ha donat pas a l'aparició de fenòmens paranormals que apareixen als mitjans o de pseudocientífics.
...