Bloc d'Antiga (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 3º curso
Asignatura Historia de la Cultura i les institucions europees
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 13/04/2016
Descargas 20
Subido por

Vista previa del texto

Història de la cultura i les institucions europees Bloc d'Antiga 21/10/15 Els fonaments clàssics i tardoantics de les institucions i la cultura europees.
Grècia i Roma van tenir i tenen una forta incidència en la cultura i les institucions europees.
Els costums antics són introduits a Europa, per tant alguna de les ideologies tenien el seu arrelament amb Roma i Atenas.
Totes les nostres arrels estan a Grècia, tot i que el “professor”, l'il·luminadora va ser Roma.
Es considera que hi ha una gran diferència entre l'Imperi xines i Europa, que és la tradició grecoromana.
Criteri per definir la barrera entre Europa i Àsia és cultural, Europa no és una realitat natural com Amèrica, Oceania i Àfrica, nosaltres hem creat el concepte d'Europa, és el resultat d'una revolució cultural (fusió ètnica) que convergeix en la cultura hel·lenística (Roma, Grècia i Jerusalem), podem dir que tenim una llengua comú, el llatí.
Ha Europa hi ha la consciència d'una evolució mental basada en l'hel·lenisme (filosofia, manera de veure el món que s'orgeix de la triangulació entre Grècia, Roma i Jerusalem, els cristians), l'hel·lenisme és un concepte més cultural que no pas polític.
Jerusalem en el passat era un llegat proper, ja que és l'origen del cristianisme.
Trobem una herència grega amb el seguiment i l'aportació de roma i el món germànic, però hi hauràn fets que moriran amb el sedàs cristià (som grecoromans però també cristians, el cristianisme és un fet important a l'hora de fixar aquest llegat europeu).
1.1L'aportació de Grècia: els fonaments d'una identitat occidental 1.1.1.-Antropocentrisme El que hem heretat és un llegat cultural, sobretot idees (filosofia). En canvi l'herència romana és més pràctica i social. Els grecs van treballar sobre un concepte que va ser capdal, l'idea de l'antropocentrisme cultural (l'home en el centre, l'humanitat i les seves circumstàncies en el centre, en front del pes de la religió), és el punt d'inici de tota l'especulació grega i actual.
A Egipte i Mesopotàmia trobem un teocentrisme (el centre són els deus, el sabi és el sacerdot, que es preocupava de les causes divines de les coses quotidianes, malalties, pujadas dels rius, catàstrofes etc...) Interessen les divinitats, només és preocupan pel rei, però no com a home si no com a enviat dels deus.
Els grecs van defensar un món contrari al dels egipcis i mesopotàmics, un món explicat en clau humana, és detecta per primera vegada a Grècia aquest antropocentrisme. Exemple: Ulisses escoltant el cant de les sirenes, guanya a una sirena, a una divinitat, escolta el seu cant sense morir i sense que el vaixell s'enfonsi, qui mor és la sirena.
A l'odissea s'especula sobre la superioritat de l'home, l'home controla el seu pròpi destí no està marcat pels deus, trobem els incis d'aques antropocentrisme cultural. En canvi l'Ilíada era una obra totalment teocèntrica.
Aquest antropocentrisme cultural el que aporta és el fi de l'anonimat de l'home.
1.1.2.-L'home com a mesura de totes les coses El que fa és incidir en l'home, el que fa és convertir a l'home com a mesura de totes les coses “Homo mensura” (Protàgores), humanització del món, hi ha una separació dels dos móns, però aquesta separació no és total, no és un trencament total amb els deus i les divinitats. En aquest moment trobem que l'art surt del món teocèntric i és centre en l'home Exemple: Discòbol, de Miró. Trobem una independència intel·lectual, es començen a qüestionar les coses, és qüestiona la tradició per crear nou coneixement, també trobem la voluntat de comprendre el món per poder controlar-lo, intentar dominar un riu perquè no desbordi (ja no està en mans de les divinitats i dels deus).
1.1.3.-Esperít laïcitzant Trobem un esperít laïcitzant, no totalment, però la religió queda aparcada en el seu propi espai, la ciència intenta ser laïca, la religió ja no abarca totes les branques de la vida.
1.1.4.-Educació liberal Tots aquests canvis impliquen una nova forma d'ensenyament. Es crea una escola i una organització d'educació nova, l'educació liberal (sentit ampli i divers que ho toqui tot) i a més a més ha de ser democràtic, que hi hagi una educació per tothom. Matèries que es preocupen de la ment i del físic de l'individu, ment= desenvolupar esperít crític i físic= per a la guerra.
El que van aportar és l'oratòria, l'art de parlar bé, de captivar atravès de la paraula (persuassió verbal).
1.1.5.-Consciència diferencial Totes aquestes noves idees van fer que a Grècia comences a sorgir una consciència diferencial, van veure que estaban marcant una diferència, que és en definitiva la mare de la consciència occidental. Les Guerres Mèdiques van suposar una presa de consciènica d'aquesta diferencia cultural, on es van enfrontar la civlització occidental contra l'oriental, per tant van vençer a al teocentrisme.
1.1.6.-Ciutadania política Nova relació entre el governant i els governats. Fins a Grècia es basava en la relació entre el rei i el súbdit, els grecs afageixen la polis (ciutat-estat de ciutadans, a les poleis gregues tots són ciutadans, els ciutadans tenen les mateixes obligacions que els súbdits però també drets p.ex.
la propietat, el matrimoni, la terra, cultes cívics, ocupar càrrecs etc...), aquest ciutadà s'anomenava polites (el que viu a la polis, tot i que no tots tenien aquest reconeixement).
En aquest moment apareix la ciència polític que s'explica a travès d'una literatura, p.ex.
República de Plató i Política d'Aristòtil, dos tractats sobre com tractar la política i les relacions amb la polis.
Cada pensador apostarà per un règim o altre, crearan tres alternatives de govern: 1. Monarquia, el govern d'una persona que és el millor.
2. Oligarquía, el govern d'una minoria selecta formada que governa sobre uns altres.
3. Democràcia, el poder del poble.
Segons Plató i Aristòtil la millor forma de govern era l'oligarquía.
1.1.7.-Democràcia Partia de la base d'una idea perillosa, l'isonomia política (tots som iguals en drets i llibertats), es manifesta en que el ciutadà té uns drets que els hi són il·lienables. Per Plató i per Aristótil la democràcia era la perverció del sistema, ja que es feia per sorteig.
1.1.8.-Concepció del poder Separació de poders, entre magistrats i assemblees.
Col·legialitat, per evitar els fraus.
Vida en comunitat, els ciutadans i el poder són la vida d'aquella comunitat, les lleis les fa la polis i les vota la polis.
Apareixerà una ciutadanià cultural separada de la liberal, crearan el concepte de grec (associat a la cultura no al neixement, és grec qui comparteix l'idea de la ciutadania lliure i de la participació en una cultura comuna (ecumene cultural). No calia nèixer a Grècia per ser grec, nomès compartir aquestes dues idees.
22/09/15 La democràcia va fracassar en la Guerra del Peloponès davant de l'oligarquia espartana, la derrota d'Atenes en el 404 acaba amb la democràcia a Grècia. Trobem una nova reflexió ideológica i sorgeix l'hel·lenisme, que arribarà allà on hi hagin colonies gregues.
Alexandre inciarà una campanya que expandirà el món grec pel territori que abans estaba ocupat per l'Imperi Persa. Totes aquestes colonies tenen uns trets comuns culturals, parlen la llengua grega, tenen la filosofia grega, assistir a comedia i teatre grec (hel·lensime base d'Europa).
En la zona greco bactrià i grecoindia els reis adopten noms totalment grecs tot i no ser grecs, per remarcar que està en sintonia amb grecia, fins i tot acunyen moneda totalemtn grega.
Fort grau d'Hel·lenisme i dels patrons grecs en un context completament Indi. Hel·lenisme fet que va més anllà de les barreres polítiques p.ex. reminiscències de la cultura i de l'art grec a l'art d'Angkor (s.XI d.C.).
1.1.9.- Monarquia divina Amb la caiguda de la democràcia a les Guerres del Peloponès, arriben a la convicció de que el poble no es sap governar, per tant no poden deixar que el pobla es govern-hi. L'evolució ideològica serà que algú amb cultura i amb habilitats governi el poble. S'enten com un arbitratge culte, una monarquia arbitraria, el poble és qui té el poder i el monarca actua en funció d'aquest.
Amb Alexandre aquesta monarquia arbitrària es contamina al entrar en l'Imperi Persa, ja que les idees teocràtiques del món oriental entren a Grècia. El rei es converteix en una encarnació vivent de la llei, es comença a representar nus als reis, perque estan totalment identificats com a deus, cosa que abans una imatge així no seria possible. Monarquia divina, amb idees gregues de la monarquia però amn forta incidencia de les idees del món oriental (teocràcia), es cedeix el poder popular als reis. El rei es converteix en la representació de l'Estat. Tot i que el monarca ha estat concebut de forma democràtica cada cop es revesteix amb més idees divines.
El rei encarna la llei, per això no trobem un escrit de codis de lleis, ja que no es pot limitar la voluntat del rei (degut a la seva divinitat).
Aquesta monarquia és la caractarística de l'època hel·lenística. El model de la monarquia divina perdura durant 1500 anys, des de l'època hel·lènistica fins a la revolució francesa per justificar el poder del rei.
Sobrenoms: 1. Evergetes (benefactor) 2. Soter (salvador) 3. Epífanes (Manifestació divina) 4. Megas (Gran) 5. Filantrop (Estima els homes) 1.1.10.- Llegat cultural L'alfabet llatí és l'alfabet grec adapatat a la funètica grega. L'art i la lliteratura també és una herència de l'art grec, d'igual manera que el noster gust estètic (és l'inici de la nostra formació pel gust estètic), juntament amb els géneres literaris.
Sobretot hem d'agraïr les societats de difusió del pensament (les escoles).
1. Acadèmia (Plató, 384 a.C.) 2. Liceu (Aristótil, 336 a.C.) 3. Jardí d'Epicur 4. Èscola del Pòrtic de Zenó 5. Musue d'Alexandria + biblioteca, funció bastant universitaria.
6. Biblioteca de Pèrgam Els grecs van ser els primers en crear una biblioteca popular, que la poguès utilitzar qualsevol persona, ja que les bilbioteques ja existien en els temples.
Moltes de les disciplines que avui considerem científiques parteixen de la filosofia grega.
La triada mediterrània (blat, vinya i olivera), son d'origen grec, juntament amb la moneda, gran llegat, degut a que va agilitzar el comerç, els grecs van crear la moneda, la van encunyar.
1.2.- L'aportació de Roma: una visió del món (cosmovisió) El principal llegat va ser que agafesin l'hel·lenisme i el fecin perdurar i circular. Amb l'influencia de l'hel·lenisme els romans van ser més sofisticats. Van agafar l'herència grega i la van adaptar.
Agafa l'dea estètica de l'art grec i el fusiona amb l'avantatge que busquen els romans, l'utilitat.
Busquen una glòria útil. Roma tindrà contacta amb Grècia per les Guerres Macedòniques, el que comportaran aquestes guerres és una gran quantitat de presoners.
Andrònic, va ser fet presoner pels romans. Era de Tàrent, que estava de part d'Annibal, i Falvi al conquerir la ciutat els captura i Andrònic sobreviu i és fet presoner. Aquest és comprat pels fills dels aristòcrates romans i els introdueixen a la cultura grega.
Trobem que hi han dues romes, una que accepta l'hel·lenisme (antropocentrisme) i una altre que refusa totes aquestes costums perverses (pensa en Roma abans que en si mateix).
L'hel·lenització plena s'aconsegueix en época d'August, amb una hel·lnització literària, ja que es creen disciplines literàries fetes anteriorment a Grècia. El símbol d'aquest hel·lensime és Vides paral·leles, de Plutarc, comparació entre els personetges més il·lustres i tots el fets de Grècia amb els seus continuadors a Roma. La llengua oficial de la lliteratura serà el grec (demostrar la sabiduria).
La missió de Roma es continuar amb l'hel·lenisme però modificant-la, Roma és romanitzadora, perquè no és només l'hel·lenisme. Dins de la romanització hi ha semitització.
28/09/15 Els romans agafan l'idea de ciutat física i ideológica (polis) i ho difundeixen per tota la mediterrània.
• Res publica, la cosa pública • Ciues, ciutadà • Fidelitas, fidelitat, allò que s'accigeix a un ciutadà.
• Mos maiorum, tradició dels antics.
Desenvolupa un model conservador, no tocar el que han heretat dels antics. El model s'expandirà pels colons amb l'ajut dels agents.
1.2.1.-Formes institucionals Copia el sistema grec amb uns canvis. L'idea romana es basa en el monopoder que per excel·lència és la monarquia.
República altre forma de monopoder, recau sobre una institució, model molt idealitzat.
Imperi, monarquia arbitral (monopoder).
1.2.2.-Pensament Republicà Idealització de la República (Ciceró, sacrifica el seu estat per l'estat de la ciutat).
SPQR, Senatus Populus Que Romanus, sota preminència del senat.
Trobem una segmentació del poder sobre el paper, però tot es decideix en el senat, tot acaba passant pel senat.
1.2.3.-Idea Imperal Imperi neix en temps d'August per arbitrar entre el poble i el senat. La base del poder d'August és l'arbitratge.
Evolució de la teoría política: • Princeps: diarquia augustea (= àrbitre) • Dominus: autocràcia teocràtica.
L'imperi canvi molt lentament.
Amb la república (leges), trobem l'idea de la supremacia de la llei (societat romana condicionada per les lleis) ningú es pot saltar les lleis, ni tan sols l'emperador.
Caràcter popular de les lleis.
Nova forma de legislar, el plebiscit, llegar un llegat al poble.
1.2.4.-Imperi (mandata) Emperador és una font de les lleis, però continuen sota la força de les lleis, els emperadors creen les lleis, les escriuen i les difonen.
Rescripta, forma de fer llei que necessita una entitat privada, solució a buit legal.
Còpier power point de les col·leccions!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! 1.2.5.-Llegat cultural Creació patrimoni cultural mediterràni (la llengua llatina), aquesta llatinitat a permés crear una Unió Europea basada en la cultura llatina.
Obertura del món per les comunicacions romanes (vies romanes).
Concepcions militars (jerarquització de valors com a base de la cultura i el pensament Europeu, terra, soldat i monjo).
Burocràcia a sou.
1.2.6.-Cosmovisió Calendari solar (Juli César), els mesos, el ritme de la setmana i els dies. La major part de llengües europees provenen del llatí. El model de família patriarcal és una idea romana consolidada gràcies als cristians (paterfamilias).
1.3.- L'aportació germànica i el sedàs cristià 1.3.1.- Herència Germànica Accentuar l'autocràcia de la monarquia fent oblidar els ideals cívics, l'arbitratge entre poble i aristocràcia no té sentit.
Reialesa militaritzada i heroica (cavalleria pesada, armadura completa).
Substitució de la fidalitat pública per les fidelitats privades (vassallatge), l'estat perd el control cívic de la societat.
El noble substutiex a l'estat.
Transimissions culturals de la romanitat. Sistema d'administració continua sent romà. Trobem la pervivència de la cultura clàssica.
1.3.2.- Herència cristiana Procés de desarrelament del cristianisme d'Orient a Occident. Sant Pau portarà el cristianisme de Jerusalem a Roma, acultura el cristianisme dins de la cultura clàssica, la llengua de difusió passa de l'arameu al grec.
Per adaptar el cristianisme a Occident van haber de convertir-la en una filosofia cristiana (Plató=hel·lenisme).
Els descendents de Sant Pau van dur a terme una sofistificació filosófica.
Idea de l'universalisme, no hi han fronteres de cap mena en quant als homes. Supera l'antítesi, tots els homes som iguals. Aparició del terme christianitas.
Fília, fraternitat, tots els homes són germans independentment de tot, per tant ens hem d'ajudar (caritat desinteresada), al contrari dels pagans (caritat interesada).
Llegat cristià és més una forma de vida (cosmovisió), immobilisme social (tot està escrit), la moral sexual, la visió familiar.
...