Tema 8 - Amnèsies i altres Trastorns de la Memòria (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 3º curso
Asignatura Neuropsicología
Año del apunte 2015
Páginas 8
Fecha de subida 06/04/2016
Descargas 8
Subido por

Descripción

Apunts tema 8 - Roser Pueyo

Vista previa del texto

asouto4 – Unybook Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com TEMA 8: AMNÈSIES I ALTRES TRASTORNS DE LA MEMÒRIA El cas HM (extirpació de l’hipocamp, amígdala i zones medials temporals) ens va demostrar que hi havia diferents tipus de memòria, amb correlats neurobiològics diferents. Va perdre la memòria anterògrada més recent (depenent d’hipocamp), però no la memòria remota prèvia a l’incident, ni la procedimental (depenent de ganglis basals, escorça motora, etc.), memòria de treball (depenent de prefrontal) ni a curt termini (depenent de zones de l’escorça). La informació no declarativa o implícita la tenia preservada, no així la declarativa o explícita, en concret l’episòdica: • Memòria declarativa o explícita: seria tot aquell tipus d'informació que pot ser recordada o apresa. Recol·lecció conscient i intencional d’informació i experiències prèvies. Dos tipus: 1. Semàntica: coneixement general del món, regles, conceptes, significats, ets. Es tracta d’informació no depenent de context en què es va aprendre, sense espai ni temps determinats, com ara qui és el president, quina és la capital del Regne Unit o quina és la fórmula de l’aigua. Primer necessita hipocamp, després es corticalitza i s’evoca per prefrontal, sense l’ajut d’hipocamp. 2. Episòdica: autobiogràfica, en un temps i espai determinats d’aprenentatge, com ara el record del teu casament. L’hipocamp és important per aprendre-la, però també posteriorment passat el temps per evocar-la, juntament amb el frontal. • Memòria no declarativa o implícita: aquella en la qual les experiències prèvies ajuden en l’execució d’una tasca, sense que existeixi una percepció conscient de l’existència d’aquestes experiències. Seria tot aquell tipus d’informació que pot ser recordada a nivell pràctic sense ser conscients d’haver-la après. Tipus: 1. Procedimental: record de les habilitats motores i executives necessàries per a la realització d’una tasca (ex: anar amb bicicleta, conduir un cotxe, tocar el piano...). 2. Priming: facilitació per una pista (ex: imatge amb punts que ens recorda a alguna cosa -dàlmata per processos top-down-). Quan una experiència prèvia influeix en una conducta sense ser-ne conscients. 3. Condicionament. 4. Memòria de treball o operativa. 8.1.
TIPUS D’AMNÈSIES Quan parlem d’amnèsia, parlem d’un trastorn molt important de la memòria. Tradicionalment es parlava d’amnèsia quan hi havia dèficit de memòria en absència d’altres trastorns, en casos d’alteració selectiva de asouto4 – Unybook Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com la memòria (aïllada). Per ex: HM nomes tenia afectada la memòria però la resta de funcions estaven més o menys preservades. Actualment, però, es parla d’amnèsia quan està alterada molt seriosament la memòria, encara que hi hagi altres afectacions. Per ex. A l’ Alzheimer hi ha amnèsia però també apràxia, atàxia... Quan parlem d’amnèsia ens referim a trastorns de la memòria declarativa, és a dir, aquelles memòries que són d’hipocamp i escorces adjacents. Les amnèsies es solen donar per lesió a tres estructures: Lòbuls temporals medials: formació hipocampal i circuit límbic. Regions connectades a l’hipocamp: que necessita per consolidar aprenentatge i memòria. Cervell basal anterior: Inclou nuclis de Meynert, accumbens, etc., rellevants per mantenir l’activació i reforçar el procés d’aprenentatge i Diencèfal: tàlem i cossos mamil·lars. Tot i que les amnèsies estiguin classificades en 3 blocs, no produeixen amnèsies diferents (en cadascun dels blocs). Per tal de classificar una alteració de memòria com a amnèsia cal: - Que l’alteració de la memòria sigui greu. - Que sigui predominant en relació a altres possibles dèficits o alteracions en altres funcions. Per tant, amnèsies a: 1. Lòbuls temporals medials (hipocamp i adjacents): - Anòxia per aturada cardíaca: falta d’oxigen al cervell per aturada cardíaca. Quan aquesta es produeix, un alt percentatge de gent presenta amnèsia, ja que la reducció del reg sanguini quan es dóna una aturada cardíaca, a nivell de SNC, afecta primerament a l’hipocamp. Si queda també afectada l’escorça parahipocàmpica, l’amnèsia serà encara més greu. A banda de l’amnèsia, s’acostumen a observar altres alteracions com ara l’apatia, producte de l’afectació i pèrdua de volum al tàlem dorsomedial, escorça cingulada i insular, precuneus, etc. (zones límbiques). Aquestes amnèsies per definició són greus, però no necessàriament permanents (pot passar d’amnèsia a alteració de la memòria). Un 60% de persones amb anòxia per aturada mor. - Infart al territori de l’artèria cerebral posterior: l’amnèsia es dóna en gent que té l’infart a aquesta artèria, perquè irriga l’hipocamp, entre d’altres estructures com el tàlem, fibres del cos callós, etc. asouto4 – Unybook Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com - Encefalitis per herpes simple: en gent que té predisposició genètica, l’herpes simple (del llavi) pot arribar a provocar una infecció molt forta i ràpida al cervell. El malestar inicial és com el de la grip (febre, malestar, vòmit…) però hi ha un moment al cap de pocs dies en què es presenta desorientació i parla inconnexa, degut a que hi ha afectació neuronal. On infecta prioritàriament és al temporal medial bilateral (amnèsia), junt amb frontal orbital (desinhibició) i temporal lateral (afàsies de Wernicke). Si es sobreviu, pot deixar amnèsia permanent si la infecció s’ha estès molt, però la probabilitat d’infecció cerebral per l’herpes és baixa. 2. Diencèfal: - Síndrome de Wernicke-Korsakoff: relacionada amb la combinació d’abús crònic d’alcohol i dèficit de tiamina (vitamina B1) per malnutrició. No tenen perquè ser causa-efecte una de l’altra però sí que és molt normal que cassos d’alcoholisme provoquin manca de la vitamina per manca d’absorció, entre d’altres. La manca de vitamina B1 també pot venir donada per anorèxia, bulímia, desnutrició, privació d’aliments, operacions d’estómac o malalties estomacals (tumors). La primera fase (aguda) equival a l’encefalopatia de Wernicke, que genera problemes com ara trastorns atàxics (motors, com caminar), estat confusional, desorientació i fabulació. En aquests moments, s’administra tiamina, i alguns (un 15%) se’n surten amb uns nivells majors de tiamina, mentre que la resta passen a la segona fase o moren (en funció de la gravetat del quadre). La segona fase (crònica) equival a la síndrome de Korsakoff, que presenta amnèsia anterògrada (no poden consolidar nous aprenentatges), amnèsia retrògrada amb gradient temporal (oblit de la més recent i depenent de les connexions amb l’hipocamp a, progressivament, la més remota), però amb memòria immediata i implícita preservades (no depenent de les connexions amb hipocamp). A més a més, aquesta gent presenta també alteracions en altres regions del cervell com ara problemes executius, d’organització i atencionals (per afectació frontal). L’alcoholisme com a tal, ja presenta una pèrdua de massa, que s’observa en neuroimatge amb uns ventricles més negres, i quan s’arriba a Korsakoff, els ventricles ja es troben molt engrandits. - Lesions vasculars coma ara l’Infart talàmic: petits infarts en zones molt concretes límbiques del tàlem poden provocar un quadre d’amnèsia greu. 3. Cervell basal anterior: amnèsies poc comunes i vinculades a lesions vasculars com els aneurismes que al trencar-se generen hemorràgies en zones relacionades amb la memòria. La manca de records de fets recents no és tan absoluta, solen gravar millor la informació (generen aprenentatge) però es consideren igualment amnèsies, perquè ho fan amb molts errors, no acaben d’ubicar bé la informació, fabulen molt, barregen records, etc. Totes aquestes són per definició amnèsies globals i permanents. A banda d’aquestes n’hi ha d’altres com: asouto4 – Unybook Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com • Amnèsia global transitòria: la persona s’aixeca i es troba una mica marejada i amb mal de cap, i no aconsegueix gravar informació (amnèsia anterògrada). La simptomatologia l’afecta durant tot un dia (aproximadament 24 hores). Se sol donar en persones de 50-70 anys. Criteris de diagnòstic per Caplan i Hodges: Ø Presència d’amnèsia anterògrada la qual es testimoniada per un observador (preguntar cada poc temps una mateixa cosa). Ø No hi ha obnubilació de la consciencia o pèrdua de la identitat personal (està despert i en estat d’alerta). Ø Deteriorament cognitiu limitat a l’amnèsia (el raonament i la resta de funcions estan bé, nomes hi ha afectació de la memòria). Ø Sense signes neurològics focals o epilèptics. Ø Sense traumes de crani o convulsions recents. Ø Resolució dels símptomes dins de les 24h. Ø Durant la fase aguda poden estar presents lleus símptomes vegetatius (mal de cap, nàusees, marejos). • No està clar per què succeeix, i no s’ha associat a res en concret. L’explicació que s’ha donat és que podrien ser migranyes (ja descartat), crisis epilèptiques puntuals (també descartat), i problemes del flux venós (tampoc gaire comprovat, però el més probable). En la neuroimatge, es veuen unes lesions a l’hipocamp que, al marxar l’amnèsia passat el dia, desapareixen. Amnèsia post-traumàtica: és la més freqüent. Indica el període en què una persona que ha patit un trauma està conscient, però no grava el que li va passant. Quan es recupera la memòria del dia a dia, es tanca l’amnèsia posttraumàtica. Quan aquesta amnèsia dura més d’una setmana, hem de pensar que el pronòstic serà més greu. 8.2.
ALTRES TRASTORNS DE LA MEMÒRIA: Hi ha moltes alteracions de la memòria que no es consideren amnèsies. Trobarem casos en què es veuran afectades altres memòries, com ara la memòria de treball (alteració del prefrontal) i la memòria procedimental. Podem trobar, doncs, problemes executius, com ara en l’evocació dels records (gràcies al reconeixement podem distingir si el problema és de record o d’evocació, és a dir, de tipus executiu). Es pot observar pèrdua de memòria en els següents casos: • • • • Envelliment: alteració pròpia de l’edat. Demències: perfil d’alteració de la memòria més subcortical. Traumatismes cranio-encefàlics. Epilèpsia: abans es col·locaven en les amnèsies, però després de casos com el d’HM, que tenia epilèpsia, es va creure més convenient classificar-la en altres alteracions de memòria. asouto4 – Unybook Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com Alcoholisme crònic/desnutrició: en el cas extrem s’arriba a una síndrome de Korsakoff, però si no és tan greu es produeixen algunes alteracions. Hidrocefàlia: la dilatació dels ventricles produeix una gran pressió en els hipocamps, els tàlems o el cervell basal anterior, de manera que afecta el circuit hipocàmpic. Normalment és reversible. Esclerosi múltiple: pot provocar un dany difús i alterar la memòria. Sida. Meningitis: pot provocar un dany difús i alterar la memòria. Esquizofrènia: associada a una disfunció del circuit estriat. Depressió: associada a una disfunció del circuit estriat. • • • • • • • 8.3.
AVALUACIÓ NEUROPSICOLÒGICA DE LA MEMÒRIA: Les persones amb problemes cognitius moltes vegades els expliquen com a problemes de memòria. Tot i així, de vegades no són problemes de memòria, sinó de reconeixement, identificació, etc. Per tal d’avaluar la memòria declarativa existeixen escales de memòria i tests concrets (tenint en compte que la majoria avaluen també diversos tipus de memòria): Escala de memòria de Wechsler III (WMS-III): hi ha un span de dígits directe (sèrie de dígits) que cal repetir i un span de dígits indirecte (una altra sèrie de dígits) que cal repetir al revés. També hi ha un span espacial. L’span directe mesura memòria immediata, i si una persona fa bé l’span directe deduïm que la seva memòria immediata està bé (no depèn de memòria hipocàmpica ni del sistema executiu). Si fa malament l’span indirecte, falla la memòria de treball, i per tant l’alteració és executiva (prefrontal). • • TOMAL, test de memòria i aprenentatge: serveix per avaluar memòria en persones d’edats compreses entre els 5 i els 19. Són 14 tests dividits en dues escales: - Verbal. - No verbal. asouto4 – Unybook Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com De les quals se n’obtenen índexs de memòria: - Generals. - Específics. • Test conductual de memòria Rivermead: detecta problemes de memòria de la vida quotidiana (test ecològic), però no detecta bé alguns problemes de memòria hipocàmpica, ja que no té una bona capacitat de discriminació. Els tests anteriors permeten explorar totes les memòries, mentre que les següents se centren més en memòria hipocàmpica. • • • Test d’aprenentatge auditiu-verbal de Rey (llista de paraules de Rey): discrimina molt bé (senzill i sensible). Es demana a la persona que repeteixi una llista de 15 paraules. Es realitzen 5 assajos iguals. La idea és saber si el circuit hipocàmpic funciona bé, ja que si cada vegada la persona recorda més, vol dir que l’hipocamp està gravant i consolida bé. En una prova final es pregunta a la persona quines paraules recorda. El problema és que no hi ha una bona baremació per a totes les poblacions i edats, i no està ben traduïda al castellà. Test d’aprenentatge verbal de Califòrnia (CVLT): està ben traduïda i baremada. S’assembla molt al Rey, però les paraules que es diuen no són independents entre elles, sinó que es poden agrupar per categories (les 15 paraules són agrupables). Això és parcialment un problema, ja que es barregen diferents tipus de memòria (per la utilització de la categorització) i entren en joc funcions executives. Test de còpia d’una figura complexa de Rey: permet explorar l’hipocamp dret. Es valora el record d’un dibuix concret al cap de 3 minuts, de manera que es mira la memòria visual, que en les anteriors proves no s’explora, ja que només es mira la verbal. Primer ha de copiar el dibuix. Li traiem, i al cap d’una estona (3 minuts) l’ha de dibuixar de memòria. à estudiem la memòria demorada. Perquè la persona s’ha distret i és un record que ha tingut gravat durant un temps. Aquesta figura es pot fer malament per diferents motius: - Atenció: es pot distreure Problemes de heminegligència A nivell motor: problemes motors Problemes d’estructuració: hi estan implicats els lòbuls frontals. Exploració de la memòria no declarativa. Tot i que en clínica el més normal és mirar la memòria declarativa, també hi ha proves per explorar la memòria no declarativa: asouto4 – Unybook Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com • Rotor de persecució (The pursuit rotor task): permet explorar la memòria procedimental. Consisteix en seguir el moviment d’una boleta vermella al llarg del seu recorregut per un cercle, amb el punter del mouse. • Lectura en mirall: també relativa a la memòria procedimental, però no reduïda al camp motor. Consisteix en ensenyar a la gent el procediment de llegir el mirall. Si procedimentalment no tens cap problema, l’última vegada que es llegeix en mirall es fa molt més ràpid que la primera. asouto4 – Unybook Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com ...