Tema 16 (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Bioquímica - 2º curso
Asignatura Fisiologia Vegetal
Año del apunte 2014
Páginas 3
Fecha de subida 14/10/2014
Descargas 53
Subido por

Vista previa del texto

Judith González Gallego Fisiologia vegetal T16 FRUCTIFICACIÓ I MADRUACIÓ DELS FRUITS Les plantes en les quals la reproducció sexual és fonamental, el fruit fonamental és la llavor. Però per assegurar que aquesta llavor es reprodueixi ens cal alguna cosa més. De fet en el moment que es produeix la fecundació dins de la flor, aquest procés controla tota la resta, la fructificació, el desenvolupament de la llavor, etc. La fructificació és un sistema molt sofisticat. La fructificació i la maduració del fruit és un conjunt de canvis en el metabolisme tissular, que condueix al fruit a ser atractiu pel consum per part dels organismes que contribueixen en l’alliberament i la dispersió de la llavor.
A més a més, en alguns casos aquest consum per part dels animals canvia les cobertes de les llavors i fa que germini. Per tant, tu pots tenir una llavor perfectament viable, però que no germina perquè no ha sigut tractada. Per tant, què és important del fruit? Doncs com la flor, fer-lo atractiu pel consumidor. Sinó no se’l menjarà ningú i no es repartirà.
FORMACIÓ DEL FRUIT Que el fruit es genera a partir de la flor és una generalització completament lateral. El fruit es pot formar perfectament dels pètals de la flor (ex. la margarita és una composta, els pètals de la margarita són grocs, el què hi ha al voltant blanc són lígules, no és la flor; és el mateix que amb la flor de camamilla; les plantes compostes tenen moltes flors). La llavor sí que es forma als ovaris (flor) per la fecundació del pol·len, però el fruit es forma a qualsevol part de la planta. Es pot formar a partir de:  Pètals (Morus - móra)  Receptacle (Fragaria - maduixa)  Bràctees (Ananas - pinyes)  Tub floral (Pyrus Malus - poma)  Eix dilatat de la inflorescència (la inflorescència és la disposició de les flors sobre les branques o l’extremitat del tall, són tot de flors juntes) (Ficus - figueres) El fruit també es pot desenvolupar sense formació de llavor ni fecundació (Musa - plàtan, Citrus, Vitis), són els fruits partenocàrpics. Per tant, els fruits són importants per dispersar les llavors, però no depèn directament de que hi hagi fecundació, es pot formar sense fecundació.
1 Judith González Gallego Fisiologia vegetal T16 Fases en el cicle del fruit Les fases del cicle del fruit són bàsicament aquestes: 1.
Formació del primordi del fruit: De fet, no és del fruit, sinó de la flor, però si tinc fruits que no necessiten flor sí que és la formació del primordi del fruit (per això ho ha posat així).
2.
Antesi, pol·linització i fertilització: L’antesi és l’inici de la formació de la flor, és a dir, quan hi ha hagut evocació, quan aquell primordi es converteix en brot floral i no vegetatiu. La planta pot ser que sigui pol·linitzada, però que no sigui fertilitzada i la resposta química de la presència del pol·len provocarà la formació del fruit, de manera que es formarà un fruit sense llavor.
3.
Creixement del fruit 4.
Maduració 5.
Envelliment La llavor, que va a dins del fruit, regula el creixement i la maduració del fruit. Si la llavor no està a punt, no li convé que el fruit estigui madur, ja que madur vol dir que estigui atractiu per ser consumit. Per tant, tot ve controlat per la llavor que s’ha format a la fertilització. Finalment el fruit s’envelleix i es perd (ex. fruita, que és un tipus de fruit).
Composició química del fruit  Hidrats de carboni: glucosa, fructosa, sacarosa i altres més característics de les espècies. De sacarosa n’hi ha poca a la fruita, en trobem, per exemple del sucre de canya, que és extreta del floema. Les fruites tenen fructosa i algunes espècies, com el raïm, és glucosa, per això el convertim en vi, perquè fermenta.
 Àcids orgànics: fumàric, succínic, glicèric, glicòlic, cítric... Un altre àcid orgànic molt important també present és àcid màlic. L’àcid màlic és molt important i, per tant, és molt important l’acció de PEP carboxilasa, que també actua als fruits!  Proteïnes: en baixa quantitat, són importants els enzims (pectinases, cel·lulases, fosforilases i amilases, catalases, peroxidases, enzim màlic, fenolases...). Alguns fruits tenen més proteïnes que d’altres, un exemple de fruit amb moltes proteïnes són les lleguminoses, tenen un 21% de proteïnes.
 Lípids: importants en alguns casos (oliva, alvocat), majoritàriament són triglicèrids (sobre tot l’oleic i linoleic).
 Compostos volàtils: responsables de l’aroma (poma madura: etil-2-metilbutirat; plàtan: isopentenil acetat; cítrics: olis essencials), importants per a qui s’ha de menjar el fruit.
 Fenols: contingut molt variable (0,5% a plàtan, 5% a taronja), la majoria són derivats de l’àcid cinàmic i flavonoides i tenen diferents funcions.
 Carotenoides i triterpenoides: -carotè, luteïna, violoxantina, neoxantina, licopè, criptoxantina i zeaxantina; i com triterpenoides els limonoides (amargs). En són exemple la pastanaga, la papaia.
 Vitamines: sobretot vitamina C.
2 Judith González Gallego Fisiologia vegetal T16 Regulació del fruit El pas del fruit immadur al fruit madur depèn de moltes circumstàncies. Els reguladors principals són les hormones. Amb el desenvolupament normal, la hormona de la maduració és l’etilè. Però si jo porto hormones exògenament també puc aconseguir-ho, si jo li poso abscísic (ABA), o auxines o li dono més oxigen perquè respiri més, maduro més ràpid. Això representa una síntesi d’enzims de maduració, canvis en la membrana, degradació a la paret cel·lular, pèrdua de mitocondris i ribosomes per donar un fruit madur, que en condicions normals té sucres, àcids, canvia la textura, canvia el color i canvia el sabor.
Puc inhibir la maduració reduint la respiració, afegint calci, afegint auxines i gibberel·lines (no en excés, només afegint) o disminuint l’etilè, que és la hormona de la maduració. I això va relacionat amb la degradació de clorofil·les, l’estovament de teixits, que porta cap a la formació del fruit madur (esquema molt important de cara a l’examen).
3 ...