Tema 14. Litoral i sostenibilitat. La qualitat ambiental al litoral (2011)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Ciencias Ambientales - 4º curso
Asignatura Geografia del Litoral
Año del apunte 2011
Páginas 13
Fecha de subida 31/08/2014
Descargas 2

Vista previa del texto

Litoral i sostenibilitat. La qualitat ambiental al litoral Dr. Francesc Romagosa A la Cimera de la Terra celebrada a Rio de Janeiro el 1992 es mencionen alguns aspectes que fan adonar a tothom que vivim en un món que no és sostenible, entre els quals hi ha les grans desigualtats socials i econòmiques entre països i la incessant degradació ambiental del planeta, que es fa evident amb el malbaratament de recursos, la destrucció generalitzada d'ecosistemes, la desaparició d'espècies animals i vegetals, entre molts altres aspectes. El litoral és una de les àrees on es fan més evidents aquestes problemàtiques, degut a la gran concentració demogràfica i d'activitats econòmiques, que està augmentant a les darreres dècades. Per això l’Agenda 21 de la Cimera de Río dedica el seu capítol 17 a les àrees litorals. Per tant, el litoral es troba davant del repte de la sostenibilitat, del desenvolupament sostenible.
Recordem que el desenvolupament sostenible cal entendre’l, segons l’Informe Brundtland de les Nacions Unides de 1987, com “aquell tipus de desenvolupament que satisfà les necessitats de les generacions actuals sense posar en perill la capacitat de les generacions futures per satisfer les seves necessitats”. És, per tant, un concepte antropocèntric, creat des del punt de vista de la societat humana, pensant en el seu desenvolupament (com a sinònim de progrés social, de millora de la qualitat de vida).
Però si el desenvolupament imperant fins el segle XX va estar basat només en el creixement econòmic, el desenvolupament sostenible que hauria de prevaldre al segle XXI, està basat en tres tipus de desenvolupament, que es troben en un mateix nivell: l’econòmic, el social i l’ambiental (Figura 5.1).
Figura 5.1. El desenvolupament sostenible DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE DESENVOLUPAMENT SOCIAL DESENVOLUPAMENT AMBIENTAL Font: Elaboració pròpia.
Així, el desenvolupament sostenible és sostenible en tres sentits: - Sostenible econòmicament: el desenvolupament és econòmicament viable (no es renuncia als beneficis econòmics) i es garanteix que els recursos es conserven per a les generacions futures.
- Sostenible socioculturalment: el desenvolupament és compatible amb les diferents cultures, mantenint els valors humans i les identitats col·lectives, i afavoreix la igualtat social (garantint unes condicions de vida dignes per tots els éssers humans).
Geografia del Litoral - Bloc 3 Unitat 5 Litoral i sostenibilitat. La qualitat ambiental al litoral 1 - Sostenible ambientalment: el desenvolupament és compatible amb el manteniment dels processos ecològics, de la biodiversitat i dels recursos naturals. És a dir, no excedeix la capacitat de càrrega del medi ambient (límit en el consum de recursos naturals i de territori, en el que es comença a degradar el medi, o a crear un impacte negatiu considerable) i, en definitiva, no hi ha una disminució de la qualitat ambiental.
La qualitat ambiental al litoral En aquesta unitat ens centrarem en l’anàlisi d’una de les dimensions clau de la sostenibilitat, aplicada als espais litorals: la dimensió ambiental. Aquesta dimensió es posa de relleu, tal com s’acaba de mencionar, a través del concepte de qualitat ambiental, un dels paràmetres bàsics de la sostenibilitat.
Però què és la qualitat ambiental? Hi ha dos enfocaments que la defineixen, des de dos punts de vista ben diferents: - La qualitat ambiental entesa com a concepte ecològic / territorial diu que els ecosistemes (els diferents ambients naturals) tenen qualitat ambiental quan les seves característiques actuals són les mateixes característiques que li són pròpies. Dit en altres mots, no han patit una alteració humana. Per exemple, un bosc litoral que ha estat transformat en urbanització o ha patit un incendi forestal té una menor qualitat ambiental que un bosc totalment natural o amb una intervenció humana mínima. Dos dels indicadors clau dels que disposem per avaluar la qualitat ambiental d’un espai litoral concret des d’aquesta perspectiva són, per una banda, el nivell d’urbanització (i, per tant, d’artificialització) del litoral i, per una altra banda, el nivell de protecció ambiental (protecció de la biodiversitat) del litoral.
- La qualitat ambiental entesa com a concepte antropocèntric diu que els ecosistemes tenen qualitat ambiental quan satisfan les expectatives que generen sobre els humans. Aquesta perspectiva, a diferència de l’anterior, s’aplica de forma preeminent en espais antropitzats, urbanitzats (ecosistemes urbans). En el cas d’un municipi litoral turístic, per exemple, on hi ha hagut un fort procés d’artificialització, la qualitat ambiental des d’aquesta perspectiva es defineix en termes sanitaris: la qualitat bacteriològica de l’aigua de bany i de la sorra de la platja, la qualitat de l’aigua potable, la neteja dels carrers, el control dels sorolls, la generació de residus, etc. serien exemples d’alguns indicadors emprats per avaluar aquesta qualitat ambiental.
La qualitat ambiental al litoral català (1): urbanització vs protecció La qualitat ambiental entesa com a concepte ecològic / territorial aplicada al litoral es pot mesurar, a escala regional, amb indicadors d’urbanització i de protecció del territori. En aquest punt es posarà com a exemple el cas del litoral català.
A Catalunya una part molt significativa del litoral està urbanitzada i antropitzada.
Aproximadament el 50% de la primera línia de la costa a Catalunya està urbanitzada. Per tant, en aquest sentit estaríem parlant d’una baixa qualitat ambiental del litoral (sempre en termes generals, que caldria matisar quan l’anàlisi es fés a escala més local). Molts municipis, particularment els de la Regió Metropolitana de Barcelona, tenen el 100% de la seva franja litoral (fins a 500 metres de la costa) urbanitzada (Figura 5.2).
Geografia del Litoral - Bloc 3 Unitat 5 Litoral i sostenibilitat. La qualitat ambiental al litoral 2 Figura 5.2. Ocupació dels primers 500 metres de la línia de la costa al litoral català Geografia del Litoral - Bloc 3 Unitat 5 Litoral i sostenibilitat. La qualitat ambiental al litoral 3 Font: El Punt (29-02-2004).
Ens trobem amb pocs espais litorals ben conservats en el seu estat natural i, a més, protegits. El mapa dels Espais d’Interès Natural de Catalunya (Figura 5.3) mostra de forma clara com el nivell de protecció del territori litoral és francament baix. Només alguns trams significatius de la Costa Brava i del Garraf tenen una protecció amb una relativa continuïtat territorial (fins i tot en àrees marines), mentre que a la resta del litoral la protecció té lloc a les serralades litorals més interiors (cas del Maresme i Barcelonès) o simplement la protecció és gairebé inexistent (cas de la costa del Camp de Tarragona).
Això no obstant, a aquest mapa caldria afegir-hi altres espais que també gaudeixen de protecció, que no formen part del PEIN i que permeten constatar que la situació no és tan greu com podria induir a pensar el mapa. Aquests espais són: - Espais inclosos dins la Xarxa Natura 2000, que a més dels espais inclosos al PEIN n’inclouen d’altres, tan marítims com terrestres.
- Les zones humides incloses dins de l’inventari de zones humides de Catalunya.
- Els prats de fanerògames marines protegits.
- Els espais protegits, com a no urbanitzables, dins de la planificació urbanística i territorial, particularment aquells que des de la seva aprovació el 2004-2005 formen part del Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner (PDUSC) de Catalunya.
L’aprovació del PDUSC va significar, pel litoral català, un canvi de tendència en el procés urbanitzador i transformador del litoral, en el sentit de posar fre als processos de creixement urbanístic desenfrenat que s’havien produït al llarg de les dècades precedents, i apostar per un canvi de rumb en les polítiques d’ordenació del territori litoral, més properes a la línia de la sostenibiltat.
Geografia del Litoral - Bloc 3 Unitat 5 Litoral i sostenibilitat. La qualitat ambiental al litoral 4 Figura 5.3. Espais d’Interès Natural del litoral de Catalunya 3 Massís de l'Albera 32 Cap de Creus 1 Aiguamolls de l'Alt Empordà 83 el Montgrí 48 Illa de Canet 81 Illes Medes 2 Aiguamolls del Baix Empordà 21 Muntanyes de Begur 47 Castell-Cap Roig 64 les Gavarres 49 Massís de les Cadiretes 108 Pinya de Rosa 148 Estanys de Tordera 155 Roureda de Tordera 78 Serres de Montnegre-el Corredor 33 la Conreria-Sant Mateu-Céllecs 36 Serra de Collserola 53 Delta del Llobregat 34 Costes del Garraf 69 Massís del Garraf 60 el Foix 24 Massís de Bonastre 147 Platja de Torredembarra i Creixell 127 Riu Gaià-Albereda de Santes Creus 62 Desembocadura del Riu Gaià 153 Tamarit-Punta de la Mora 143 Sèquia Major 120 la Rojala-Platja del Torn 157 Muntanyes de Tivissa-Vandellòs 133 la Plana de Sant Jordi 152 Tossal de Montagut 45 Cap de Santes Creus 52 Delta de l'Ebre 84 Serra de Montsià Font: Generalitat de Catalunya.
En la mateixa línia, d’apostar per posar límits al creixement urbà i protegir els darrers espais naturals d’interès, ja s’havien dirigit prèviament els planejaments urbanístics d’alguns municipis del litoral, per exemple els que van signar la Carta de Tossa el 1998, renovada el 2006 (Figura 5.4). Algun cas ha estat força divulgat pels seus plantejaments innovadors, com per exemple el de Torroella de Montgrí, que en la seva revisió del planejament urbanístic de 1999 proposa la desurbanització d’un tram del litoral conegut com la Pletera, antigament format per aiguamolls que havien estat dessecats. El planejament proposa la recuperació dels aiguamolls tot desurbanitzant un ampli sector ja urbanitzat però encara no edificat, amb l’objectiu de recuperar qualitat ambiental en aquest tram del litoral (l’Estartit) ja de per sí molt transformat però amb uns valors paisatgístics i ambientals d’un gran potencial (aiguamolls del Baix Ter, illes Medes, massís del Montgrí).
Geografia del Litoral - Bloc 3 Unitat 5 Litoral i sostenibilitat. La qualitat ambiental al litoral 5 Figura 5.4. La Carta de Tossa de Mar Carta de Tossa de Mar: Municipis costaners vers una gestió sostenible del litoral Els municipis costaners, i especialment els d’una clara especialització turística, es caracteritzen per una singular relació entre entorn terrestre, medi marí i activitat turística, que condiciona enormement l’equilibri de les relacions entre el medi natural i les activitats humanes.
La ja prou difícil relació entre el medi natural i la activitat antròpica es veu agreujada en els municipis costaners per la presència del turisme, que en alguns indrets s’ha revelat, al llarg dels anys, una activitat malbaratadora de territori i, sovint, oposada a una gestió assenyada i sostenible de l’espai.
Tot i que l’adveniment de la democràcia ha introduït noves pautes de gestió municipal que han contribuït a posar remei a moltes de les mancances del període predemocràtic, la realitat actual demana un salt endavant, un nou compromís basat en l’assumpció de noves fites que facin avançar els nostres municipis cap a un ús més sostenible del territori.
Cal tenir present, però, que el camí a recórrer ha de superar problemes endèmics de l’Administració local com la insuficiència de recursos disponibles per introduir les reformes que es requereixen, la complexitat d’aconseguir canvis en les formes de comportament i la insuficiència d’instruments per poder sumar esforços individuals i integrar-los en escales territorials més àmplies.
Davant d’això, cal posar les bases per afavorir la progressió dels municipis costaners cap a escenaris de major sostenibilitat des del punt de vista de l’ocupació i l'ús del territori a partir d’una estratègia comuna en un marc d’intercanvi d’experiències i inquietuds.
Aquest és l’objectiu genèric que ens proposem els municipis adherits a la Carta de Tossa, i adquirim el compromís de treballar per assolir-ho a partir de les actuacions següents: - Definir les àrees d’interès natural, protecció local, gestió i pla d’usos segons preveu la Llei d’espais naturals de 1985.
- Definir àrees d’interès paisatgístic i també les compatibilitats urbanístiques.
- Definir el paper que ha de jugar el sòl agrícola i vetllar pel seu manteniment com a element específic del paisatge i de relació equilibrada entre home i entorn.
- Treballar per a la definició de la capacitat de càrrega del territori turístic i la creació d’indicadors de sostenibilitat de l’activitat turística en relació amb ell territori.
- Delimitar estrictament les àrees urbanes i urbanitzables, i integrar la perifèria amb el que no és urbanitzable.
- Mantenir contactes periòdics amb els altres municipis costaners per intercanviar experiències, metodologies i inquietuds i introduir una estratègia comuna de lluita contra la degradació del litoral.
Aquest compromís és també una proposta oberta que llancem a altres municipis i entitats supralocals, entenent que aquest tipus d’iniciatives de desenvolupament sostenible demanen actuacions similars a cada nivell de responsabilitat territorial.
Tossa de Mar, 9 de setembre de 1998 II Carta de Tossa: Vers una gestió sostenible per la Costa Brava Ja han passat vuit anys d’ençà que es signà la primera Carta de Tossa, una carta en que es contemplaven uns objectius basats en la sostenibilitat del nostre litoral, objectius genèrics i a l’hora comuns que repercutien i repercuteixen als municipis costaners de Girona. Tots aquests municipis tenen en comú una forta dependència dels medis litorals, terrestres i marins, que s’han conformat com a recurs territorial on gravita gran part de l’economia municipal.
Posar les bases metodològiques per a la definició d’uns objectius encaminats a la preservació del territori i dels valors patrimonials que conté fou l’eix vertebrador d’aquella primera Carta. Aquests objectius, que es resumien en sis, partien de l’adquisició d’un compromís de treball per part de tots els seus signataris. Compromisos que s’emmarcaven en la definició d’àrees d’interès natural, paisatgístiques i urbanístiques, així com el treball comú en la definició i delimitació de les mateixes.
Geografia del Litoral - Bloc 3 Unitat 5 Litoral i sostenibilitat. La qualitat ambiental al litoral 6 Un cop assolides les bases de la primera Carta del 1998, que afavorien l’evolució dels municipis costaners cap a escenaris de major sostenibililitat des del punt de vista de l’ocupació i ús del territori, i conscients que moltes de les iniciatives no poden ser tan sols dutes a terme pels propis municipis, creiem oportú donar un nou salt qualitatiu endavant, marcar noves fites encaminades a la gestió sostenible del nostre litoral, a la recuperació i restauració d’espais, entorns i paisatges associats, i a la millora i manteniment d’aquests, així com apropar aquest medi a la població, mitjançant la seva participació.
Aquesta II Carta de Tossa té entre els seus objectius el treball conjunt i coordinat, amb estratègies comunes per assolir la recuperació i el manteniment de la nostra costa i el seu patrimoni. És per això que proposa a tots els municipis adherits, superar la visió genèrica i global del medi litoral, centrant-se en l’adquisició de compromisos de treball concrets per assolir la gestió paisatgística, social i física del medi a partir de les següents actuacions: 1.
Definir i establir bones pràctiques a cada un dels espais costaners, basats en la gestió sostenible dels medis litorals, els seus paisatges i entorns més immediats.
2.
Realitzar planejaments urbanístics i plans de gestió encaminats a la millora, manteniment, restauració i recuperació dels paisatges, entorns i medis litorals.
3.
Desplegar els instruments precisos per conformar un mosaic continu d’espais lliures que garanteixi la connectivitat social, paisatgística i ecològica entre el sistema litoral i el territori interior.
4.
Treballar en la recerca de línies de subvenció per l’aplicació de mesures de gestió sostenible dels medis litorals.
5.
Fomentar l’adaptació de figures de gestió ambiental a les platges i als seus serveis oferts.
6.
Apropar els medis litorals al coneixement dels usuaris mitjançant programes específics d’educació, conscienciació i informació, i implicar a aquests en la seva conservació.
7.
Recuperar l’ús i millorar els camins de ronda i camins litorals com a coneixement dels espais naturals costaners i com a oferta complementària de qualitat a l’oferta convencional de platges.
8.
Fomentar l´ús de sistemes i xarxes de mobilitat sostenible, en l’àmbit urbà i entre els diversos municipis litorals.
9.
Crear un consorci de gestió litoral, com a eina de suport tècnic i seguiment de projectes als municipis adherits a la Carta de Tossa, com a plataforma de debat i d’estratègies per la cooperació i coordinació supramunicipal en la millora del litoral.
Tossa de Mar, 31 de maig de 2006 La qualitat ambiental al litoral català (2): programes per a les platges En relació a la qualitat ambiental del litoral català des del punt de vista antropocèntric, veurem dos exemples d’instruments d’avaluació i gestió d’aquesta qualitat, tots dos relacionats amb les platges. Per una banda, els programes de control de la qualitat de les platges i, per una altra banda, el cas de la Bandera Blava per a platges i ports esportius.
1. Els programes de control de la qualitat de les platges a Catalunya Destaquen dos programes diferenciats, ambdós endegats a nivell de Catalunya per la Generalitat. L’Agència Catalana de l'Aigua (ACA) és l'organisme responsable de realitzar els programes: a) Programa de vigilància i informació de l'estat de les platges i zones de bany interior Els objectius principals del Programa són: - Controlar la qualitat de les aigües de bany a Catalunya d’acord amb els criteris que estableix la Directiva comunitària relativa a la qualitat de les aigües de bany.
- Vetllar per la qualitat de les platges i la salubritat del bany.
- Facilitar periòdicament, mentre es desenvolupa la temporada de bany, els resultats de la qualitat de les platges i zones de bany continentals a l’opinió pública i a les autoritats locals.
Geografia del Litoral - Bloc 3 Unitat 5 Litoral i sostenibilitat. La qualitat ambiental al litoral 7 En aquest Programa, que es va iniciar l'any 1990, es realitzen visites d’inspecció periòdiques a les platges i s'analitzen, periòdicament, les aigües de bany determinant-ne la seva qualitat sanitària (hi ha 248 punts de mostreig -en 223 platges- repartits per tot el litoral català, a banda de 12 punts de mostreig en zones de bany interior en embassaments). Els resultats permeten qualificar la qualitat sanitària de les platges i se n'informa als ajuntaments respectius i als ciutadans a través dels mitjans de comunicació.
En les visites d’inspecció es dóna especial rellevància a la detecció de possibles abocaments a la platja que puguin alterar la qualitat de l’aigua de bany, i es controla qualsevol incidència que pugui afectar la qualitat de la platja. Alguns dels paràmetres que es tenen en compte per avaluar l’aspecte de l’aigua són la coloració, la trasparència, la pudor, la presència de sòlids flotants, escumes, meduses o quitrà. La qualitat sanitària de l’aigua de bany s’avalua utilitzant els criteris que estableix la Directiva europea 2006/7/CE d’aigües de bany, a partir de bacteris indicadors de contaminació (Figura 5.5).
La qualitat sanitària s’expressa en tres categories diferents: Excel·lent, bona i insuficient, identificades en els informes amb els tres colors respectius (blau, verd i vermell). La categoria insuficient no és conforme amb la Directiva d’aigües de bany i, per tant, es prohibeix el bany en aquests casos.
Figura 5.5. Valors de la Directiva europea que regula la qualitat de l'aigua de bany, 2006/7/CE Font: ACA.
El programa es realitza durant la temporada de bany oficial, que en general s’estableix entre l’1 de juny i el 20 de setembre, aproximadament. Durant aquest període, l'Agència Catalana de l'Aigua informa a cada ajuntament de la qualitat sanitària i de l’estat de les platges. La informació als ciutadans s’efectua a través de punts d’informació a les platges mateixes i dels mitjans de comunicació.
Transcorreguts els mesos d'estiu, es procedeix a la diagnosi global de l'estat de les platges i s'obté per a cadascuna d'elles una valoració global en una de les tres categories abans esmentades. Els resultats globals de la qualitat sanitària de les aigües de bany de Catalunya, es trameten, a través del Ministeri de Sanitat espanyol, a la Unió Europea i es publiquen en un informe anual.
Els resultats del programa diuen que la proporció de platges de qualitat sanitària "Excel·lent" va passar del 26% l’any 1990 al 97% l’any 2011 i pel que fa al grau de compliment de la Directiva d’aigües de bany, els índexs de qualitat de Catalunya han estat, des de l’any 1993, sempre superiors als de la mitjana europea. Des de l’any 2003, totes les platges que es controlen a Catalunya compleixen els requisits de qualitat sanitària que estableix la Directiva (Figura 5.6). Els punts més crítics havien estat les desembocadures del Besòs i del Llobregat i fins i tot les platges properes a aquests punts han millorat la qualitat fins al punt que ja és permès el bany. Aquesta millora més que notable s’explica pel procés de sanejament generalitzat de les aigües residuals que té lloc entre 1990 i 2004 als municipis litorals.
Geografia del Litoral - Bloc 3 Unitat 5 Litoral i sostenibilitat. La qualitat ambiental al litoral 8 Figura 5.6. Evolució de la qualitat sanitària de les platges. Compliment de la Directiva 2006/7/CE, en percentatge Font: ACA.
Les dades dels informes anuals de Greenpeace sobre l’estat del litoral català i espanyol, però, no són tan afalagadores, atès que tenen en consideració altres aspectes, diferents als de la Directiva d’aigües, com ara la presència de residus sòlids flotants, els abocaments d’hidrocarburs, els processos d’urbanització a primera línia de platja, etc. En resum, fan una diagnosi molt més crítica sobre la qualitat ambiental al litoral i a les platges, menys triomfalista que la versió oficial de les administracions.
b) Programa de prevenció i neteja de les aigües litorals Paral·lelament al Programa de vigilància i informació de l’estat de les platges, l’Agència Catalana de l’Aigua va realizar, entre 2001 i 2010, el Programa de prevenció i neteja de les aigües litorals (no n’hi ha prou amb controlar: cal prevenir i netejar).
El principal objectiu del Programa era la prevenció de possibles episodis de contaminació que puguin alterar la qualitat del medi marí, i reduir la presència de sòlids flotants a les platges i aigües litorals més afectades per aquesta problemàtica. El programa comptava amb dos mitjans aeris, 12 embarcacions litorals i 40 embarcacions de platja que de forma coordinada detectaven els residus flotants propers a la costa. Amb l’arribada de les retallades a l’administració pública catalana, el 2011 es va suprimir aquest programa i des d’aleshores aquesta gestió la duen a terme els ajuntaments litorals en la mesura de les seves possibilitats.
Per fer front a la problemàtica de la contaminació marina, l’ACA ha endegat diverses campanyes d’educació ambiental dirigides a la població en general (Figura 5.7).
Geografia del Litoral - Bloc 3 Unitat 5 Litoral i sostenibilitat. La qualitat ambiental al litoral 9 Figura 5.7. Campanya d’educació ambiental sobre la contaminació del litoral Font: ACA.
2. La Bandera Blava per a platges i ports esportius La Bandera Blava és un distintiu de qualitat ambiental o ecoetiqueta. Les ecoetiquetes són distintius de caràcter voluntari que certifiquen el compliment d’uns mínims estàndards de qualitat ambiental establerts per la institució que els atorga. Si els criteris establerts es compleixen, una entitat autoritzada pot atorgar el distintiu o etiqueta que certifica la qualitat ambiental.
Geografia del Litoral - Bloc 3 Unitat 5 Litoral i sostenibilitat. La qualitat ambiental al litoral 10 La Bandera Blava és, potser, el distintiu de qualitat ambiental més conegut a Europa (Figura 5.8). És un guardó que va dirigit a destinacions turístiques, concretament a platges i a ports esportius. Va ser creat el 1987 per la Fundació per a l’Educació Ambiental a Europa (amb seu central a Dinamarca), formada per diverses ONG de diferents països, i compta amb el suport de la Comissió Europea.
Figura 5.8. La Bandera Blava per a platges i ports esportius La Bandera Blava garanteix la qualitat ambiental de les zones litorals tenint en compte aspectes referits a la neteja, la seguretat i el respecte al medi local, però també la qualitat dels equipaments i les instal·lacions. És, per tant, un element de competitivitat entre municipis del litoral, en la seva majoria de caràcter turístic.
El seu funcionament és simple: consisteix en què la platja o el port esportiu que vulgui lluir la bandera compleixi amb uns criteris establerts que es troben organitzats en quatre categories (Educació i informació ambiental; Qualitat de les aigües; Gestió ambiental; Seguretat i serveis). Del llistat de criteris n’hi ha uns que són de compliment obligatori i uns altres optatius, però recomanables (Figura 5.9). L’atorgament de la Bandera Blava és per un any i cal renovar la sol·licitud anualment.
Figura 5.9. Criteris per a l’obtenció de la Bandera Blava per a platges Nota: alguns criteris són obligatoris (O), d’altres són recomanables (R) i d’altres no apliquen (NA) per a determinades regions. Cal que es compleixin tots els criteris obligatoris, a banda del major nombre possible de criteris recomanables.
EDUCACIÓ I INFORMACIÓ AMBIENTAL - Cal que la platja tingui exposada informació relativa als ecosistemes i als espais naturals litorals (O) - Cal que la platja tingui exposada informació sobre la qualitat de les aigües de bany (O).
- Cal que la platja tingui exposada informació sobre la campanya Bandera Blava (O).
- Cal que la platja tingui exposat el codi de conducta de la platja i cal que la normativa sobre la platja es trobi a disposició del públic que ho demani (O).
- Cal que s’ofereixin un mínim de cinc activitats d’educació ambiental (O).
QUALITAT DE LES AIGÜES - Cal complir els requeriments i els estàndards per una excel·lent qualitat de les aigües de bany (O).
- Cap tipus d’abocament d’aigües residuals (urbanes o industrials) pot afectar la zona de la platja (O).
- Cal fer el seguiment de l’estat dels esculls de corall que es trobin a prop de la platja (O – Carib, Sud i Est d’Àfrica; NA – Europa, Marroc, Canadà) - Cal que el municipi compleixi els requeriments de tractament i qualitat de les aigües residuals (R).
- Cal deixar les algues i restes de vegetació a la platja a no ser que constitueixin un destorb (O).
Geografia del Litoral - Bloc 3 Unitat 5 Litoral i sostenibilitat. La qualitat ambiental al litoral 11 GESTIÓ AMBIENTAL - Cal crear una comissió de gestió de la platja, que s’encarregui d’implantar sistemes de gestió ambiental i de dur a terme regularment auditories ambientals de la platja (O – Carib, Marroc, Sud i Est d’Àfrica, Pacífic; R – Europa i Canadà).
- Cal que la platja compleixi totes les normatives i la legislació que l’afecti (ordenació del litoral i legislació ambiental) (O).
- Cal que la platja es netegi (O).
- Cal ubicar suficients contenidors de residus o papereres a la platja i que aquests/es tinguin un manteniment regular (O).
- Cal ubicar contenidors de reciclatge a la platja (O – Europa, Sud i Est d’Àfrica, Canadà, Pacífic; R – Marroc i Carib).
- Cal que la platja disposi de serveis sanitaris adequats i nets, amb dipòsit controlat d’aigües residuals (O).
- No es permetrà l’acampada, circular amb vehicles i realitzar abocaments a la platja (O).
- Cal que hi hagi una regulació estricta quant a la presència de gossos i altres animals domèstics a la platja (O).
- Cal que es faci un manteniment correcte de totes les instal·lacions i equipaments de la platja (O).
- Cal que es promoguin mitjans de transport sostenibles per accedir a la platja (R).
SEGURETAT I SERVEIS - Cal que la platja disposi d’un nombre adequat de salvavides i/o equipament de salvació (O).
- Cal que la platja disposi d’equipament de primers auxilis (O).
- Cal que la platja disposi d’un pla d’usos i gestió amb l’objecte de prevenir conflictes entre usuaris i accidents (O).
- Cal que la platja disposi d’un pla d’emergències per fer front a possibles riscos de contaminació (O).
- Cal que la platja tingui accessos segurs (O).
- Cal que la platja i els seus entorns estiguin patrullats (R – Sud i Est d’Àfrica, Pacífic, Marroc; NA – Europa i Canadà).
- Cal que la platja disposi d’alguna font d’aigua potable (R).
- Com a mínim una de les platges que tingui Bandera Blava al municipi cal que disposi d’accessos i lavabos adaptats per a persones discapacitades (O).
- Cal que la platja tingui exposat un plànol de la platja que indiqui els diferents serveis i equipaments (O).
Font: Blueflag.org.
Es tracta d'una ecoetiqueta pensada més aviat per platges de nuclis urbans i turístics. Per exemple, és molt més fàcil aconseguir una Bandera Blava per una platja de Barcelona (gairebé totes les seves platges obtenen anualment la Bandera Blava) que no per una d'un petit municipi amb pocs recursos econòmics. A més, es produeix la paradoxa de què les platges més naturals i ben conservades no poden obtenir la Bandera Blava, precisament pel fet de la inexistència de serveis i bons accessos.
Inicialment aquesta ecoetiqueta es va aplicar als països europeus, però amb el temps s’ha anat estenent als litorals d’altres continents. Això no obstant, els països que cada any obtenen major nombre de Banderes Blaves són els europeus i majoritàriament els més turístics: Espanya, Grècia, França, Itàlia, Portugal, Turquia, però també Dinamarca.
A banda del programa Bandera Blava els ajuntaments també disposen d’altres instruments per a la millora de la qualitat ambiental de les seves platges, com per Geografia del Litoral - Bloc 3 Unitat 5 Litoral i sostenibilitat. La qualitat ambiental al litoral 12 exemple l’obtenció del certificat EMAS, un sistema de gestió ambiental d’abast europeu que ja s’ha aplicat en diverses platges de municipis turístics.
Reflexió final Malgrat el creixent reconeixement en sectors com més va més amplis de la societat que cal avançar cap a un ús sostenible del litoral, la pràctica -almenys al nostre país- ens demostra que encara estem molt allunyats d’aquesta fita i que, malgrat l’aplicació dels instruments de gestió que s’han explicat aquí (en alguns casos només acaben essent “de maquillatge”), encara preval un model insostenible d’ús i de desenvolupament del litoral. Els símptomes d’això són, per exemple, la pervivència en molts països i regions litorals d’una manca de planificació i gestió sostenible del litoral, o els greus impactes ambientals i territorials que se segueixen produint sobre molts litorals.
En qualsevol cas, els instruments de seguiment i control de la qualitat ambiental del litoral són bons i és necessari que existeixin. Però per garantir una autèntica qualitat ambiental cal utilitzar també altres indicadors de tipus territorial (nivell d’urbanització del territori, nivell de protecció dels espais naturals que encara resten al litoral...) que adoptin una visió global del litoral.
Millorar la qualitat ambiental del litoral és una necessitat pels espais litorals, sotmesos a grans pressions i alteracions antròpiques. És un dels principals reptes de la sostenibilitat al litoral, juntament amb assolir una gestió integrada del litoral, aspecte que s’abordarà a la propera unitat.
Geografia del Litoral - Bloc 3 Unitat 5 Litoral i sostenibilitat. La qualitat ambiental al litoral 13 ...