Imperialisme. 1871- 19. (8/3/2016). (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Trabajo Social - 1º curso
Asignatura Història social contemporània
Año del apunte 2016
Páginas 7
Fecha de subida 06/04/2016
Descargas 4
Subido por

Descripción

apunts del grup T1 del dia 8/3/2016.

Vista previa del texto

Història Social Contemporània.
Treball social, T1.
Imperialisme. 1871- 1914.
(8/3/2016).
Independència de Amèrica llatina.
     Entre 1810 i 1825, aconsegueix la independència de les seves potencies colonials.
Esta relacionada amb les revolucions liberals. La independència d’aquestes colònies comença quan Napoleó ocupa Espanya i a americà es crea un buit de poder que aprofiten les elits blanques de les colònies per demanar la independència.
Hi ha una segona fase de lluites a partir del 1816.
Apareixen dos personatges: BOLIVAR i SAN MARTIN. Aconsegueixen el poc preparat i feble exercit espanyol i obtenen la independència gracies a un factor fonamental: interès de grans potencies perquè aquests països obtinguin la independència (Anglaterra i EUA) i ho volen per interessos econòmics ja que tenien interès en un mercat econòmic obert.
Els països intendents són tots febles políticament i econòmicament. Estan poc poblats i víctimes de dictadures militars i governs autoritaris.
EUA: la qüestió de l’esclavitud.
   Hi ha un problema fonamental: LA ESCLAVITUD. Existia sobretot, als estats del sud.
Divideix en dos el país i domina tot el discurs públic i polític del país.
Els ESTATS DEL SUD, on és legal l’esclavitud, necessiten els esclaus per la seva economia ja que tenen enormes camps de coto on necessiten molta ma d’obra esclava i això engendra una mentalitat racista i conservadora.
Els ESTATS DEL NORD, son més progressistes, tenen una industrialització accelerada i no necessiten esclaus. No la tenen i la prohibeixen.
1 Història Social Contemporània.
   Treball social, T1.
Tenen una lluita política ja que el sud havia dominat fins el moment en panorama polític. Una lluita econòmica ja que el sud vol un mercat obert i el nord proteccionisme. I una lluita civil que el nord demana l’abolició de l’esclavitud i sorgeix el moviment ABOLCIONISTA que ho demana per tot el país i l’estat del sud no en vol sentir parlar.
La gran qüestió es si estendre la esclavitud o no als nous territoris de l’Oest i dura gairebé 10-15 anys.
Quan aquesta tensió explota, comença la guerra.
La guerra de Secessió (1861-1865).
    Lincoln guanya les eleccions presidencials i es abolicionista. Quan es converteix en el nou president, alguns estats del sud esclavistes confederats demanen la secessió, es a dir, la separació.
Al 1861 comença aquesta guerra que dura 4 anys i es considera la primera guerra moderna ja que hi participen milions de soldats, amb destruccions massives de les ciutats ocupades, noves armes (la metralladora, el submarí), matances dels civils i campanyes de “terra cremada”.
Guanyen els estats del nord amb dificultats gracies a la seva superioritat industrial tot i la gran resistència i habilitat militar del sud.
Lincoln, que havia acabat amb la esclavitud, es assassinat al final de la guerra.
2 Història Social Contemporània.
Treball social, T1.
Estats units 1865-1914.
Els anys després de 1865:      La conquista de l’Oest, amb l’inici del mite del West i un auge agrari per les noves terres.
Fi de l’esclavitud, però comença la segregació legal dels negres, sobre tot als estats del sud. No poden votar, no poden casar-se amb blancs, pateixen racisme, pitjors condicions econòmiques ,etc.
Progres democràtic, amb extensió de drets civils i socials a tots els àmbits. I una creixen mobilitat social.
Augmenta la immigració europea i asiàtica.
Colossal desenvolupament econòmics capitalista i a finals del segle XIX els EUA ja son la primera potència econòmica mundial en quant a: Monopolis.
Ferrocarrils.
Manufactures.
Industria pesada.
El declivi de Xina.
      Viu un declivi al segle XIX.
L’autoritat de l’emperador es cada cop mes feble respecte a les potencies europees.
Gran Bretanya declara la guerra a Xina per l’opi. Xina intenta tancar el seu mercat a l’opi i Gran Bretanya en nom del lliure mercat els hi declara la guerra. Derrota a Xina en dues ocasions (1839-42 i 1865-1860) a les Guerres de l’Opi.
A finals del segle XIX, la decadència de Xina es evident i sembla desaparèixer. Queda subjecte a la influencia de les potencies europees que es reparteixen “zones d’influència”. No acaben colonitzant la Xina per dos motius: perquè era massa gran i perquè cap estat europeu volia que colonitzes el país un altre potencia europea.
Hi ha resistències internes que intenten aixecar al poble xines contra la invasió del europeus que reaccionen amb violència extrema i cremant la ciutat de Pekin (la revolta dels Boxers, 1900).
La decadència es també econòmica i social amb el declivi de l’antic sistema imperial.
3 Història Social Contemporània.
Treball social, T1.
L’ascens del Japo.
    S’havia mantingut aïllat del mon fins al 1853.
Era una societat feudal en la que l’emperador no aportava res. Hi havia una forta influencia dels clans locals.
El problema es que els japonesos no eren ni cecs ni sords i veuen el que ha passat a Xina i s’adonen que el seu estat es feble i poc desenvolupat i veuen una sortida per salvar-se: la modernització rapida del país. Això s’anomena la revolució Meiji.
A partir del 1868, després d’una guerra civil, Japo es transforma amb rapidesa (era Meiji): S’obre al comerç internacional.
Transformen el país en una democràcia pseudo-liberal. Es reafirma el poder central de l’emperador i acabant amb els feudataris.
Adopta reformes inspirades als països desenvolupats d’Europa, imitant i copiant en molts d’aspectes.
Comença una enorme industrialització, basada en el poder de grans grups financers i industrials.
Es converteix en una potencia militar amb ambicions imperialistes.
L’Imperialisme: factors bàsics.
Imperialisme es el moviment i es concreta amb el COLONIALISME.
4 Història Social Contemporània.
Treball social, T1.
Expansió colonial.
    Porta a crear colossals imperis europeus a Africa i Asia.
Aquestes expansions són ajudades per les exploracions geogràfiques, els missioners amb una ànsia per convertir les poblacions al cristianisme, i els comerciants. Aquests 3 grups faciliten les conquistes que modifiquen els territoris conquerits causant grans conseqüències molt negatives per les poblacions autòctones.
Les colònies es divideixen en: Colònies de poblament  s’hi estableix població blanca de manera massiva i obtenen un estatus semblant al de la metròpoli. Ex: Canadà o Austràlia.
Colònies d’explotació: serveixen per tenir territoris on explotar els recursos del país. Ex: el Congo.
Colònies estratègiques: territoris importants per la seva posició estratègica. Ex: Egipte o Singapur.
L’administració colonial adopta diferents formes.
El repartiment d’Àfrica.
     Continent més afectat pel colonialisme. Poc poblat i amb estructures polítiques encara que poc desenvolupats i per tant, són un fàcil objectiu.
Fins al 1860, la penetració europea es limitada a les costes i a pocs territoris a causa de les malalties tropicals.
Les exploracions geogràfiques i avenços tècnics i mèdics obren les portes als europeus.
El 1885 el Congrés de Berlín, estableix condicions per la divisió del continent i afirma el domini europeu.
A l’africa, els dos grans imperis mes grans son: Britànic franja continuada des de Egipte fins Francès  5 Història Social Contemporània.
Treball social, T1.
La colonització de Àsia.
     La colonització es igualment rapida però menys intensa ja que hi ha una existència dels estats més organitzats i conflictes d’interès entre potencies.
GRAN BRETANYA  territoris de l’Orient Mitjà i el Sud- Est asiàtic per protegir les rutes comercials amb la Índia i Austràlia.
RÚSSIA  expansió cap a l’Asia Central, amb tensions amb Anglaterra, i a la zona septentrional de Xina.
FRANÇA  s’estableix a Indoxina (Laos, Vietnam i Cambodja).
Es mantenen alguns estats independents (Tailàndia, Afganistan, Pèrsia) que frenen les tensions entre països.
Les colònies britàniques.
   Imperi britànic es l’imperi mes gran de tota la historia.
L’administració anglesa es més intel·ligent que els altres països colonials ja que manté estructures d’administració local en territoris colonials.
Els territoris mes importants són (E): INDIA  la joia de la corona. Controlen el territori amb el suport dels prínceps locals.
AUSTRÀLIA, NOVA ZELANDA I CANADÀ  colònies de poblament que obtenen ràpidament l’autonomia de l’imperi.
6 Història Social Contemporània.
Treball social, T1.
SUD- ÀFRICA  domini britànic.
EGIPTE  Imperi colonial francès.
    No te cap colònia de poblament excepte Algèria.
Colonialisme mes paternalista i dur. No es planteja compartir responsabilitat administrativa amb població autòctona. Construeix menys infraestructures, també per la menor riquesa dels seus territoris.
Les ambicions sovint xoquen amb principis colonials angles.
L’estat participa més activament que els privats.
El colonialisme d’altres països.
     El colonialisme d’ALEMANIA crea colònies a l’Africa central i meridional i al pacífic. Fa ús de mètodes sovint brutal.
ITÀLIA es concentra a la Banya d’Àfrica, sent derrotat per Etiòpia.
ESPANYA I PORTUGAL que mantenen possessions africanes.
HOLANDA controla Indonesia.
BÈLGICA colonitza el Congo: en un primer moment és un domini personal del rei Leopold. Al Congo, l’explotació és un veritable i atroç genocidi: entre 5 i 10 milions de morts.
Imperialisme dels EUA i Japó.
Els EUA havien nascut com una colònia que es independitzat. Al final del segle XIX participa en la carrera imperialista i colonial. A principis de 1800 anuncien una doctrina amb una frase “americà pels americans” (Monroe). Tot el continent americà ha de ser lliure de l’imperialisme europeu.
Imposen el seu control indirecte sobre tota America Llatina que reben el nom de “patio trasero” de Washington.
Declaren al 1898 la guerra a Espanya, impulsada per la premsa sensacionalista, on els espanyols són derrotats i Cuba passa a ser una colònia americana així com Filipines i Puerto Rico.
El Japó, un cop modernitzat el país, s’interessen per la resta del món. Volen estendre el seu control i polític sobre altres territoris asiàtics. Els japonesos derroten a Xina, Corea i entra en conflicte amb Rússia  La guerra russo-japonesa del 1905 on guanya la potencia del Japó.
Es consolida com a primera potència del pacífic. La victòria de la guerra estimula un nacionalisme japonès.
7 ...