Tema 14 (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Derecho Civil de la persona - Civil 1
Año del apunte 2014
Páginas 3
Fecha de subida 18/07/2014
Descargas 11
Subido por

Vista previa del texto

Tema 14: La declaració de voluntat negocial 1. La declaració de voluntat Manifestació per la que el subjecte dona a conèixer que desitja la producció d’un determinat efecte jurídic. S’ha de distigir l’acte de declaració, el mitjà expressiu i el contingut volitiu. Per tant, sempre és necessari el pas entre l’esfera interna i l’exteriorització. Existeixen a més diferents vicis de la voluntat (art. 1265 CC) que afecten a l’acte de declaració (violència i intimidació) i altres al contingut volitiu (error i dolo).
! Acte de declaració: comportament material que exterioritza la voluntat del subjecte. Ha de ser realitzar-se lliurement i s’ha de tenir consciència per part del subjecte que la emet de que és una declaració de voluntat (animus docendi).
! Mitjà Expressiu: instrument pel qual es duu a terme l’acte de declaració. Parlem de declaració de voluntat expressa quan són mitjans que per la seva naturalesa o acord entre les parts estan destinades directament a manifestar una determinada voluntat negocial. Per altra banda existeixen les declaracions de voluntat tàcites, que consisteixen en un consentiment que sense ser per la seva naturalesa un mitjà idoni per a exterioritzar al voluntat, l’expressa de manera inequívoca. La declaració de voluntat presumpta és aquella en que el dret atribueix un efecte de declaració de voluntat al realitzar un determinat acte, voluntat que es podrà revocar.
! El silenci no té cap valoració negocial, però pot ser considerat declaració de voluntat en unes circumstàncies concretes d’acord amb les exigències de la bona fe. Per exemple, no és lícit que l’oferent en un contracte que en cas de silenci de l’altre part considerarà acceptada la oferta.
Considerar el silenci una acceptació donaria lloc a abús. En canvi, el silenci podrà ser considerat una acceptació tàcita en que el supòsit d’exigència de bona fe i anàlisi objectiu del comportament permeten tal conclusió.
! Contingut volutiu (art.1254): el contingut mínim d’un contracte ha de ser la voluntat de les parts a complir unes obligacions mútues. Per tant, ha d’haver la designació d’un objecte i la formulació d’un efecte. Per a que una declaració de voluntat tingui valor negocial és necessari que el que es declara sigui exactament el que es vol.
• Teoria volitiva: Nega tota rellevància jurídica a les expectatives o confiança a la part que rep la declaració de voluntat.
• Teoria declarativa: nega tota rellevància als vicis de la voluntat.
• Per superar aquest conflicte s’utilitzen diferents criteris: • Ningú queda subjecte a un negoci si nó té una autèntica voluntat.
• La bona fe i la efectiva confiança dels destinataris també són susceptibles de protecció jurídica. Aquest és el principi de bona fe.
• Principi d’autoresponsabilitat: cal analitzar el comportament del declarant i la seva ! responsabilitat en la divergència que hi ha entre el que vol i el que declara.
2. La perfecció de la declaració: el caràcter receptici o no receptici Considerem perfecte un negoci jurídic quan prèviament la declaració de voluntat també ho és.
Declaració no recepticia: aquella que es perfecciona un cop s’ha exterioritzat la voluntat.
Declaració receptícia: aquella que a més d’emetre’s i exterioritzar-se s’ha de dirigir-se a les persones que resulten afectades.
El perfeccionament varia segons diferents teories: 1.
Amb la mera exteriorització 2.
Quan la declaració e voluntat és enviada 3.
Quan arriba a l’altre part 4.
Quan l’altre part arriba a conèixer efectivament la meva declaració Segons el CC (art.1262) el perfeccionament de la voluntat es dóna quan la part afectada coneix la voluntat o quan l’ha rebut sempre que no falti a la bona fe. Un cop existeix aquest perfeccionament, les voluntats són irrevocables, de forma que vinculen al subjecte que les ha emès.
! 3. La substantivitat de la declaració de voluntat Una declaració no es substantiva si es pot modificar en funció de la situació personal de l’emissor o si aquest conserva el poder de revocar-la. Una declaració per tant es substantivitza un cop no es pot revocar (1257 CC).
! 1.
Quan surt de l’àmbit del nostre poder 2.
Quan es perfecciona 3.
Quan el negoci esdevé perfecte (CC) 4. La complementació d’una declaració de voluntat Que succeeix en els suposits que una persona necessiti la complementaio de la declaració de volutat? Doncs determinades declaracions de voluntat s'han de conplementar, ja que segons quines persones no tenen la capasitat suficient, val a dir que el titular del negoci seràa el subjecte que li falta la capacitat, no qui la complmenta. Hem se saber, que la complementació serà per validar el contracte, ja que sinó serà anul·lable. La nulitat tant sol pot ser reclamada pelperjudicat, és a dir qui ha rebut el negoci o la part que és de mala qulitat.
! Complementació lligat la validesa 597CC: és a dir si nosaltres tenim un fund en copropietat, i tant sols un subjecte constitueix una servitut, necessitarà el consentiment de tots els coporopietris, i si tant sols ho fes un de sol, s'ha d'esperar fins que l'ultim dels comuneros, accepti.
! 5. Les relacions entre les declaracions de voluntat negocial EN els negocis bilaterals o plurilaterals, ens hem de preguntar sempre com es connecten. Pe en la compraventa, hi ha un concurs d voluntats, perquè existeix un únic contingut negocial, que és comú als dos titulars de les devclaracions de voluntat (el de l'oferta, que és qui defineix el contingut, i el de l'acceptació, s'adereix a aquella declaració, ja que hi ha un punt en que convergeixen les declaracions.). En el cas de la donació, no és un contracte com a tal, ja que el que trobem no és un concurs de voluntat, sinó que les declaracions de voluntat són complementàries, això vol dir, que el "negoci juridic donació" es formula en la delcaració de voluntat del donant, ara bñe, perquè aquesta donació sigui eficas és presisa l'acceptació del donatari, ja que és condició necessària (si jo no accepto que tu em donis, no hi haurà cpa tipus de negoci ni serà vàlid); hi ha un alte requisit, que és que quan hem acceptat, la donació es fa irrevocable (623 CC).
...