Practica 2 (2014)

Ejercicio Español
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Derecho - 2º curso
Asignatura DERECHO ADMINISTRATIVO I
Año del apunte 2014
Páginas 4
Fecha de subida 09/11/2014
Descargas 2

Vista previa del texto

Dret Administratiu Grup T2 Professor: Joan Perdigó i Solà CAS PRÀCTIC 2 PREGUNTES Primera.- Pot un particular, al cap dels anys, sol·licitar a l’Administració –a l’Ajuntament, en aquest cas– la revisió d’actes suposadament nuls de ple dret, regulada a l’article 102.1 LPAC, encara que ja hagin transcorregut tots els terminis de recurs administratiu i contenciós administratiu?; o només ho pot fer d’ofici l’Administració?.
Si, el particular, ciutadà e interessat, al cap dels anys pot sol·licitar a l’Administració la revisió d’actes suposadament nuls de ple dret establert a l’article 102.1 LRJPAC, encara que hagin transcorregut els terminis de recurs administratiu i contenciós administratiu, Doncs, l’article 102.1 regula que l’Administració, amb el procediment imperatiu ad hoc (Dictamen Comissió Assessora), pot anular per si mateixa actes nuls de ple dret i alhora faculta a l’interessat per a sol·licitar a l’Administració que ho faci, sempre i quan els actes que es volen revisar hagin posat fi a la via administrativa o que no hagin estat recorreguts en els termini oportú. Alhora s’observa que pot exercitar-se en qualsevol moment com a conseqüència de la imprescriptibilitat dels vicis determinants de la nul·litat de ple dret.
La doctrina anomena la facultat de l’interessat com a acció de nul·litat, doncs l’interessat exercita una acció regulada al nostre ordenament jurídic amb la qual pot aconseguir l’anulació de ple dret per raons exclusives de legalitat amb els límits que l’article 106 de la mateixa Llei estableix i el Dictamen de la Comissió jurídica assessora (art.8 Llei 5/2005 de la Comissió jurídica assessora).
Per últim, val a dir que trobem regulats en l’article 106 LJRPAC uns límits, que han estat desenvolupats per la jurisprudència (SSTS de 23 d’octubre de 2000) pel que fa a la revisió, doncs si l’exercici resulta contrari a la equitat, a la bona fe , al dret dels particulars o a les lleis sota aquests límits no cabria revisió segons aquest article i les conclusions de la jurisprudència. Així doncs es veurà cas per cas, segons les circumstancies i terminis decidir sobre si procedeix o no.
Segona.- Pot una plataforma o grup de ciutadans –com ara Vent de Tots–, no constituïts en associació, societat, ni altra classe persona jurídica, exercir una acció en front l’Administració?.
Es important tenir capacitat d’obrar davant les administracions públiques per tal d’exercir una acció enfront d’aquestes, com així ho regula l’article 30 LRJPAC. I alhora, tenim recollida aquesta capacitat pel que fa al procés contenciós administratiu a l’article 18 LJCA.
Per una altra banda, tenim el concepte d’interessat que fa referència a tota persona física o jurídica, que disposant de la capacitat d’obrar, tingui un interès en un assumpte determinat enfront l’administració.
Trobem en l’article 31 LRPAC la referència als interessats en el procediment administratiu i en el 19.1 LJCA pel que fa a interessats en el procediment contenciós administratiu.
En primer lloc, pel que fa a la LRPAC l’article 31.1 dicta que es consideren interessats els que promoguin el procediment administratiu com a titulars de drets o interessos legítims individuals o col·lectius. En aquest cas Vent de Tots no es una associació, ni Dret Administratiu Grup T2 Professor: Joan Perdigó i Solà te personalitat jurídica però pot ser titular de drets e interessos, uns interessos col·lectius com a agrupació de persones que son, i el nostre Dret Administratiu els hi reconeix la acció popular, en aquest cas pel que fa a la defensa de la legalitat urbanística sota l’empara de l’article 48 del Real Decret Legislatiu 2/2008 de 20 de Juny de la Llei del Sol.
En segon lloc, veiem que l’article 19 b) y h) de la LJCA regula que qualsevol ciutadà en exercici de l’acció popular en els casos previstos per les lleis (en aquest cas R.D Legislatiu 2/2008 ) està legitimat davant l’ordre jurisdiccional contenciós administratiu.
En conclusió, el Dret Administratiu permet a Vent de Tots exercitar una acció popular, ja sigui via contenciós administrativa o enfront l’Administració pel que fa al seu interès col·lectiu amb una legitimació plena excepcional com grup sin personalitat que és.
Sense perjudici de que qualsevol ciutadà amb un interès personal pugui accionar pel seu compte(no una acció popular), encara que l’acte que vulgui impugnar afecti per igual a d’altres.
Tercera.- Quines són les causes de nul·litat de ple dret que permeten aquesta forma de revisió?.
La legitimació per tal de proposar la revisió d’actes nuls la trobem a l’article 102.1 de la LRJPAC, el qual ens deriva a l’article 62.1 de la mateixa llei, en el que es concreten les possibles causes de nul·litat de ple dret que permeten aquesta forma de revisió.
S’observa que en l’apartat f) de l’art.62.1 una de les causes de nul·litat son els actes expressos o presumptes contraris a l’ordenament per els quals s’adquireixin facultats o drets quan existeixi mancança en els requisits essencials per a la seva adquisició.
Es podria utilitzar aquest supòsit per tal de accionar a aquesta revisió. Doncs, hi ha un acte exprés de l’Administració que produeix una potencial inseguretat jurídica i una possible vulneració de l’Ordenament, en tant que atribueix un dret no contemplat al Pla d’Ordenació Urbanística Municipal a Volavent, S.A Encara que es tracti d’una presumpció iuris tantum, doncs l’Administració gaudeix de la presumpció de validesa dels actes administratius, pot ser destruïda mitjançant aquesta acció sota el supòsit d’aquest apartat.
Quarta.- Pot l’Ajuntament de Belltall inadmetre la sol·licitud de la revisió de l’article 102.1 LPAC?; amb quines motivacions?.
Si, l’Ajuntament de Belltall, com a òrgan competent per a la revisió, pot concloure motivadament la inadmissiò a tràmit de la sol·licitud emparant-se en l’article 102.3 LRJPAC, sense la necessitat de Dictamen premi de la Comissió jurídica assessora, si la sol·licitud de revisió no està fundada en una causa de nul·litat de ple dret (art.62.1 LRJPAC) o quan falti la manifestació de fonament o existeixin altres sol·licituds substancialment iguals que hagin estat desestimades pel que fa al fons de l’assumpte.
Aquest acte ha de motivar-se, per part de l’Ajuntament, en aquestes causes sens perjudici del possible recurs en via contenciosa administrativa per part de l’interessat.
Dret Administratiu Grup T2 Professor: Joan Perdigó i Solà Cinquena.- Quina tramitació cal donar al procediment de revisió de la llicència municipal d’obres del Parc eòlic en cas que l’Ajuntament decideixi a instància de Vent de Tots?.
Per una banda, l’Ajuntament per tal de declarar nul de ple dret l’acte, ha de demanar dictamen previ a la Comissió jurídica assessora (art. 102.1 LRJPAC i art.8.3 c) Llei 5/2005 de la Comissió jurídica assessora), el qual si es favorable donaría lloc a la nul·litat de ple dret i en cas contrari, si no estima la nul·litat, l’Ajuntament no podrà declarar-la. Aquest dictamen te caràcter vinculant, si mes no, per una part de la doctrina y la jurisprudència, nomes amb efecte negatiu, postura segons la qual l’Administració davant d’un dictamen favorable podria denegar la nul·litat motivadament.
Per una altra banda, el procediment haurà de tramitar-se de conformitat amb el regim general del Títol VI LRJPAC, emplaçant als titulars dels drets afectats, demandant els informes que siguin precisos i amb audiència de les parts.
Finalment, s’obtindrà l’oportuna resolució per part de l’Administració.
Si aquesta fos favorable per Vent de Tots i si així s’estipula, en la mateixa resolució es podrien introduir les indemnitzacions per als interessats (102.4 LRJPAC). Alhora aquesta resolució podria tenir un efecte retroactiu, ja que s’ha destruït la presumpció de validesa. Si mes no haurà d’analitzar l’Administració aquest efecte, ja que pot variar segons l’actuació dels interessats i la ponderació d’interessos.
Sisena.- Quins recursos pot interposar l’interessat Vent de Tots en cas que, pel contrari, l’Ajuntament acordi inadmetre la seva sol·licitud de revisió de la llicència d’obres?. L’acord de l’Ajuntament Ple posa fi a la via administrativa?.
Si així fos, quin recurs administratiu es pot interposar contra els actes que posen fi a la via administrativa?. En via contenciosa administrativa davant de quin òrgan jurisdiccional hauria d’interposar Vent de Tots el seu recurs contra l’acord d’inadmissió de l’Ajuntament?.
Vent de Tots pot interposar: 1)Recurs potestatiu de reposició (art.116 -117 LRJPAC): poden amb caracter facultatiu, interposar aquest recurs contra aquest acte que posa fi a la vía administrativa, doncs l’acord de l’ajuntament Ple posa fi aquesta via (art.52.1 i 2 LBRL). Davant aquest acord, a través d’aquest recurs, s’acudeix al mateix organ perque reconsideri la seva decissió.
2)Recurs extraordinari de revisió (118-119): aquest recurs interposat enfront l’Ajuntament, contra l’acte feme, seria molt més restrictiu i s’hauria de basar sota els motius numerus clausus de l’article 118.1 per tal de que pugui prosperar.
Pel que fa a la via contenciosa administrativa s’haurà d’estar al que s’entigui en aquest cas per acte administratiu, es a dir, si es un mer acte de gestió o si es un instrument de plantejament urbanístic.
L’article 8 de la LJCA atribueix la competència en primera instancia dels recursos davant els actes de les entitats locals, excloent les impugnacions de qualsevol classe d’instruments de planejament urbanístic.
Dret Administratiu Grup T2 Professor: Joan Perdigó i Solà Així doncs entenen aquest acte com a un acte de gestió urbanística podríem dir que la competència seria del Jutjat Contenciós administratiu de Lleida i contra la resolució d’aquest Jutjat cabria interposar recurs d’apel·lació davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (art.10.1 LJPAC).
Per un altra banda, si s’entengués aquest acte com un instrument de plantejament urbanístic, l’òrgan competent seria el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, però no s’està interposant un recurs contra un pla d’urbanisme d’una entitat local, sinó contra un acte administratiu.
Al meu entendre i segons la legislació administrativa, aquest acte administratiu es un acte administratiu (gestió urbanística) i correspon al Jutjat Contenciós Administratiu de Lleida.
Setena.- La sentència que dicti aquest òrgan jurisdiccional és susceptible d’algun altre tipus de recurs en via contenciosa administrativa?.
Si, contra la ST dictada per el Jutjat Contenciós Administratiu de Lleida cap recurs d’apel·lació davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (art.10.2).
A aquest mateix tribunal segons l’article 10.3 coneixerà dels recurs de revisió contra les sentencies fermes dels Jutjats Contenciós Administratiu. Així doncs, cap a dir que hi hauria un possible recurs de revisió extraordinari si la ST del Jutjat Contenciós Administratiu fos ferma, però amb les restriccions peculiars d’aquest recurs.
Per últim, cap parlar dels recurs de cassació tant per unificar doctrina com en interès de llei. La cassació es un recurs extraordinari amb elevat formalisme i ha de ser interposat per motius taxats, un recurs riguros i complex per tal de dur-lo a terme i que hem d’estar en el cas concret, entre d’altre. Segons el cas seria competent per conèixer el TS o TSJ.
...