Psicofarmacología Tema 1 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 4º curso
Asignatura Psicofarmacología
Año del apunte 2016
Páginas 9
Fecha de subida 20/03/2016 (Actualizado: 22/03/2016)
Descargas 134
Subido por

Vista previa del texto

Sofía A. Miranda Paredes Usuario Unybook: smirapar TEMA 1: INTRODUCCIÓ A LA FARMACOLOGÍA CONCEPTES BÀSICS La farmacologia és la ciència que estudia els efectes dels fàrmacs sobre els éssers humans (cèl·lules, animals, éssers antropomòrfics.
Fàrmac qualsevol substància que produeix un canvi o reacció en l’organisme o que s’utilitza com a medicament o part d’ell (ingredient).
Medicament substància utilitzada amb finalitat terapèutica contra una manifestació patològica. S’ha d’indicar (tenir una base per prescriure-ho), dosificar-ho i saber quan contraindicar-ho. Sobre contraindicacions, les principals són:    Alteracions hepàtiques: si el fetge no absorbeix, ens intoxiquem.
Alteracions renals: si no eliminem fàrmac ens queda tot a dins.
Embaràs i lactància: sol ser una minoria de la població, per tant no s’estudien els efectes en aquest grup.
La farmacologia mèdica és una branca que estudia les substàncies per tal de diagnosticar, prevenir o tractar una malaltia. S’ha de tenir en compte si el subjecte es troba en una població especial, com son els nens i adolescents i els adults grans (de més de 50 anys), ja que tenen condicions fisiològiques especials i diferents als adults en els que s’ha demostrat l’eficàcia i la seguretat dels tractaments.
Hi ha moltes branques a la farmacologia, però ens interessen en especial 2: la farmacocinètica i la farmacodinàmica.
FARMACOCINÈTICA S’encarrega d’estudiar el pas dels fàrmacs per l’organisme, és a dir, què li produeix el nostre cos al fàrmac, en funció del temps i de la quantitat presa.
Dintre de la farmacocinètica hi ha varies fases: absorció, circulació, distribució i eliminació.
ABSORCIÓ És el procés pel qual el fàrmac arriba a la sang (habitualment a les venes). Hi ha diferents factors que afecten l'absorció: a) Característiques fisico-químiques: les substàncies petites i hidrofòbiques (gasos) i les substàncies petites i no polars (etanol, aigua) traspassen fàcilment la bicapa fosfolipídica i entren sense problemes en el torrent sanguini. No passa el mateix amb les substàncies més grans no Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en: https://unybook.com/perfil/smirapar Sofía A. Miranda Paredes Usuario Unybook: smirapar polars (glucosa) i amb les substàncies polars (ions). La polaritat s'entén com la càrrega elèctrica d'una molècula. La polaritat afecta tant a la liposolubilitat, fent que a més polar menys liposoluble, augmentant la dificultat de traspassar la bicapa fosfolipídica, com a si és més àcid o més bàsic.
b) Característiques del preparat farmacèutic: se estableix un continu entre absorció lenta y ràpida.
Sólido (granulados, comprimidos, supositorios...) Semisólido (pomadas, cremas) Líquido (jarabes, inyecciones, suspensiones) Gas (aerosoles) Absorción Lenta (+sólido) · · Absorción rápida (+ gaseoso) c) Mecanismes de transport: juguen un paper molt important les proteïnes.
Hi ha diferents mecanismes:  Difusió passives (a favor de gradient de concentració).
 Transport facilitat (molècula / a favor de gradient de concentració / saturable / Inhibició competitiva).
 Transport actiu (molècula + energia / contra gradient / saturable / inhibició competitiva).
 Endocitosi / fagocitosi.
d) Classificació de les vies d’administració: enterales, parenterales, otras.
VIA ORAL A la via oral, el fàrmac es dilueix en els líquids digestius. Com avantatges, no és dolorosa, és fàcil de prendre, barata, i hi ha varietat en les formes de dispensació (càpsules, pastilles, xarop, etc). Cal remarcar que existeixen en format depot (en suspensió / bombolles), com intramuscular (permet fer una sola dosi que té efectes perllongats) i retard (vidres surant en sang que retarden l'inici de l'efecte del fàrmac). Com a inconvenients, a dosis elevades té poca solubilitat (veure l’apartat “Factors que afecten a la distribució”). Està sota efectes del primer pas metabòlic (tracte gastrointestinal i fetge), hi ha interacció amb el menjar present a l'estómac, produeix efectes negatius en la flora intestinal i, en forma sòlida, no pot utilitzar-se en pacients inconscients. Com a nota, sobre la interacció amb el menjar hi ha una dada molt curiosa; encara que per norma general amb menjar s'absorbirà menys fàrmac, hi ha fàrmacs que funcionen a l'inrevés: com més menjar hi hagi a l'estómac, més alta serà la seva concentració plasmàtica.
Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en: https://unybook.com/perfil/smirapar Sofía A. Miranda Paredes Usuario Unybook: smirapar VIA SUBLINGUAL A la via sublingual, el fàrmac es desintegra en la mateixa cavitat bucal. És una via molt utilitzada pels anomenats fàrmacs flash, els quals produeixen un efecte molt ràpid (vegeu Valium, Alprazolam ...). Ja es pot intuir que com avantatges tindrà que evita el primer pas metabòlic, l'absorció és ràpida i manté l'estabilitat del fàrmac (pH neutre). La boca és una zona molt irrigada de sang. Per tant, s'absorbeix molt bé. A més, si s'administra bé, pot arribar a una absorció total del fàrmac. Com a inconvenients, part de la dosi pot ser ingerida i passar al tracte gastrointestinal, i la seva utilització es limita a dosis petites, perquè la biodisponibilitat és molt gran donada la seva alta absorció.
VIA RECTAL A la via rectal, el fàrmac s'absorbeix per la mucosa rectal. Els avantatges són que es redueix (però no evita) el primer pas metabòlic, i que és útil en nens i persones amb dificultat en l'administració via oral. Els inconvenients són que pateixen d'absorció erràtica (flora intestinal, excrements ...), i que, com és d'esperar, no és ben acceptada pels pacients.
VIA ENDOVENOSA A la via endovenosa s'injecta directament en vena (bolo vs infusió). És una via relativament poc freqüent en psicofàrmacs). Els avantatges són que evita el primer pas metabòlic, el total de la dosi està disponible (resposta ràpida) i les venes són relativament insensibles al dolor (bo per administracions sostingudes).
Els inconvenients és que té major toxicitat (resposta ràpida), és cara (esterilitat i personal entrenat) i es limita a l'existència de venes en bones condicions. Cal anar amb compte, tenim el total de la dosi disponible, augmentant la toxicitat, així que una equivocació en la dosi pot tenir efectes nefastos.
VIA INTRAMUSCULAR A la via intramuscular, ens trobem que és molt freqüent el seu ús amb antipsicòtics en pacients en fase aguda. Generalment es troba en presentacions depot (fàrmacs d’alliberació sostinguda i d’acció perllongada. Una única injecció cada 2-4 setmanes). Els avantatges són que evita el primer pas metabòlic, té una observació lenta però completa, la qual pot ser facilitada amb un massatge a la zona o dificultada amb vasoconstrictors. Els inconvenients: produeix dolor / irritació, és cara i l'absorció pot ser erràtica o incompleta. Així mateix, faltaria remarcar que es desconnecta una mica del procés terapèutic, perquè si només has d'injectar antipsicòtic una vegada al mes, durant la resta del mes no veus al pacient ni el seu progrés.
VIA SUBCUTÀNIA A la via subcutània, l'administració és sota la pell. Com avantatges, evita el primer pas metabòlic, és d'absorció lenta però completa i es pot modificar aquesta amb massatges o vasoconstrictors. Com a inconvenients, és dolorosa, provoca irritació tissular i es limita a dosis petites (2 ml.) Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en: https://unybook.com/perfil/smirapar Sofía A. Miranda Paredes Usuario Unybook: smirapar VIA INHALATÒRIA En l'administració inhalatòria l'absorció es produeix en el pulmó. Com avantatges, evita el primer pas metabòlic, és eficient i ràpida, ja que la sang arterial és la més ràpida quant a inici d'efectes (vs intravenosa, en la qual la sang ha de donar tota la volta al cos). Com a inconvenients, no permet l'administració de sòlids ni líquids, només gasos i substàncies volàtils, cosa dolenta ja que hi ha molt pocs psicòtrops on el preparat farmacèutic sigui un gas.
e) Altres factors com l'edat, malalties renals / hepàtiques o interaccions amb medicaments.
CIRCULACIÓ Fa referencia a com es mou el fàrmac pel nostre cos a través de la sang.
DISTRIBUCIÓ És el procés pel qual el fàrmac es reparteix en els diferents teixits corporals (¿On va?). Cal tenir en compte dos tipus de paràmetres:   Paràmetres relacionats amb les zones corporals: · Volum de distribució: quantitat en sang versus quantitat en part del cos (pes corporal, edat, sexe, talla, etc.).
· Taxa de distribució: quantitat / unitat de temps.
· Extensió de la distribució: llocs del cos en què es distribueix.
Paràmetres relacionats amb el temps d'efecte del fàrmac: · Temps del pic de màxim nivell (T.máx.): És el temps que triga a assolir el nivell plasmàtic màxim des de la seva administració.
Coincideix en major o menor mesura amb el temps d'inici dels efectes. La T.Máx varia segons la via d'administració. Generalment es té en compte la via oral com a referència per marcar la T.máx d'un fàrmac.
· Temps de vida mitjana d'eliminació (T ½): Temps que triga a reduir a la meitat la concentració plasmàtica. És la mesura més utilitzada i coincideixi més o menys amb el temps de durada dels efectes. Hem de saber que el temps de durada dels efectes depèn d'altres factors com el pas de la barrera hematoencefàlica o el tipus d'interacció amb els elements neuronals (ex., IMAO irreversibles), el que fa que en alguns casos la vida mitjana del fàrmac no Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en: https://unybook.com/perfil/smirapar Sofía A. Miranda Paredes Usuario Unybook: smirapar coincideixi amb la durada dels efectes. Segons la vida mitjana d'eliminació, podem classificar els fàrmacs en 4 grups: d'acció ultracurta (<5h), curta (5-24h), intermèdia (24-40h), llarga (> 40h).
FACTORS QUE AFECTEN LA DISTRIBUCIÓ 1) Característiques fisicoquímiques dels fàrmacs:     Polaridad Liposolubilidad Pes Molecular Hidrosolubilidad 2) Permeabilitat de la membrana cel·lular (Mecanismes de transport): cal tenir en compte que la barrera hematoencefàlica és bastant difícil de traspassar, així que cal escollir adequadament que psicótropo escollim.
3) Perfusió sanguínia del teixit: ¿està molt irrigat o no? 4) Unió a proteïnes plasmàtiques: A major unió a proteïnes plasmàtiques, menor quantitat de fàrmac lliure en sang, fet que comporta una disminució de l'efecte agut del fàrmac però un increment de la durada de l'efecte ja que a poc a poc s'anirà desenganxant d'aquestes proteïnes plasmàtiques. Si el percentatge d'unió / fixació a proteïnes plasmàtiques és major del 90%, aquest factor d'unió ens afectarà. En canvi, si és menor del 90%, no.
5) Unió a elements intracel·lulars.
ELIMINACIÓ Es composa de dos processos diferents: metabolisme i excreció.
METABOLISME Procés pel qual el fàrmac es transforma en altres productes (metabòlits) per afavorir l'eliminació. Els metabòlits són més polars que els predecessors ja que es radicalitza el pH en el procés, a més que són menys liposolubles. Els metabòlits afavoreixen l'eliminació i disminueixen l'acció farmacològica i la Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en: https://unybook.com/perfil/smirapar Sofía A. Miranda Paredes Usuario Unybook: smirapar possible toxicitat. Però compte, això no passa sempre. Es pot donar el cas que els metabòlits resultants són metabòlits actius, que són productes amb activitat semblant al fàrmac i l'activitat pot ser menor però de la mateixa índole, allargant la vida mitjana del fàrmac i augmentant els efectes tòxics, o bé que es creïn profàrmacs, que són productes que presenten activitat en metabolitzar (p.ex. la codeïna, quan es metabolitza, dóna lloc a morfina).
Fases i reaccions enzimàtiques: Fase I → hidroxilació / desaminació → metabòlits → Fase II → glucoronidación / metilació / conjugació → Eliminació El lloc on té lloc la major part del metabolisme és el fetge. De les enzims metabòlics presents en el cos, el sistema enzimàtic del citocrom P450 és el que metabolitzarà preferentment psicofàrmacs. Es localitza en el reticle endoplasmàtic i les mitocòndries. Té múltiples famílies genètiques (12 en mamífers). Metabolitza substàncies liposolubles i les transforma en polars, hidrosolubles i excretables.
La seva representació és CYP x1 x2 x3 (on CYP és citocrom, x1 és la família amb valors d'1 a 12 (40% homologia), x2 la subfamília (55-60% homologia) i x3 el nombre genèric). Exemples: CYP-1-A (Metilxantines, antipsicòtics atípics; CYP-2-C (inhibidors de la MAO); CYP-2-D (antidepressius, antipsicòtics, opiacis); CYP-3-A (benzodiazepines, antidepressius).
Així mateix, el metabolisme també peca de variabilitat interindividual en l'efecte d'una dosi determinada d'un fàrmac a causa de les següents raons: 1) Polimorfisme genètic: referit al codi genètic de cada individu, el qual determina l'estructura de l'enzim. Això fa variar la funcionalitat enzimàtica augmentant-la o disminuint-la, fent, finalment, variar el temps que tindrem el fàrmac abans de ser metabolitzat. La quantitat d'estructures possibles d'un enzim s'expressa en % de variabilitat, variant aquest % entre races.
2) Inducció enzimàtica (Hetero i auto): es provoca un increment de l'activitat dels enzims hepàtics, augmentant el metabolisme del fàrmac i Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en: https://unybook.com/perfil/smirapar Sofía A. Miranda Paredes Usuario Unybook: smirapar disminuint la quantitat de fàrmac en sang. Entesa com a tolerància farmacocinètica, es pot classificar en autoinducció i heteroinducció.
*Autoinducció és aquella en què un fàrmac A indueix l'activitat enzimàtica ell sol (sol passar amb fàrmacs crònics). No només augmenta el nombre de enzims per a aquest fàrmac, sinó que també ho fa la funcionalitat i efectivitat d'aquests.
*Heteroinducció és quan un fàrmac B indueix l'activitat del fàrmac A. En presència simultània de dos fàrmacs en sang (FA i FB), utilitzant els dos diferents enzims (tipus 1 i tipus 2) al principi. L'enzim tipus 1 que metabolitza el fàrmac A fa que augmenti l'efectivitat i el nombre d'enzims tipus 2 per al fàrmac B, així que en poc temps, si es metabolizaba només una tercera part del fàrmac B, s'acabarà metabolitzant ràpidament gairebé la totalitat de la dosi.
3) Inhibició enzimàtica: és un tipus d'interacció competitiva. Disminueix la disponibilitat (i no el nombre) d'enzims hepàtics, el que comporta una disminució del metabolisme del fàrmac i, en darrer terme, un augment del fàrmac en circulació sanguínia. El procés és més o menys el següent: després d'un temps consumint el fàrmac 1, metabolitzant-se aquest gràcies a l'enzim E, inserim en el tractament un fàrmac 2. L'enzim E mostra major afinitat d'unió amb el fàrmac 2, el que fa que aquells enzims que abans metabolitzaven el fàrmac 1 metabolitzen el fàrmac 2 i deixin al fàrmac 1 lliure a la sang.
EXCRECIÓ És el procés pel que el fàrmac, en concret els metabòlits, surten del organisme: pulmonar, biliar, renal i suor/llàgrimes.
FARMACODINÁMICA Es la rama de la farmacología que estudia el mecanismo de acción de los fármacos y sus efectos bioquímicos, fisiológicos o farmacológicos y conductuales.
Un fármaco puede actuar (tener como mecanismo de acción) en diferentes lugares: desde los receptores celulares tanto en la membrana como intracelulares, pasando por las enzimas (acetilcolinerasa, MAO, fosfolipasas, etc.) y acabando por las propiedades fisicoquímicas (osmosis y quelación).
La farmacometría es la medida numérica o matemática de los efectos de los fármacos, ya que los fármacos, dependiendo de cada individuo, pueden sufrir una variación en la respuesta. Se utiliza para realizar tales medidas las curvas dosis-respuesta, ya sean cualitativas o graduales.
Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en: https://unybook.com/perfil/smirapar Sofía A. Miranda Paredes Usuario Unybook: smirapar Las curvas cualitativas son aquellas que indican con qué frecuencia se produce una respuesta o no a una misma dosis de fármaco (nº de individuos que responden al fármaco con esa dosis). Dentro de las diferentes curvas cualitativas existentes (integrada normal, normal GAUSS, acumulativa integral...) las que se encuentran con más frecuencia son la acumulativa o integral (dosis/%respuesta) y la integrada normal (logdosis/%respuesta).
En las curvas cualitativas tenemos en cuenta otros índices: la dosis efectiva media (DE50), la dosis letal media (DL50), y la Dosis Tóxica Media (DT50).
   DE50: Capaz de producir los efectos deseados o terapéuticos en el 50% de los sujetos.
DL50: capaz de producir la muerte del 50% de los animales de laboratorio.
DT50: capaz de producir efectos tóxicos en el 50% de animales de laboratorio y sujetos.
Así mismo, también se utiliza el Índice terapéutico (IT)= DL50/DE50 o DT50/DE50. Cuanto más grande sea el índice terapéutico, mayor es la ventana terapéutica y mayor la seguridad con la que podemos actuar (p.ej. BZD). Cuanto más pequeña, más peligrosidad (p.ej. Litio).
Las curvas graduales son aquellas que se fijan en la intensidad de la respuesta más que en la frecuencia, fijándose en como diferentes dosis de fármaco dan lugar a una respuesta más o menos alta. La curva gradual es asintótica: el número de receptores es limitado, por eso llegará un punto que aunque se aumente la dosis y la cantidad de fármaco en sangre, la intensidad de la respuesta no podrá subir más. En el límite inferior de la curva gradual, encontramos la dosis umbral, que equivale a la concentración mínima de fármaco que produce un efecto objetivable. En el límite superior de la curva gradual encontramos la dosis máxima, la necesaria para provocar efectos farmacológicos máximos (OJO: diferenciar dosis máxima de dosis letal o tóxica).
La pendiente de la curva gradual es la distancia de dosis entre efecto inicial y máximo, cuando más elevada es la pendiente, el fármaco se vuelve menos manejable, y al revés. La variabilidad viene producida por diferencias en el efecto farmacológico intraindividual e interindividual. Si la variabilidad es elevada, el fármaco es poco manejable. La potencia de la curva gradual se refiere a la cantidad de fármaco necesario para obtener el efecto deseado. A menos cantidad de fármaco necesario para obtener el efecto deseado, más potencia tendrán.
EFECTOS ADVERSOS Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en: https://unybook.com/perfil/smirapar Sofía A. Miranda Paredes Usuario Unybook: smirapar Son aquellos efectos que, diferenciándose de los terapéuticos, son indeseables.
Un secundarismo es aquel efecto secundario de tal intensidad que produce significatividad clínica. Los efectos adversos se diferencian en dosisdependientes (o tipo A) y en dosis-independientes (o tipo B).
Reacción adversa a un medicamento (OMS): Cualquier efecto no deseado que se produzca después de la administración de un fármaco en dosis normales, útiles para la especie humana, con finalidad terapéutica (diagnóstico, prevención y tratamiento) o para modificar alguna función fisiológica → CAUSALIDAD.
Acontecimiento adverso a un medicamento (Ministerio Sanidad y Política Social: Cualquier experiencia no deseable que se produzca durante la prescripción, incluidas las enfermedades intercurrentes o un accidente, y que empeora el bienestar del paciente, independientemente de que se considere o no relacionado con el producto farmacéutico. → CASUALIDAD.
INTERACCIONES FARMACOLÓGICAS Es la modificación del efecto del fármaco A como resultado de la administración de otro fármaco B ya sea antes, durante o después. Esta interacción puede tomar diferentes formas, aumentado o disminuyendo los efectos adversos, los efectos tóxicos y/o los efectos terapéuticos. Las interacciones farmacológicas pueden ser farmacocinéticas o farmacodinámicas:  Farmacocinéticas: - Absorción (ej., movilidad intestinal).
- Circulación y distribución (ej., fijación a proteínas plasmáticas).
- Metabolismo (ej., inducción) ← Principal fuente de interacción farmacocinética.
- Excreción (ej., secreción tubular).
 Farmacodinámicas: -Acciones sobre los mismos sistemas efectores (ej., agonismo químico) -Acciones sobre diferentes sistemas efectores (ej., potenciación efectos) Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en: https://unybook.com/perfil/smirapar ...