Tema 2 - Principis bàsics (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Microbiología - 1º curso
Asignatura Zoologia
Año del apunte 2013
Páginas 5
Fecha de subida 15/03/2015
Descargas 31
Subido por

Vista previa del texto

FONAMENTS DE LA ZOOLOGIA 1. PRINCIPIS BÀSICS DE LA ZOOLOGIA L'anatomia és la ciència que descriu les estructures (òrgans) pròpies dels animals. Ho fa d'una forma topogràfica, morfològica, d'ubicació, disposició i relació entre ells.
Per estudiar l'anatomia d'un ésser, es poden utilitzar diferents mètodes: - Morfometria: es classifiquen les parts estudiades segons la forma i mesures.
- Dissecció: divisió en parts d'una planta, un animal o un ésser humà morts per examinar i estudiar els seus òrgans.
- Organografia La morfologia és la disciplina que s'encarrega de la interpretació de les estructures que es veuen en un estudi anatòmic. És a dir, la morfologia interpreta l'anatomia.
Gràcies a aquestes disciplines podem interpretar l'evolució i intentar determinar un origen dels individus. Per exemple: Aquests tres espècimens són mol·luscs que presenten petxina. Anatòmica ment s'assemblen ja que, com acabo de dir, presenten petxina, però morfològicament són força diferents.
- El primer individu és una sípia. Aquesta té petxina, però interna, igual que el segon individu, el calamar gegant. Segurament aquests dos individus van interioritzar la closca ja que els pesava massa. Tanmateix, aquestes petxines segueixen tenint la seva funció: en el cas de la sípia aquesta li proporciona flotabilitat (sípia), i en el cas del calamar gegant aquesta petxina (ploma) s'està reduint més, però igualment continua tenint la seva funció estabilitzadora, ja que, com agafen unes velocitats molt altes, precisen d'un mecanisme perquè el seu cos no doble.
- El tercer individu és un nàutil, que conserva la petxina externa.
La homologia fa referència als òrgans que tenen un mateix origen evolutiu, però que poden complir funcions diferents.
La homoplàsia fa referència a òrgans que tenen una funció similar però que procedeixen d'un origen diferent.
1 2. L’ORDENACIÓ DEL MÓN ANIMAL La filogènia és la representació de la història evolutiva dels grups animals en un arbre ramificat (cladograma).
Es basa en les dades de la seqüències de nucleòtids del DNA mitjançant estudis moleculars.
La sistemàtica és l'estudi de la biologia comparativa de la diversitat orgànica i l'ordenament natural basat en les seves relacions de parentiu i la seva història evolutiva.
2.1. TAXONOMIA La taxonomia és el principi de l'ordenació, el camp de la sistemàtica que s'ocupa de l'ordenació dels animals en diferents grups (els tàxons). Concretant, és la branca de la biologia que s'encarrega de mostrejar, descobrir, identificar, organitzar i classificar la informació biològica segons diferents característiques com les morfològiques, químiques, fisiològiques, genètiques, etc.
Un taxó és un grup d'organismes filogenèticament relacionats i amb caràcters comuns que els separen de la resta de tàxons.
2 Podem trobar, bàsicament, 7 categories taxonòmiques, que són els 7 taxons bàsics obligats: Les filogènies es poden agrupar, segons els grups taxonòmics, en: - Monofilètic: considera tots el descendents procedents d’un mateix antecessor comú.
- Parafilètic: inclou el antecessor comú, però no considera tots els descendents d’aquest.
- Polifilètic: no considera al mateix antecessor comú.
2.1.1. Teories taxonòmiques Taxonomia evolutiva → considera dos principis evolutius: 1. Ascendència comú (origen evolutiu únic).
2. Quantitat d’adaptació evolutiva (característiques adaptatives exclusives del grup).
Taxonomia fenètica → es basa en la semblança entre els components del grup. Té en compte un gran número de caràcters analitzats, seguen homòlegs o no.
Taxonomia cladista → posa èmfasis en l’ascendència comú (origen evolutiu únic).
Només accepta l’agrupació monofilètica.
2.2. NOMENCLATURA La nomenclatura és la part de la taxonomia que regula l'adjudicació precisa i inequívoca dels noms assignats als diferents tàxons.
Actualment s'utilitza la nomenclatura binominal de Linneo (en cursiva i el gènere en majúscula).
3 El Codi Internacional de Nomenclatura postula com s'han d'escriure els taxons, com i on s'han d'escriure els nous tàxons, quina és la prioritat dels noms, els sinònims, l'ús adequat del llenguatge botànic i zoològic, etc.
3. PATRÓ ARQUITECTÒNIC DELS ANIMALS – NIVELLS ESTRUCTURALS D’ORGANIZACIÓ Nivell protoplasmátic: les funcions vitals es troven dins de la cèl·lula.
→ Protists Nivell cel·lular: diferenciades.
agregació de cèl·lulas funcionalment → alguns protists (Volvox) y Porífers Nivell cel·lular tisular: les cèl·lulas similars s’organizan per realizar una funció comú, formant teixits.
→ Cnidaris Nivell de teixits i òrgans: agregació de teixits per formar òrgans.
→ Platelmints Nivell de òrgans i sistemes: órgans es coordinan per → Resta dels animals desenvolupar una determinada funció.
A mesura que anem arribant al nivell d'òrgans i sistemes, podem veure que la mida corporal dels individus és més gran, en què pot intervenir aquest fet? 1- Major protecció davant canvis ambientals, ja que la superfície corporal augmenta menys que el volum.
2- Utilització més eficaç de l'energia metabòlica ja que hi ha un menor cost per mantenir la temperatura corporal (per gram de pes. Pensant en els insectes, per exemple, per mantenir un gram de pes s'ha de gastar molta energia) i un menor despesa de desplaçament per gram de pes.
3- Major protecció enfront de depredadors.
Ara bé, no tots els animals que arriben a aquest nivell compleixen aquesta característica. Per exemple, els animals voladors no són molt grans ja que les seves ales haurien de ser molt més grans, el que implicaria que pesessin molt i s'hagués d'invertir molta energia, o els insectes, que tenen un exosquelet que si fos molt gran, els pesaria massa com per poder moure, viure, etc.
Tot i que la diversitat animal és enorme, al tenir un ancestre comú, l'herència ancestral limita el disseny dels animals.
L'arquetip reuneix les característiques distintives de cada Filum. Aquest posseeix els patrons arquitectònics bàsics de cada tipus d'organització animal.
Per poder establir aquests arquetips hem de tenir en compte diversos aspectes: - Nivells d'organització Cavitats del cos (acelomats, celomats o pseudocelomats) 4 - Aspectes del desenvolupament deuteròstoms) Simetria Metameria (segmentació) embrionari (segmentació, protosomes o 3.1. SIMETRIA La simetria és la divisió del cos dels animals en parts iguals.
Trobem 3 tipus de simetria: 1. Simetria esfèrica: simetria respecte a un punt de simetria central, de manera que un sistema físic o geomètric té simetria esfèrica quan tots els punts a una certa distància del punt central són equivalents.
2. Simetria radial: simetria definida per un eix de simetria heteropolar (diferent en els seus dos extrems). Qualsevol pla que talli l’organisme paral·lelament al eix de simetria, dividirà l’animal en parts iguals (durants els 360º). L'extrem que conté la boca es diu costat oral, i el seu oposat costat aboralo abactinal.
Ex: medusa, cecius (fixats, com l’anemona).
3. Simetria bilateral:    Pla sagital (divideix a esquerra i dreta) Pla frontal (divideix en dorsal i ventral)  orientació Plànol transvers (divideix en anterior i posterior)  orientació 5 ...