TEMA 1 (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Ciencias políticas y de la Administración - 1º curso
Asignatura Introducció a les Relacions Internacionals
Año del apunte 2015
Páginas 9
Fecha de subida 16/03/2016
Descargas 2
Subido por

Vista previa del texto

Introducció a les RRII INTRODUCCIÓ A LES RELACIONS INTERNACIONALS PART I. Conceptes fonamentals de la disciplina de les Relacions Internacionals TEMA 1. LES ACADÈMICA RELACIONS INTERNACIONALS COM A DISCIPLINA Concepte de relacions internacionals. L’origen de la disciplina: l’estudi de la guerra com a problemàtica i la recerca de la pau i la seguretat. Context històric i context acadèmico-institucional. Les tradicions de pensament: la tradició hobbesiana, la tradició grociana i la tradició kantiana.
1. Concepte de relacions internacionals 1.1. Definició de relacions internacionals Conjunt de relacions socials amb dimensió política (no és qualsevol tipus de contacte, sinó aquell amb rellevància política), ja que influeixen en la distribució del poder a nivell internacional i que transcendeixen les fronteres de l’Estat.
1.2. Relacions Internacionals com a disciplina i relacions internacionals com a objecte d’estudi ▪ Relacions Internacionals: disciplina acadèmica, científica. Inclou les relacions que es donen entre actors estatals i no estatals.
És una disciplina jove (sorgeix després de la II GM) i es caracteritza per la pluralitat d’enfocaments i teories dins la disciplina. Segons el context històric la disciplina va evolucionant, per tant a aquest és molt important per entendre-la.
▪ relacions internacionals: és l’objecte d’estudi de la disciplina. El conjunt de relacions de naturalesa variada (econòmiques, religioses, socials...), interaccions que es donen en diferents àmbits.
E.g.: les Olimpíades és un exemple de relacions internacionals. Les del 80 (Moscou) van sofrir un boicot per part dels EEUU després de la invasió soviètica de l’Afganistan. Per tant, poden arribar a tenir una dimensió política en àmbits que ens semblarien allunyats.
1 Introducció a les RRII 1.3. Qüestió terminològica o Política internacional: conjunt de relacions interestatals que constitueixen el sistema d’Estats. L’objecte d’anàlisi són els diferents estats. Concep les relacions internacionals des d’un punt de vista estatocèntric: no inclou cap més àmbit o matèria.
o Política exterior: conjunt d’accions d’un Estat (visió estatocèntrica) fins al medi exterior, així com el procés de formulació, implementació/aplicació i avaluació de les accions. E.g.: afers internacionals, exteriors...
o Política mundial o global: reflexa la globalitat de la societat internacional. Incorpora dins de l’anàlisi la pluralitat d’actors internacionals. Per tant, accions a nivell internacional poden arribar a afectar a un nivell mundial.
2. L’origen de la disciplina: l’estudi de la guerra com a problemàtica i la recerca de la pau i la seguretat 2.1. La recurrència de la guerra a les relacions interestatals 2.2. L’estudi de la dimensió “internacional” a les ciències socials i jurídiques 2.3. La recerca de la pau i la seguretat interestatal com a leit motiv d’una nova disciplina Les Relacions Internacionals sorgeixen per tal d’evitar futures guerres, arrel de per exemple la Primera Guerra Mundial. Per tant, l’estudi de la guerra va molt relacionat al naixement d’aquesta disciplina.
El conflicte entre unitats polítiques, amb absència d’una estructura mundial o d’un poder superior a aquests Estats produeix el sorgiment de les RRII. És a dir, els Estats només es tenen a ells mateixos i no poden apel·lar a cap poder superior per vetllar per la seva seguretat. Per tant, l’objectiu de les RRII és aconseguir la pau i la seguretat.
Aquesta preocupació per la recerca de la pau existeix des de temps molt antics: sempre ha existit. A més, és una preocupació que es troba en moltes altres disciplines: dret, filosofia, història... de manera residual, ja que no és el centre de la seva anàlisi. Passarà a ser el centre d’anàlisi quan sorgeix la disciplina de les Relacions Internacionals (després de la Ia GM), però hem de tenir present que és una preocupació que sempre ha existit (cal diferenciar molt bé quan sorgeix la disciplina i des de quan existeix la preocupació!).
2 Introducció a les RRII 3. Context històric i context acadèmico-institucional de l’origen de la disciplina 3.1. Context històric: l’impacte de la primera guerra mundial a la gènesi de la disciplina  L’impacte de la primera guerra mundial i la seva dimensió moral  La responsabilitat moral d’acabar amb la guerra a les relacions internacionals Per tant, podem considerar la Primera Guerra Mundial com a punt d’inflexió perquè va plantejar una sèrie de qüestions a un nivell molt gran, no conegut fins abans: mai hi havia hagut un conflicte internacional d’aquestes dimensions. Va generar una crisi de valors i s’obra una nova etapa que fa que polítics i pensadors comencin a pensar en aquest fet. Veuen la necessitat de pensar en com acabar amb aquests conflictes, evitar que tornin a passar. En el període d’entreguerres, per tant, hi ha una confluència d’idees: és per això que es coneix amb el nom d’ “Idealisme” o “Utòpic”. E.g.: en aquesta època sorgeixen els 14 Punts de Wilson.
3.2. Context acadèmico-institucional: l’origen anglosaxó de la disciplina i la seva influència sobre l’agenda d’estudi  El sorgiment de al disciplina amb vocació pràctica  La institucionalització de la disciplina  L’agenda d’estudi de la disciplina fins la seva consolidació  El caràcter predominantment anglosaxó de la disciplina És una disciplina bàsicament anglosaxona, ja que sorgeix sobretot al Regne Unit i a EEUU. La primera Càtedra creada sobre Relacions Internacionals fou al Regne Unit (Gales, Oxford...). S’ha de tenir present que no sorgeix per casualitat en aquests llocs, sinó perquè els interessa mantenir el status quo. Per això creen un ordre que els pugui beneficiar, ja que són les potències del moment.
Fora de l’àmbit acadèmic, s’institucionalitza mitjançant centres d’investigació: Aberystwyth University; Council on Foreign Relations (Foreign Affairs); Chatam House (Foreign Policy).
3 Introducció a les RRII 3.3. Connexió amb disciplines afins i caràcter transdisciplinar de les RRII Abans de la Primera Guerra Mundial ja hi havia disciplines que havien estudiat les guerres, però no de la mateixa manera. El que aporten les RRII respecte les altres disciplines és una visió global de la guerra, és una visió centrada en la guerra. A més, també sorgeix perquè causa tres crisis (relació amb 3.1.): 1. Crisi política perquè no van aconseguir els objectius.
2. Crisi econòmica per la gran quantitat de recursos malgastats.
3. Crisi ètico-moral, perquè era un temps on començaven a millorar les condicions de vida de la gent però a la vegada també augmentaven les condicions de guerra i violència: hi ha la reflexió de cap on estem anant.
Un dels principals polítics que reflexiona sobre les guerres és el president dels EUA, Woodrow Wilson amb els seus “14 punts”. Creia que l’home és bo per naturalesa i que els Estats eren els culpables.
4. La “Teoria internacional”  Introducció: què és la teoria internacional? La teoria és l’explicació de les coses, com succeeixen, mitjançant uns conceptes concrets relacionats amb part de la realitat que estudiem.
És la sistematització del coneixement: creem conceptes, idees...
Per tant, la teoria internacional és la sistematització del coneixement sobre les RRII, les relacions entre Estats i altres actors.
 Funcions de la teoria internacional: 1. Explicar la realitat, per donar sentit a una sèrie de fets que sense una explicació no tindrien sentit.
2. Buscar la previsió: preveure el comportament dels altres actors, el què passarà. En Ciències Social les prediccions signifiquen preveure quines són les grans tendències, no endevinar exactament el què passarà, ja que cada època, persones... són diferents i els fets succeeixen diferent, tot i que es poden repetir certes coses.
3. La teoria ha de guiar al polític, guia la seva conducta.
4. Justificació: les teories moltes vegades serveixen per justificar unes accions o fets. Per tant, no només serveixen per explicar, sinó també per justificar.
4 Introducció a les RRII  Robert Kagan 5. Allunyar el polític de l’opinió pública perquè a vegades la pressió d’aquesta només el porta a prendre decisions a curt termini. Els polítics han de pensar en el mig i llarg termini: què és millor per a un futur.
6. Protegir al teòric del món públic: la teoria ha d’intentar sempre explicar. A vegades hi ha temes teòrics que són molt importants, però que la gent (els votants) no tenen present. Tot i això, el teòric ja de donar-li una explicació perquè també és rellevant: ha de saber quins són els temes transcendents de l’agenda.
4. Tradicions de pensament → mirar textos “Dossier de lectures” Una tradició de pensament és un patró, model teòric, que explica com s’ha raonat al llarg de la història sobre les RRII, per entendre com s’ha interpretat el món al llarg de la història. Són teories fetes a posteriori.
Com hem dit, un dels objectius de la teoria internacional és explicar el món, d’aquí sorgeixen les tradicions de pensament.
Trobem 3 grans tradicions de pensament, les tres “R”. El teòric que va establir aquestes tradicions, després d’analitzar els pensaments de filòsofs, polítics...
sobre les RRII al llarg de la història, fou Martin Wight. Per tant, hem de ser conscients que són teories establertes posteriors als autors corresponents a cada tradició.
 “International Theory. The Tree Traditions”, de Martin Wight 4.1. La tradició realista, hobbesiana o maquiaveliana  Es caracteritza per una visió pessimista de la naturalesa humana, una visió antropològica negativa: l’home neix amb un problema intrínsec que el condueix a tenir conflictes amb els altres: hi ha conflictes perquè hi ha homes.
Aquesta concepció negativa suposa una conclusió “dolenta”: l’home és dolent per natura i la natura no es pot canviar  Els Estats són les unitats clau d’anàlisi en política. En aquella època només s’estudiaven les relacions entre Estats, no les RRII que entenem avui en dia.
Tenien una concepció de l’Estat com a una entitat racional per poder obtenir 5 Introducció a les RRII el màxim de poder possible. Si tots els Estats volen el màxim de poder possible, això porta a un conflicte permanent perquè tots volen el màxim poder.
 Per això el conflicte i la guerra són les dinàmiques predominants.
 L’espai polític de referència per la tradició realista és el sistema d’Estats, tal i com he apuntat anteriorment. És a dir, les relacions entre els diferents Estats.
 Si estudiem el comportament dels Estats els instruments principals seran la diplomàcia i els recursos militars. Per una banda, la diplomàcia per intentar evitar la guerra, “negociar”; si no es pot evitar, fem la guerra. Abans la guerra era quelcom legítim: no tenies que justificar si volies conquerir un territori.
 Considerem l’anarquia el tret principal de les RRII. El sistema internacional l’entén com un sistema anàrquic: significa absència d’un poder superior a l’Estat però no vol dir caos i desordre → Hi ha Estats (que no són iguals de poderosos) però no hi ha cap poder superior a aquest, per això hi ha conflictes. És un ordre basat en la força i el poder (text Churchill i Stalin).
 Pensadors i polítics de referència:  “El fi justifica el mitjà”, Maquiavel  L’home és un llop per a l’home”, Hobbes  Truman, president dels EUA  Kennan, ideòleg del realisme en RRII  Kissinger 4.2. La tradició racionalista o grociana  Concepció ambivalent de la naturalesa humana: l’important no és si l’home és bo o dolent, sinó que és racional. L’home és capaç de raonar en termes de cost i benefici. Hi ha d’altres maneres a part de la guerra per assolir allò que es vol. Per tant, trobem un optimisme antropològic perquè l’home, al ser racional, pot reflexionar sobre què comporta les seves accions: què convé més? Mira allò que beneficia més a l’Estat: anar o no anar a la guerra.
En aquesta concepció el poder és un mitjà per aconseguir la seguretat.
 Els Estats també com a unitats clau.
 La dinàmica predominant és la negociació. → gran diferència amb la tradició realista  L’espai polític de referència és la societat d’Estats, ja no és sistema (mirar tema 2).
6 Introducció a les RRII  Els instruments predominants per a fer política són les normes i les institucions. Hugo Groci pensava que a través de les normes es podien regular les relacions entre Estats. Inclús dins de la guerra establia unes normes! Per tant, d’aquí sorgeix el fet de crear uns organisme per regular aquestes normes.
 De resultes d’això, l’ordre és considerat el tret principal de les RRII. És un patró de comportament: les unitats, entre elles, tot i que no hi hagi un òrgan superior, poden establir unes normes. És com un “sistema anàrquic” però ordenat. → La diferència amb el realista es trobaria en que aquest dóna èmfasi a l’anarquia, mentre que el racionalista a l’ordre, tot i que anarquia i ordre conviuen.
 Pensadors i polítics de referència:  Grotus o Groci era un jurista holandès del s.XVII, un dels pares de la teoria internacional. Va intentar establir normes per regular la guerra.
 Robert Keohane  Joseph Nye  Text Francisco Suárez 4.3. La tradició idealista o kantiana  Concepció optimista de la naturalesa humana: l’home és bo per natura, però ha estat corromput per excepcions en la natura humana.
Això porta a institucions que limiten la bondat de la natura humana. Per tant, es trobaria a l’altre extrem del realisme, tot i que pot compartir certes característiques.
 Els individus i pobles com a unitats clau, la humanitat en el seu conjunt.
Importen els individus, no els Estats. Partim d’una concepció cosmopolita: tota la humanitat pertany a una única classe, la de l’ésser humà, tot i que estiguem separats per Estats. Per tant, no existeix una societat de classes, tots som iguals.
 Cooperació com a dinàmica predominant: les RRII han de ser cooperatives entre pobles i individus. Aspirem a establir relacions cooperatives, no conflictives, tot i que a vegades per arribar a això hem de passar una etapa conflictiva.
 Espai polític de referència és la societat cosmopolita/d’individus: parlem d’una comunitat de pobles.
 Els instruments de la política són tots aquells que tingui al seu abast (recursos econòmics, comerç, diplomàcia...) tot i que no descarta l’ús de 7 Introducció a les RRII la força entès com a un mitjà per evitar un mal major.
 Búsqueda de l’emancipació com a tret principal de les RRII: busca l’alliberament dels pobles, individus, de tot allò que li impedeixi estar en un estat de cooperació i bondat humana.
 Pensadors i polítics de referència:  Kant: filòsof alemany. “La pau perpetua”: explica la seva percepció sobre com jaurien de ser les relacions entre Estats.
 Text de Marx i Engels 4.4. Concepció de la guerra segons les 3 tradicions → poder entès com a mitjà per aconseguir l’alliberament.
 Realisme: la guerra és com un instrument més, no és bo ni dolent, simplement és útil. A un dirigent que vol anar a la guerra l’única ètica que l’ha de guiar és l’èxit. Però això no significa que sempre s’utilitzi, però en son propensos.
 Racionalisme: la guerra és l’últim recurs i només s’utilitza en certes circumstàncies per evitar un mal major: per frenar un dictador, una colonització... La guerra no és bona però és un últim recurs. → “guerres justes o injustes”  Revolucionisme: coincideix amb el racionalisme. La guerra pot ser necessària per, per exemple, l’alliberament de l’opressió (recordem que la búsqueda de l’emancipació és el tret principal de les RRII en el revolucionisme). És un últim recurs: un mal necessari per evitar un mal més gran. → “guerres d’alliberament”, no una guerra per expandir-se, colonitzar...
“guerres justes o injustes” ≠“guerres d’alliberament” → no utilitzar la mateixa terminologia, tot i que al cap i a la fi signifiquin el mateix.
8 Introducció a les RRII 9 ...

Comprar Previsualizar