INTERVENCIÓN COGNITIVA-CONDUCTUAL I - ACTIVIDAD 1 TRASTORNO ANGUSTIA Y AGORAFOBIA (2016)

Trabajo Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 4º curso
Asignatura optativa intervención cognitivo-conductual
Año del apunte 2016
Páginas 2
Fecha de subida 07/06/2017
Descargas 2
Subido por

Vista previa del texto

Aplicacions clíniques de la terapia cognitiva-conductual I ACTIVITAT 1: TRASTORN D’ANGUSTIA I AGORAFOBIA 1, A: 1. Aquestes crisis solen ocórrer de manera freqüent? quan solen durar els símptomes? 2. Com diries que és el teu nivell d’ansietat en els moments de crisis, del 0 al 100? 3. Sents ansietat en pensar que et pot ocórrer una crisis? amb quina intensitat la vius? 4. Les crisis t’ocorren en situacions especifiques? (transport públic, supermercat...)Si és així, en quines? 5. Quan et trobes en les situacions on sents aquest malestar, quins pensaments et venen a la ment? 6. Que sents quan penses que poden ocórrer aquestes situacions? Hi ha alguna condició de les situacions que et doni més o menys confiança? 7. Has evitat anar a llocs o fer activitats per tal de no tenir una crisis? Si és així, des de quant i amb quina freqüència? Si no, com et sents quan segueixes en les situacions? 8. Què creus que és lo pitjor que et podria passar en cas de tenir una crisis? 9. Realitzes alguna conducta per tal de prevenir les crisis? B: El cas d’en Pau, no sabem si pateix agorafòbia per això els instruments que considero més adequats són els següents: a. L’inventari d’ansietat de Beck, per discernir la simptomatologia somàtica d’ansietat i diferenciar-la de la depressió.
b. Inventari d’estat-tret d’Ansietat, ens donarà informació sobre la sensació d’aprensió, tensió i nerviosisme.
c. L’inventari de Movilitat per l’agorafobia ens servirà per veure si existeix evitació agorafòbica i informació sobre els atacs de pànic.
Aplicacions clíniques de la terapia cognitiva-conductual I C: La informació més rellevant en el cas del Pau sería: la data i hora, la situació que provoca el malestar intens – per veure si existeixen situacions específiques -si la crisis és esperada o no, el grau d’ansietat, els símptomes i pensaments predominants i finalment la duració dels simptomes.
2, A: 1. Explicar al pacient sobre el paper de l’ansietat i els atacs de pànic.
2. Ensenyar estratègies eficaces per afrontar l’ansietat sostinguda per tal de reduir les sensacions d’arritmia.
3. Ajudar a reinterpretar i desmentir els pensaments negatius sobre els atacs de pànic, per tal de disminuir l’ansietat anticipatòria.
B: 1. Pel cas de l’Eugenia a través de la psicoeducació podrem corregir les idees errònies sobre el paper de l’ansietat i els atacs de pànic per tal de reduir l’ansietat anticipatòria.
2. Per tal de reinterpretar el pensaments negatius i reduir així l’ansietat anticipatòria farem ús de la reestructuració cognitiva. La identificació de les cognicions més rellevants facilitarà la revaluació d’aquests. A més a més, l’exposició en viu serà clau per acabar de desmentir els pensaments catastrofistes, així com l’exposició interoceptiva que facilita la reestructuració dels pensaments anticipatòris a través d’activar els simptomes temuts.
3. La sensació d’arritmia és provocada per l’ansietat anticipatòria, per aquesta raó és necessari l’entrenament en respiració per proporcionar sensació de control i crear confiança. En segon lloc, la relaxació aplicada és una contra-resposta a la tensió causada per l’ansietat. Per últim, l’exposició interoceptiva facilitarà la reducció dels símptomes fisiològics associats a les crisis.
...

Tags: