TEMA 8. BILATERALS - PLATIHELMINTS (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Genética - 1º curso
Asignatura Zoologia
Año del apunte 2014
Páginas 9
Fecha de subida 22/10/2014
Descargas 12
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 8: BILATERALS – PLATIHELMINTS Sinapomorfies dels bilaterals: - Simetria bilateral.
Cefalització.
Tres fulles embrionàries = tres capes germinals primàries (ectoderma, endoderma i mesoderma).
El sistema nerviós consta d’un gangli cefàlic (pot ser un cervell) que pot ser més o menys complexe i un cordó o diversos cordons nerviosos.
Sinapsis fetes per acetilcolina (neurotransmissor).
Hi ha gens Hox: són gens del desenvolupament. Hi ha una família de gens Hox homòloga i organitzada en complexos genòmics. Aquests gens s’encarreguen d’establir un patró espacial a través de l’eix antero-posterior. La seva disposició en el cromosoma correspon en el seu ordre d’expressió en l’eix (col·linealitat). Els cnidaris també tenen gens Hox però no estan en complexos genòmics. Les mutacions en aquests gens, fa que l’estructura es desenvolupi en un lloc equivocat (potes on haurien d’aparèixer les antenes). Les mutacions desvien la zona d’actuació.
PROTÒSTOMS La boca s’origina en el blastòpor o en les seves proximitats. Per tant l’anus és de nova formació.
El celoma es forma per esquisocèlia. El sistema nerviós central, exceptuant el gangli cefàlic, és ventral. Aquesta condició es diu hiponèuria. Hi ha un collar periisofàgic que surt del gangli cefàlic que envolta el tub digestiu per passar i continuar formant les cordes que es troben a la part ventral. Pot haver-hi un cordó o diversos.
Si hi ha esquelet, aquest és un exoesquelet quitinós (ex: insectes). Això és una sinapomorfia.
Dins dels protòstoms hi ha: SPIRALIA Segmentació espiral del zigot, per tant la segmentació també és determinada. El mesoderma varia d’un blastòmer en concret, el micròmer 4d.
Dins els spiralia hi ha el grup dels platizous.
Platizous N’hi ha diversos grups. Escollim els platihelmints. No tenen celoma (acelomats). Entre el tub digestiu i la paret corporal hi ha parènquima, que representa el mesoderma. Tampoc tenen sistema vascular.
També són platizous els rotífers, els gnathostomulida, acantocephala i els gastrotrichia. Els que tenen més importància, fins i tot mèdica, són els platihelmints.
Fílum Platyhelminthes Hi ha moltes espècies paràsites. Comprèn les planàries, les distomes, les tènies... Si seguíssim la classificació, podem dir que són eumetazous, bilaterals, protòstoms, spirals, platizous. Per tant tenen els mateixos caràcters que els anteriors.
Són cucs no metameritzats, o tenen una falsa metamerització. Són aplanats dorsoventrals. La reproducció és asexual i sexual, i la majoria són hermafrodites.
Hi ha alguns de vida lliure, però la majoria són paràsits. 20.000 espècies actuals.
Característiques anatòmiques: - No hi ha sistema vascular (sinapomorfia dels platizous).
El sistema reproductor té ovaris i moolts testicles. Hi ha vasos i conductes relacionats amb l’aparell reproductor.
Sistema digestiu incomplet (o cec, és a dir que no té final), i a vegades pot faltar totalment. A vegades s’alimenten a través del tegument (pell).
Tenen sistemes excretors i osmoreguladors.
Els sistemes excretors i osmoreguladors presenten unes estructures que s’anomenen nefridis, que comuniquen amb canals d’excreció i l’exterior.
Els sistema nerviós central està centrelitzat en els ganglis cerebroides, que són anteriors, i després hi ha uns cordons nerviosos ventrals. Poden haver-hi d’un a cinc parells de cordons en posició ventral.
Hi ha dues sinapomorfies importants dels platihelmints: - Intestí complexe.Quan hi ha intestí, té una única obertura a l’exterior.
Presenten cèl·lules epidèrmiques i gastrodèrmiques multiciliades.
 Turbellaria: són les planàries.
El cos no és estrobilat (no hi ha ni metamerització ni falsa metamerització). La faringe comunica amb una regió estomacal tancada. A la part anterior poden haver-hi ulls, tentacles, algun òrgan de fixació... Són petits (5mm o algunes tropicals fan fins a 60 cm). Són de vida lliures, en aigua dolça o marina.
El típic gènere és Planaria.
Tenen molta capacitat de regeneració  reproducció sexual i asexual (per gemmació o fragmentació). La sexual contempla desenvolupament directe o indirecte amb dos tipus de larves: larva de Müller o larva de Götte. Són hermafrodites, amb fecundació creuada i recíproca.
Tenen aparells reproductors molt complicats.
 Trematoda: són les distomes.
Són cucs plans amb forma de fulla. Sinapomorfia: tenen una ventosa ventral que es diu ventosa abdominal o acetàbul, es troba en la majoria d’espècies (en alguna s’ha perdut). A la ventosa abdominal l’acompanya l’oral. El tegument és sincitial aplanta.
És un grup on totes les espècies són paràsites. Ex: Fasciola hepàtica i Schistosoma mansoni.
La reproducció en totes aquestes espècies és sexual: normalment són hermafrodites, i la fecundació és creuada i recíproca i el desenvolupament és indirecte.
En general, els cicles vitals dels trematodes digenis és heteroxè (hi ha dos tipus d’hostatgers). El terme hoste és incorrecte, perquè l’hoste és el paràsit, no l’organisme que conté el paràsit. El que rep el paràsit és l’hostatger. Hi ha un hostatger definitiu, que normalment és un vertebrat, i és on el paràsit es reprodueix sexualment. Hi ha un hostatger intermediari, que és un invertebrat o un vertebrat, i és on el paràsit es reprodueix asexualment. Segons el nombre d’hostatgers que hi ha, podem diferenciar tres tipus de cicles heteroxens: - Cicle diheteroxè: hi ha un hostatger definitiu i un hostatger intermediari.
Cicle triheteroxè. Hi ha un hostatger definitiu i dos hostatgers intermediaris.
Tetraheteroxè: hi ha un hostatger definitiu i tres d’intermediaris.
Aquesta classificació serveix per tots els paràsits en general. En els trematodes digenis, hi ha cinc estadis larvaris: - Miracidi.
Esporocist.
Rèdia.
Cercària.
Metacercària.
Ex: cicle de Fasciola heptatica (duela). Afecta a rumegants.
Viu a l’ovella i genera els ous. Quan surten dels ous són miracidis. Aquests entren dins el cargol, i llavors passen al segon estat larvari, donant lloc a l’esporocist (no és més que un sac germinal) que conté les rèdies. Les rèdies tenen un epiteli germinatiu que generen les cercàries. Aquestes cercàries, quan es trenca la rèdia, surten i acaben sortint a l’exterior. Tenen vida lliure i a l’exterior van nedant. Per exemple: es fixen a la vegetació i formen un quist. Quan la ovella ingereix vegetació, també ingereix els quists. Els quists arriben als conductes biliars i allà hi generen l’adult.
Es generen moltíssims ous, perquè cal molta sort perquè es donin alguns passos d’aquest cicle (cagar en lloc adequat, trobar un cargol, que se’ls mengi una ovella...). Aquest cicle es pot complicar, perquè d’un esporocist es pot generar una segons generació d’esporocist o més generacions. Amb les rèdies passa el mateix. D’aquesta manera, el nombre de cercàries que surten són moltes més.
Ex: cicle triheteroxè. Opistorchis sinensis De els femtes dels humans van al terra. Surten les larves que es converteixen en miracidis que van i troben un cargol. Allà es formen les cercàries, que surten a l’exterior del cargol i neden fins a trobar el segon hostatger, que és un peix. Al peix s’hi enquisten com a metacercàries. Si un gos o un humà menja la musculatura del peix, acaba ingerint aquestes i es genera l’adult a dins seu.
 Cestoda: són les tènies.
Sinapomorfies: tenen escòlex, que és un òrgan de fixació. Per això pot tenir ganxos, espines, ventoses, glàndules...
2a sinapomorfia: han perdut el tub digestiu i obtenen l’aliment pel tegument. Per incrementar la superfície d’absorció, tenen microtriques tegumentàries. Aquestes són microdigitacions que s’imbriquen amb les microvellositats intestinals de l’hostatger.
3a sinapomorfia: tenen estrobilació corporal. Hi ha la formació successiva d’anells segmentaris. És una segmentació, no metamerització.
En principi, el cos presenta tres parts: l’escòlex, el coll (zona de proliferació dels anells que formen l’estròbil), i la resta del cos es diu estròbil (té tots els anells, des del coll fins al final). Aquests anells també es diuen proglotis. El tegument és sincitial i no presenta cilis, té microtriques. Poden fer fins a 20 metres però s’enrotllen. Es troben al tracte gastrinal de vertebrats (endoparàstis). Són unes 5000 espècies.
Poden tenir reproducció sexual: són hermafrodites (alguns dioics), amb fecundació creuada o autofecundació, i desenvolupament indirecte.
Els anells que estan més a prop del coll són els que s’han format fa més poc, per tant són immadurs, i hi ha esbossos dels aparells reproductors. Els anells que estan més a prop del coll són els madurs o sexuals (funcionals). Els que estan al final del cos estan plens d’ous, i l’aparell reproductor està parcialment o totalment degenerat. Els anells del final es desprenen carregats d’ous i s’escampen a l’exterior.
A la tènia, amb els fems de l’hostatger, surten aquests últims anells.
Poden haver-hi anells que només tinguin aparell reproductor masculí, i altre femení. I també hi ha que tenen un aparell femení i un altre masculí. O altres anells tenen dos anells masculins, o dos femenins.
Les larves tenen un embrió que té tres parells de ganxos: embrió hexacant o oncosfera. Pot estar envoltada pels embolcalls embrionaris (coberta rígida) o presentar un epiteli ciliat. L’epiteli ciliat té a l’interior l’embrió hexacant. Quan té l’epiteli ciliat, es diu larva coracidi.
Aquests són metacesotides i provenen les larves. N’hi ha que no tenen cavitat interna (C i D). Els que tenen cavitat interna, poden tenir només un cap (escòlex) o més a l’interior. Quan hi ha un escòlex, segons com es formi aquest, hi ha molts tipus diferents de metacestodes.
1 cap  metacestodes monocèfals.
Poden ser cisticercoide o cisticerc.
Molts caps  hi ha una capa germinativa a l’interior que va formant molts escòlex (protoescòlex). La càpsula on es van formant molts escòlex es diu esquinococ.
Hi ha cicles que tenen un desenvolupament primitiu, que és quan no hi ha una cavitat interna en el metacestoda. Els cicles primitius poden ser procercoide o plerocercoide.
El cicle és neotènic si els metacestodes tenen cavitat. Poden ser cisticercoide, cisticerc o metacestodes policèfals.
Ex: cicle vital diheteroxè, terrestre, neotènic i amb un ou embrionat. En aquest cas els monocestodes són monocèfals, i els típics són les tènies: Taenia solium (tènia del porc o humana) i taenia saginata (tènia de la vaca).
La larva es converteix en cisticerc. Quan el porc es menja els cisticercs, s’absorbeixen, passen a la circulació i s’enquisten a la musculatura. Si agafa una via equivocada, el cisticerc pot anar al cervell, al teixit subcutani, als ulls... Però només es desenvolupa si arriben a l’intestí. A la resta de llocs queda com un quist (resistència).
Ex: cicle diheteroxè, terrestre, neotènia i ou embrionat. Metacestodes pilcèfals: Echinococcus granulosus. Tènia del gos o hidatídica: forma un quist molt gran o hidatídic.
S’allibera la oncosfera a l’interior de la ovella, travessa la paret intestinal i es dissemina gràcies a l’aparell circulatori. A diferents òrgans, es forma un metacestoda policèfal, aquest és el quist hidatídic. Si un gos menja carn d’aquesta ovella amb el quist, un protoescòlex del quist origina un escòlex que es fixa a l’intestí. L’escòlex origina l’adult, que és molt petit i fa fins a 5 anells.
Quan aquest adult genera els ous embrionats, que estan als fems, aquests poden passar accidentalment a un humà.
Aquest ou pot establir-se en qualsevol part del cos humà. Aquest quist hidatídic amb els protoescòlex a dins es va fent més gran. S’ha d’extirpar (al cervell és molt perillós).
 Monogenea: són distomes monogenètiques.
Sinapomorfia: tenen un òrgan de fixació posterior que es diu opisthaptor. Aquest té ventoses i ganxos. A més, hi ha un òrgan més petit al voltant de la boca, que està format per petits coixinets que actuen com ventoses que es diu prohaptor.
Majoritàriament són ectoparàsits. Però no tenen ventosa oral ni ventral (acetàbul).
El cicle vital té un sol hostatger.
Són paràsits tant de vertebrats com d’invertebrats. Sobretot són de peixos.
EVOLUCIÓ I FILOGÈNIA Pot ser que tots estiguin relacionats perquè són grups paràsits formant un grup monofilètic, menys els turbel·laris, que s’escapen i no estan dins el mateix grup.
Hi ha un grup de turbel·laris que sembla ser que en realitat no serien platihelmints, sinó un grup basal (molt antic) de bilaterals. Són els acoelomorpha. Inclou els acoelos i els nemertodermatida.
La resta de turbel·laris, sense aquests grups, sí que formarien un grup monofiètic.
...