TEMA 4 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 3º curso
Asignatura Neuropsicología
Año del apunte 2016
Páginas 24
Fecha de subida 18/06/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 4: PATOLOGIA VASCULAR 4.1. Neuroanatomia i territoris vasculars 4.2. Factors de risc vascular i AVC 4.2.1. Isquèmia: simptomatologia neuropsicològica per territoris vasculars 4.2.2. Hemorràgia: simptomatologia neuropsicològica segons els tipus 4.1. NEUROANATOMIA I TERRITORIS VASCULARS Es diu que a Espanya afecta a unes 130.000 persones l’any, de les quals 1/3 mor. 2/3 sobreviuen, alguns queden amb seqüeles mínimes, i unes altres queden amb discapacitat greu.
Es considera que es una de les principals causes de discapacitat que hi ha en la població adulta.
Diferenciem GRAN VAS/ PETIT VAS  Gran vas; aquells vasos amb major diàmetre.
 Petit vas: ens referim a alteracions dels capil·lars..
Quina va associada a dèficits patològics superiors  gran vas Afectarà sobretot al sistema arterial.
ANATOMIA SISTEMA ARTERIAL: Com entra la sang: Hi ha arteries que quan arriben a aquesta alçada, hi ha 2 sistemes importants:  Sistema que passa entre les vertebres sistema vertebral. El més posterior. Aporta menys reg sanguini, un 20%.
Puja per les vertebres. Pujades que s’uneixen en l’arteria basilar a nivell de protuberancies i tenen varies bifurcacions arteria cerebel·losa. Al final de tot s’origina l’arteria cerebral posterior.
 Sistema carotidi aporta un 80% de la sang. Puja fins a dalt. Ens dona l’arteria cerebral mitjana i l’arteria cerebral anterior.
Quina arteria tindra mes problemes? Aquelles arteries que son mes directes del cor, reben mes substancies i sofreixen més patologia arteria cerebral mitjana es la mes directa del cor. Ens donara mes problemes. Arteria cerebral mitjana esquerre serà la pitjor, donara mes patologia vascular.
TERRITORI VASCULAR Zona que irriga cada arteria ARTERIA CEREBRAL ANTERIOR: Part basal i medial del lòbul frontal . lòbul parietal. 2/3 cos callós. I penetren al cervell, irriga part dels caudats i també la capsula interna, part anterior (fibres de substancia banca que passa entre els ganglis basals) En resum: Pot provocar: Alteracions conductuals, problemes per regular el comportament.
ARTERIA CEREBRAL MITJANA (ACM) Es la que surt pel mitg de la cisura de silvi i s’obra. El territori vascular d’aquesta arteria es molt ampli. Irriga part lateral de 3 lobuls: frontal, parietal i temporal. Les arterioles que entren cap a dins irriguen la part que falta del caudat, irriga fibres de la capsula interna posteriors, i el putamen i el pàl·lid.
Algun sintoma arteria cerebral mitjana esquerre:  Afàsies  quan s’altera es molt probable. “arteria de les afàsies” ARTERIA CEREBRAL POSTERIOR: Es la que passa cap enrere. Queda per irrigar la part basal i medial del lòbul temporal, i el lobul occipital Irriga: -part basal temporal - occipital - l’espleni del cos callós Quan entra cap a dins irriga una zona molt important: els tàlems Sintomes en afectar el territori vascular del posterior::  perceptiu, vista  per l’occipital  Problemes de memòria hipocamps Entre aquests territoris hi ha fronteres zones frontereres. És perquè s’ha afectat la zona que queda irrigada per la punta dels diferents territoris vasculars.
Hi ha un sistema per compensar el fallo d’alguna arteria  polígon de Willis anell que trobem a la base del cervell. És un sistema de compensació. Comunica sistema vertebral amb carotidi i comunica els dos hemisferis.
Sistema transitori, es per suplir errors temporals. Pot evitar seqüeles importants. Hi ha algunes malalties que es situen en el polígon de Willis.
Algunes de les parts importants del polígon de Willis: Hi ha dues arteries  Arteria comunicant posterior comunica carotidi amb el vertebral.
 Arteria comunicant anterior  comunica els hemisferis entre si per la part anterior. (area cerebral anterior dreta amb la posterior)  Polígon de Willis i artèries comunicants CONCEPTES: GRAN VAS vs PETIT VAS SISTEMA VERTEBRAL I SISTEMA CAROTIDI TERRITORI VASCULAR: ACA, ACM, ACP ZONES FRONTERERES POLÍGON DE WILLIS ARTÈRIES COMUNICANTS 4.2. FACTORS DE RISC VASCULAR I AVC AVC: accident vascular cerebral o hictus que es refereix a un accident sobtat d ela circulació sanguinea.
Factors de risc d’un AVC, per la patologia vascular: Hi ha factors de risc no modificables i altres de modificables.
No modificables:  Edat: més edat, mes probabilitat de patirho  Sexe: masculí.
 Herència: patologies que acabin afectatho.
Modificables:  Hipertensió: sang fent mes presio, mes velocitat. Estretament de les parets. Si la sang passa mes ràpid, si s’adhereixen substancies a la paret, tenen mes possibilitats de sortir disparades  Diabetis: diferents mecanismes  Tabaquisme: hipertensió i relacionat amb l’enduriment dels vasos. Fa que perdin elasticitat.
 Hipercolesterolèmia: Son factors de risc perquè acaben generant ATEROESCLEROSI: es l’enduriment de les parets dels vasos. Hi ha també un engrossiment de la paret del vas. Les parets dels vasos es fan mes gruixudes.
Es van acumulant lípids i substancies  Plaques de teroma.
Quan es donen els processos d’ateroesclerosi fan que es doni un AVC. Fa que es donin: Isquemies Es el mes probable. Suposen una reducció del flux sanguini duna determinada arteria. Fa que una part del territori vascular no rebi suficient reg sanguini.
Ictus isquèmic. El problema es genera depenent dun territori vascular, que no rep suficient reg i s’acaba necrosant.
Hemorràgies El mecanisme es diferent. En l’hemoragia es trenca el vas. Surt la sang. Invaeix i necrosa un territori.
No ho associem a territoris Comparteixen que es donen de cop. I quan es donen s’ha d’actuar molt ràpid. Son sobtats i greus.
Han aparegut campanyes perconcienciar com actuar. Les campanyes es van iniciar fa temps. Han tingut varies versions:  Rigui, aixequi motor  “spanish stroke vídeo” 4.2.1. ISQUEMIA: SIMPTOMATOLOGIA NEURPSICOLOGICA PER TERRITORIS VASCULARS Reduccio del flux sanguini cerebral. Principalment és a conseqüència d’una trombosi o d’una embòlia.
Originen el mateix obstacle que impedeix que passi la sang.
Es diferencia per la intervenció. Però a efectes pràctics els dos provoquen isquèmia Isquèmia quan el que obstaculitza el pas de la sang es un trombe. Es un coàgul. Com es una paret deteriorada es fa una ferida quan pasa a l’interior de les nostres arteres es genera un coàgul.
Segons com sigui destret pot impedir que la sang passi, provocant una isquèmia.
Diferencia amb l’embolia: Embòlia: el obstacle pots ser a mateix lloc. La sang no passa a la mateixa zona però allò que impedeix el pas de la sang es una substancia que no s’ha format allà, ve duna altre part del cos. Se l’anomena èmbol. Poden ser cèl·lules cancerígenes...
Reducció flux sanguini total durant 4-8 minuts. Impedeixes que arribi sang en aquest temps. Aquella zona que esta en isquèmia sense rebre aport sanguini en aquest temps, es necrosa està infartada.
Una zona del cervell s’ha mort. Succeeix un infart isquèmic.
Quan tenim aquest proces: La zona ha quedat infartada. Aquelles cèl·lules que han mort com no serveixen fagocitosi. Seran eliminades. La zona que queda, la cavitat, s’omplirà de líquid intersticial.
El proes de fagocitosi triga un temps, pot trigar una setmana.
En neuroimatge: TC: en agut, quan acaba de succeir no mira la funció. Quan no es veu hipodens ni hiperdens es veu isodens igual de dens. Estan mortes però son igual de denses que les vives. Quan va pasant el temps, aquella zona amb infart (en una setmana) estarà hipodensa.
La primera: TC inicial. Isodensa. Al cap de 48 h es comensa a veure hipodensitat.
RESONANCIA potenciada en T1: En agut  isointens. L’infart no es veu al moment.
Quan ‘infart porta una setmana, dona una senyal hipointensa.
RM POTENCIADA EN T2: En agut es veu isointens.
Infart isquèmic en una setmana  hiperintens. Zona plena de líquid.
En T1 costa identificar les zones amb senyal isquèmic. Es molt mes clara en la T2.
Estan trobant RM que son molt raides, poden identificarho al moment  tècnica de difusió. En 10 minuts ja identifica la zona d’infart isquèmic.
Es complementen amb RM per perfusió indica la zona que està afectada però encara no està morta.
Permet veure una zna que no rep fux sanguini adequat però encara no esta infartada. És una zona que esta en penombra isquèmica zona disfuncional del voltant de la isquèmia.
En l’infart veiem aquestes fases i la seva traducció en neuroimatge: Segons el criteri de classificació:  Si mires quan dura la simptomatologia, quan duren els símptomes  AIT-TIA  Accidents isquèmics transitoris. Els símptomes han estat present com a màxim 24 h. Es pot donar una hipotensió general, deixi d’haver-hi sang i desprès es passi.
*llegir article “the neuropsychological..” Estudi perfil neuropsicologic gent amb AIT. Simptomatologia es resol amb 24 h. Però gent que hi ha passat pot tenir símptomes psicològics subtils. Desapareix la simptomatologia important però poden quedar alguns simtomes subtils.
 Infarts lacunars: en funció de la grandària Criteri de quan son de grans. Una de les etiquetes utilitzades és definirlos com a lacunars com a infart petit. Però agafa fins a 15 mm.
Generament ´´es una afectació que implica múltiples infarts lacunars: situats a nivell subcorticals afectat talem, ganglis basals... es donen en la substancia blanca.
Neuropsicologicament aquesta persona tindria enlentiment, problemes en atenció, aprenentatge... circuits dels ganglis basals amb escroça prefrontal circuits frontobasals sintomes executius (afectació subcortical difusa)  En funció de si dona o no simptomatologia  a mesura que ens fem grans ens poden donar petits infarts, son habituals i no donen simptomatologia. Es detecten en rm o tc per altres motius..  són infarts silents  Associat a gravetat, al numero d’infarts el numero d’infarts és tal que es parla d’infart cerebral múltiple.
Quan hi ha un infart isquèmic, l’alteracio neuropsicologica d’aquest depèn del territori vascular  Arteria cerebral anterior:  Síndromes de desconnexió callosa pot donar per exemple que amb cada ma fan una activitat. Amb una ma fan el llit i amb laltre, com no te les instruccions clares, desfà el llit.
Cerebral anterior esquerre pot donar afàsies.
Arteria cerebral mitjana: en infarts isquèmics:     L’esquerre: afàsies.
Alexia amb agràfia gir angular, lectoescriptura. Es per en lesionar aquesta part Apràxia ideomotriu  problemes de moviment Sindrome de Gerrstmann La dreta:  Síndrome d’heminegligencia: ignores Arteria cerebral posterior:  Afectacions memòria i vista Esquerre:  Alteració memòria verbal Dreta:  Amnèsia visual A mes trobem les zones frontereres (limítrofes). Quan se t’afecten poden donar:   Sindrome de Balint Afàsia mixta transcortical Pensaríem en una setmana despres de l’infart isquèmic per veure com ha quedat (és el temps que es necessita per fagocitar): - en les primeres hores se li afegeixen sintomes. Zona de penombra s’afegeixen als que realment tens. La penombra triga en resoldre’s unes 3 hores. En aquestes hores es el marge en que es compte per amb diferents tractaments intentar eliminar l’embol o trombe per recuperar la funció. En aquesta estona es poden tenir símptomes mes exagerats dels que es tenen.
SIstema mes ràpid entrar al sistema vascular i treure l’èmbol.
*en una setmana si que ja es veuen les secueles que han quedat.
L’isquemia és el més important.
4.2.2. HEMORRÀGIA: SIMPTOMATOLOGIA NEUROPSICOLÒGICA SEGONS ELS TIPUS Representen el 15-20 % dels AVC.
L’hemorragia compromet més la supervivència.
En les hemorràgies la sang surt del vas, invaeix altres territoris. En les hemorràgies sang surt, invaeix teixit. Ocupa un espai que no li és propi, segurament està apretant en aquell teixit. La zona que invaeix directament infartarà, morirà.--> infarts hemorràgics. La sang en forma d’hematoma, enmagatzemada, no és funcional, son cèl·lules mortes  comencen procesos de fagocitosi, com no nomes fagicten teixit mort, també han de fagocitar sang acumulada, es molt mes lent que la fagocitosi en infarts isquèmics  poden ser 4-8 setmanes.
A part la sang presiona. Pot lesionar, al menys durant un temps altres zones.
HEMORRÀGIA EN AGUT  TC  sang es veu, hipertensa:  rm potenciada en T1  sang hiperintensa  en t2 hipointensa 1. Intensitat del senyal: És així, però la sang en pasar per fases, a vegades dona uns senyals paramagnètics diferents.
Predomina hipointens però hi ha zones hiperintenses...
Una hemorràgia en agut no nomes dona canvis en la intensitat de la senyal. Es pot veure per altres indicadors: Veiem: 2. Signes de compressió: Els signes de compressió es descriuen de 2 maneres:  En funció del desplaçament de la linea mitja ( la que separa els dos hemisferis). Veure si esta en mitg o si s’ha desplaçat.
 El ventricle ha desaparegut  encapsulament dels ventricles HEMORRAGIA EN CRONIC Ha desaparegut la sang i el teixit  TC  hipotensa:  Potenciada en T1: Hipointensa  Potenciada en T2: Hiperintensa 4.2.2. HEMORRÀGIA: SIMPTOMATOLOGIA NEUROPSICOLÒGICA SEGONS ELS TIPUS Tipus d’hemorràgies: ja ho vam introduir en TCE.
Simptomatologia no per territoris.
L’etiqueta pot parlar de la causa, la localització.
Neuroimatge: TIPUS  EN FUNCIÓ DE LA LOCALITZACIÓ: en funció d’on es situa la sang. La manera en com es distribuirà la sang serà diferent.
Subaracnoidal: Es on circula el líquid cefaloraquidi. Quan la sang surt en aquest espai viatja per on circula. Es per fora i per dins dels ventricles. La sang temes espai per moure’s.
Quan associaríem mes a seqüela neuropsicologiales extrapearequimatoses fan mes que la persona no sobrevisqui, pressionen, incrementen la PIC tenen menys secueles quan ens arriben ja a nosaltres. Les que donen mes secueles son les intrapare.
 EN FUNCIO DE LES CAUSES  Hemorrragies per hipertensió arterial al passar aprima el vas... els que primers reventaran seran els petits vasos. Hemorràgia Intraperiqua. Subcortical. Afecta ganglis, talem... enlentiment....
Com la snag surt tan apropo dels ventricles pot pasar que entri dins dels ventricles i tenir una possible hidrocefàlia.
 Trecament d’aneurismes o de les MAV (Malformacions arteriovenoses): Son alteracions dels vasos però poden donar hemorràgies diferents.
Les MAV: son alteracions en la comunicació entre sistema arterial i sistema venós, del pas de la sang.
Aquestes malformacions son congènites i podrien no donar simptomatologia. En altrees casos pot generar alteracions en el contingut de la sang. Fa pasar malament la snag de rebuig, no la traspassa correctament al sistema venos. Si la malformació es duna suficient grandària, pot ser que generi símptomes perquè comprimeixi al teixit vei. Simtomes de compressió crisi epilèptica si comprimeixo una zona concreta. Es dona una alteració de la comunicació. O davant d’un moment d’increment de la presio arterial, aquell vas rebenta i dona l’hemorragia. En el cas que doni hemorràgia, serà de tipus intraperiquematos.
Les MAV son la segona causa per tenir hemorràgies intracerebrals. (1ra hipertensió arterial).
Els aneurismes: La ubicació sol ser al polígon de Willis. No solen arrribaral centímetre. Aquests aneurismes típics poden no donar ssimtomes.
Però a part d’aquests, shan descrit aneurimes gegants (mes de 2 centimetres i mitg). Quan ja s’apropen al centímetre, comensen a donar simtomes.
Per pressió, compressió ens podria donar crisis epilèptiques.
Si es trenquen els vasos, arribaria al espai subaracnoidal un dels perills hidrocefàlies.
Un dels perills dels aneurismes subiquen aprop del tronc. Si surt sang i fa pressió al tronc  deixa de funcionar.
Una de les intervencions dels aneurismes: posar un clip. Queda invalidat, la snag no pot pasar per generar pressió i trencar el vas.
El bloqueja  Els TCE (Recuperar apunts TCE9 la epidural...
 Altres causes: Deixant de banda els TCE la seguent causa amb mes frequencia desprès dels vistos, son les teràpies farmacologica que es fan servir perquè no tinguis una isquèmiaantitrombolitics, anticoagulants...
provoquen hemorràgies.
Lalteracio neuropsicologica no depèn del territori. A part dels sintomes per la pròpia invasió del teixit, a vegades es fan intervencions quirúrgiques que poden afegir simptomatologia. A vegades el control de la PIC (ex: lobectomies) Esperar 4-8 setmanes perquè s’esta reabsorvint materia que esta ocupant el seu lloc. Son més lentes de recuperació.
...

Comprar Previsualizar