T.7- Estudi bioquímic dels processos cancerígens (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Ciencias Biomédicas - 4º curso
Asignatura Bioquímica analítica i clínica
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 05/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Bioquímica Analítica i Clínica TEMA 7 . ESTUDI BIOQUÍMIC DELS PROCESSOS CANCERÍGENS El càncer o carcinoma és utilitzat per identificar una afecció clínica de caràcter maligne que afecta a un pacient, i les seves característiques són l'alteració morfològica i funcional seguida de la proliferació descontrolada de les cèl·lules d'un teixit que envaeixin, desplacen i destrueixen, localment i a distància, altres teixits sans de l'organisme.
Hereditaris, esporàdics..
- Hereditaris: per mutació genètica passa de pares a fills. Es el 10% del càncer.
- Esporàdics: predisposició per hàbits alimentaris, lloc de residència, feina... són el 90% Estadis tumorals (TNM) TNM: - tamany o profunditat - nòduls o ganglis - metàstasi Estadi I i II: tamany o profunditat Estadi III: nòduls o ganglis Estadi IV: metàstasi Hi ha una major sensibilitat com major sigui l'estadi en que es troba el tumor.
Marcador tumoral Un marcador tumoral és tota substància produïda o induïda per la cèl·lula tumoral, la seva detecció es d'interès en el diagnòstic, pronòstic, diagnòstic precoç de recidiva (el tumor reapareix), avaluació terapèutica o en el control evolutiu del pacient amb càncer.
EL CEA que és un marcador per càncer de colon està elevat en un 35% de les persones en estadi I, però també es troba en tots els adenocarcinomes del cos, siguin de la part que siguin. No és específic d'un origen concret.
Sensibilitat i concentració Com més petit és el tumor, menys marcador. Com més vascularització hi ha, més ràpid arriba el marcador.
En el càncer de pròstata tenim el marcador PSA, en el càncer de mama tenim els receptors esteroides, en el càncer d'ovaris tenim el HE4 i el CA 125.
Hi ha marcadors que predominen en un tipus de cèl·lules però no tots són específics sinó que hi ha uns paràmetres.
En alguns casos podem tenir falsos positius, un increment de marcador que ens fa pensar en càncer però que no ho és realment.
Els marcadors tumorals no són específics perquè no són sintetitzats només per una cèl·lula cancerosa per tant en el que ens hem de fixar en els marcadors és en la quantitat present en el pacient. Si el valor normal és 1 ng/ml i el pacient presenta 100 ng/ml ens farà sospitar que provablement tindrà càncer.
29 Bioquímica Analítica i Clínica Marcadors tumorals No són específics d'origen tumoral: - Tiroides: CT, CEA, tiroglobulina - Fetge: AFP - Estómac: CEA, TAG 72, CA 19.9 - Mama: CEA, CA 15.3, C-erbB-2 - Pàncrees: CEA; CA 19.9 - Colon-recte: CEA - Pròstata: PSA - Cèrvix: SCC, CYFRA - Pulmó: CEA, SCC, CYFRA, CA 125, CA 15.3, CA 19.9, TAG 72, NSE, ProGRP - Endometri: CEA, CA 19.9, CA 125 - Melanoma: S-100, MIA - Oro-faringe: CEA, SCC, CYFRA 21.1 - Ovari: CA 125, CA 19.9, AFP, Beta-HCG Ús correcte dels marcadors tumorals - Establir una clara distinció entre resultats benignes i malignes - Criteris: nivells sèrics del marcador, descartar patologia benigna/falsos positius, control evolutiu del marcador.
La majoria de marcadors es destrueixen a nivell hepàtic i s'eliminen per via renal. Això per exemple vol dir que si tenim un pacient cirròtic no podrà destruir els marcadors tant ràpidament com una altra persona que no té cap patologia hepàtica i per tant els marcadors se li acumularan però això no vol dir que tingui càncer. Per tant els marcadors es consideren que poden ser normal fins a 2-3 vegades més del valor considerat normal.
També s'ha de mirar la funció renal.
Un marcador molt bo pel càncer de pàncrees que és el CA 19.9 pot donar un fals positiu perquè s'allibera en la ictericia que es una obstrucció dels conductes biliars. En un home amb ictericia pot ser normal el valor de CA 19.9 fins a 30 vegades més alt del normal.
En insuficiència renal els marcadors SCC, S-100 i CgA es poden multiplicar per 100. En derrames el CA125 pot mostrar valors més alts 10-40 vegades més.
El penfigo o psoriasi dóna com a marcador SCC mentre no es tracta.
El TAG 72 és un marcador de càncer gàstric que es multiplica 20 vegades en tractaments corticoides o amb AINES. El CEA pot estar per sota en un 5-7% dels fumadors. El marcador de NSE pot estar elevat com a conseqüència de la hemòlisi.
Cas clínic: Rafaela, 74 anys, sense hàbits tòxics que acudeix amb agudització de psoriasi. Té elevat el CYFRA i el SCC (marcador de carcinoma escamós) sobretot. Això ens podria fer pensar en un càncer escamós però s'ha de tenir en compte que la psoriasi pot produir importants increments de SCC. Per tant estariem davant d'una agudització de psoriasi en plaques. En cas de que tinguessim dubtes es podria repetir l'analítica en una setmana.
30 Bioquímica Analítica i Clínica Cas clínic: Home de 64 anys, fumador, acudeix amb un infart de miocardi i un nòdul pulmonar. En els resultats de l'analítica veiem elevat el CEA, SCC, CA 125, CYFRA, CA 19.9 i TAG. Això ens faria pensar en neoplasies epitelials avançades però es recomana descartar l'origen pulmonar (NCICP). Això podria ser un càncer escamós de pulmó.
Cas clínic: Home de 77 anys, exfumador, disnea, imatge pulmonar. En els resultats podem observar un augment del NSE cosa que ens podria fer pensar en un neumonia. Però cal tenir en compte que la hemòlisi també pot causar resultats falsos positius de NSE i per això es recomana fer una nova extracció.
Cas clínic: home de 55 anys, imatge dubtosa de RX i dolor d'esquena. En els resultats veiem un augment de CEA, CYFRA, CA 125, NSE i molt elevat el ProGRP. Aquests marcadors ens farien pensar en un carcinoma indiferenciat de cèl·lules petites ja que són marcadors tumorals que suggereixen malignitat. S'hauria de descartar el CICP. Com que la imatge és difusa podria ser també bronquiectasies i es suggeriria realitzar un PET per excloure la neoplasia.
Cas clínic: Home de 90 anys, ha tingut un càncer de colon. Es fa un anàlisi per mirar si hi ha càncer de colon o un segon tumor. El CEA el té a 5,6 quan el normal és a 5, per tant el considerem normal a no ser que altres marcadors estiguin elevats també. Per exemple aquest senyor té el ProGRP a 68 quan el normal és fins a 50.
Ara ja tenim dos marcadors que no són normals. No sabem si és càncer però es sospitós. Els marcadors augmenten de manera moderada en persones que no metabolitzen bé els marcadors i s'acumulen. Això per tant no significaria càncer en aquest cas ja que el senyor tindria problemes hepàtics i per tant els marcadors estarien augmentats a causa de l'acumulació per la lenta metabolització.
Cas clínic: Dona de 28 anys que ha estat vivint a Pakistan i ha tingut una hepatitis a la infància. Ve per ictericia. En els resultats veiem que la bilirrubina està elevada (4,3) i per tant sabem que té un problema hepàtic. Una de les sospites es si això es càncer hepàtic o no. En el marcador CA 19.9 que és un marcador de càncer de pàncrees i de fetge, el té elevat (57) però això no vol dir que tingui càncer. El 19.9 s'eleva molt quan s'està en ictericia i llavors pot ser normal fins a 1000. Per tant en aquest cas no tindria càncer.
31 Bioquímica Analítica i Clínica Les concentracions de marcador acceptables si hi ha alguna patologia preexistent són: Cas clínic: Dona de 40 anys, fumadora, síndrome constitucional, imatge hepàtica. En els resultats veiem que estan elevats el CEA, CA 125, CYFRA, TAG i sobretot CA 19.9. Aquests resultats ens indiquen una neoplasia epitelial avanaçada que podria ser un adenocarcinoma de pàncrees.
Cas clínic: Home de 67 anys, fumador. Control rutinari. En els resultats veiem que està elevat el CEA. Això ens indica neoplasia epitelial que en aquest cas a través d'una tomografia s'ha vist que és un adenocarcinoma de pulmó.
Cas clínic: Home de 56 anys, fumador important, reagudització EPOC. Es veu en els resultats que en 6 mesos ha augmentat el CEA de 6,7 (normal en fumadors) fins a 94 ng/ml, CA 125 també està elevat. En aquest cas ens estaria indicant un càncer de pulmó i després es veu que es un adenocarcinoma IIIB.
Cas clínic: Dona de 32 anys, fumadora, ha estat de viatge a la Índia i ha tingut diarrea i dolor abdominal. En els resultats veiem un CEA més elevat de 15 (en fumadors és normal un augment de fins a un 5%) i per tant seria càncer possiblement de tipus digestiu.
En els marcadors s'ha de tenir en compte la concentració de marcador (quantitat) i el control evolutiu. Si tenim un marcador que va augmentant i disminuint no serà un càncer perquè en un càncer augmentaria però no disminuiria. Això seria un marcador en serra, degut a un ronyó que no funciona o al fetge que no funciona correctament per exemple. Seria un cas de fals positiu.
Un 20% d'increment en 3-4 setmanes ens indicaria un càncer.
Un CEA és normal fins a 15, si hi ha insuficiència renal és normal fins a 20 i si hi ha una hepatopatia és normal fins a 25. Si és més elevat de 25 gairebé segur serà càncer.
Cas clínic: Noia 19 anys, CEA a 94 però no té càncer ni de colon ni de mama.Un CEA elevat pot ser indicador de càncer de tiroides i té un marcador que és molt específic que és la calcitonina que es troba elevada en aquest cas i per tant conclouriem que té un càncer de tiroides.
Cas clínic: Home de 70 anys, fumador. CEA a 128, per tant diriem que és càncer possiblement escamós perquè té el SCC alt també.
32 Bioquímica Analítica i Clínica 2 resultats similars poden suggerir 2 diagnòstics diferents SCC - 12 ng/ml : si no hi ha dany renal o malaltia dermatològica ens dirà que és un NCICP - 36,5 ng/ml: si hi ha una malaltia dermatològica ens indica que seria un fals positiu Tot a partir de la pàgina 13 del power.
33 ...

Comprar Previsualizar