Història del Dret. Tema 5 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Derecho + Administración y Dirección de Empresas o Economía - 1º curso
Asignatura Història del Dret
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 22/04/2016
Descargas 15
Subido por

Descripción

Apunts d'història del dret de la classe del profesor Josep Capdeferro de la universitat Pompeu Fabra.

Vista previa del texto

Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario atorresvelazco HISTÒRIA DEL DRET TEMA 5 L’ÈPOCA DEL TEOCENTRISME I EL FEUDALISME: L’ALTA EDAT MITJANA I LA JUSTÍCIA VINDICATÒRIA PRIVADA ELS USATGES DE BARCELONA: UN MODEL DE TRANSICIÓ - A la Hispania medieval preval un sistema teocèntric.
En el feudalisme les relacions de dret públic estan molt vinculades amb el dret privat.
Es tendeix cap a una organització pública.
En aquest tema veurem tots aquests fenòmens magnificats.
5.1 CONTEXT GEOPOLÍT IC, LECTURES HISTORIOGRÀFIQUES I MITIFICACIONS DE L’ALTA EDAT MITJANA IBÈRICA Absència de fonts historiogràfiques que provoquen un encreuament entre diversos corrents historiogràfiques. Les persones utilitzen la història per inculcar el seu pensament interpretant molt i encreuant les corrents.
Principalment, l’enfonsament del regne visigòtic es deu a un factor religiós però actualment es pot veure que hi havia un important factor econòmic (amb la davallada del món cristià i la riquesa visigòtica) Els termes conquesta i reconquesta estan en contínua revisió. Aquestes paraules s'utilitzem comunament, però si acceptem la idea de multiculturalisme, no és molt teòricament correcta utilitzar aquestes expressions. Actualment parlem de motius econòmics i de mons amb projecció i expansió. Per tant, en un primer moment, amb la davallada del món cristià i la riquesa i conseqüent expansió dels musulmans aquests s'instal·len a Hispània. Per altra banda, després els cristians van anar guanyat força i per donar lloc a tota aquesta població cristiana es va haver d'augmentar el territori. Per tant, seria més políticament correcte parlar de poblament i repoblament.
De Toledo als Reis Catòlics passant pels regnes de taifes és un cicle molt sucós políticament. És important advertir sobre la instrumentalització del tema reconquesta per part de tothom: lectures nacionalistes d’arrel romàntica, espanyoles i catalanes; actualment prevalen les visions multiculturalistes.
No ens hem de quedar únicament amb la força dels vencedors, sinó també amb la dels perdedors, per tant es fa una invitació a apropar-se a les cròniques dels derrotats.
MAPA: BARNES I HUDSON HISTORICAL ATLAS OF EUROPE. FRAGMENTACIÓ DELS ESTATS CRISTIANS. PODER ISLÀMIC RELATIVAMENT FORT. CONTEXT MEDITERRANI DOMINAT PELS BIZANTINS I CONTEXT DE CENTRE EUROPEU DOMINAT PELS FRANCS Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario atorresvelazco MAPA: EXPANSIÓ DEL CRISTIANISME (LA RECONQUISTA) I LA ESPAÑA DE LOS CINCO REINOS.RIVALITAT DE LLEÓ I CASTELLA I ARAGÓ I CATALUNYA PER L’ALTRA BANDA 5.2 EVOLUCIÓ POLÍTICA DE L’ALTA EDAT MITJANA, A LA MEDITERRÀNIA I A HISPÀNIA (S. VIII-XII) Mediterrània: Al final del s. VIII, les grans potències eren l’Imperi Bizantí (antic imperi romà d’orient) i Bagdad (califat musulmà).També adquireix molta importància l’Imperi Caroligni (com una resurrecció de l’Imperi Romà d’Occident), amb Carlemany com a rei, que va durar fins al tractat de Verdum (800-843) Un altre factor en aquesta època és el paper del Papat i la seva auctoritas, que acabarà convertint-se en un control cristià del món polític, que influirà en el Dret.
Hispània: Dins l’Espanya altomedieval, es crea una multiplicació dels espais polítics i institucions, conseqüència de la fragmentació en diversos regnes cristians (regnes de Navarra, Aragó, Lleó, Castella, Galícia i Astúries).
Els contats catalans, sota la preeminència del comtat de Barcelona es van aliant i unint entre ells fins a acabar independitzant-se de l’Imperi Caroligni quan va demanar-li ajuda i se la van negar (S. VIII-X).
Acaben formant una institució d’una dinastia autòctona de transmissió hereditària.
5.3 CONCEPCIÓ SUBJECTIVA DEL DRET A L’AL TA EDAT MITJANA Societat governada pel teocentrisme polític. Déu és el centre de la vivència entre els homes, cosa que porta a una concepció subjectiva de dret. Com no hi ha unes institucions jurídiques que representin la comunitat, cada persona ha de interpretar el que és correcte i el que no ho és , seguint el pensament cristià (consciència, Evangelis) i tradicional.
EX: La pràctica dels juraments (jo juro que no he fet/he fet aixó) A la pràctica, aquest problema de la teva paraula contra la meva es soluciona amb autotuteles (venjança) i judicis de Déu (es fa una ordalia o un duel, i Déu decideix qui guanya i qui menteix)   Ordalia: Ritual canònic on hi ha proves físiques per superar Duel: Vida o mort Tres esferes ben delimitades idealment com el dret diví, dret natural, dret positiu, es confonen molt durant l’alta edat mitjana.
o o o Diví: dret creat per Déu i escrit per homes; Natural: comú dins les societats humans (mínim comú denominador).
Positiu: normes formades en un territori concret.
Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario atorresvelazco 5.4 FEUDALISME I SISTEMA SENYORIAL Nota: El feudalisme es considera una variant del sistema senyorial, regulat a través d’una institució jurídica anomenada feu i un contracte jurídic (enfeudament o infeudació) en el qual es renúncia a la llibertat del vassall a canvi de protecció del senyor feudal. Les cadenes de vassallatge s’organitzen en estructura piramidal.
A l’any 1000 va aparèixer una proliferació de la violència privada a l’Europa per la creença del fi del món, aixó va causar una compra massiva d’armament que eren inassumibles per les estructures del dret públic.
Tenim una societat amb una potestat pública, i hi ha una sèrie d'agents poderosos (magnats), també n'hi hauria unes altres classes importants, els magnadetis o mediocres, entesos com a mitjans, i finalment hi hauria els súbdits. El feudalisme és una estructura social, econòmica, jurídica i política que vincula totes les parts privilegiades d'aquesta societat. Eren uns llaços de dret privat que vinculaven aquestes esferes privades de la societat, i el sistema senyorial podria ser la projecció del feudalisme entre aquestes classes poderoses amb les inferiors i d'aquestes inferiors amb els camperols.
El feudalisme implica que es barregin els vincles del Dret jurídicoprivat dins els vincles de dret públic, idealment la relació jurídica pública considerada desitjable seria la d’una estructura governant (centre de poder) sota el qual tots son iguals amb uns mateixos drets i deures (vincles del dret públic). Per proximitat amb el poder (prevalença i domini) prenen un paper intermediari i contaminen les relacions del dret públic.
A Catalunya, el feudalisme va sorgir durant la Reconquesta a partir de concessions de privilegis i immunitats (provinents dels francs)a magnats i monestirs atorgant-los jurisdicció i/o potestats públiques (propietat de les terres, persones,..) per alienar-los d’altres: - Potestats dominicals: terra que li pertanyia a l’amo.
Potestats Jurisdiccionals : et permet dictar sentències i cobrar tributs de les persones.
Potestats Banals: obligar-te a fer unes coses de la vida quotidiana per afavorir al senyor.
A la Catalunya feudal, són famosos els mals usos (abusos dels feudalisme). Tenen lògica interna tot i que no ho sembla.
- - Remença (redimir): pagesos de remença (viuen dins les terres senyorials i estan vinculants a ella, no se’n poden anar sense pagar), també anomenats serfs de la gleva, estàn sotmessos a la voluntat del senyor i vinculats a la terra, i no poden trencar aquest lligam (només amb una compensació económica- redempció). A partir de viure un any i 1 dia pots obtenir beneficis vivint als nuclis urbans (desvincula del senyoriu definitivament).
Intestia(testament): pagar perquè no has fet testament Cugucia: pagar per posar les banyes. S’ha de pagar al senyor del serf perquè aixó podia generar conflictes successoris Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario atorresvelazco - Eixorquia: pagar per no tenir fills ja que el senyor tenia costos per buscar-se un altre camperols.
Àrsia: si al pagés se li crema la collita li ha de pagar al senyor perquè no ha tingut cuita Firma d’espoli: quan es vulgui casar el pagés ha de firmar ell, la família de ell i la seva dona i la seua família els capítols patrimonials. La família de la núvia ha de pagar el dot i la de l’home garanteix el seu manteniment aportant terres (separació de béns).
Tot i que sembla que no tinguin relació. Si que la tenen. El senyor no vol problemes y vol cobrar.
5.5 EVOLUCIÓ JURÍDICA DE L’ETAPA FINAL D E L’ALTA EDAT MITJAN A PENINSULAR (S.
IX-XII) A la Península Ibèrica, durant l’Alta Edat Mitjana convivien 3 societats amb un dret de matrius religiosa (teocentrisme). Per a garantir la convivència de les societats, s’aplica el dret amb criteris personals o nacionals (segons la societat o característiques personals)i no s’aplica territorialment (homogèniament a tota la península) En el cas dels cristians, el Dret no tenia una gran potència o força; els poders politics eren febles i els drets precaris (poques normes - petites illes de seguretat jurídica). Les zones amb més drets i normes tenien una concentració poblacional dins el context d’incertesa i violències.
Hi ha diverses situacions jurídiques: - - - Abundància de costums (per tot arreu): en una societat primitiva de pobresa judicial aquestes es converteixen en normes.
Capitulars carolíngies (als comptats catalans): normes dictades des de l’imperi Carolingi que van formar la base del dret català.
Fazañas (Castella): consisteixen en sentències o fites populars que es van utilitzant al llarg del temps que s’havien originat de petits judicis que havien tingut un gran resó en un territori.
Drets senyorials: normes que s’imposen als vassalls que poden ser diferents depenent de la feu.
Liber Iudiciorum (Lleó, Toledo i Catalunya): una tradició del Liber més deslegalitzada de caràcter més jurisprudencial (conjunt de normes que s’han aplicat en el territori).
Cartes de poblament i de franquesa: beneficis atorgats als camperols per traslladar-se a territoris conquerits a la Reconquesta (exemple mal usos  Usucapio: agafar la propietat a través de l’ús). Les pot dictar el comte o algun senyor perquè vol mobilitzar a la seva població o poblar algun lloc desèrtic. Amb aquestes cartes també s’estableix la base dels futurs drets municipals (furs municipals).
Cartes de Pau i Treva: L’església diu que es necessiten espais i dies sense violència.
Començaran sent alguns dies de festes religioses però després s’estendrà als caps de setmana i es crearan espais públics on estarà prohibida la violència. Si es trenques aquests pactes el pitjor càstig és la excomunió que implica l’aïllament social. Finalment el poder públic (comtat) acabarà emprant aquesta expressió de manera polititzada (ex. Usatges). O sigui, eres castigat per un costat per l’Església i per l’altre per el senyor.
Usatges de Barcelona: els veurem en el pròxim apartat Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario atorresvelazco 5.6 ELS USATGES DE B ARCELONA L’origen del Usatges rau desprès de la independència unilateral dels comtats catalans (s. XIII amb el tractat de Corbeil de 1258); en el comtat de Barcelona, on el comte i la seva cúria es decideixen a posar per escrit un aparell de dret públic (positivitzar els costums del comtat) amb concepcions i pràctiques impregnades del feudalisme imperant a la societat.
Els Usatges es disfressaran de instrument d’una transició molt primerenca cap a una concepció objectiva del dret a Catalunya però són en realitat una manifestació de la voluntat del comte (governar per sobre dels senyors feudals).
Com que posen les normes per escrit, s’acaba amb la concepció subjectiva del dret. S’han de seguir les normes positives (concepció objectiva) Ex: Usatges “Camini et stratae”; s’ha de seguir la pena (objectiva) i segons la consciència (subjectiva).
Aquests Usatges també es projectaran sobre altres comtats catalans, sobre l’illa de Mallorca. Serà considerat com a pern del sistema polític i de l’ordenament jurídic del Principat.
MAPA: LOS FUEROS MEDIEVALES (SIGLOS XI-XIII): DIVERSES FAMÍLIES I PARENTIUS ENTRE TOTS ELS “FUEROS” MAPA: LOS CAMINOS DE SANTIAGO: VA SER PROSPER PERQUÈ ELS MONARQUES DONAVEN FUEROS I CARTES DE FRANQUESA. AIXÒ FARÀ QUE PROSPERI LA RUTA COMERCIAL.
...