Tema 4: models d'organització animal (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 1º curso
Asignatura Zoologia
Año del apunte 2017
Páginas 6
Fecha de subida 19/09/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 4 1. MODELS D'ORGANITZACIÓ ANIMAL 1.1 Disparitat i concepte de bauplan 1.1.1 Disparitat No només hi ha diversitat d'animals, també hi ha models estrcturals. La major disparitat es donà durant la diversificació inicial dels metazous.
1.1.2 Concepte de Bauplan Sinònims: Model estructural, pla corporal, pla estructural o model d'organització.
Fa referència a una sèrie de caràcters que defineixen el disseny de l'organisme i també el que aquests impiliquen per l'animal.
• Els organismes tenen unes constriccions evolutives (herència de caràcters ancestrals), els caràcters han sigut adaptacions a diferents pressions selectives. De manera que l'animal va sent condicionat cap a una estructura.
• Els organismes estan sotmesos a unes lleis físiques, aquestes fan que els organismes, per exemple, si tenen teixits i esquelets tous, fora de l'aigua, serà difícilment viable. Diem que aquests imposen restriccions.
• Els organismes han de ser viables, és a dir, tenen unes funcions bàsiques, com és el cas de sobreviure i reproduir-se. Els diferents components han d'estar integrats per tal que això sigui possible.
4.2 Nivell d'organització Una sèrie d'organismes comparteixen uns caràcters bàsics, a diferents nivells.
Es reconeixen 5 nivells bàsics de complexitat: • Unicel·lular: les funcions bàsiques les realitza una sola cèl·lula. Protists • Agregat celular: conjunt de cèl·lules amb funció similar que mantenen la independència i totipotència (una cèl·lula pot originar diferents tipus cel·lulars perquè estan menys diferenciades). Porífers • Tissular: conjunt de cèl·lules similars amb funcions comuns. Cnidaris • Òrgans: estructures amb funcions específiques formades per diversos teixits. Platihelmints • Sistemes: conjunt d'òrgans coordinats que desenvolupen una funció (respiració, digestió, excreció, circulació...) Majoria de triblàstics.
4.3 Simetria 1 Simetria corporal: Relacions geomètriques en el cos del animal. La simetria és la correspondència de mida i forma a ambdós costats del pla (pla de simetria) Anaxonia:Absència de simetria, no hi ha un eix de polaritat. No hi ha cap pla que divideixi el cos en dues parts iguals. És típica de porífers.
4.3.1 Simetria esfèrica No hi ha un eix de polaritat, és la simetria respecte un punt, el centre, hi ha una simetria tridimensional, és atípica en animals. Hi ha infinits plans de simetria, tots els que passen pel centre.
4.3.2 Simetria radial És una simetria respecte un eix (eix oral-aboral). En aquest cas si que hi ha polaritat. Hi ha dos o més plans que contenen l'eix. És típica d'animals sèssils (enganxats al fons) o flotants (ambients tridimensionals) 2 tipus: • Primària: a nivell evolutiu és el primer tipus de simetria que va aparèixer, és primitiva.
Animals radiats són els que tenen aquesta simetria. Els organismes s'anomenen radiats.
Tipus: • ◦ Birradial: dos plans. Ctenòfors i anemones ◦ Tetraradial: 4 plans de simetria. Meduses Secundària: no és una simetria primitiva, venen d'ancestres que tenien una altre tipus de simetria, normalment simetria bilateral. Els organismes s'anomenen bilaterals. Ex: equinoderms (estrelles de mar, eriçons de mar...). Les fases larvàries d'aquests animals tenen simetria bilateral.
2 4.3.3 Simetria bilateral Té un únic pla de simetria (pla sagital), conté l'eix anteroposterior. Hi ha polaritat, i és típica d'animals amb moviment actiu controlat. Hi ha uns plans longitudinals que s'anomenen plans frontals, que parteixen els plans en dues parts, frontal i dorsal (no simetrics), i els perpendiculars al pla sagital són els plans transversals, parteixen el cos en una part anterior i posterior.
Els animals que tenen aquesta simetria s'anomenen bilaterals.
• Cefalització: l'extrem anterior del cos (cap) acumula estructures sensorials i alimentaries que són les que exploren el medi.
4.4 Fulles embrionàries i cavitats corporals Són dos conceptes lligats entre si.
Les fulles embrionàries són capes de teixit que apareixen durant el procés embrionari i són les que donaran lloc als teixits adults. Dos tipus: • Diblàstics: dues capes embrionàries. La externa és l'ectoderma i la capa interna és la endoderma. Dina els diablàstics tenim els cnidaris i els ctenòfors.
• Triblàstics: tres capes embrionàries. Tenen ectoderma, endoderma i apareix una tercera capa embrionària que s'anomena mesoderma que es troba entre les altres dues. Aquesta incrementa el potencial evolutiu per la complexitat animal. Tots els bilaterals són triblàstics.
3 Hi ha diferents cavitats corporals: • Corporal primaria: blastocel. El tenen tots els animals. La única en porífers.
• Digestiu: connecta amb l'exterior. Apareix en cnidaris • Celoma: cavitat plena de líquid envoltada de mesoderma. Hi ha alguns triblàstics que no tenen celoma. En alguns triblàstics.
Atenent al nombre de fulles embrionàries i cavitats corporals tenim diferents classificacions: diastàtics, triblàstics acelomats (sense celoma) i triblàstics celomats (amb celoma).
Hi ha alguns que es diuen pseudocelomats, que tenen una cavitat del digestiu, però només està envoltada per mesoderma per una part externa, no està completament envoltat per aquest.
Actualment s'anomenen blastocelulars.
4 4.5 Mida Ve determinat pel nivell d'organització, el nombre de fulles embrionàries i les cavitats corporals.
Com major és el nombre de cèl·lules, més gran és l'organisme, però com més cèl·lules, només les externes poden aconseguir els nutrients. Per solucionar aqueest problema utilitzen diferents maneres de créixer, diferents estratègies: el replegament, el creixement unidimensional i la mesoglea. I també desenvolupen sistemes de transport eficients que permetes que els nutrients i gasos arribin a totes les cèl·lules. Com més gran és l'organisme més eficients són els sistemes de transport.
4.6 Metameria Tenir el cos organitzat en una serie d'unitats estructurals que es van repetint al llarg del cos.
Aquestes unitats estructurals que es repeteixen s'anomenen segments o metàmers. Hi ha tres grans grups d'animals metamèrics: artròpodes, anèlids i els cordats (vertebrats). Perquè siguin veritables metamerits han de tenir celoma.
Tenim dos tipus de metamerització: • metamerització homòmera: tots els segments són iguals 5 • metamerització heteròmera: els segments es diferencien.
4.7 Tagmatització Procés evolutiu en el que hi ha hagut aparició de tagmes, regió del cos formada per l'agrupació d'una sèrie de metàmers que s'especialitzen per fer una funció determinada. És típica d'artròpodes.
Aquesta implica la diferenciació dels metàmers, la modificació dels apèndixs (hi ha apèndix que tenen diferents funcions), i la pèrdua de la segmentació externa.
6 ...

Comprar Previsualizar