Economia: Tema 4 (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 2º curso
Asignatura Teoria i estructura econòmica
Año del apunte 2015
Páginas 3
Fecha de subida 24/03/2015 (Actualizado: 24/03/2015)
Descargas 14

Vista previa del texto

TEMA 4 (del llibre): DIFERENTS TIPUS DE MERCAT Tipus de mercats  Mercat de competència perfecta Requisits de comportament per part de compradors i venedors: o Individualisme: Que la suma dels costos individuals és la suma dels costos finals, no hi ha costos socials al marge dels que puguis individualitzar. A la realitat, però, no passa, ja que hi ha molts costos socials com la contaminació (és un cost per a tothom). Però aquest requisit només és un supòsit de la competència.
o Comportament racional: comprem i produïm de forma racional.
o Conducta egoista: Les decisions egoistes de tots, al final comportaran equilibri, aportaran la millor distribució possible de recursos. Adam Smith: si el mercat està en competència perfecta (mà invisible), tot funciona.
o Estratègia maximitzadora que porta a una funció d’utilitat: l’individu sempre està maximitzant, totes les decisions que prenem a la vida són decisions orientades a maximitzar, i el que maximitzem genera una funció d’utilitat de l’individu. Apareix la idea d’utilitat del consumidor. Utilitat: satisfacció que et proporciona. El consumidor es mou per la maximització de la seva utilitat, de la seva satisfacció. Els productors es mouen maximitzant beneficis.
Homos eoconomicus Requisits de l’estructura del mercat de competència perfecta: o Lliure i completa concurrència: que puguin entrar molts productors a produir i que els consumidors puguin actuar lliurement. Competència que ens permeti tenir molts productors i molts consumidors i que cap d’ells pugui tenir influència en el preu.
o Homogeneïtat del producte: no hi poden haver marques, no hi pot haver diferenciació. Hem de competir en un mercat on tots els productes són homogenis i no hi ha manera de diferenciar-los.
o Absència de barreres al funcionament del mercat: que no hi hagi barreres d’entrada (polítiques, naturals..) Ex barreres naturals a la competència: quan entra un ja no pot entrar un altre ja que la inversió és enorme i les economies d’escala són importants (hauries de tenir moltíssims consumidors per rendibilitzar els costos) Ex: transports públics, telecomunicacions.. Barreres naturals com plantar conreu de regadiu al mig del desert...
o Informació perfecta i gratuïta: com a consumidor i com a productor coneixes tota la informació del mercat.
La situació de competència perfecta és una situació molt difícil d’aconseguir, però si s’aconseguís, tots els economistes hi veuen moltes avantatges. Efectes de la competència perfecta: o Els recursos es faran servir de la manera més eficient possible, es maximitza o Es forma un equilibri de mercat que satisfà a compradors i venedors.
o Situació d’Òptim de Pareto: ningú no pot millorar sense que algú empitjori El comportament del consumidor: La utilitat vindria donada per la quantitat de diners que els consumidors estan disposats a pagar per una determinada quantitat d’un bé o servei. És a dir, es consumirà una unitat de més d’un bé si la utilitat que proporciona és major que la que té el diner en un altre ús alternatiu: es consumiran unitats successives fins que l’Uma del diner i del bé siguin iguals. A més quantitats, la utilitat del diner en un altre ús serà major que la del bé, i no compensarà consumir-lo. A partir d’aquí s’ha d’establir que quantitats successives del bé està disposat a comprar el consumidor per a obtenir la màxima satisfacció. Per això, es contrasta la Uma del bé amb els preus del mercat. Mentres que la Uma del bé sigui major que el preu, el consumidor continuarà consumint quantitats addicionals del bé.
1 o Utilitat total: un consumidor té una utilitat total, amb una restricció: la renda del consumidor. El consumidor deixa de comprar quan la última unitat de producte que consumeix és igual al preu o Utilitat marginal: consumir la última unitat de producte. Ja has satisfet les teves necessitats i la última unitat que compres és la marginal, ja que si seguissis comprant seria insatisfactòri o Uma=p El comportament de l’empresa: o Beneficis = Ingrés Total – Costos Totals o Empresa preu – acceptant (price – taker), p=IMa o CMa = IMa CMa = p Ex: fas pomes fins que el cost de producció de l’última poma correspon al preu. Anar més enllà no interessa ja que no tindríem beneficis.
o  Òptim de Pareto: Uma = p CMa = p Monopoli i Oligopoli (Competència imperfecta) Monopsonio un únic consumidor Tot productor somia amb una situació de monopoli. Formes de concentració del capital: o Monopolis purs: molts dels monopolis purs són monopolis fiscals (EX: l’Estat diu que es queda el sector del tabac i només té una empresa: Tabacalera, Capsel  Gasolina (fins abans d’entrar a la UE).. tot perquè l’Estat pugui regular millor els impostos) o Oligopolis (amb cooperacions entre les empreses: pools o càrtels) Càrtel: acord entre productors, que decideixen la oferta que posaran al mercat (control de preus i producció). Ex: OPEP  càrtel del petroli, cautxú natural  Brasil era productor únic, fins que n’hi va haver més i es va crear un càrtel, que va acabar al aparèixer el cautxú sintètic. El càrtel és molt més regulat que el pool, està més institucionalitzat.
o Trusts: és quasi un monopoli BUSCAR o Hòldings (grups d’empreses): (Ex: Rumasa) conjunt d’empreses de diferents sectors. Empresa financera que té participacions a empreses de diferents sectors i, per tant, controla un % d’aquestes empreses. Molt importants al món germànic.
o Fusions o absorcions: o Dumping: vendre per sota dels costos, pujar preus per sota dels costos. Això es fa per menjar-se la competència. Baixes preus, malgrat perdis diners, perquè la competència hagi de baixar preus i faci fallida (si té menys recursos financers que tu). Això és el dumping depredador.
Inconvenients: En un monopoli es perd benestar dels consumidors, ja que al haver un única empresa, aquesta té llibertat a l’hora de posar els preus i, normalment, són més alts. També es perd qualitat ja que no es fan tantes inversions en tecnologia Diferències monopoli vs competència perfecta: el monopoli produeix una quantitat menor, té més influència política, ven a un preu superior (el monopoli és preu-determinat, price-setter), i es perd eficiència econòmica Polítiques públiques davant dels monopolis:  Regulació o Tarifes 2 o   Golden share, acció d’or: dret que es reserva l’Estat a vetar decisions transcendentals en empreses que han sigut públiques i ara estan en mans privades. Ex: Telefonica, Repson, Endesa, Iberia... Ex: posa restriccions com que no podran pujar el preu, etc Legislació en defensa de la competència o Sherman Antitrust Act Competència monopolística Competència vs competitivitat (més preparat per menjar-se quota de mercat. S’aconsegueix reduint costos, amb millores tecnològiques, amb la diferenciació del producte... Es pot ser competitiu amb altres estratègies que no són baixar costos) 3 ...