Tècniques de Recerca 1.1 (2012)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Tècniques de Recerca
Año del apunte 2012
Páginas 9
Fecha de subida 11/04/2016
Descargas 18
Subido por

Vista previa del texto

UNITAT 1. INTRODUCCIÓ I FONAMENTS DEL MÈTODE CIENTÍFIC 1. CRITERIS DE CIENTIFICITAT CONEIX. VULGAR DESCRIU  No aporta proves sobre els fets.
 Llenguatge no especialitzat  Acumula inf. sobre la realitat.
 És estàtic.
 CONEIX. CIENTÍFIC EXPLICA  Aporta proves sobre els fets.
 Llenguatge especialitzat.
 Contrasta inf. diverses sobre la realitat.
 És dinàmic.
2. MÈTODE CIENTÍFIC a. EXPLICACIÓ -> consisteix en trobar una estructura que ens permeti conèixer les relacions existents en un camp determinat de coneixement.
b. ELEMENTS: FET VARIABLE CONSTRUCTE RELACIÓ ENTRE FETS HIPÒTESI GENERALITZACIÓ EMPÍRICA LLEI CIENTÍFICA TEORIA MODEL Tot allò que es sap i que pertany a la naturalesa Propietat mesurable d’un fet Conceptes explicatius que no tenen un referent empíric directe.
Connexió entre certes propietats d’un fet i certes propietats d’un altre.
Conjectura sobre una relació entre fets Consisteix en l’extrapolació a una població, d’una regularitat observada a la mostra Regularitat o relació general i constant que ha estat comprovada repetidament en els fets (explicar, predir) Sistema de lleis científiques relacionades entre si Simplificació de la realitat a través de la representació de la mateixa.
c. ENFOCS: i. Enfoc inductiu  de les dades a les lleis (micro-hipòtesi) ii. Enfoc deductiu  de la teoria a les dades (hipòtesi) iii. Enfoc inductiu-hipotètic-deductiu d. FASE ANALÍTICA: i. Organització de dades ii. Anàlisi estadístic: descriptiu i inferencial e. FASE D’AVALUACIÓ: i. Interpretació de dades ii. Conclusions: verificació de la hipòtesi, resolució del problema, plantejament nous problemes, etc.
f. SISTEMATITZACIÓ DEL CONEIX. CIENTÍFIC i. TEORIA explicació de les proposicions, en relació amb els recursos naturals: 1. Relacions observables entre els conceptes o construccions.
2. Estructures i mecanismes subjacents a aquestes relacions 3. Les inferències d’aquestes relacions i els mecanismes que tracten d’explicar els fets o fenòmens observats ii. MODELS 1. Mini-teoria 2. Analogia conceptual MÈTODES CIENTÍFIC  CARACTERÍSTIQUES: o sistematicitat o contrastació empírica (evidència) o objectivitat o replicació (fonamental) o auto-correcció o comunicable (públic.articles)  FASES DEL MÈTODES CIENTÍFIC 1. DEFINICIÓ O IDENTIFICACIÓ DEL PROBLEMA PROBLEMA EMPÍRIC: RESOLUCIÓ MITJANÇANT VIA INDUCTIVA.
PROBLEMA TEÒRIC: L’OBJECTIU ÉS VERIFICAR LA TEORIA. VIA DEDUCTIVA.
Identificació de l’àrea problemàtica, 1a revisió bibliogràfica, formulació del problema (factible, clar, significatiu), planificació de la investigació, revisió fonts bibliogràfiques (referències, fonts 1àries i 2àries).
2. PREPARACIÓ DE PREGUNTES I/O FORMULACIÓ DE LA HIPÒTESIS CONJECTURA INFORMAL O INTUÏTIVA, DINS UN MARC INDUCTIU.
CONJECTURA DEDUÏDA A PARTIR D’UNA TEORIA I ESTABLERTA ABANS DEL DESENVOLUPAMENT DE LA INVESTIGACIÓ.
Enunciat de la hipòtesis (implicació general o matemàtic), desenvolupament (pensament inicial, plausibilitat, acceptabilitat), elements (unitat d’anàlisi, variables, elements lògics).
3.
4.
5.
6.
7.
RECOLLIDA I ORGANITZACIÓ DE DADES (variables, subjectes, procediment, control...
PROCESSAMENT DE DADES O ANÀLISI DISCUSSIÓ DELS RESULTATS I CONCLUSIONS ELABORACIÓ DE L’INFROME D’INVESTIGACIÓ GENERALITZACIÓ DELS RESULTATS I PLANTEJAMENT DE NOUS PROBLEMES A TOTA LA POBLACIÓ A TOTES LES SITUACIONS EN QUÈ ES COMPLEIXIN LES CONDICIONS PLANTEJADES PER LA HIPÒTESI.
Teòrica-conceptual - Problema: frase interrogativa i.Termes involucrats ii.Teòrica (investigació bàsica) o empírica (investigació aplicada) iii.Característiques: clara, significativa - Hipòtesi: sentència declarativa i.Solució ii.Fonaments: marc teòric, coneixement previ iii.Carct: comprovable, compatible, relacionable TIPUS DE FONTS  1àries generals (guies, enciclp, dicc, thesaurus...), 1àries específiques (monografies...) i 2àries generals (llibres, capítols), 2àries específiques (resums, índex, citacions....) UNITAT 2. BASES DE LA INVESTIGACIÓ PSICOLÒGICA VARIABLES Concepte (objectes o característiques dels subjectes) que pot variar, com a mínim, en dos valors.
 Punt de vista metodològic: o Explicatiu: variables independents i dependents, o de predicció.
o Variables de confusió Punt de vista estadístic: o Quantitatives (contínua o discreta) i les qualitatives.
 TIPUS DE MESURA I ESCALES DE MESURA - ERROR DE MESURA Error aleatori o mostreig aleatori -> el grau de distorsió a causa de la variabilitat del fenomen que es mesura.
L’error sistemàtic o baix – la distorsió és la mesura causada per l’investigador.
- Afecta la validesa interna de l’estudi - Es pot reduir amb un disseny adequat - El grau de confusió es pot reduir a la fase d’anàlisi de dades.
PARTICIPANTS - Formen part de l’univers Amplitud proporcional a l’univers L’absència de distorsió en la selecció Representant o reflex de l’univers Característiques de les unitats de mostreig     Han de ser definits de manera que la seva identificació no és ambigua.
No ha d’haver cap solapament entre ells.
Cada unitat se li assigna una probabilitat de selecció Totes les unitats de mostreig han de coincidir amb la població d’estudi.
   - Tècniques de mostreig Probabilístic Mostreig aleatori simple Aleatori sistemàtic Aleatori estratificat Per conglomerats No probabilístic Accidental Intencional Empíric Per quotes 1. Nombre de la població objecte d’estudi.
2. Selecció d’una seqüència de membres de nombres aleatoris per agrupar-los en el nombre de dígits.
3. Selecció dels subjectes que formen la mostra.
TÈCNIQUES DE MOSTREIG - No prob.
i. Accidental o irregular. La formació de la mostra depèn de les persones que vénen i els propis investigadors.
ii. Intencional. Els criteris de selección depenen de l’investigador.
- Prob.
i. Quota. És un mostreig proporcional intencional. En 1r lloc es calcula la mida necessària de cada estrat en proporció, llavors la mostra s’obté a cada capa sense seleccionar a l’atzar.
CONTROL I MANIPULACIÓ   Externa. Grau de control de la sistematització i organització de les dades de la investigación recollides.
Interna. Nivel de manipulació de les condicions que produeixen els fenòmens estudiats, és a dir, el grau en què l’investigador pot adoptar diferents valors d’algunes variables amb la finalitat d’avaluar el seu efecte sobre altres variables.
VALIDESA nivel de valor donat a la recopilació de dades - Interna. Grau en què la mesura reflecteix la situación que es pretén mesurar. És esencial per a la validesa externa.
i. Es pot devaluar a causa d’una mostra petita, erros de mesura, error de confusió, etc.
- Externa. Grau en que la mesura pot generalitzar-se a altres situacions. Si una recerca no té validesa interna no pot ni tan sols considerar la seva validesa externa.
Error aleatorio o de muestreo - Distorsión de la medición debida a la variabilidad del fenómeno que se mide.
Error sistemático o sesgo - Es la distorsión de la medición causada por el investigador.
• Afecta gravemente la validez interna del estudio.
• Puede reducirse con un buen diseño.
• El sesgo de Confusión (confounding) puede reducirse además en el análisis.
errors comuns a la invest. Psicològica - Sol·licitar una gran quantitat de temps i molta imaginació.
Importància d’allò que es diu + la forma en què es fa.
Els articles més llargs no són els millors.
Cal esmentar, la veritat, els fets importants Informar.
Els resultats que no recolzen la teoria són tan bons com els que la confirmin El desenv. d’una invst. Implica de vegades l’estat de la tècnica només en la ciència.
UNITAT 3. TÈCNIQUES DE REGISTRE en l’àmbit de la psicologia OBSERVACIÓ. (definició i categories (sistemàtica i no sistemàtica; participant i no participant; directes i indirectes...) Observació asistemàtica /passiva i sistemàtica/ activa D’acord amb la categoria i el nivell d’observació o comportament a observar.
L’observació no sistemàtica pot ser interessant en contextos no ben coneguts en l’inici de la investigació.
Asistemàtica o passiva  Objectiu indefinit  Control extern baix  No hipòtesi observació sistemàtica o activa  Objectiu específic  Control extern alt  Formulació d’hipòtesis  Manera inductiva: exploració  Manera deductiva: confirmació Participant observació  ENFOCAMENT ÈMIC Observem el que està relacionat amb el problema, les hipòtesis i les unitats d’observació formulades. Un sistema de classificació que pertanyen a l’objecte observat. Una descripció èmica implica termes significatius per a l’observador.
Quan s’utilitza un sistema de categories que és aliè al que s’observa, el fenomen que ens ocupa sempre pot ser explicat adequadament.
Ex. Significat i motius del per què un grup de persones fa el que fa.
 ENFOCAMENT ÈPIC Una certa flexibilitat és necessàries, és a dir, a partir de les nostres categories d’observació (ètic), incorporem les categories de l’objecte observat de manera que el conjunt final s’ajusta millor a fi d’explicar el que està sent analitzat (emic) REGISTRE NARRATIU. Definició i tipus (registre extern, mostres, incidents crítics, verbal i no verbal) Els estudis d’anàlisi narratius de com els participants en la investigació interpreten els fets i/o experiències, es basa en la subjectivitat i els estudis d’identitat (el seu valor rau en el temps, el lloc i les exp. personals, no en la generalització) L’investigador es centra en com els participants en la investigació uneixen la seqüència d’esdeveniments mitjançant l’ús de llenguatge (verbal i no verbal) per transmetre el significat.
L’investigador-observador utilitza un quadern per registrar el comportament en la situació natural quan es produeixi.
- Instrument de registre de l’investigador (tant en obs. Participant com no participant, es compon en 3a persona, poden ser objc. De tant qualitativa com quantitativa) són poc interessants per a l’anàlisi documental qualitatiu, ja que s’han filtrat a través de la percepció del científic. Es prefereix l’autoregistre, ja que són generats pel propi subjecte (1a persona), amb més llibertat i més dades fiables (obs.directa).
- Espècimens -> mostra de comportament obtinguda d’una escena (medi amb natural i vida quotidiana) tècnica de registre en què l’observació és activa (etic) i s’aplica a escenes, és completa i detallada amb l’objectiu de descripció, classificació i diagnòstic psicosocial.
- Incidents -> conjunt de procediments sistemàtics per identificar conductes o fets observables que es consideren crítics o essencials, ja que determinen l’èxit o el fracàs dels individus, grups o organitzacions en els processos o situacions específiques.
ENTREVISTA. Conversa seriosa entre dues o més persones, una de les quals, l’entrevistador, intenta obtenir inf. de la persona entrevistada/s, i qu es fa amb un propòsit específic.
Precedents: - Psicoteràpia - Opinió i enquestes de grups de comportament.
- Pràctica, investigació, metodologia Segons el grau de l'estructura: Estructurat semiestructurat No estructurada o lliure Segons el grau de llibertat i profunditat: entrevista Clínica Entrevista en profunditat Free-resposta Interview entrevista focalitzada Obriu-pregunta de l'entrevista Tancat pregunta de l'entrevista D'acord amb la manera com es porta a terme: Directa i no directament Directa i Indirecta Extensiu i intensiu Segons el propòsit: Clínica (diagnòstic, intervenció) Orientació Professional Selecció de Personal Investigaci Característiques: Fases: • La comunicació verbal (comunicació no verbal també és important).
• Un cert grau d'estructura.
• A propòsit específic.
• La situació asimètrica.
• Bi-direccional procés.
• Assumpció de rols específics d'ambdues parts.
• Té els seus orígens en l'observació participant.
Introducció Recepció Salutació i presentació conversa introductòria Explicacions de l'entrevista Desenvolupament Les preguntes sobre el tema de l'entrevista tancament Aclariment de dubtes comiat QÜESTIONARIS. Un document que conté una sèrie de preguntes destinades a obtenir informació, de manera sistemàtica i ordenada, en les variables que formen part d'un treball específic, la mostra o població.
1.
2.
3.
4.
Determinar l’objectiu de treball i els específics.
Formulació teòrica Formulació d’hipòtesis si cal Desenvolupament del qüestionari a. Tipus de preguntes: obertes tancades b. Longitud c. Agrupació per temes i temporalitat d. Prova pilot 5. Administració del qüestionari (en persona, per correu, telèfon, en línia) 6. Anàlisis de dades: codificació, verificació, anàlisi 7. Interpretació de l’informe.
GRUP DE REGISTRE. Definició i tipus (entrevistes grupals, grups de discussió, registres sociomètrics) Grup registra fa a la recuperació de la informació verbal a través d'entrevistes grupals.
Hi ha tres mètodes diferents: - Grup Entrevistes: l'observador és l'entrevistador i fa una sèrie de preguntes sobre l'objecte d'estudi per mitjà d'una estratègia que impulsa la comunicació per tal que la superfície dels subjectes per iniciativa pròpia dels participants, que són un grup acuradament triat.
- Grups d'enfocament: la intervenció de l'observador com a moderador és l'element clau, per tant modelar discussió dels entrevistats, que interactuen gairebé lliurement seguint una estratègia triada per l'investigador i orquestrada al voltant d'un o diversos temes o experiències comunes.
- Entrevistes Focalitzades: els entrevistats experimentar una situació en particular, i després les característiques especials d'aquesta situació són investigats pel científic, que genera hipòtesis sobre la base de la seva anàlisi, juntament entrevista a aquelles persones sobre la base de les hipòtesis generades, i finalment, subjectives dels entrevistats experiència es converteix en el focus d'atenció per descobrir les "definicions de la situació".
Les entrevistes en grup són eficients en la recerca de respostes provinents de les diferents matèries que es poden generar a la vegada, per tant, una gran quantitat de temps es poden guardar.
Sovint, s'utilitzen per recopilar informació del grup sobre l'objecte d'estudi (similar a les entrevistes individuals), i / o per validar els resultats (per exemple, després d'una enquesta, és recomanable aconseguir un grup de la mostra junts i discutir principals conclusions de l'estudi i les inferències, validant així les interpretacions, o bé per aconseguir un grup que no formava part de la mostra amb el mateix propòsit).
En les entrevistes de grup, els individus solen ser homogènies, encara que també pot ser interessant disposar de diferents matèries (heterogeni) o lloc de comparar les seves opinions.
Els grups focals són una tècnica d'investigació qualitativa en què es informal a un grup de persones entrevistades en l'escena del grup de debat que se centra en temes específics (Morgan, 1988).
• Ha crescut en els últims 20 anys i s'aplica en persona i en línia.
• Aquesta és una tècnica que es pot aplicar per si sola o juntament amb altres tècniques (com es fa habitualment amb els qüestionaris, per tant és un enfocament metodologia mixta o híbrida).
Registre sociomètric: es refereix a la recopilació de dades realitza seguint la metodologia de la Sociometria.
Idea bàsica: es tracta d'analitzar les relacions individuals en situacions de grups petits. És similar a l'anàlisi de la xarxa.
Origen: desenvolupat el 1930 pel psicòleg social Jacob Moreno, qui va presentar el "sociograma" (un diagrama que representa les relacions entre els individus), avui dia conegut simplement com "graph".
Elements de registre sociomètric: s'utilitza per representar una xarxa social en una forma de diagrama on els individus són punts i les seves relacions socials són línies, les fletxes es poden afegir a les línies per indicar una relació unidireccional o recíproca, la força d'una relació pot s'indica pel gruix de la línia.
REGISTRE A LABORATORI.
• Què es pot registrar: - Temps de reacció - Nombre correctes i incorrectes respostes - Electromiografia - Potencials evocats - Tomografia per emissió de positrons (PET) - RM: estructural i funcional UNITAT 4. ESTRATÈGIES D’ANÀLISI 4,1. Generació de sistemes de categories 1.Generar una llista de trets o registre descriptiu: mostra de registres amb aparició comportament.
2.Sistema provisional de categories 3.Definició de les categories del sistema provisional, exhaustivitat (integritat) i mútuament excloents.
4.Diferenciació entre categories molars i moleculars.
5.Estudi d'acord intra i inter-observadors.
Característiques d'un sistema de classificació ideal: - unidimensional - Entre 10 i 20 categories - Mateix grau de molecularitat 4,2. Les tècniques d'anàlisi de contingut 4.2.1. transcripcions • • • Independentment del tipus de registre (àudio, visual, etc), les transcripcions han d'estar en format de text per tal de fer una anàlisi de contingut.
Durant el procés de transcripció diferents decisions es poden prendre en relació amb el tipus d'anàlisi de dades.
L'idioma de parla (natural) es transforma en text escrit (artificial), i cal assegurar la màxima transparència.
La transcripció és entendre com una part del procés d'anàlisi de dades en les dades qualitatives.
Durant el procés de transcripció sempre perden alguns significats, de manera que hauria per assegurar que aquesta pèrdua és mínima.
Com més detallat és una transcripció, més pistes i els elements s'introdueixen per l'anàlisi i la interpretació (encara que no hauria de crear un text una mica artificial detallada i massiva difícil de llegir). Per exemple, per a les entrevistes en profunditat, busquem un mètode de transcripció que preserva l'entonació dels entrevistats, les pauses, el ritme, la indecisió i el llenguatge corporal (o no verbal).
Tipologies: preparació de detall, unitats de contingut.
4.2.2. Mostreig DELIMITACIÓ DE L'OBJECTE D'ESTUDI: Establir (per a la recol · lecció o producció) d'un corpus de textos (o ad hoc transcripcions) i fixar les parts del cos per analitzar (tots o segments) -TEXTUAL DE MOSTREIG: 2 tipus (no exclusius) -Intertextual: elecció del text que s'analitzen.
-Intratextual: elecció de la part de text per registrar, classificar, mesurar i analitzar. Ens ho separen dels que no s'estudien.
Mostreig intertextual  El límit de l'univers documental són els interessos i els objectius de l'investigador, és a dir, l'objecte d'estudi i objectius d'investigació.
 Els documents seleccionats han de ser apropiats i rellevants a les preguntes de recerca  Procediment: -Repetida lectura de material seleccionat -Creació del corpus: un conjunt de textos a analitzar -Característiques del corpus: exhaustiva i representativa -Selecció d'estratègies: 4,3. Tècniques d'anàlisi estadística 1.Criteris estadístics (nomotètica) 4.3.1. informació de l'organització 2.Criteris teòrics: relacionades amb els objectius 4.3.2. Generació d'una matriu de 3.Criterion de tot: cos = univers (ideogràfic) dades 4.3.3. Revisió d'una matriu de Mostreig intratextual dades • El text del corpus s'haurà de preparar: -Material: "arreglar" el text quan no està clar (per exemple, transcripcions d'entrevistes gravades).
-Formal: edició del text (línies Separeu paràgrafs, enumerar ...).
• A mesura que més segments del text s'analitzen més valuós és el resultat.
• L'ideal és estudiar el cos sencer, però de vegades cal fer un mostreig en el text, en funció de l'estructura del text, en fer un mostreig dins de cada sector (per exemple, en un discurs: la introducció, el cos central i tancament) amb fragments amb una certa unitat.
4.2.3. Textual i contextual unitats • Unitats d'anàlisi: es localitzen en el corpus textual i seria textual-contextuals de les unitats de registre.
• Les unitats textuals (rellevant o significativa), s'escriuen els segments que es poden relacionar entre ells i respondre a la meta de la investigació: la paraula (element mínim significatiu), la frase amb la unitat semàntica, la condemna, els temes, paràgrafs o tot el text de la .
• Unitat de context (context o mínim) és el segment més petit de text necessari per interpretar una unitat textual.
...

Comprar Previsualizar