Tema 3 (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Criminología y Políticas Públicas de Prevención - 1º curso
Asignatura Teoria del dret
Año del apunte 2014
Páginas 5
Fecha de subida 13/11/2014
Descargas 6
Subido por

Vista previa del texto

DRET PÚBLIC I PRIVAT 1. Dret privat Normes que regulen l’activitat dels particulars entre sí, o d’aquests amb l’Estat. La relació entre les parts és, en principi, d’igualtat. Sol perseguir l’interès privat, la relació és de caràcter dispositiu. El dret privat vol garantitza l’estabilitat dels pactes que es fan.
2.
Dret públic Normes que regulen l’activitat de l’Estat i dels agents públics entre sí, així com les activitats que realitzen amb els particulars de forma oficial. Existeix una relació de desigualtat entre les parts: l’òrgan públic revestit de imperium mentre el particular en una posició d’inferioritat. Sol perseguir l’interès públic.
3.
La rellevància de la distinció Un contracte privat, realitzat per particulars està sotmès a la jurisdicció dels tribunals civils i es regeix per la legislació civil.
Un contracte en el que una de les parts és un ens de Dret Públic és de Dret Administratiu i està sotmès a la legislació administrativa i, per tant, a la seva jurisdicció. Un cop la via administrativa ha acabat, el perjudicat té el dret de presentar una demanda davant un tribunal. Cal distingir entre la via contenciós-administrativa, que és una de les branques del poder judicial, es tracta del recurs que es planteja davant un tribunal civil quan el cas és privat. En el cas que fos públic, aquest s’enviaria a la legislació administrativa i s’aplicaria la seva jurisdicció; es tracta de la via administrativa. Aquests casos són resolts per òrgans del poder judicial per assegurar l’arbitrarietat, mai són resolts per la pròpia administració.
4. Crisi de la distinció L’Estat actua privadament en moltes relacions jurídiques.
L’interès públic de protegir a la art més dèbil: les relacions laborals i els consumidors.
La defensa de l’interès públic en la regulació de les relacions privades dels ciutadans es tracta de la regulació de la filiació.
5. Les branques del Dret Dret Públic a. Dret Constitucional: i. Constitució, va ser aprovada per un referèndum i per les Corts.
ii. Lleis orgàniques que constitueixen i regules òrgans estatals (TC, LOPJ/poder Judicial [el TC no en forma part], DDFF, el Parlament/Congrés i Senat, la distribució territorial del poder, el Govern, l’Administració, la Monarquia).
iii. Què distingeix les lleis orgàniques de les ordinàries? El contingut, només determinades matèries poden ser regulades per Lleis orgàniques; i la seva creació.
iv. Tractats Internacionals.
v. Estatuts d’Autonomia.
vi. Sentencies i Autos del TC (és una resolució judicial que dicta un tribunal durant un procés judicial sobre quelcom considerat de rellevància).
b. Dret Internacional Públic: i.
Relacions externes de l’Estat. Ens sobirans.
ii.
Dret intern té un àmbit de competència personal i territorial. El Dret Internacional té com a subjecte els Estats.
iii.
Fonts: costum internacional, principis generals del Dret.
iv.
Competències territorials: costes, mar territorial, plataforma continental, etc.
v.
Dret humanitari, cooperació pel desenvolupament.
vi.
Dret mediambiental.
vii.
Ús de la força internacional.
viii.
Perquè una norma existeixi és necessari algú que la dicti, algú que la posi en pràctica i algú que obligui a complir-la.
ix.
Les lleis esdevenen acords entre Estats.
c. Dret Comunitari: Dret de la UE a. Tres pilars: a. Parlament: representa els ciutadans (té competències legislatives).
b. Comissió: òrgan de govern (iniciativa legislativa).
c. Consell: representa els Estats.
d. Dret originari: tractats fundacionals.
e. Dret derivat: resolucions institucionals europees. Reglaments, directives i decisions.
f.
Dret administratiu: conjunt d’òrgans que han de complementar les lleis del Parlament: i.
Regula l’actuació de les Administracions públiques.
ii.
Està subjecte al Principi de legalitat (lleis del Parlament). El conjunt de normes jurídiques que dicta l’administració s’anomenen reglaments (decrets, ordenances, ordres, etc.), aquestes no poden ser contràries a cap llei.
iii.
Prohibició d’arbitrarietat, desviació de poder i control de la discrecionalitat (poder públic). El govern és el cap de l’Administració, és qui regula l’educació, la salut, les obres públiques, els mitjans de comunicació, etc., per això s’estableixen límits, per evitar l’abús de poder.
iv.
Control legal de les Administracions públiques.
v.
Legislació administrativa.
vi.
Vies de recurs previ a la jurisdicció contenciós-administrativa.
a. Dret penal i.
L’estat posseeix el patrimoni exclusiu de la força.
ii.
Amenaça amb el càstig físic i/o econòmic.
iii.
Codi Penal i lleis penals.
iv.
L’únic òrgan que té capacitat per dir que unes conductes són delictives i s’han de castigar és el parlament ja que els diputats que s’hi reuneixen debaten abans d’acceptar una llei, amb diferents punts de vista; el govern no té capacitat per qualificar certs comportament com a delictes perquè el president és qui escull els ministres, els quals són del mateix partit que el president, per tant, el govern té una visió unidimensional. La qualificació d’una acció com delictiva i la sanció només pot estar establer a una llei.
v.
Principi de tipicitat i irretroactivitat de normes perjudicials (ho assegura el dret a la seguretat jurídica).
vi.
Pena o sanció: proporcional, adequada i justa.
vii.
Té com a objectiu la rehabilitació. Vol abandonar l’objectiu de venjança per intentar re-socialitzar els delinqüents.
viii.
Nous delictes: societaris, contra treballadors, etc. Hi ha nous mitjans que abans no es tenien en compte i han portat nous delictes que fins ara no existien ja que eren impossibles. Per tant, el dret penal està en evolució per captar les noves formes de delicte que sorgeixen.
Dret privat Té dos variants: nacional i internacional.
a. Dret civil. Hi pertanyen conceptes jurídics bàsics: obligacions, drets reals, successions, família; propietat, hipoteca, usdefruit, testament, capacitat o representació procedeixen d’aquest àmbit; Codificació Dret Civil continental (Napoleó); Codi Civil de 1889 i lleis especials (propietat horitzontal, intel·lectual, llei d’arrendaments urbans i rústics.
b. Dret mercantil i.
Inicialment branca del Dret civil.
ii.
Origen: pràctiques consuetudinàries dels gremis i corporacions places comercials (Llibre del Consolat del Mar). Costums sorgides de les relacions que tenien els diferents empresaris i comerciants durant l’edat mitjana.
iii.
En defecte de norma vigent usos del comerç.
iv.
Codi Mercantil (1885), estructura tradicional: empresari, registre, comptabilitat.
v.
Ràpid desenvolupament de l’activitat econòmica que necessitaven una atenció més detinguda, per això s’han creat lleis mercantils especials: defensa de la competència, propietat industrial, Societat Anònima (SA) i Societat Limitada (SL), mercat de valors, contractació nacional i internacional.
Dret Laboral Dret privat-públic.
i.
Contracte de Treball i relacions laborals (empresaris i treballadors) i Dret de la Seguretat Social (protecció dels treballadors en rot de riscs i malalties, laborals o no).
ii.
Intervenció del Dret públic en un àmbit privat. L’interès de l’Estat rau en imposar normes imperatives que prevalguin sobre les dispositives en contractació.
iii.
Equilibrar el poder contractual.
iv.
Drets dels treballador (jornada laboral, salari mínim, vacances, permisos) són irrenunciables.
v.
Norma bàsica: Estatut dels treballadors.
vi.
Convenis laborals: acords que tenen les empreses amb els sindicats de treballadors per tal que aquests tinguin els mateixos drets.
Dret processal Regula el procediment que regeix el procés judicial i l’actuació dels òrgans. És un dret formal perquè es dirigeix directament als tribunals, intenta regular com han de ser els processos judicials.
b.
Dret processal civil i.
Litigis privats: civil mercantil.
ii.
Litigi entre iguals. S’inicia amb la demanda.
iii.
El jutge no pot concedir més del demanat.
iv.
El demandant pot desistir.
c.
Dret processal penal i.
Afecta l’interès públic: delictes.
ii.
Penediment o perdó de la víctima no paralitza el procés.
iii.
Garanties: presumpció d’innocència i carrega de la prova de l’acusador.
iv.
Acusador públic: Ministeri Fiscal, defensa la legalitat i l’interès públic.
v.
Separació d’òrgans d’instrucció i decisió.
vi.
Llei Bàsica: LECrim. Lleis especials: delictes contra treballadors o l’administració pública.
...