Tema 9 (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Genética - 1º curso
Asignatura Botànica
Año del apunte 2014
Páginas 10
Fecha de subida 02/11/2014
Descargas 6
Subido por

Vista previa del texto

9. BRIÒFITS INTRODUCCIÓ Dins el regne Plantae trobem les Viridioplantae, i dins, les plantes amb embrió, que més endavant desenvoluparan sistemes vasculars i més endavant llavor.
En els briòfits trobem l’aparició d'un embrió. En les algues, el zigot formava un nou individu però fora de la mare. Aquí l'embrió, en les seves primeres fases de creixement, viu protegit per la mare.
Dins de les plantes amb embrió, diferenciem tres grups: - Briòfits (hepàtiques, antocerotes i molses).
- Pteridòfits (ja són plantes vasculars – falgueres i afins).
- Magnoliòfits (o espermatòfits). Són plantes amb llavor que es diferencien en: o Gimnospermes (sense flors) – pi o Angiospermes (amb flors) Tant briòfits com pteridòfits segueixen tenint com a mitjà de dispersió les espores – criptògames.
Els magneliòfits colonitzen el mitjà terrestre per llavors o fruits – fanerògames.
Els briòfits encara són considerats tal·lòfits (són poiquilohidres). Per contra, pteridòfits i magnoliòfits regulen el contingut hídric i tenen arrel, tija i fulles (cormòfits).
FILOGÈNIA Els briòfits són un grup que inclou tres llinatges: - Hepàtiques Molses Antocerotes Poden classificar‐se com fílums o classes: - Fílum Marchantiophyta o Classe Marchantiòpsida Fílum Bryophyta o Classe Briòpsida Fílum Anthocerophyta o Classe Antoceròpsida Tots els grups són monofilètics.
Hi ha 4 hipòtesi: L’any 1996, estudiant seqüències mitocondrials i la morfologia de l’esporòfit, coincideixen en que el primer organisme (antecessor) ha de ser un antocerote.
CARACTERÍSTIQUES - - Necessiten l’aigua per la vida però poden viure al terra.
Posició intermèdia entre tal·lòfits i cormòfits – comença a observar-se una tendència a l'especialització (posseeixen parts semblants a arrels, tiges i fulles encara que no posseeixen llavors). Per tant, anomenarem rizoides, cauloides i fil·loides a aquestes parts.
Adaptació incipient a la vida terrestre.
Paret cel·lular de cel·lulosa, sense lignina.
Clorofil·la a i b Substància de reserva: midó intraplastidial.
Absorció d’aigua i nutrients a partir del tal·lus o dels fil·lidis, caulidis i rizoides.
Sense teixits conductors, conducció per capil·laritat.
CICLE El cicle és diplohaploide – alternança de generacions heteromòrfica amb predomini de la fase gametofítica. El gametòfit (n) és doncs el dominant que fa tota la funció de vegetal (desenvolupa funcions de captació d’energia – fa la fotosíntesi). L’esporòfit viu a expenses del gametòfit i el que fa és únicament formar espores (en alguns casos pot tenir capacitat fotosintètica).
Òrgans reproductors: el gametòfit forma gametangis verdaders, arquegonis (femenins) i anteridis (masculins).
Es forma un embrió 2n com en totes les plantes terrestres.
Com hem vist, es divideixen en hepàtiques, molses i antocerotes.
CLASSIFICACIÓ HEPÀTIQUES (Cl. Marchantiòpsida) Hi ha unes 8.000 espècies. Pot fer gametòfits de dues morfologies: tal·losos o foliosos.
TAL·LOSOS Una làmina de cèl·lules creix horitzontal al sòl sense teixits. Són les mes primitives.
També hi trobem dues morfologies: - - Les més primitives: una làmina de cèl·lules sense teixits i sense estrats, únicament una capa de cèl·lules. Sense porus, zero contacte amb l’exterior, només amb el terra humit (Pellia, Metzgeria). No tenen rizoide.
Més evolucionats: amb teixits verdaders, clorofil·la, medul·la (amb estrats).
Donen lloc als primers organismes que se separen de l’aigua. No tenen perquè estar contínuament mullats; hi ha porus (fan intercanvi gasós). Apareix una càmera d’aire (Conocephalum, Lunularia, Marchantia).
Aquests individus s’uneixen amb el terra amb rizoides unicel·lulars, una cèl·lula molt allargada que subjecta i traspassa la humitat a la part superior. En aquest rizoides poden haver escames (epidermis que ajuden a la fixació).
FOLIOSES Tenim rizoides pluricel·lulars d’on apareixen un cauloide i uns fil·lidis enfrontats. Aquestes fulles tenen una morfologia característica: no és una làmina fotosintètica, sinó que és una estructura a mode de bossa. Hi ha una làmina superior i una inferior – la inferior fa una bossa on es manté l’aigua. Poden sortir del medi aquàtic sempre i quan en la bossa hi hagi aigua.
En una de les cares de l'individu apareixen unes escates anomenades amfigastris. Aquest amfigastri s'interpreta com una tercera fila de fulles (fil·lidi).
Tenim dues visions: - Visió ventral (veiem l’amfigastri) Visió dorsal REPRODUCCIÓ – Gametòfit Es reprodueixen asexualment per fragmentació (fragments que poden originar un nou gametòfit) i per propàguls (estructures multicel·lulars formades en conceptacles).
La reproducció sexual, siguin tal·losos o foliosos, es fa per mitjà d'uns gametangis veritables (arquegoni i anteridi). Per primera vegada en l'evolució estan protegits per una capa de cèl·lules estèrils. No es troben dispersos, sinó que estan en unes estructures anomenades arquegonífers (si hi ha arquegonis) i anteridiòfors (si hi ha anteridis).
Anteridiòfor: estructura a manera de copa, i just damunt de la copa és on apareixen els anteridis amb la seva capa de cèl·lules estèrils.
Arquegonífers: forma de paraigua, i just per sota és on es formen els arquegonis.
Aquests individus necessiten l'aigua com a mínim per reproduir-se; si no hi ha aigua, el cicle biològic no es completarà.
REPRODUCCIÓ – Esporòfit Els esporòfits de les hepàtiques no tenen estomes, no hi ha control de l’intercanvi gasós. Una càpsula dehiscent per 4 valves o per descomposició, forma les espores.
MOLSES (Cl. Briòpsida) 12/03/14 Unes 14.000 espècies de diversitat.
A diferència de les hepàtiques, únicament els gametòfits són foliosos. Els rizoides són pluricel·lulars.
En les molses acrocàrpiques, el caulidi en general es disposa de forma perpendicular al substrat.
En les molses pleurocàrpiques, el caulidi en general es disposa paral·lel al substrat.
REPRODUCCIÓ – Gametòfit Reproducció asexual igual que les hepàtiques: fragmentació o propàguls.
La reproducció sexual és igual que hepàtiques, amb anteridis en anteridiòfors i arquegonis en arquegonífers. Són gametangis veritables envoltats d'una capa de cèl·lules estèrils.
Els fil·lidis (recordem que, encara que és obvi que ja ho saps, són òrgans laminars de les plantes inferiors, especialment dels briòfits, que semblen fulletes) van de 3 en 3 (les hepàtiques anaven de 2 en 2). Aquests fil·lidis són una làmina fotosintètica més semblant a una fulla (en hepàtiques era una espècie de borsa formada per dues làmines).
REPRODUCCIÓ – Esporòfit Donarà l'esporòfit diploide que viu a costa del gametòfit: si no hi ha gametòfit no hi haurà esporòfit.
L'esporòfit té un filament o peu, i damunt té una borsa anomenada càpsula (igual que en hepàtiques) que té un opercle i un peristoma.
Aquesta càpsula té unes estructures que comencen a suportar la sequedat. Damunt de la càpsula hi ha restes del gametòfit que se li queda enganxat en tirar cap amunt, er cual no se li desenganxa fins que la càpsula madura.
Quan les espores en el seu interior comencen a estar madures, apareix una estructura a mode de tap (opercle) que s'obre quan estan madures i llestes per sortir. També observem la presència d’un anell: quan les espores estan formades, amb la calor i el descens de la humitat, es contrau i fa que surtin les espores disparades.
Quan l'opercle s'obre, apareixen altres estructures a mode de dents anomenades peristomes, que en funció de la Tº i la humitat es van movent. Si hi ha humitat i baixa la Tº, els peristomes es tanquen, s'enrotllen entre si i impedeixen que les espores que estan dins surtin. Si de nou augmenta la Tº, el peristoma s'obre i facilita que les espores es disseminin.
En molses acrocàrpiques, el caulidi en general es disposa de forma perpendicular al substrat. L’esporòfit neix de l’àpex del caulidi.
En molses pleurocàrpiques, el caulidi en general es disposa horitzontalment sobre el substrat. L’esporòfit creix lateralment, ja que neix de ramificacions del caulidi.
CICLE D’UNA MOLSA El protonema haploide donarà lloc al gametòfit. Els gametòfits poden viure fora l’aigua amb humitat però necessiten estar en contacte amb l’aigua perquè l’espermatozoide arribi a l’ovocèl·lula. Dins l’arquegoni es forma l’embrió que seguirà creixent a expenses del gametòfit i donarà lloc a l’esporòfit que depèn completament del gametòfit.
L’únic que fa l’esporòfit és formar espores (no fa fotosíntesi ni cap altra funció).
MOLSES FORMADORES DE TORBERES – Sphagnum En els Sphagnum, dins les molses acrocàrpiques, els fil·lidis estan formats per dos tipus de cèl·lules: tenen unes cèl·lules grans anomenats hialocistes que acumulen aigua, i que estan envoltades de cèl·lules més petites, els clorocistes, que són cists verds que fan la fotosíntesi.
ANTOCEROTES És el grup de briòfits més evolucionat. El seu gametòfit únicament creix horitzontal al substrat (tal·losos). Els rizoides són unicel·lulars.
Apareixen estromes i porus (tant en el gametòfit com en l’esporòfit) des d’on es controla l’intercanvi gasós (característic de plantes terrestres).
En l’epidermis inferior hi ha unes cavitats on viuen altres organismes protegits (cianobacteris en simbiosi, cianòfits com ara Nostoc).
REPRODUCCIÓ – Gametòfit Reproducció asexual per fragmentació (fragments que poden originar un nou gametòfit) i reproducció sexual amb formació d’anteridis i d’arquegonis, els quals es formen en uns forats de la làmina superior (dins el tal·lus).
REPRODUCCIÓ – Esporòfit L’esporòfit ja no viu completament a expenses del gametòfit, ja que fa la fotosíntesi, té el seu material propi (té un creixement indefinit i continu). Depèn d’ell encara per l’aigua i pel suport però ja té nutrients propis. Es formen espores.
...