Classe 5, Drets Constitucionals i Drets Fonamentals (2015)

Apunte Español
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Criminología - 1º curso
Asignatura Introducció al Dret Constitucional
Año del apunte 2015
Páginas 2
Fecha de subida 16/03/2015
Descargas 39

Vista previa del texto

CLASSE 5, DRETS CONSTITUCIONALS I FONAMENTALS    Podem diferenciar entre drets i principis rectors. La dignitat és fundament de  l’ordenament jurídic, no és un dret.    ­ El Títol I de la Constitució regula i conté més aspectes que drets. La CE és la  norma superior de l’ordenament, i tot l’ordenament ha de ser conforme a la  Constitució Espanyola. Per tant, els drets del Títol I de la CE gaudiran dels  beneficis de totes les lleis que conformen la CE.     Qualsevol norma de la Contitució pot servir per presentar un recurs  d’inconstitucionalitat a una llei de l’ordenament jurídic. També, per tant, els principis  rectos poden ser instrument per presentar­ho.    Tot el Títol I vincula (obliga jurídicament) al igual que la resta de la Constitució. Els  drets vinculen negativament, obligació de no interferir, als poders públics. Els poders  públics queden vinculats també de forma positiva, ja que es veuen obligats a  garantitzar la màxima efectivitat dels nostres drets. La vinculació és igual pels drets  com per a principis rectors.    Hi ha conflictes de drets entre individus. Per regular aquests possibles conflictes es  solen fer contractes, com els laborals. Quan una de les parts excedeix els drets en  aquests contractes passa a ser un delicte.    ­ EFICÀCIA DELS PRINCIPIS I DRETS. (Aplicació directa d’aquestes figures  jurídiques).  Tal i com s’exposen els drets a la CE es pot aplicar directament (no cal cap llei que la  desenvolupi). A diferència dels principis rectors del Capítol III. Els principis rectors no  són directament aplicables, cal una llei que els desenvolupi (eficàcia indirecta) de forma  que passen a ser aplicables i eficaços. D’aquesta manera es podrà presentar a un  Tribunal. Només hi haurà un dret si la llei el reconeix. Els principis rectors són mandats  i obligacions per les organitzacions públiques però no pels individuals.    ­ GARANTIES NO JURISDICCIONALS O GENÈRIQUES (Cap II).  Els drets es defensen davant dels Tribunals (la jurisdicció). Hi ha garanties  jurisdiccionals i no jurisdiccionals, donades per la pròpia configuració de l’ordenament  jurídic:  a. Vinculació i eficàcia directa.  b. Reserva de llei (Art 53.1 CE). Només es podrà regular la llei. Però encara que no  hi hagi llei els drets són aplicables, tot i que necessiten una llei per saber com  funciona. La llei no es necessària, però ajuda al seu correcte exercici.  c. La llei és l’expressió de la voluntat popular. El legislador quan reguli una llei  haurà de respectar el contingut essencial, no podrà influir en uns mínims. El  contingut essencial d’un dret és el mínim indispensable pel legislador. Ja que el  legislador por desenvolupar els drets i crear lleis que els regulin, però aquestes  lleis han de mantenir aquest contingut essencial.  d. Recurs d’incontitucionalitat, Art. 161. Es controla la constitucionalitat mitjançant  el Tribunal Constitucional.    ...