TEMA 1 - Sueño y Vigilia (2015)

Resumen Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Psicologia Fisiològica II
Año del apunte 2015
Páginas 13
Fecha de subida 30/03/2016
Descargas 25
Subido por

Descripción

Resumen del TEMA 1 - Sueño y Vigilia, de la asignatura Psicologia Fisiológica II, de la Universidad Autonoma de Barcelona (UAB). Entra en examen.

Vista previa del texto

PSICOLOGÍA FISIOLÓGICA II CURSO 2014-2015 TEMA 1. SON I VIGÍLIA 1. Els ritmes Circadiaris i la seva regulació 1.1. Què són els ritmes biològics? Els ritmes biològics són variacions fisiològiques del cos que segueixen uns intervals regulars i precisos. Com a exemples de ritmes biològics podem trobar la ingesta, l’atenció, els cicles del son, el cicle menstrual, etc.; la funció dels quals és permetre una millor adaptació a l’entorn que ens envolta, a més a més, d’ajudar-nos a predir, és a dir, a preparar el nostre cos pel que passarà.
Segons la freqüència de presentació d’aquests rimes biològics, els podem dividir en tres grups ben diferenciats: - Ritmes biològics infradiaris: són periodes de més de 24 hores, el que suposa una menor freqüència de presentació. Ex. Cicle menstrual, Hibernació, Trastorn afectiu atencional… - Ritmes circadiaris: periodes d’unes 24 hores Ex. Cicle Son-Virgilia - Ritmes ultradiaris: periodes de menys de 24 hores, el que suposa una major freqüència de presentació. Ex. Atenció, ingesta, Hormones, Cicle del son… Ritmes Circadiaris Els ritmes ciradiaris com ja hem dit anteriorment són aquells que tenen una durada d’unes 24 hores. Una característica bastant rellevant d’aquests és que en un periode lliure, és a dir, sense cap indicador com la llum, el cansament, la mediació social, etc., la durada del cicle es manté.
1.2. Com es generen i sincronitzen els ritmes circadiaris? Una pregunta evident en aquest moment és “com se les arregla el cervell per mantenir aquests cicles?” Aquesta pregunta, doncs, ens obliga a introduir el terme de rellotge biològic endògen.
Aquest és troba a l’Hipotàlem i per sobre del quiasme òptic, el seu nom és Nucli Supraquiasmàtic (NSQ), i és una estructura, formada per l’acumunació de neurones, que es creu que conté un rellotge biològic responsable de la organització de molts dels rimes circadiaris de l’organisme.
Certs estudis, ens han ajudat a veure com el NSQ mesura el temps. Lesions en aquest nucli produeixen la desaparició d’aquests ritmes circadiaris. Un altra investigació s’ha centrat en registrar la taxa de descàrrega de les neurones d’aquest nucli, i els resultats observats han estat que aquestes neurones expressen un ritme circadiari.
Tornant al tema de com es regulen els ritmes circadiaris, podem dir que gràcies a uns senyals sincronitzadors el nostre funcionament i aquests mateixos ritmes es reajusten per estar sincronitzats amb el món exterior. Existeixen multitud de senyals sincronitzadors (zeitgebers “ donador de temps”) però el dominant per a la majoria d’animals és el cicle de llum/foscor. El NSQ se n’assabenta de si hi ha llum o no a l’exterior gràcies a que les cèl·lules ganglionars de la Universidad Autónoma de Barcelona (UAB) - SAMUEL GARCIA LANZO 1 PSICOLOGÍA FISIOLÓGICA II CURSO 2014-2015 retina que contenen un fotopigment anomenat melanopsina, alliberen glutamat quan la llum incideix en el camp receptor d’aquestes, el qual es enviat al NSQ, al tàlem i als nuclis olivars peretectals.
La següent resposta a la que cal respondre és “com sincronitza la llum el rellotge del NSQ”? La manera més fàcil d’explicar-ho és que la llum produeix l’activació d’uns gens que produeixen la transcripció i això dóna lloc a la formació d’unes proteïnes Fos que activen les cèl·lules del NSQ. Quan hi ha una alta concentració de proteïnes, es produeix una inhibició dels gens que produïen la transcripció. Finalment, cal dir que el NSQ projecta a la glàndula pineal per a regular els ritmes circadiaris.
1.3. Alteracions dels ritmes: jet-lag, torns de feina, etc Podem trobar els ritmes circadiaris trastocats a causa de: sindrome del son atrasat o adelantat, el jet-lag (canvi de zona horaria), a causa de canvis en els torns de treball, etc.
A continuació desglosarem cada un d’aquests trastorns per separat: - Síndrome del son retrasat o adelantat: el son retrasat consisteix en que molta gent troba dificultats a l’hora d’adormir-se; ho aconsegueixen per allà les dues de la matinada i els hi es impossible despertar-se abans de les 10 o 12 hores de son. Solen tenir predisposició a patir aquest trastorn persones que treballen en torns de nit.
En canvi, el síndrome de son adelantat consisteix en que les persones que el pateixen tenen la necessitat de començar a dormir molt dora, per allà les 7 de la tarda, i per tant, l’hora d’aixecar-se també s’adelanta.
- Jet-lag: a causa d’un llarg però ràpid viatge en avió, el qual ens fa passar d’una franja horaria a una altra, la persona experimenta un seguit de símptomes com poden ser, trastorns de son, mal humor, mal de cap, trastorsns gastrointestinals, etc. La durada d’aquests símptomes dependrà de el nombre de zones horaries atravessades. S’ha observat que aquests símptomes solen ser més severs quan es viatja cap a l’est que cap a l’oest. Això es degut a que l’organisme s’adapta millor a cicles majors de 24 hores que inferiors.
- Canvis en el torn de treball: Els treballadors de torns de nit solen ser el que tenen més problemes ja que la seva secreció de melatonina no es correspon amb els cicles normals de llum/foscor.
2. Característiques conductuals i electrofisiològiques del son i la vigília 2.1. Principals variables fisiològiques durant el son Variables com : · Activitat elèctrica cerbral (EEG) · Moviments oculars (EOG) · To muscular (EMG) · Temperatura · Taxa cardiaca · Pressió arterial · Flux sanguini · Consum oxigen-respiració Universidad Autónoma de Barcelona (UAB) - SAMUEL GARCIA LANZO 2 CURSO 2014-2015 PSICOLOGÍA FISIOLÓGICA II Ens permeten saber en quin estat del cicle de son ens trobem i també trobar les principals diferències que es donen durant el cicle de vigília i el de son.
2.2. Activitat cortical (EEG) Mitjançant aquesta tècnica podem mesurar l’activitat de l’escorça, és a dir, l’activitat cortical. Trobem dos tipus d’activitat cortical: la sincronitzada (ritmes α) i la desincronitzada (ritmes β).
La primera es dóna quan moltes neurones disparen en el mateix moment, és a dir, té lloc una activitat coordinada i un estat de relaxació, per tant, es evident que aquest tipus d’activitat es presenta durant el cicle de son. Cal puntuar però, que durant el son REM aquesta activitat es torna més irregular.
El segon tipus d’activitat, s’associa a un estat d’activació cortical i les neurones disparen de manera no coordinada, per tant trobem aquesta activitat durant la vigília.
Podem diferenciar diferents tipus d’ones en un EEG segons la seva freqüència: · Beta β  13-30 Hz Desincronització · Alfa α  8-12 Hz · Theta Ѳ 3.5-7.5 Hz Sincronització · Delta δ  <3.5-4 Hz A més a més, també trobem certs fenòmens que es donen durant el son, els més destacats són: · Els fusos de son o Spindles : són ràfagues curtes de 12-14 Hz que es donen de manera repetida · Complexes K: són ones d’alta amplitud, agudes i que es donen d’una manera sobtada 2.3. Activitat EEG i conductual a les fases del cicle son-vigília En el següent esquema es veu com estan repartides els diferents tipus d’ones segons cicle en que ens tobem, vígilia o son, i segons l’estadi dels cicle de son en el que ens trobem.
Dins del son NO REM diferenciem quatre estadis, l’estadi 1, el 2 i el 3 i 4 (aquests dos últims se solen juntar a causa de la seva similitud). Aquests dos últims també s’anomenen Son d’Ones Lentes (SOL), ja que són els estadis en que el son és més profund. En aquests estadis és on se solen donar els malsons o terrors nocturns.
En el son Rem és on trobem el fenòmen conegut com Moviments Oculars Ràpids (MOC).
Universidad Autónoma de Barcelona (UAB) - SAMUEL GARCIA LANZO 3 PSICOLOGÍA FISIOLÓGICA II CURSO 2014-2015 Els Spindles són breus fases de ones d’entre 12 a 14 Hz que es donen de dues a cinc vegades per minut durant les fases 1 i 4 del cicle de son. Alguns investigadors creuen que representen l’activitat d’un mecanisme implicat en mantenir a la persona dormida. En la vellesa s’observa que els spindles es donen amb menor freqüència i que, a més a més, s’acompanyen de despertars al llarg de la nit.
Els complexes K, en canvi, són ones agudes, sobtades que se solen donar tant sols durant l’estadi 2 del cicle de son. Es presenten de manera espontània i amb una freqüència aproximada de un complexe k per minut; també es poden ser provocats per sorolls.
*PGO: fases d’activitat elèctrica fàsica que s’originen a la protuberància i transmeten l’activitat cap al nucli geniculat lateral i cap a l’escorça visual.
A continuació, introduirem les característiques conductuals del son REM i el son NO REM, és a dir, aquelles variables que ens permeten diferenciar entre els dos estadis.
· Carcterístiques conductuals del son NO REM To muscular : ens trobem en un estat d’atonia muscular Taxa Cardíaca: baixa la freqüència de bategs Respiració Temperatura cerebral Hormona del creixement: s’ha observat que durant les hores de son s’allibera una gran quantitat d’hormona del creixement.
* SOL: durant el son d’ones lentes es quan es donen els pensaments, es presenten imatges a la ment, tenen lloc els terrors nocturns o el sonambulisme.
· Carcterístiques conductuals del son REM S’ha vist que durant el son REM ens quedem paralitzats; la majoria de les nostres neurones motores espinals i cranials són inhibides intensament, el que explicaria l’atonia muscular que es dóna en aquesta fase.Tot i això, trobem una excepció, ja que les neurones que controlen la respiració i els moviments dels ulls no queden inhibides, per això es donen els Moviments Oculars Ràpids (MOR), típics d’aquesta fase. A l’hora s’ha observat que el cervell esta molt actiu; el flux sanguini i el consum d’oxigen augmenten.
A més a més, es produeix una erecció del penis de l’home ( això no implica que estiguin tenint un somni de contingut sexual) i un augment de les secrecions vaginals en la dona.
Es en aquesta fase que es donen els somnis més vívids, amb contingut narratiu estructurat o malsons.
Principals característiques del son REM i del son NO REM SON REM SON NO REM EEG desincronitzada (ones beta) EEG sincronitzada (ones alfa) Ausencia de to muscular (atonia muscular) To muscular moderat Moviments Oculars Ràpids Moviments oculars lents o ausents Universidad Autónoma de Barcelona (UAB) - SAMUEL GARCIA LANZO 4 CURSO 2014-2015 PSICOLOGÍA FISIOLÓGICA II Erreccions dels penis o secrecció vaginal Somnis vívids Ausencia d’activitat genital La següent figura mostra un Hipnograma, en el qual podem diferenciar les diferents fases del cicle de son, a més a més de la seva durada.
Aquest es correspondria amb un hipnograma d’un adult jove, ja que cal puntuar que segons l’edat la durada de cada una d’aquestes fases pot variar considerablement.
2.4. Ontogènesi del son La paraula ontogènesi fa referència al desenvolupament del son al llarg de la vida. El nombre d’hores de son i la proporció de son REM canvia segons l’edat. Durant la infantesa trobem que els nens poden dormir moltes hores i de manera seguida; en nens molt petits només trobem son REM i son NO REM. En canvi, com més gran et fas, trobem major dificultat per dormir i també s’observen varis despertars durant la nit. En la vellesa l’estadi 4 de son sol desaparèixer.
El següent gràfic mostra clarement aquestes diferències que es van donant a mesura que avançem en edat.
Com ja hem comentat, es evident que a mesura que ens fem gran la proporció de son Rem disminueix de manera brusca, i hi ha més hores de vigília.
2.5. Filogènesi del son No tots els animals dormen les mateixes hores, ni tampoc presenten el mateix percentatge de son REM. Varis exemples que corroboren aquesta afirmación són: · En humans, observem que el tant per cent total de son REM és d’un 15% del cicle total de son; el període de SOL és d’un 25% i, finalment, el cicle de vigília de d’un 60% del total d’un dia.
· Trobem, per exemple, el cas de la vaca, la qual quasi no dorm. Això és degut a que tant sols s’alimenta de vegetals, i al ser tan gran necessita d’una gran quantitat de menjar per a obtenir energia. Si observem el gràfic, la vaca sol estar desperta més del 75% del total d’un dia, i el cicle de son tant sols ocupa un Universidad Autónoma de Barcelona (UAB) - SAMUEL GARCIA LANZO 5 PSICOLOGÍA FISIOLÓGICA II CURSO 2014-2015 25% del total, observant que el període de son REM és casi nul i que destaca el SOL.
· El mono esquirol, si observem el seu gràfic. És l’animal que més percentatge de son REM té. A més a més, també és l’animal que té el cicle de son més ampli, ja que es passa més d’un 75% del dia dormint.
· Un cas molt diferent dels que hem vist fins ara és el del dofí. Aquest animal, a diferencia dels éssers humans, tenen una respiració voluntària, és a dir, han d’estar conscients per poder respirar. Per això, no poden dormir de la mateixa manera que ho fem nosaltres. Al tenir que controlar els seu cos perque respiri, quan dormen tant sols apaguen una meitat del seu cervell, deixant l’altre hemisferi conscient i atent a la respiració.
3. Mecanismes Neurals del Son i la Vigília Les àrees promotores del son i la vigília són inhibitòries les unes amb les altres; això ens permet, per tant, que un s’activi sense que l’altre estigui activat al mateix temps. El Nucli Supraquiasmàtic és una de les etsructures que controla aquestes àrees. També trobem que factors com la temperatura o la societat poden influir en aquests cicles. Anem a veure, doncs, pas per pas, cada una d’aquestes àrees de control neural.
3.1. Control neural de la vigília Els promotors de la vigília són grups cel·lulars del Tronc de l’Encèfal, també reben el nom de centres d’arousal. Aquests promouen l’activitat cortical, a més a més, també mantenen la consciència i permeten l’execució de funcions cerebrals complexes. Activen l’escorça a través de dues vies: · La via dorsal SISTEMA TÀLEM-CORTICAL: els nuclis del tronc activen els nuclis del Tàlem, i aquests activen els nuclis de l’escorça.
· La via ventral  SISTEMA HIPOTÀLEM-CORTICAL I SISTEMA BASALO-CORTICAL: els nuclis del tronc activen per una banda les neurones de l’Hipotàlem, i per l’altra, a les neurones del Prosencèfal Basal. Ambdues estructures activen l’escorça cerebral.
Podem diferenciar varis nuclis promotors de la vigília: 1. Sistema Noradrenèrgic (NA) : la seva localització és al Locus Coeruleus 2. Sistema Serotonèrgic (5-HT): la seva localització és als Nuclis del Rafe 3. Sistema Dopaminèrgic (DA): la seva localització és a l’Àrea Tegmental Ventral i a la Substància Negra 4. Sistema Glutamatèrgic (GT): la seva localització és a la Formació Reticular del Mesencèfal 5. Sistema Colinèrgic (ACh): la seva localització és al Pedunculopòntic Tegmental i al Proencèfal Basal 6. Sistema Histaminèrgic (HT): la seva localització és a l’Hipotàlem Posterior Universidad Autónoma de Barcelona (UAB) - SAMUEL GARCIA LANZO 6 CURSO 2014-2015 PSICOLOGÍA FISIOLÓGICA II 7. Les neurones de l’Hipotàlem Lateral que produeixen el NT Orexina (inductor de gana) activen els centres d’arousal i el còrtex cerebral ajudant a estabilitzar la vigília. Aquesta zona és l’encarregada de mantenir activats tots els altres nuclis promotors de la vigília, podríem dir que és un reforçador de la vigília.
Els diferents estats de vigília en que ens podem trobar es donen com a resultat de la diferent activació de totes aquestes regions promotores de la vigília.
3.2. Control neural del son NO REM (SOL) Tot i que el cicle de son és una conducta que implica a la major part de l’encèfal, existeix una regió que sembla ser realment important: l’Àrea Preòptica Ventrolateral (APVL). Estudis realitzats indiquen que en aquesta estructura hi ha neurones inhibitòries que segreguen GABA i que aquestes envien els seus axons al Nucli Tuberomamilar, a la Protuberància Dorsal, als Nuclis del Rafe i al Locus Coeruleus. Com s’ha vist anteriorment, l’activitat de les neurones d’aquestes regions produeix activació cortical i comportamental. El fet que l’estimulació de l’APVL inhibeixi aquestes regions pot ser una pista clau que ens porta a pensar que aquesta estructura indueix al son.
L’APVL rep aferències inhibitòries de moltes de les regions a les que inhibeix, com poden ser, el Nucli Tuberomamilar, els Nuclis del Rafe i el Locus Coreuleus. Certs autors van suggerir que aquesta inhibició mútua pot aportar bases per a l’establiment del son i la vigília. També s’ha observat que que aquesta inhibició recíproca caracterítza a un circuit electrònic, conegut com a un oscilador “flip-flop”, el qual pot estar encés o apagat. Per tant, si l’APVL està activa, inhibeix a les regions que indueixen a la vigília; i si les regions que indueixen a la vigília estàn actives inhibeixen a l’APVL. Ja que aquestes regions s’inhibeixen mútuament, és impossible observar-les actives les dues a l’hora.
El mecanisme oscilador té un gran avantatge, ja que quan passa d’un estat a un altre, ho fa de manera molt ràpida. Per tant estem desperts o adormits, ja que un estat entremig no seria adaptatiu. Tot i això, també trobem un problema amb els osciladors, aquests poden ser inestables. Persones que pateixen malalties com la narcolèpsia o amb lesions al sistema de neurones hipocretinèrgiques presenten aquesta inestabilitat; tenint problemes per mantenirse desperts i també els costa estar dormides durant un període llarg de temps. Alguns autors, van suggerir que una funció important de les neurones hipocretinèrgiques (indueixen a la vigília i inhibeixen el son) es ajudar a estabilitzar l’oscilador, produint altes freqüències de descàrrega per mantenir-nos desperts.
Circuit Flip-Flop engegat INHIBIT Inhibició mútua Regió promotora del son en APVL Motivació per mantenir-nos desperts ACTIVAT Sistemes activadors del tronc cerebral i del prosencèfal : ACh, NA, 5-HT i Histamina Neurones hipocretinèrgiques Estat de vigília en alerta Universidad Autónoma de Barcelona (UAB) - SAMUEL GARCIA LANZO 7 CURSO 2014-2015 PSICOLOGÍA FISIOLÓGICA II Circuit Flip-Flop apagat Acumulació d’adenosina Neurones del Prosencèfal basal que inhibeixen a l’APVL Es suprimeix la inhibició: APLV s’activa ACTIVAT Inhibició mútua Regió promotora del son en APVL INHIBIT Sistemes activadors del tronc cerebral i del prosencèfal : ACh, NA, 5-HT i Histamina Son d’ones Lentes Regulació homeostàtica del son Aquest procés consisteix en què l’adenosina (resultant de la despesa d’ATP) es va acumulant durant la vigília i, per tant, al vespre els nivells d’adenosina són alts. Aquesta alta concentració d’adenosina produeix la inhibició de les àrees promotores de la vigília i n’activa les del son.
Durant el cicle de son aconseguim reduir aquesta concentració i quan els nivells tornen a ser baixos, ens despertem.
Regulació circadiària del son Com ja n’hem parlat anteriorment, el Nucli Supraquiamàtic és l’encarregat de mantenir el ritme circadiari del son, mitjançant l’ajuda de senyals sincronitzadors externs o interns.
3.3. Control neural del son REM Com s’ha vist anteriorment, el son REM consisteix en una activitat EEG desincronitzada, atonia muscular, moviments ràpids dels ulls i un augment de l’activitat genital. L’activitat, en aquesta fase, és tan alta com durant la vigília i, si no fos per l’estat de paràlisi, el nivell d’activitat física també seria elevat. Aquest tipus de son ens presenta una particularietat, inclou ones PGO (reben aquest nom per la seva procedència). Aquestes ones s’originen a la protuberància i segueixen l’activitat cap al nucli geniculat lateral del Tàlem i cap a l’escorça visual.
El primer signe de l’aparició d’aquesta fase en el nostre son és l’aparició d’ones PGO (només es poden registrar si implantem electrodes a l’interior de l’encèfal; a causa d’aquest fet això només s’ha pogut fer amb animals i no amb humans). A continuació, el EEG es desincronitza i llavors desapareix l’activitat muscular i comecen els moviments oculars ràpids.
Certs estudis van mostrar que les neurones colinèrgiques, a més a més, de produir l’activació cerebral durant la vigília, també ho fan durant el son REM.
L’encèfal conté varis grups de neurones colinèrgiques. Els que intervenen més directament en el fet de desencadenar el son REM es troben a la protuberància dorsolateral, més concretament en el Nucli Tegmental Pedúnculopontic (TPP) i en el Nucli Tegental Laterodorsal Universidad Autónoma de Barcelona (UAB) - SAMUEL GARCIA LANZO 8 PSICOLOGÍA FISIOLÓGICA II CURSO 2014-2015 (TLD). Aquesta àrea rep un nom més general, Àrea Peribraquial, a causa de la seva localització propera al Brachium Conjunctivum.
Les neurones de l’Àrea Peribraquial mostren una freqüència de descàrrega elevada durant el son REM, per això reben el nom de cèl·lules REM-ON. Mitjançant alguns experiments es va observar que si es lesionava aquesta àrea, hi havia una dràstica reducció del son REM. La quantitat de son REM que es manté, és directament proporcional al nombre de neurones colinèrgiques que no han estat lesionades.
Per una altra banda, durant el son REM s’observa una gran disminució de l’activitat de les cèl·lules aminèrgiques (promotores de la vigília), anomenades REM-OFF.
RESUM Com observem en aquestes representacions gràfiques, en l’estat de vigília totes aquestes vies estan activades i, a més a més, hi ha una gran alliberació de NT per part de les neurones REMOFF (promotores de la vigília). Cal afegir que en aquesta fase les oxines són el NT encarregat de sobreactivar a tots els altres NT, reforçant d’aquesta manera la vigília.
Quan entrem en estat de Son d’Ones Lentes, totes aquestes vies es veuen reduides en quant a la seva alliberació de NT, i no observem que cap NT destaqui per sobre dels altres.
Aquest fet canvia en la fase de son REM. En aquesta fase continuem observant una gran disminució d’alliberació de NT com, la noradrenalina, la serotonina, la histamina o les orexines, però en canvi, no observem aquesta disminució en el cas de l’Acetilcolina. Això es deu a que aquest NT és l’inductor del son REM.
Universidad Autónoma de Barcelona (UAB) - SAMUEL GARCIA LANZO 9 PSICOLOGÍA FISIOLÓGICA II CURSO 2014-2015 Els diferents esdeveniments del son REM estan generats per diversos nuclis del Tronc de l’Encèfal, en els que hi ha augments de ACh i diminució d’amines.
3.4. Trastorns del son · Insomni És un dels trastors més freqüents de la societat actual, i ho podriem definir com la incapacitat per aconseguir o mantenir la son adequadament segons les necessitats físiques de cada persona. L’insomni no té res a veure amb el nombre d’hores de son, ja que aquestes poden variar segon las persona i segons el seu estil de vida. Les característiques més rellevants d’aquest trastorn queden enumerades a continuació: · Dificultat per adormir-se · Despertar-se amb freqüència durant la nit i tenir dificultats per tornar a adormir-se · Llevar-se sobtadament i més dora de lo habitual · Al despertar-se tenir la sensació de no haver descansat durant la nit Podem trobar diferents tipus d’insomni: el transitòri, l’intermitent i el crònic. El primer no sol necessitar de tractament i sol apareixer en situacions com el jet-lag o quan no dormim en el nostre llit. Els altres dos, en canvi, si requereixen de tractament, tot i que un d’ells apareix tant sols de tant en tant i l’altre apareix continuament.
· Narcolèpsia La narcolèpsia es una malaltia caracteritzada per tenir un excés de son durant el dia, fins i tot després d’haver dormit perfectament durant la nit. És una somnolència incontrolada que es dóna en hores diurnes.
Les persones que pateixen aquesta malaltia solen tenir la sensació de son de forma constant, a més a més, de quedar-se dormides de forma sobtada en qualsevol lloc.
Es desconeix la causa que provoca aquesta malaltia, tot i que, alguns estudis proposen que pot ser genètic. Podria estar relacionada amb un grup de neurones, la alteració de les quals pot dificultar el pas entre períodes de son i vigília de manera normal.
Els símptomes més comuns d’aquesta malaltia són: la necessitat de dormir durant tot el dia, la pèrdua del control dels músculs, la incapacitat de parlar o moure’s al quedar-se a dormir o al despertar, al·lucinacions visuals, auditives o tàctils al quedar-se a dormir o bé durant un episodi de la malaltia, etc.
Com que es desconeix una cura eficaç contra la malaltia ja que no estan ben delimitades les causes que la provoquen, l’objectiu del tractament és que el pacient aconsegueixi passar el Universidad Autónoma de Barcelona (UAB) - SAMUEL GARCIA LANZO 10 PSICOLOGÍA FISIOLÓGICA II CURSO 2014-2015 màxim d’hores despert i diminuir la pèrdua del control sobre els músculs. En general, es recomana que s’evitin les situacions que pugui agreujar la condició. Ho aconseguim mitjançant fàrmacs, dormir una estona durant el dia, mantenint una alimentació adequada, fent exercici de forma regular o bé canviant l’estil de vida que seguia aquesta persona.
· Parasòmnies Són successos anormals que poden aparèixer mentre es dorm. Els més freqüents són els de parlar o confusions al despertar-se. Es tracta d’un grup d’alteracions, més típiques de l’adolescència i la infància, que poden durar fins a l’edat adulta.
També s’inclouen com a símptomes d’aquest trastorn dolors diversos que produeixen que ens despertem, taquicàrdies, sensacions molestes com d’ofegar-se, etc. Al despertar-se poden donar-se terrors nocturns.
Les parasòmnies més importants són: · Els malsons: consisteixen en l’aparició repetida de somnis terrorífics que desperten a l’individu durant el son. Això provoca malestar. Si aquests despertars nocturns es donen amb molta freqüència, l’individu pot evitar dormir per no tenir malsons, pot aparèixer somnolència excessiva, dificultats per concentrar-se, depressió, ansietat o irritabilitat.
· Els terrors nocturns: són despertars sobtats que solen estar precedits per crits o plors d’angustia. Solen aparèixer durant el primer terç del son i es prolonguen uns 10 minuts.
Aquests episodis s’acompanyen de manifestacions de por intens. Durant els episodis és difícil despertar o calmar a l’individu; tot i això, si l’individu es desperta és incapaç de recordar el contingut del terror.
És típic que durant un d’aquests episodis l’individu s’assenti bruscament al llit i comenci a cridar o plorar, mostrant una expressió facial de terror, taquicàrdia, sudoració, dilatació pupil·lar, augment del tot muscular, etc.
Els individus amb terrors nocturns poden presentar trastorns associats de personalitat, depressió i ansietat.
· El somnambulisme: consisteix en episodis repetits que impliquen que l’individu s’aixequi del llit i comenci a caminar. Aquest problema afecta tant a homes com a dones. Es estrany que aquests episodis es donin per primera vegada en l’edat adulta. El 80% de casos presenten antecedents familiars de somnambulisme o terrors nocturns.
Aquests episodis se solen donar durant el primer terç de la nit. L’individu presenta una mirada fixa i perduda, absència de resposta al diàleg o als esforços per despertar-se. Si es desperta, no aconsegueix recordar res amb claredat.
Les persones que presenten somnambulisme poden patir terrors nocturns. En infants aquest trastorn no sol coexistir amb altres trastorns mentals, però en el cas dels adults si que pot succeir, sobre tot amb trastorns de la personalitat, trastorns de l’estat d’ànim o trastorns d’ansietat.
4. Funcions del son Varies són les teories que s’han proposat com a principal funció del son, però probablement, la millor opció és una combinació de totes elles.
Algunes teories atribueixen al son una funció restauradora. Per alguns investigadors, el SOL seria l’encarregat de la restauració corporal i, en canvi, el son REM l’encarregat de la restauració cerebral. Una hipòtesi més recent considera que en relació amb la funció restauradora hi ha dades que la relacionen el son amb la síntesi proteica.
Universidad Autónoma de Barcelona (UAB) - SAMUEL GARCIA LANZO 11 PSICOLOGÍA FISIOLÓGICA II CURSO 2014-2015 Altres teories suggereixen que la funció protectora, ja sigui de l’escorça cerebral o de l’organisme.
El son, segons una hipòtesi, serveix per conservar energia. Les bases d’aquesta teoria són la correlació entre el temps de son i el metabolisme, o la evolució paral·lela del son lent i la termoregulació en les espècies. La conservació de la energia serviria per compensar l’augment de la demanda energètica de la homeòstasi.
El son es creu que és com un estat per garantitzar l’adaptació i la supervivència. Així, l’activació de les funcions corporals durant el son REM donaria lloc a breus situacions d’alerta periòdiques per preparar a l’animal per a un enfrontament o fugida, sense pertorbar el son de manera significativa. El son REM tindria la funció primordial de proporcionar un estímul endogen periòdic perquè l’organisme mantingui una certa activitat durant el son.
El son, segons un altre grup de teories, està implicat en els processos de maduració cerebral.
La abundància de son REM en un nen acabat de néixer s’interpreta com una evidència de la seva relació amb la maduració. Es creu que en els primers moments de vida el son REM actuaria com un estímul intern en substitució de la vigília. Altres el consideren com una forma primitiva de son.
Finalment, s’ha suggerit que el son REM serveix pel control i l’adequació del repertori de conductes innates. S’ha assenyalat una possible funció del son en relació a la motivació. Això es basa en l’augment d’excitabilitat que s’observa en els animals al privar-los de son REM Una altra funció que s’atribueix al son és la de servir com a consolidació de la memòria. Això s’ha formulat de diverses maneres. Per una banda, s’ha suggerit que, mentre es dorm, es produeix un emmagatzament de la memòria a llarg termini. Per una altra banda, s’ha especulat amb una reprogramació de la informació durant el son. Finalment, una altra teoria, sense cap tipus de recolzament experimental, defensa que es durant el cicle de son que té lloc un procés de desaprenentatge, en que el cervell elimina connexions entre neurones, amb l’objectiu de prescindir del material inútil.
Possibles efectes de la privació de son podrien ser (variant segons edat i altres factors): irritabilitat, desorientació, alteracions perceptives, manca de concentració, dèficits cognitius, empitjorament de la memòria, etc. Ara bé, si aquesta privació és total, les conseqüències són molt més greus i es donen fenòmens com: afectacions greus del sistema immunitari, insomni familiar letal. Aquest últim trastorn consisteix en la incapacitat de conciliar el son i que produeix la mort en un període d’entre 7 i 24 mesos des de l’inici.
Relació del son amb la consolidació de l’aprenentatge Es creu que la quantitat de son correlacionaria amb els estats intensius d’aprenentatge. Si hi ha manca de son, la codificació d’estímuls es descoordinada (pre-aprenentatge i postaprenentatge). Durant els son es reactiven circuits neurals que s’havien posat en marxa certs moments d’aprenentatge anteriors. Les sinapsis que formaven aquest aprenentatge es reforçen, creixent el nombre de dendrites de cada neurona (canvi estructural degut a una aportació prèvia de la quantitat de NT de la pre-neurona).
En períodes del son (REM i estadi 4 ) hi ha una gran plasticitat neural.
Universidad Autónoma de Barcelona (UAB) - SAMUEL GARCIA LANZO 12 PSICOLOGÍA FISIOLÓGICA II CURSO 2014-2015 Cal destacar que la informació que s’acumula a la memòria és altament rellevant, amb continguts emocionals, o bé degut a la seva continua presentació.
Universidad Autónoma de Barcelona (UAB) - SAMUEL GARCIA LANZO 13 ...