vías de transducción de señal (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Enfermería - 1º curso
Asignatura Fisiologia I
Año del apunte 2014
Páginas 4
Fecha de subida 21/10/2014
Descargas 18

Vista previa del texto

VIES DE TRANSDUCCIÓ DELS SENYALS La transmissió d’informació d’un costat a l’altre de la membrana mitjançant l’activació en cascada de diferents proteines s’anomena TRANSDUCCIÓ DE SENYALS.
Molècula señal És un lligand que s’uneix al receptor.
Primer missatger.
LEC RECEPTOR Una cèl·lula pot respondre o no a una senyal química depenent de si té o no els receptors adequats.
LIC Molècules senyal Intracel·lular Proteïnes diana TRANSDUCTOR (converteixuna forma de senyal en un altre) i AMPLIFICADOR de la senyal.
Síntesi o modificació de proteïnes diana per a generar resposta RESPOSTA 1.- La molècula senyal porta informació per a la cèl·lula 2.- La unió del lligand al seu receptor ACTIVA al receptor.
3.- El receptor activat desencadena l’activació d’una o més molècules de senyal intracel·lulars.
4.- La cèl·lula respon generant una resposta.
- Els receptors de molècules senyal LIPÒFILES, poden estar ubicats bé al citoplasma bé al nucli de la cèl·lula. Degut a què el lligand no té problema per difondre a través de les bicapes lipídiques.
- Els receptors de membrana poden unir-se a lligands lipòfils i també lipòfobs.
Categories de receptors de membrana (Fig. 6-5 Silverthon): 1.- Canals iònics regulats per comportes químiques (activats per lligand) o receptors –canals.
La unió amb el lligand obre o tanca el canal.
2.- Enzims-receptors.
La unió del lligand a l’enzim-receptor, activa l’enzim intracel·lular (anomenat Tirosin Quinassa, TK), i que fosforila proteïnes de la cèl·lula i les activa.
3.- Receptors associats a la proteïna G.
- L’extrem citoplamàtic del receptor està unit a una molècula transductora de membrana de tres parts, la proteïna G.
- S’han identificat cents de receptors associats a la proteïnes G. Són la majoria dels mecanismes de transducció de senyals coneguts.
Els lligants poden ser hormones, factors creixement, molècules olfactòries, pigments visuals, neurotransmissors, ….
-La proteïna G inactiva s’uneix a GDP.
-L’intercanvi de GDP per GTP activa la proteïna G, que pot provocar: (1) s’obri canal iònic de la membrana.
(2) que es modifiqui l’activitat enzimàtica del costat citoplasmàtic.
Exemples: - Adenil ciclasa - Fosfolipasa C 4.- Receptors-integrines.
La unió del lligand a les integrines modifica el citoesquelet.
CARACTERÍSTIQUES DELS RECEPTORS Saturació:Limitat pel nombre de receptors.
Competència.:Molècules diferents amb estructura semblant es poden unir al mateix receptor.
Ex: Adrenalina (neurohormona) i Noradrenalina (neurotransmissor) s’uneixen a receptors adrenèrgics.
- Especificitat: Capacitat dels receptors d’unir-se a un cert tipus de molècula.
Ex: L’adrenalina i la noradrenalina s’uneixen als diferents subtipus de receptors adrenèrgics amb diferents AFINITATS.
(els receptors α tenen més afinitat per la noradrenalina i els β per l’adrenalina).
-Varis receptors per un lligand.: Una mateixa molècula té efectes diferents en teixits diferents.
Ex: L’adrenalina ( depenen del tipus de receptor present té una acció diferent) .
Lligand principal: Activa el receptor. (Fig. 6-17 Silverthon).
Agonista: Molècula que activa el receptor de la mateixa manera que ho fa el lligand principal.
Antagonista: Molècula que bloqueja l’activitat del receptor.
VIES DE CONTROL: BUCLES DE RETROALIMENTACIÓ RETROALIMENTACIÓ NEGATIVA: la resposta contraresta a l’estímul, el bucle de resposta es cancel·la ESTÍMUL INICIAL Anul·la L’estímul inicial RESPOSTA ESTÍMUL RETROALIMENTACIÓ POSITIVA: la resposta reforça l’estímul, la variable s’allunya més del seu valor d’ajust ESTÍMUL INICIAL RESPOSTA ESTÍMUL Exemples: Alliberació d’oxitocina en el Part. (Fig. 6-28 Silverthon).
Lactància materna.
...