Apunts Medicina i cirurgia d'Equids (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Veterinaria - 4º curso
Asignatura Medicina i cirurgia d'equids
Año del apunte 2014
Páginas 17
Fecha de subida 28/11/2014
Descargas 24
Subido por

Vista previa del texto

MEDICINA I CIRURGIA D'EQUIDS BLOC I: GASTORINTESTINAL BLOC 1: GASTROINTESTINAL CÒLICS Introducció El còlic és un conjunt de processos gastrointestinals o d'altres vies que cursen amb dolor abdominal.El dolor prové de vísceres tubulars no de les parenquimatoses. Se li pot dir còlic nefític per problemes de pedres al ronyó.
Els àrabs solen manifestar més dolor per poca cosa mentre que els cavalls de carn són més resistents al dolor.
Trobem dos tipus de vísceres que poden ser les causants: - - Vísceres tubulars: o Tracte GI o Vies urinàries, o Genitals* o Vies biliars (tot i que no te vesícula biliar. Però si que té conductes biliars) Vísceres parenquimatoses *No tots els còlic venen degut al tracte GI, si bé la majoria. Per exemple una euga pot tenir un còlic, degut a una torsió uterina (normalment 2n o 3r ters de gestació) Importància clínica: - Alta incidència Alta mortalitat= Nº1 de mortalitat en el cavall! Altres punts esmentats: Les DENTS El cavall en cada una dels 4 arcades dentàries hi té: - 3 incisius (ens poden servir per saber l’edat del cavall) 1 caní (mascles) 1 premolar rudimentari (dent de llop) i 3 premolars 3 molars Les arrels dentaries dels molars i premolars arriben al sinus nasal. Si hi ha alguna afecció en aquestes peses dentaries pot arribar a aparèixer sinusitis, ja que drenaran cap a l’espai buit.
Pel que fa a la seva digestió, no digereixen bé el midó sinó més la FIBRA. També absorbeixen pocs sucres i proteïnes (provinents del farratge).
El cavall NO VOMITA : L’esfínter del càrdies a l’entrada del estomac del cavall, consta de una musculatura que té un to basal molt elevat i impedeix que els aliment tornin a la boca, això fa que no MEDICINA I CIRURGIA D'EQUIDS BLOC I: GASTORINTESTINAL pugui expulsar el que ja ha ingerit, així doncs, només vomitaran en el cas que l’esfínter del càrdies s’hagi “desgarrat”, i serà motiu de sacrifici.
Tipus de còlics Existeixen molts tipus (hi ha més de 70 problemes descrits) Els podem diferenciar: - Segons la Localització: o Gàstrics: mpactació, ulceres (associades a estrès o a males dietes), dilatacions, paràsits (gasterophilus). Les úlceres són comunes en cavalls que fan molt entrenament.
o Intestinals : I PRIM (duodè, jejú, ili) i IGROS (cec, colon major, colon menor i Recte) *El colon major és el que fa de “rumen” fermenta, té un diàmetre normal de 15-20 cm. Aquest es pot desplaçar i pot estar doblegat i/o pisat, això serà motiu de còlic. (Normalment passa on hi ha la flexura pèlvica del colon) El colon menor és on es dessequen les femtes.
- Segons la Patogènia: Obstruccions simples:  Ili paralític: el cavall necessita calci extracel·lular per el manteniment gastrointestinal, si hi ha un dèficit pot arribar a causa un ili paralític.
MEDICINA I CIRURGIA D'EQUIDS  BLOC I: GASTORINTESTINAL Exp apunts gmail: quan és un problema funcional. Manca de la motilitat progressiva i propulsiva del contingut. A vegades es dóna en enterotoxèmia ja que el cavall és més sensible a l'absorció de toxines. Una endotoxina és la paret bacteriana dels gram negatius (LPS), a partir d'aquesta endotoxina es produirà un ili paralític degut a una reacció inflamatòria del miometri Impactacions: a intestí gruixut. Dificulta el pas de líquid o gas provocant distensió i dolor.
 Desplaçaments: per manca de reg sanguini o manca de retorn venós. El còlon major s'ha desplaçat de la seva localització anatòmica. El colon major es troba plegat i per tant costa que l'aigua i la ingesta passi.
 Altres (adherències, abscessos,..) Per exemple : un cavall vell i obès te tots els números de tenir un lipoma el qual provocarà una obstrucció.
Compromís vascular:  Desplaçaments: el colon major pot donar la volta de 180 o 360º ( el gir de 180 el podem detectar amb una palpació rectal).
 Torsions/vòlvuls (normalment per culpa dels stroniglis -Apunts gmail: s'ha d'operar en poques hores perquè no passa ni gas ni líquid i pateix isquèmia, llavors en poques hores hi haurà necrosi i morirà. Hi haurà retenció de sang, isquèmia i absorció d'endotoxines.
  Incarceracions Tromboembolismes (normalment degut a paràsits, Strongyls vulgaris) Inflamacions:    Enteritis Tifilitis Colitis Altres - Segons el tractament que cal: o Mèdic = que son el 90-95 % dels casos o Quirúrgic = el 5-10% - Per problemes d’estomac: o Impactacions o Úlceres: Pot ser per diferents causes:  Per paràsits (Gasterofilus) ->  Perquè el cavall fa hores que no menja i no produeix sucs gàstrics i això els provocarà ulceres MEDICINA I CIRURGIA D'EQUIDS BLOC I: GASTORINTESTINAL  Perquè hem donat antiinflamatoris durant uns dies, tipus fenilbutazona (aine).
o Dilatacions + A l’estomac del cavall cap entre 10 i 12l Per exeminar l’estomac podem utilitzar un endoscopi.
- Problemes a l’Intestí Prim o Inflamacions : enteritis (duodentitis, jejunitis, ileïtis) o Obsturccions:  Ileus paralitic: per dèficit de càlci  Impactacions: Per parasits, strongius, ascaris equorum*, cestodes.
 Cos estrany: cavalls avorrits ingereixen cossos estranys (trossos de fusta...) que poden provocar les obstruccions  Altres o Estrangulacions  Vòlvuls: veiem part de intestins que estàn bé però hi ha una part necròtica  s’ha de fer una anastomosis termino-terminal i eliminar la part necròtica.
 Hèrnies (umbilicals, inguinals)  Incarceracions  Lipoma: normalment, cavall vell i obès.
*vigilar si te molts ascaris i els tractem amb ivermectina o moxidectina ja que es moren tots de cop i llavors podem produir una obstrucció. Millor donar un antiparasitari mes lleus tipus Flubendaxol, mates uns quans i el cap de 15 dies dones ivermectina i acabes de fer net.
- Problemes a l’intesti gruixut: o Inflamacions: enteritis (tifilitis, colitis) o Obstruccions:  Impactacions : frequents a la flexura pelvica  Desplaçaments : el còlon del cavall només està fixat per la part dreta, l’esquerra és lliure. El desplaçament pot ser: dorsal, per atrapament nefroesplènic, desplaçament cranial, desplaçament a la dreta.
 Fecloitis. són femtes que s’han endurit fins semblar gairebé pedres. Si hi ha una impactació amb molta rehidratació es poden estovar les femtes  Enteorlits (degut a una pedra o un cos estrany que queda a dins, es van formant capes de carbonat calcic i va formant una pedra).
 Altres o Estrangulacions:  Vòlvuls/torsions: gir del còlon 180º o 360º amb un tros isquèmic i necròtic amb tendència al shock. És un dolor còlic greu i és una urgència quirúrgica  Desplaçaments  Altres.
o Paràsits: n cavalls els Cyathostomus (petits estrongils) poden enquistar-se a la paret del colon major i causar els còlics de dolor lleu o moderat + diarrees. Els Cyathostomus són tractables amb moxidectina.
MEDICINA I CIRURGIA D'EQUIDS BLOC I: GASTORINTESTINAL o Altres problemes :.peritonitis, abscessos, adherències (per fibrina, freqüent en poltres) i càlculs urinaris, torsions i laceracions uterines.
ANTIPARASITARIS O DESPARASITANTS? - - IVERMECTINA I MOXIDECTINA o Ivermectina és d’ampli espectre o La moxidectina panetra millor i es carrega els siatostoms.
PRAZIQUANTEL I PIRANTEL (nemàtodes) FENBENDAZOL (no elimina tenies ni siatostoms) o Cal donar 1 al dia durant 5 dies.
Etiologia Factors predisponents: - Espècie o Anatòmics:  Tamanys/capacitat: estómac petit (10ll)  en proporció a la mida de l’animal. Un budell prim d’uns 15-20 metres i tota la resta és MOvilitat IP i còlon El disseny de l’anatomia del cavall l’ajuda a patir còlics.
L’estómac del cavall és molt petit per a les necessitats energètiques que té. Per aquesta raó la digestió ha de ser molt curta per a que el menjar segueixi i evitar la distensió.
La gran mobilitat de l’intestí prim i del còlon dins l’abdomen per a fer baixar el menjar fa que aquests òrgans es fiquin per tots els forats que troben i que provoquin estrangulacions. El menjar arriba a les 2 hores a un intestí gruixut molt desenvolupat i triga 3 dies a sortir-ne. Hi ha diferents sistemes per a alentir el trànsit i permetre la fermentació de l’herba i l’aprofitament dels seus nutrients. Si aquest contingut no més prou fluid, pot provocar obstruccions. Els herbívors com el conill i el cavall mengen de forma més lenta i més gradual i, per tant, secreten saliva o enzims pancreàtics o gàstrics deforma més continuad o Fisiològics:  No vòmits  Transit intestinal  Capacitat de secreció i absorció  Inervació El cavall no és capaç de vomitar per la força del càrdies (això provoca la distensió de l’estómac i el seu trencament, se’l pot fer refluxar per sonda nasogàstrica), la velocitat del trànsit intestinal varia depenent de la zona de l’intestí, l’intestí té una gran capacitat de secreció i d’absorció de líquid (tota la secreció s’encalla a les obstruccions i l’intestí s’acaba trencant) (l’absorció de líquid té lloc al cec i al còlon i els problemes inflamatoris d’aquestes zones causen diarrees molt greus, cal donar hidratació parenteral), tipus d’innervació.
MEDICINA I CIRURGIA D'EQUIDS - BLOC I: GASTORINTESTINAL Individual :Edat  en poltres si neixen dèbils o no mamen no poden desfer el maconi i això els i causa dolor abdominal Obesitat  més risc de tindre lipomes i que aquests lipomes puguin estrangular les nanses intestinals Factors ocasionals: -Paràsits gastrointestinals: Gastrophilus, Strongylus, Xiamostoms, ascàrids i tènies. Es poden evitar amb un bon pla de prevenció. Els Strongyls poden migrar a través de les artèries mesentèriques.
- Alimentació: Un cavall de 500 kg hauria de menja 1% del se pes corporal en farratge, és a dir un mínim de 5kg al dia. (alimentar el cavall dos cops al dia és el pitjor que hi ha! si a més el que es fa és pinso+ palla..) L’excés de farratge no comporta cap problema, mentre la manca provoca còlics greus molt ràpidament.
També és necessari evitar les herbes riques en lignina, que poden provocar obstruccions. El pinso és el complement energètic de la dieta i es dóna en forma de midó, però en una quantitat adequada. L’excés de midó provoca una disbacteriosi i una gran fermentació en l’intestí gruixut, causant una inflamació. El cavall necessita tenir sempre aigua neta disponible. En canvi, els ases poden aprofitar bé la palla seca i madura.
-Maneig: Personal nou, la frequència....
-Treball : si estan moltes hores sense menjar.
-Estrés: per transport, per massa entrenament, per pors...
Altres: (sorra, medicacions) * per exemple a la zona de Tarragona hi ha molts casos d’impactació per sorra, es suposa que es degut a l’aigua, que no els deu apartar suficients minerals i els agafen de les pedres.
Patogènia 1. Dolor: provocarà estimulació del SN simpàtic que produirà taquicàrdia. Si hi ha dolor a una altra part del cos pot provocar que la generació de NA o A provoqui una alteració del trànsit intestinal.
2. Alteracions trànsit intestinal: es redueix la motilitat i trànsit.
3. Fermentacions anormals: canvis de la flora, es poden absorbir endotoxines i es pot distendre el colon.
4. Alteracions permeabilitat intestinal: la mucosa del budell prim serveix per digerir i absorbir, és una barrera selectivament permeable i encara més al colon. Tots els èquids tenen una dosi letal d'endotoxines en el seu cec o colon. Quan hi ha inflamació i la mucosa és mes permeable, es poden absorbir les endotoxines. Amb la ulceració del colon dorsal dret es dóna absorció d’endotoxines i exsudació de proteïnes.
5. Alteracions hídriques: deshidratació important, femtes més seques.
MEDICINA I CIRURGIA D'EQUIDS BLOC I: GASTORINTESTINAL 6. Alteracions electrolítiques i àcid-base: en alguns tipus de còlics són importants, si hi ha diarrea profusa hi ha pèrdua de sodi.
complicacions fonamentals 1. Deshidratació (amb + o- desequilibri electrolític, asci-base) 2. Shock: per la distribució dels fluids o deshidratació 3. Endotoxina: toxina dels bacteris g+ (cal tenir en compte que es una espècie molt més sensible que no els remugants) 4. Hiperconjugació – CID: 5. Laminitis: inflamació, degeneració i desprendiment de les estructures epidremals ( unions del casc amb l'os) * quan hi ha una reacció infamatòria sistèmica, el cavall és més propens a tenir inflamació ad e tots el tesixits que estan ben vascularitsats.
6. Necrosi intestinal- trencada d'estomac/IP/IG 7. Peritonitis Quadre clínic - Símptomes del dolor  intensitat: si no menja i prou, o si no menja, i també es rebolca. Són indicis d'una intensitat diferent del còlic.
 Animal: hi ha animals més sensibles que altres, o animals que demostren més que d'altres. Per exemple, un Poni, burro o perxeró: si tenen molts símptomes= PERILL segur!  Localització: els colics d'intesti prim son més dolorosos, si pateixen úlceres gàstriques hi ha un bruxisme freqüent. En poltres amb impactació del meconi aixequen freqüentment la cua i sembla que no pot orinar - Símptomes generals: Per identificar tots els símptomes de l'animal cal fer una exploració completa.
 Estat mental: més apagat o més despert  Temperatura: si té dolor còlic i febre pot ser greu * Primer prendre la temp. Desprès fer la palpació rectal.
 FC. la FC normal es troba entre 30 – 40 ppm. Si esta elevada pot ser per dolor, perquè esta espantat o per deshidratació (risc de shock) MEDICINA I CIRURGIA D'EQUIDS BLOC I: GASTORINTESTINAL * També cal saber la FC ( una taquicàrdia també ens dona deshidratació i senyal de dolor).
 FR - Símptomes digestius  NO menja (anorexia)  Palpació rectal (per mirar si hi ha distensió abdominal)  Auscultar la cavitat abdominal (mobilitat intestinal alterada)  Femtes (saber si ha defecat, si no, o si poc ho fa poc sovint) - Símptomes cardiovasculars  Mirar mucoses (Mucoses rosades = correcte)  Prendre pols de la facial i mirar que sigui correcte. Que no sigui dèbil o absent (indicaria un alt grau de deshidratació) i també mirar el pols digital: si està incrementat ens indica un principi de laminitis o un increment del reg sanguini cap a la zona per una inflamació per exemple  Temperatura externa  TRC = Tiempo de rellenado capilar ( mirar si triga més del normal) - Altres *línia tòxica: línia vermella al voltant de les dents * si trobem pols digital ens indica principi de LAMINITIS Curs  Agut: el colic es produeixi sobtadament i dura unes hores  Subagut : dura 2 – 3 dies  Recurrent: 5 o colics en un any que se solen resoldre amb teràpia mèdica  Diagnòstic - Objectius: 1. confirmar el procés gastrointestinal: per exemple un cavall amb botulisme (paralisi flacida) te taquicardia, està quiet, suat, es tomba.. Totes aquestes coses es poderien confondre amb el colic.
MEDICINA I CIRURGIA D'EQUIDS BLOC I: GASTORINTESTINAL 2. Localitzar el problema. un cop confirmem que és un procés GI hem de saber de quina part: IP, còlon..? 3. Identificar el tipus de còlic:  Procés obstructiu  Procés amb compromís vascular  Procés inflamatori 4. Donar pronòstic 5. Iniciar tractament -Mètodes diagnòstics:  Examen rectal  Localització visceral  Contingut  Consistència apropiada  Altres anomalies Per tal de fer la palpació rectal ens hem de posar ben enganxats al cavall, és molt mesnys perillós.
A la palpació rectal hem de tenir en compte la localització visceral correcta, contingut, consistència i altres anomalies possibles que puguem trobar.
Si és una euga palparem els ovaris, l'úter, la bufeta... Al quadrant dorsal dret hem de trobar el cec i al quadrant ventral esquerre hem de palpar la flexura pèlvica (gra de sorra) i la bufeta de l’orina. A l’esquerra hem de trobar la melsa i el pol caudal del ronyó esquerre. Si el budell prim no està distés normalment no es pot palpar.
Pel costat dret el que es palpa és la base del cec (glàndula medial del cec).
 Sondatge nasogàstric: * Sonda nasogàstrica que passi pel meat ventral, si passa pel dorsal el cavall sagna! El que intentem amb el sondatge es que si hi ha gas pugui sortir o si hi ha algun tipus de inflamació del budell prim i hi ha líquid que s'acumula a l'estómac treure'l ja que la capacitat de l'estómac és 8-10 l. Si tenim un còlic de budell gruixut, no hi haurà reflux MEDICINA I CIRURGIA D'EQUIDS BLOC I: GASTORINTESTINAL nasogàstric , si trobem líquid a l'estómac és degut a algun problema al budell prim o del propi estómac.
 Anàlisi de sang  Ht-Pt  hemograma (RL, RP, fibrinogen,..)  Bioquímica, electròlits, gasos,...
*Apunts gmail: hematòcrit i proteïnes, hemograma, bioquímica, electròlits, gasos.. Ajuden a establir el diagnòstic o fer un seguiment. La melsa funciona com un magatzem d'eritròcits. Si el cavall fa molt d'exercici el que passa és que la melsa queda comprimida i per tant s'alliberen eritròcits i llavors té un hematòcrit més gran però no és per cap problema. El refractòmetre és més fiable perquè les proteïnes si no és per deshidratació no augmenten.
 Anàlisi de liquid peritoneal  Color  terbolesa  proteïnes  recompte cel·lular  citologia  Altres (Lactat, pH,...) *Per tal de veure el tipus de problema que hi ha. Es valora el color, terbolesa, proteïnes, recompte cel·lular, citologia i altres. El líquid peritoneal és trassudat (prot baixes < 2,5 g/dl i cèl baixes< 5000). Un trassudat té les proteïnes altes quan està alterat. Un exsudat és quan hi ha proteïnes altes i cèl·lules altes per alguna raó (inflamació). Per fer una punció de líquid peritoneal, entres poc a poc per tal de no puncionar el colon. Posem anestèsia local i amb un bisturí petit fem una incisió de menys d'un cm i amb una cànula mamaria l’empenyem a través de la línia alba i sortirà líquid. El normal és un líquid transparent una mica groguenc. Intentem veure si hi ha cèl·lules polimorfonucleades. Si veiem leucòcits i bactèries el cavall té una peritonitis sèptica i hi ha bacteris d’un sol tipus. Si veiem bacteris de molts tipus vol dir que hi ha algun trencament i per tant hem de eutanasiar  Ecografia  Localització de vísceres  distensió : diamante normal 5cm MEDICINA I CIRURGIA D'EQUIDS  contingut  mobilitat  gruix (intestí prim 3mm) BLOC I: GASTORINTESTINAL  Anàlisi de les femtes: mirar si hi ha parasits, sorra, altres..
 Endoscòpia  Radiologia: no és molt comú. Normalment només en poltres o quan es sospita d’enterolits  Altres (biòpsies, test funcionals,...) - Mètodes per arribar al diagnòstic del còlic:  Història  resultat de l'examen físic  Tipus de dolorosaDuració del còlic  Resultat de les proves diagnòstiques  Resposta al tractament  Evolució Pronòstic És del que més es preocupa el client, vol que li diguem si sobreviurà o no o com evolucionarà Aquests pronòstic dependrà de:       Variables lligades al tipus de còlic: un tipus isquèmic (tipus torsió de colon), és un pronòstic més greu que en una obstrucció de IP o colon major Localització del problema  un de IP és més greu que un de IG Resultat de l’examen clínic: quantes més alteracions i hagi pitjor serà el pronòstic ◦ Examen cardiovascular ◦ Actitud estat mental i dolor ◦ Examen digestiu ◦ Altres (analítiques) Detecció de complicacions associades: alteració digestiva+deshidratació+... molt més problemàtic que només una obstrucció.
Retràs de les decisions (TT, SX, referència...): quan venen després de visites amb altres veterinaris, si es possible fer una cirurgia o no, si hi ha transport disponible per portar-lo...
Tractaments inadequats: per exemple si té còlic i li han donat diürètics  empitjora la deshidratació, o si es dona més dosis de les indicades d’analgèsics...
MEDICINA I CIRURGIA D'EQUIDS BLOC I: GASTORINTESTINAL Paràmetres de valor pronòstic ◦ Variables lligades a l’examen clínic  poden ser paràmetres senzills, de camp, pel que són subjectius. N’hi ha altres de més objectius, tot i que requereixen d’una infraestructura més complexa d’hospital (solen ser casos referits).
 Paràmetres clínics simples ◦ Estat general, actitud  si l’animal està atent i alerta o pel contrari si esta deprimit ◦ Grau de dolor  és un paràmetre molt important. Varia en funció de la intensitat, si hi ha resposta als analgèsics i la durada d’aquest dolor.
▪ Intensitat: de lleu a moderat  intens-molt intens  no controlable és el més greu i és fins 16 vegades més probable que acabi morint.
▪ Resposta a l’analgèsia: si té una freqüència Cardíaca de 70, dolor moderat i amb xilacina+butorfanol respon bé, l’animal tindrà millor pronòstic que un cavall que té un dolor més greu que no es calma amb l’analgèsia ▪ Duració: serà més greu un animal a qui l’analgèsia dura poca estona que no pas animals amb major duració analgèsica ◦ Estat cardiovascular  es jutja si l’animal té una bona perfusió perifèrica, el grau de deshidratació i si hi ha signes de shock mitjançant: la FC, l’estat de les mucoses, el TRC, el pols, el Ht-prot...
Els cavalls que tenen signes de shock són fins a 38 vegades més probable que acabin morint.
◦ Examen digestiu  ens pot indicar donar pistes sobre el diagnòstic. Per exemple en un animal amb molt reflux nasogàstric, és indicatiu d’un problema de IP.
Haurem de controlar la motilitat intestinal així com l’estat de les femtes perquè front un problema d’intestí prim, com ja hem dit, hi pot haver reflux i per tant utilitzarem una sonda nasogàstrica per intentar eliminar material (depenent del tipus i quantitat de reflux). Per exemple no és el mateix un animal amb una mica de febre però amb poc líquid que un altre que en tingui molt, essent més greu en el segon cas. Per això es de vital importància saber fer una bona palpació rectal en èquids per poder identificar si hi ha algun problema o simplement el trobem normal.
◦ Evolució  tant de les troballes cardiovascular, com el dolor... si instaures un tractament (analgèsic, sedants, fluids...) i evoluciona bé, té millor pronòstic  Paràmetres complexes ◦ Hemograma: leucòcits, fibrinogen.
◦ Bioquímica sanguínia: nivells d’urea, creatinina, lactat. S’utilitza la urea i la creatinina per veure si hi ha deshidratació i insuficiència renal. El lactat serveix per veure si hi ha una bona perfusió perifèrica, ja que sinó els i arriba suficient O 2 a les cèl·lules comencen a fer procés d’anaerobiosis i produeixen el lactat.
▪ Azotèmia  hi ha una elevació d’urea i creatinina en sang ▪ Urèmia  són les conseqüències o manifestacions associades al fallo renal ▪ Fallo renal  problema glomerular o tubular (hi ha més del 75% de nefrones afectades) ◦ Electròlits plasmàtics, DIF: els electròlits plasmàtics es miren perquè el calci iònic és molt important per la contracció de la musculatura llisa, que depèn sobretot del calci extracel·lular  si hi ha hipocalcèmia no hi haurà un bon peristaltisme. L’equilibri àcid-base depèn dels electròlits, del CO 2 i de les proteïnes.
▪ DIF = (Na+ + K+) + (Cl- + Lactat)  el Na i el K són catons i el Cl i el lactat anions.
MEDICINA I CIRURGIA D'EQUIDS   BLOC I: GASTORINTESTINAL Si incrementen els anions hi haurà una acidosis perquè la diferència entre els + i – disminueix, per exemple quan augmenta el lactat. El mateix passa si disminueix el Na o el K.
Si la diferència entre anions i cations augmenta es produirà una alcalosis, per exemple en casos d’hipoclorèmia o si donem bicarbopnat sódic ◦ Aquesta fórmula l’haurem de tenir present perquè en funció de quins ions hagi perdut l’animal podrà instaurar-se en l’animal una acidosi/alcalosi metabòlica.
◦ ◦ ◦ ◦ ◦ Gasos sanguinis, dèficit de base Desfase aniònic, SIG Proves de coagulació: PT, aPTT, AT-III, D-dímers...
Activitat hemostàtica Altres ▪ Canvis tòxics en PMNN: mitjançant microscopia.
▪ Ecografia abdominal: podem veure distensió del budell prim (paret prima, imatge esquerra). Si la paret és gruixuda (dreta) comporta més inflamació, edema, necrosi... les ecos ens ajuden a donar tant un diagnòstic com un pronòstic ▪ Citologia de líquid peritoneal: amb obstrucció veurem pocs canvis. Si hi ha isquèmia en algun tram sí hi haurà un increment de recompte de proteïna, cèl·lules... el pitjor és veure bacteris o sospita de contingut intestinal, ja que comporta trencament d’algun tram i només es pot eutanasiar. S’ha de valorar:  Recompte de cèl·lules nucleades totals, recompte de macròfags, neutròfils...; grau de degeneració cel·lular, presència d’enteròcits, presència de bacteris, contingut intestinal o altres anomalies ▪ Radiologia abdominal: en cavalls adults no s’acostuma a fer a no ser que es sospiti de presència d’enteròlits o de sorra, que donen pitjor pronòstic.
▪ Altres (pressió arterial...) Conclusions pronòstic ◦ És vital estudiar cada cas, perquè són diferents, recollint l màxima informació possible. En casos que siguin greus, recurrents o que tinguem dubtes millor referenciar per una 2ª opinió amb mètodes Dx més fiables.
◦ Sobretot recordar que és vital no perdre temps (no nosaltres, sobretot al voltant: criador, transport...) i mantenir el cavall sota control Tractament Els objectius són:     Controlar dolor Controlar la hipotensió o la deshidratació Corregir el flux i transit intestinal Controlar complicacions: MEDICINA I CIRURGIA D'EQUIDS ◦ ◦ ◦ ◦ BLOC I: GASTORINTESTINAL Endotoxèmia Shock o CID Peritonitis Laminitis ◦ Aquests objectius s’aconsegueixen mitjançant mesures terapèutiques: analgèsia, fluïdoteràpia i altres tractaments segons el tipus de còlic, o segons l’origen del problema Analgèsia L’analgèsia és una mesura terapèutica essencial perquè el dolor disminueix la motilitat intestinal. L’analgèsia no sempre ha de ser farmacològica. Els mètodes d’analgèsia són:    Passejades estimula motilitat, que s’alliberi gas...
Descompressió gàstrica: per a que no tinguin l’estomac tan distès (no sempre, però si n’hi ha alguns animals a qui els anirà molt bé) si hi ha problemes d’ IP Fàrmacs: segons el cas ◦ AINEs: tenen un efecte variable i s’han de vigilar els seus efectes tòxics ▪ Flenixin meglumine  és el millor per el dolor visceral i l’efecte és el més durador (10-12h). Al ser més durador no es pot donar inicialment sense saber el diagnòstic definitiu perquè podria emmascarar.
▪ Dipirona (+ hioscina) té menor potència i serveix per còlics amb menys dolor ▪ Fenilbutazona  més utilitzat per dolors múscul-esquelètics ▪ Ketoprofeno  és car ▪ Altres (eltenac, carprofeno...) ◦ Sedants α-agonistes: tenen una bona eficàcia (són sedants + analgèsics), però produeixen efectes secundaris: cardiovasculars (bradicàrdia, arítmies, hipotensió) i disminució de la motilitat intestinal ▪ Xilacina: efecte més curt (15-30min) ▪ Romifidina: efecte màxim d’uns 60min ▪ Detomidina: més duració, +1h ◦ Opioids: fan una bona analgèsia sense sedació, però el problema són les reaccions adverses.
Normalment s’utilitzen en combinació amb els α2 (butorfanol + xilacina és el més comú) gràcies al efectes sinèrgics que presenten ▪ Butorfanol: és el més comú i és el que produeix menys reaccions adverses ▪ Meperidina ▪ Morfina: no s’acostuma a donar a no ser que siguin casos de molt dolor, i mai s’ha de donar sola, s’ha de combinar amb un sedant perquè sinó causaria hiperexcitabilitat ◦ Altres ▪ Alfa2+opioide ▪ Infusió contínua de butorfanol: infusió contínua del fàrmac (CRI) 0’02/kg/h ▪ Infusió contínua de lidocaïna: és un anestèsic local (és un bloquejant dels canals de sodi) però es pot donar en CRI perquè té efecte analgèsic i antiinflamatori important perquè disminueix la desgranulació dels mastòcits. La lidocaïna també es pot utilitzar per arítmies ventriculars (causades per focus ectòpics o en fibril·lació ventricular).
 Es dóna un bolus de 1’3mg/kg + CRI 0’05mg/kg/min MEDICINA I CIRURGIA D'EQUIDS BLOC I: GASTORINTESTINAL Fluïdoteràpia ◦ Els objectius són corregir la deshidratació, controlar la possible hipotensió, recuperar dèficits electrolítics, restablir l’equilibri àcid-base i provocar una sobrehidratació (en situació d’impactació de femtes o de flexura pèlvica, rehidratar el contingut intestinal ressec i estovar-lo).
  Corregir i controlar la hipovolèmia  s’acostuma a fer gairebé sempre donant Ringer Lactat (és isotònic, poliiònic i semblant al plasma).
Volum que s’ha d’administrar depèn de la simptomatologia i de la hemoconcentració, és a dir, del grau de deshidratació que tingui l’animal.
Grau de deshidratació: a partir de 5% hi ha simptomatologia, i el màxim “tolerable” és entre el 10-12%. Segons la simptomatologia triem el grau de deshidratació, que es basa en símptomes cardiovasculars i l’hemoconcentració (hematòcrit i proteïnes augmentat).
Grau deshidratació <5% subclínic pèrdua < 20l 5-6% lleuger (25-30l) 7-8% moderat (35-40l) 8-10% greu (40-50l) 10-12% molt greu (+ 50l)   Velocitat  entre 5 i 10 l/h només pel volum de deshidratació i 8-10 l cada 1-2h si és via oral Via d’administració  via intravenosa (amb un o 2 catèters) i a vegades es pot fer veia nasogàstrica si no hi ha reflux!!  Correcció de dèficits electrolítics  acostumen a patir hipocalèmia que normalment va acompanyada d’una hipocalcèmia (calci és important per la musculatura llisa, i si hi ha hipocalcèmia no contraurà bé la musculatura intestinal) ◦ Hipokalèmia (K+ < 3 mEq/L) ◦ Hipocalcèmia (Ca++ < 1’4 mmol/L) ◦ Les principals causes d’hipokalèmia i hipocalcèmia són: Cavalls amb anorèxia perllongada (+ 48h): el cavall té el metabolisme molt acostumat a rebre el K+ i el Ca++ de l’aliment. Si deixa de menjar aquests dos ions es veuran clarament disminuïts Còlics amb problemes de motilitat (enteritis…).
◦ Com suplementem en aquestes situacions? En cas d’hipokalèmia afegirem KCl (10-20 mEq/L), vigilar la velocitat ja que podríem sobrepassar el límit tòxic (arítmies, parades cardíaques…).
En el cas d’hipocalcèmia afegirem gluconat càlcic al 25% (20-50 ml/L).
        Correcció del desequilibri àc-base En casos d’acidosis  són degudes al increment de lactat a causa d’una hipòxia, s’han de tractar amb ringer lactat que té efecte alcalinitzant En casos d’alcalosis  normalment degudes a enteritis anteriors, on es perd líquid en reflux nasogàstric amb pèrdua de clor  hipoclorèmia  alcalosi metabòlica. S’ha de tractar amb sèrum fisiològic Estovar consistència del contingut intestinal  per desfer les impactacions i estovar el contingut, recuperant el trànsit es dona RL a velocitat de sobrehidratació (4-5L/h). Via IV i també nasogàstrica però vigilar que no hi hagi reflux o vòmit.
Per fer isotònic salí  ha de tenir 150 mEq de Na i 150 mEq de Cl  estarà al 0,9 %, això vol dir que hi haurà 9 g/l.
Si volem fer 10 l  10 litres d’aigua + 90 g de sal comuna (o 60 g de NaCl + 30 KCl MEDICINA I CIRURGIA D'EQUIDS  BLOC I: GASTORINTESTINAL En casos d’hipoproteinèmia  hi ha formació d’edemes a causa de la falta d’albúmina o falta de retorn venós que augmentarà la pressió hidrostàtica, manca de retorn limfàtic (limfangitis o limfadenopatia) o augment de la permeabilitat vascular. Es tracten amb solucions col·loïdals.
Altres tractaments  Mesures de maneig: box ampli, passejades, dejú complert de varies hores i si evoluciona bé fer introducció progressiva a dieta normal.
Exemples concrets de tractaments ◦ Obstrucció d’Intestí Gruixut  Analgèsia + fluïdoteràpia (sobrehidratació enteral). Oli mineral per sonda i laxants osmòtics (MgSO4, Na2SO4) que faran augmentar la quantitat d’aigua a l’intestí (i altres). Vigilar de posar bé la sonda i no fer pneumònia per aspiració, sobretot si donem oli mineral.
◦ Timpanisme de budell gruixut  Tractarem el còlic amb analgèsia i fluïdoteràpia (sobrehidratació).
També pot ser recomanable, sobretot prèviament a la cirurgia, realitzar una cecocentesi per disminuir la quantitat de gas acumulat, però hi ha riscos al fer-la. Posarem un tub localitzat a la zona de la fosa darrere les costelles per alliberar gas de la base del cec.
◦ Enteritis o ili paralític a intestí prim Descompressió gàstrica (treure reflux) Fluïdoteràpia compensadora IV perquè hi ha reflux Procinètics: ◦ Metoclopramida (infusió contínua a dosis baixes) ◦ Lidocaïna (serveix com a procinètic perquè bloqueja els reflexes intestinals que aturen la motilitat quan detecten dany o dolor) ◦ Cisaprida ◦ Eritromicina ◦ Altres: Neosticmina (no gaire favorable, produeix obstruccions) ◦ Úlceres gastrointestinals  s’han de donar protectors gàstrics com l’ Omeprazol o ranitidinacimetidina, a més de prendre mesures dietètiques, ja que el farratge li fa mantenir el pH neutre, per això és molt important que el cavall mengi herba tot el dia.
◦ Paràsits  Administració d’antiparasitaris com moxidectina o ivermectina no adequats si hi ha grans càrregues d’àscaris i no són útils contra tenies.
Contraindicacions      No donar fàrmacs hipotensors com: la Acepromacina (és un calmant i causa vasodilatació) i la Furosemida (només es dona en casos d’edema pulmonar) Tractaments que ajuden a deshidratació Tractaments orals en casos de reflux Procinètics sense diagnòstic previ Donar de menjar (pinso) MEDICINA I CIRURGIA D'EQUIDS BLOC I: GASTORINTESTINAL Conclusions En cas de còlic, realitzarem un tractament mèdic en la majoria de processos obstructius o inflamatoris, i reservarem el tractament quirúrgic per a alguns processos obstructius (ex. en cas d’enterolits), en la majoria de desplaçaments de colon major, per a processos on hi hagi un compromís vascular i en alguns processos inflamatoris concrets.
...