Tema 7. Sistema respiratori (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Enfermería - 3º curso
Asignatura Infermeria clínica del vell
Año del apunte 2016
Páginas 12
Fecha de subida 19/03/2016
Descargas 6
Subido por

Vista previa del texto

Tema 7: SISTEMA RESPIRATORI INTRODUCCIÓ Aparició De problemes relacionats amb la respiració i augment de la vulnerabilitat a nivell respiratori: - Alteració dels mecanismes immunològics, hormonals i neurològics: Canvis relacionats amb l’edat: o Disminució de la funció pulmonar:  Disminució de l’elasticitat pulmonar  Disminució de la capacitat vital  Major rigidesa de la caixa toràcica  Augment del volum residual  La respiració es fa més abdominal per la cifosi i calcificació dels cartílags intercostals, disminució de l’intercanvi gasós, etc.
o Major susceptibilitat a les infeccions:  Reducció de la protecció de la mucosa  Disminució dels cilis bronquials  Canvis de composició dels teixits connectius dels pulmons i tòrax  Disminució del reflex de la tos  Disminució del numero de macròfags alveolars Hi ha característiques específiques de les malalties pulmonars en els ancians. Hi ha interferència en la satisfacció de necessitats dels processos respiratoris per dispnea i fatiga. Cal realitzar intervencions específiques per aconseguir adaptar-se a les modificacions fisiològiques de la vellesa per prevenir processos mòrbids.
PRINCIPALS ALTERACIONS RESPIRATÒRIES EN GENT GRAN 1. MALALTIA PULMONAR OBSTRUCTIVA CRÒNICA Malaltia caracteritzada per la presència d’una limitació al flux aeri que no és totalment reversible, de curs progressiu i que s’associa a una resposta inflamatòria anòmala en el pulmó davant de gasos o partícules nocives.
És un procés de llarga evolució i progressiu que varia segons l’exposició a factors condicionants, sobretot el tabac. L’obstrucció parcialment reversible, la patologia pot millorar però no solucionar de forma definitiva. És prevenible.
S’associa generalment a hiperreactivitat bronquial.
1 És una de les causes més importants de patologia en la gent gran. La mortalitat en les persones majors de 65 anys deguda a questa patologia s’ha incrementat significativament.
Segons l’OMS, les morts per MPOC s’incrementaran un 30% en els propers anys.
ETIOLOGIA: - Tabac: Comença a parèixer als 10 a 15 anys de fumar 20 cigarretes al dia.
Contaminació atmosfèrica: Sobretot en el treball en acer, metal·lúrgia i petroquímica.
Contaminació ambiental ciutats.
Factors infecciosos: No generen MPOC, però empitjoren i acceleren el pronòstic.
Factors genètics Factors socioeconòmics Alcohol SIMPTOMATOLOGIA: - Tos Expectoració Dispnea Menys freqüents: Sorolls toràcics i retenció de CO2 Febre Hemoptisi i simptomatologia d’exacerbació Pèrdua de pes en estats avançats, cianosi central, etc.
2 CAUSES DE DESCOMPENSACIÓ: - Infecció Inhalació d’irritants inespecífics Estrès psíquic Esforç físic important Predomini estacional: hivern no s’associen a al·lèrgies.
EVOLUCIÓ: - Afecta la qualitat de vida de manera molt gradual: Inicialment només notarà una mica de falta d’aire.
Inicialment tos en mesos d’hivern només amb tractament si expectoració purulenta.
Després aparició de tos i expectoració tot l’any i amb llarga durada i gravetat.
Dispnea durant l’exercici suau (gran d’obstrucció intensa).
Síndrome que engloba principalment dues patologies respiratòries: - Emfisema: Destrucció progressiva dels alvèols i del teixit circundant que els subjecta, produint una pèrdua d’elasticitat pulmonar, l’aire queda atrapat en els pulmons quedant hiperinsuflats i provoca una alteració en l’intercanvi gasós sobretot en situacions d’esforç. Edat inici 55 -75 anys.
 Període expiratori allargat, s’anomenen “bufadors rosats”.
 Prims amb tòrax abombat (en tonel).
 Simptomatologia: dispnea intensa, i l’expectoració i les infeccions respiratòries són poc freqüents. Cianosis molt lleu o absent.
- Bronquitis crònica: Presència de tos i expectoració un mínim de 3 mesos a l’any i almenys 2 anys consecutius. Edat inici: 50-60 anys.
 Causada per l’exposició crònica a irritants ( tabac).
 Sobrepès  Alt risc d’infeccions respiratòries pel moc.
 Simptomatologia: esputs viscosos i purulents, sibilàncies, estretors, dispnea d’esforç i cianosis.
 Evolució a cor pulmonale.
 Atenció amb l’administració d’hipnòtics i sedants perquè produeixen disminució del reflex tussigen.
3 DIAGNÒSTIC: - - - Anamnesi: en diagnòstic.
   el pacient geriàtric la comorbilitat és habitual, dificulta el procés Exhaustiu interrogatori per aparells.
Al·lèrgies a agents externs.
Antecedents familiars i personals d’asma, EPOC i altres malalties cardiorespiratòries.
 Investigar si hi ha símptomes d’insuficiència cardíaca, que s’associa amb EPOC freqüentment i pot portar a errors dx.
 Detectar pèrdua de pes significativa (>5% en 1 mes o >10% en 6 mesos), símptoma inespecífic en l’ancià però el 1er associat a un deteriorament funcional.
Exploració física: Té una mala sensibilitat en MPOC, és de poca utilitat dx.
 Malaltia lleu: pot ser normal o petites troballes com sibilàncies aïllades en l’expiració forçada. Cal confirmar amb espirometria.
 Malaltia progressa: alguns signes es fan més visibles, intenses sibilàncies i roncus inspiratoris en les bases. Signes de hiperinsuflació més evidents:  Increment del diàmetre anteroposterior del tòrax.
 Retracció inspiratòria del borde inferior de les costelles.
 Sorolls respiratoris allunyats.
Proves de funció respiratòria: o Espirometria: Confirmació diagnòstica al ser la prova més objectiva. Cal realitzar-la en els estadis més precoços de la malaltia, quan hi ha sospita per factors de risc o símptomes incipients.
 Permet valorar la gravetat i el pronòstic  Afavoreix el maneig del pacient amb EPOC  Reflexa la tolerància a l’exercici i les seves limitacions  Reflexa la resposta al tractament 4 El pacient ancià presenta amb freqüència dificultats afegides per la correcta realització de la prova: deteriorament cognitiu, hipoacúsia o estats de debilitat general i malnutrició que poden conduir a uns resultats no valorables per falta de col·laboració.
Per això per avaluar el grau de severitat de l’EPOC, també és important tenir en compte: el nº de dispnea, la capacitat física per l’exercici, l’IMC, la pressió arterial parcial d’oxigen i la presència de cor pulmonale.
* GRAUS DE LA DISPNEA: - Grau 0: Absència de dispnea, excepte si es fa un exercici intens.
Grau 1: Dispnea, si es camina ràpid per terreny pla o es puja un pendent poc pronunciat.
Grau 2: Incapacitat per mantenir el pas d’altres persones de la mateixa edat, caminant per pla, per la dificultat respiratòria, o necessitat d’aturar-se a descansar.
Grau 3: Necessitat d’aturar-se a descansar si es caminen uns 100 metres o pocs minuts després de caminar per terreny pla.
Grau 4: La dispnea impedeix el pacient sortir de casa o apareix en activitats com ara vestir-se o desvestir-se.
PREVENCIÓ: En els últims anys s’han elaborat diferents guies i recomanacions nacionals i internacionals dirigides a millorar la pràctica clínica i optimitzar el tractament d’aquests pacients, així com incidir en la importància de la prevenció a través de l’abandonament de l’hàbit tabàquic.
SEGG i SEPAR pretenen donar una visió integral de l’MPOC sota el prisma de diferents especialistes.
TRACTAMENT: - Abandonament de l’hàbit de fumar Farmacològic: No cura, però tracta els signes i símptomes  Increment esglaonat en el tractament dependent de la gravetat.
 Mantenir un tractament regular amb la mateixa intensitat per períodes prolongats, sempre i quan no apareixen efectes secundaris o empitjorin la malaltia.
 Resposta terapèutica és individual en cada pacient, cal monitoritzar i ajustar el tractament i més en els ancians.
 La via inhalatòria és d’elecció sempre que sigui possible: alguns ancians tenen dificultat per realitzar correctament l’administració d’inhaladors.
o Broncodilatadors: És el primer pas en el tractament simptomàtic del MPOC.
Augmenten la capacitat per realitzar exercici. Elecció dels diferents dispositius tenint en compte l’habilitat i la situació cognitiva del pacient.
o Corticoides: Són menys efectius en MPOC que en l’asma i els seus efectes secundaris considerables en la població anciana, es desaconsella el seu ús de forma mantinguda.
5 o o - - - - - - Antibiòtics: Només en el tractament d’aguditzacions.
Mucolítics i expectorants: L’ús generalitzat de mucolítics no es pot recomanar, encara que alguns pacients amb dificultat per expectorar sembla que es poden beneficiar del seu ús Oxigenoteràpia Evitar ambients freds i humits Eliminació absoluta dels irritants Millorar la tolerància a l’esforç: entrenament físic per millorar-la, així com al sensació de dispnea i fatiga muscular.
 El grau de dispnea, ni l’edat ni la presència d’altres malalties, no ha de ser un factor limitant per excloure el pacient i poder obtenir beneficis.
Cal que aquetes malalties estigui degudament tractades i adaptar el programa a les possibilitats físics del pacient.
 Millora l’estat dels pacients amb ansietat i depressió Valoració nutricional per detectar desnutrició Evitar l’obesitat Dieta: un aport metabòlic insuficient pot afavorir la reducció de massa muscular i disminuir la capacitat ventilatòria. Es recomana menjar de 5-6 àpats diaris:  Evitar aport excessiu d’HC, doncs produeixen un augment de la pCO2  3-4 racions de fruita per assegurar ingesta de vitamines i minerals  Disminuir grasses animals No consumir els aliments ni molt freds ni molt calents, poden induir a l’ofec i/o tos Beure 2 litres d’aigua (si no hi ha contraindicació) per fluïdificar les secrecions Tractar el restrenyiment perquè produeix distensió abdominal i empitjora la funció respiratòria Utilitzar roba ampla i còmode (substituir el cinturó pels tirants) Ensenyar al pacient a tossir eficaçment per poder eliminar secrecions Inhalar vapors d’aigua per humidificar la mucosa bronquial Teràpia respiratòria:  Fisioteràpia respiratòria  Kinesiteràpia respiratòria Educació per la salut al pacient i família:  Coneixements sobre malaltia, hàbits de vida saludables i de tractament  Fàrmacs, inhaladors, maneig i ús  Controlar aparició d’efectes secundaris: arítmies, insomni, cefalees i mareig  Reconeixement de signes d’alarma i pautes d’actuació inicial  Recolzament emocional al cuidador Vacunació:  Vacunar-se de la grip anualment  Vacuna antipneumocòccica indicada en pacients MPOC >65 anys o aquells <65 anys amb una MPOC greu Tractament personal:  Cercle viciós dispnea/ansietat/dispnea  Increment de l’ansietat i la depressió en pacients amb MPOC, sobretot recolzament psicosocial  Educar a la família i al pacient, incrementar activitats lúdiques  Afavorir les teràpies de grip 6 - El maneig del pacient MPOC re aguditzat inclou:  Identificació de la causa  Tractament de la hipoxèmia i de l’acidosi  Prevenir complicacions:  Insuficiència cardíaca dreta a cor pulmonale crònic  Osteoporosi (secundària a corticoides)  Alteracions nutricionals: tendència a la desnutrició (emfisema)  Hipoxèmia nocturna: BIPAP 2. PNEUMÒNIA És una infecció que produeix una inflamació del parènquima pulmonar, conductes alveolars i alvèols i està acompanyada d’infiltrat cel·lular i d’exsudat.
Les persones grans són propenses a tenir pneumònies i especialment quan hi ha MPOC, insuficiència cardíaca, neoplàsies pulmonars i altres infeccions respiratòries.
La pneumònia és una disminució de l’eficàcia del sistema respiratori degut a l’envelliment. La pneumònia és una de les principals causes de mort en els ancians i una de les complicacions més freqüents dels pacients amb MPOC. El 90% dels casos de pneumònia en ancians requereix hospitalització.
ETIOLOGIA: Depenent del lloc d’adquisició: - Pneumònia adquirida a la comunitat: Sol ser deguda al pneumococ en un 50% dels casos.
Pneumònia hospitalària (o de llarga estada), sol ser deguda per bacils gram negatius i estafilococs en un 50% dels casos, el pneumococ és només el 20%.
Pneumònia aspirativa: Per un error dels reflexes epiglòtics i tussígens en les persones amb una disminució de la consciència. Microorganismes més freqüents: estreptococ, bactèries anaeròbies i bacils gram negatius.
EVOLUCIÓ DEL PROCÉS: Sol presentar-se en la gent gran de forma insidiosa amb simptomatologia inespecífica. Pot aparèixer: - Febre no excessivament elevada Alteració del nivell de consciència Leucocitosi, debilitat i anorèxia Cianosi als llavis i ungles Dispnea, taquipnea i taquicàrdia Confusió Amb tractament adequat sol millorar en 2 o 3 setmanes però es pot complicar amb abscés, embòlia pulmonar o embassament pleural.
7 TRACTAMENT: - - - Prevenció:  Cuidar al màxim la higiene  Aconsellar abstenció del tabac  Mantenir dieta adequada per evitar malnutrició i bona hidratació  Mesures encaminades a evitar l’aspiració pulmonar Profilaxis activa:  Vacuna antigripal i antipneumocòccica  Terapèutic: corregir hipoxèmia i trastorns electrolítics  Evitar irritant bronquials com baixes temperatures, vent fred, fums, contaminació atmosfèrica, humitat alta i boira, esprais i estrès emocional Antibioticoteràpia i corticosteroides si hi ha sibilàncies.
3. GRIP La grip és produïda pel virus influenza amb una variabilitat extraordinària i un alt poder de penetració i multiplicació. La forma de presentació de la malaltia és d’una epidèmia cada tres anys i una pandèmia cada 10 anys d’est a oest del planeta.
El contagi és directe, de subjecte a subjecte, per gotes. Els ancians i les persones amb malalties cròniques són les més susceptibles a partir de complicacions greus.
Una de les complicacions és una pneumònia vírica o pneumocòccia. Immunitzacions a través de la vacuna anual: ancians, crònica i personal sanitari (molt important en les institucions de gent gran).
4. TROMBOEMBOLISME PULMONAR La mortalitat per tromboembolisme pulmonar (TEP) en la població major de 65 anys s’ha duplicat.
El TEP és conseqüència de l’obstrucció total o parcial de la circulació arterial pulmonar deguda a l’enclavament d’un trombo després del territori venós sistèmic, generalment produït per una trombosi venosa profunda, de manera de part del pulmó queda sense perfusió, tot i que continua essent ventilada.
ETIOLOGIA Els factors que afavoreixen la formació de trombus són la triada de Virchow: - Lesions de les parets dels vasos Alteracions de la coagulació (hipercoagulabilitat) Estasis venós Els factors desencadenants: - Traumatismes 8 - Cirurgia Obesitat Immobilitat DIAGNÒSTIC I TRACTAMENT El diagnòstic és difícil en ancians i en pacients amb malaltia cardiopulmonar de base. La triada és freqüent i poc específica: - Dispnea Taquipnea Taquicàrdia L’arteriografia pulmonar és l’únic mètode segur i fiable pel diagnòstic.
El tractament preventiu consta de: - Mesures físiques: Deambulació precoç, mesures de compressió, etc.
Anticoagulació profilàctica Antiagregants plaquetaris INTERVENCIÓ INFERMERA EN ANCIANS AMB PROBLEMES RESPIRATORIS RESPIRACIÓ: - Tenir cura de la Oxigenoteràpia:  Oxigen mínim 16 hores al dia, sempre durant la nit, després dels àpats i davant de qualsevol esforç i quan sigui a casa  Si dispnea el pacient pot augmentar el número d’hores amb Oxigenoteràpia, però no pot augmentar el flux. Ha de consultar el metge  L’oxigen a un flux més alt de l’iniciat pot provocar una disminució de la intensitat de la respiració amb elevació del carboni, manifestat per cefalea i somnolència L’oxigenoteràpia es pot subministrar amb: - - - Concentradors d’oxigen: És el més recomanable a domicili, depèn de la corrent elèctrica, fa soroll, concentracions de 90-95% d’oxigen amb fluxos de 1 a 10 litres. Porta sistema d’alarma i uns filtres que s’han de rentar 1 vegada a la setmana.
 Concentradors portàtils amb bateries recarregables amb poques hores d’autonomia i van amb rodes Cilindres pressuritzats o bombones d’oxigen: Concentracions del 99%, precisen manoreductors per regular el flux. Hi ha bombones portàtils amb autonomia de 4 hores, segons el flux.
Oxigen líquid: Emmagatzemat en un tanc. Porta motxilla portàtil (autonomia de 6-7 hores a 2 litres/minut). Vigilar cremades amb la pell. Concentració del 99%. Porta uns indicadors de càrrega.
9 En la Oxigenoteràpia calen certes mesures de seguretat: - No fumar Habitació ben ventilada i el concentrador a 15 cm de distància de parets, mobles i cortines Separar l’aparell 2 metres de fonts de calor i no pot estar a la mateixa habitació que estufes de gas o màquines elèctriques que puguin provocar xispes No col·locar res sobre l’aparell El concentrador endollat directament, no lladres ni regletes Sempre en posició vertical Esperar 10-15 minuts a que el concentrador funcioni a administrar l’oxigen perquè la concentració sigui adequada Desconnectar el concentrador que no es faci servir Vigilar amb les allargadores que no provoquin caigudes Es recomana tenir extintor Humidificar l’estança de la persona gran (45% humitat) Neteja de secrecions bucals i cura de les mucoses Increment de líquids Afavorir postures que beneficiïn la respiració Exercicis i fisioteràpia respiratòria També podrem fer fisioteràpia respiratòria: - - Drenatge postural: Expulsar secrecions utilitzant la gravetat variant la postura del pacient de manera que permeti el drenatge dels diferents segments pulmonars.
 Tos: Ensenyar als pacients a tossir en posició erecte (fer una inspiració breu seguida d’una expiració forçada i tossir)  Tècniques de percusió i vibració: Útils pel desprendiment del moc de la paret bronquial (contraindicat si hempotisi o broncoespasme)  Hidratació adequada per assegurar secrecions fluides per poder ser espectorades Exercicis respiratoris: Disminuir la dispnea i augmentar el rendiment respiratori mitjançant la correcta utilització del diafragma.
 Respirar amb els llavis arrufats augmenta el volum d’aire, disminueix la FR i millora la hipoxèmia i la dispnea  Inclinar el tron endavant augmenta l’eficància dels moviments del diafragma i disminueix la utilització dels músculs respiratoris accesoris  Respira lenta i profundament disminueix el treball respiratori i millora la ventilació-perfusió ALIMENTACIÓ: - Hidratar adequadament i controlar balanç hídric Administrar menjars equilibrats i recomanar consum lent Evitar menjars forts i excessius Augmentar el consum de vitamines B i C 10 ELIMINACIÓ: Evitar el restrenyiment - Adoptar postures còmodes davant l’eliminació Intentar defecació durant hores amb més peristaltisme Evitar vestits ajustats i la immobilitat MOURE’S: - Realitzar activitat física adequada, com caminar Recomanar realització d’activitats intercalades amb descans Ensenyar postures que afavoreixin expansió toràcica DORMIR: - Procurar ambient que afavoreixi el descans Col·locar al pacient en postures que evitin sobrecàrregues respiratòries Oferir més d’un coixí per facilitar la respiració VESTIR-SE I DESVESTIR-SE: - - Roba adequada a la situació de la persona anciana  Roba còmode i ampla  Roba que no comprimeixi el tòrax Mantenir una temperatura adequada a l’entorn (22 a 23ªC). El fred i els canvis de temperatura són enemics de les afeccions respiratòries SEGURETAT: - Evitar llocs de temperatures extremes Evitar estar en zones de grans contaminació Evitar contracte amb irritants bronquials Prevenir situacions de risc Vacunació Realitzar exercicis respiratoris i de relaxaació COMUNICACIÓ: - Utilitzar tècniques de comunicació oral adaptades a les seves limitacions Procurar un ambient tranquil de fàcil comunicació Utilitzar alternatives en la comunicació: gestual i escriptura ACTUAR SEGONS CREENCES I REALITZACIÓ I OCI: - Proposar activitat adequades: esratègies de distracció 11 - Relacionar-se amb pacients amb la mateixa malaltia/associacions APRENDRE: - - Educar al pacient i/o família en les mesures preventives per evitar les complicacions, tractar els components potencialment reversibles i ensenyar al pacient a que participi activament en el procés terapèutic Educar al pacient i/o família en l’aplicació de les teràpies respiratòries PRINCIPALS DIAGNÒSTICS - - - Risc d’infecció:  Risc d’alteració de la temperatura corporal  Deteriorament de l’intercanvi gasós  Neteja ineficaç de les vies aèries  Patró respiratori ineficaç Deteriorament de la interacció social:  Risc de solitud  Maneig inefectiu del tractament terapèutic Deteriorament de la mobilitat:  Intolerància a l’activitat  Fatiga  Alteració del patró del son  Dèficit d’activitats recreatives 12 ...