03.5 Toxicidad sobre el sistema vascular y la sangre (2016)

Apunte Español
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 4º curso
Asignatura Toxicologia
Año del apunte 2016
Páginas 8
Fecha de subida 15/04/2016
Descargas 21
Subido por

Vista previa del texto

83 Jon_Snow 3.5 TOXICIDAD SOBRE EL SISTEMA CARDIOVASCULA Y LA SANGRE SISTEMA CARDIOVASCULAR FACTORS DE SUSCEPTIBILITAT DEL COR El sistema CV està en contacte amb la sang i per tant, està en contacte amb el tòxic que es distribueix per torrent sistèmic, de manera que hi ha un contacte directe del tòxic amb l’òrgan de distribució. El cor té una activitat neuromuscular elevada i contínua amb un gran consum energètic, pel que la disminució de la producció d’ATP pot tenir efectes negatius en l’activitat cardíaca. Excitabilitat de membrana miocàrdica: hi ha citotòxics que actuen sobre aquesta diana, donant una disminució de les funcions vitals del cor. Relacionat amb el consum energètic, normalment per realitzar la seva correcta funció, el cor necessita nutrients, aportació energètica, oxigen. El cor té una gran sensibilitat a la hipòxia/isquèmia, podent-se veure greument afectant en aquests casos. Toxicitat indirecta per: • Control neurològic à el cor batega per si sol i no necessita estimulació nerviosa, però aquesta pot controlar el ritme cardíac, la pressió sanguínia, etc. o En el SNC, el centre vasomotor regular la pressió arterial. Si aquest es veu activat, hi ha hipertensió, ja que provoca VC. o El sistema vegetatiu, també té importància. El sistema simpàtic augmenta el ritme cardíac o freqüència i provoca vasoconstricció, mentre que el parasimpàtic ralenteix la freqüència o el ritme. • Control hormonal à regulen el tonus vascular i/o del ritme cardíac (adrenalina, PG, angiotensina...) i altres regulen el volum sanguini. o Gran importància de l’aldosterona, de la vasopressina i el pèptid natriurètic per la regulació del volum sanguini: les dues primeres augmenten la volèmia i la última la disminueix. o Sustancias vasoconstrictores: a) Noradrenalina y adrenalina. La noradrenalina es un potente vasoconstrictor. La adrenalina también es vasoconstrictora en menor grado, pudiendo en algunos casos provocar vasodilatación, como en los vasos coronarios. b) Angiotensina II. Es una de las sustancias vasoconstrictoras más potentes. Actúa fundamentalmente en las pequeñas arteriolas, y en condiciones normales su efecto es sobre todo el organismo, aumentando la resistencia periférica total y la presión arterial. Vasopresina o ADH. Es la hormona vasoconstrictora más 84 Jon_Snow a) b) c) d) e) f) • • potente. Sólo se secreta en muy pequeñas cantidades y su papel es elevar la presión sanguínea de una forma muy eficaz. c) Endotelinas. Péptidos con una potente acción vascular. Actúan de forma autocrina y paracrina. Sus células diana preferentes son las fibras musculares lisas subendoteliales. o Sustancias vasodilatadoras: Óxido nítrido (NO). Causan vasodilatación por relajación del músculo liso. Factor hiperpolarizante endotelial (FHDE). Molécula derivada del ácido araquidónico, que es sintetizada por la célula endotelial. Bradicinina o sistema calicreína-cinina. Forma parte de una familia de polipéptidos, denominados cininas, obtenidos de las 2-globulinas del plasma. La acción de la bradicinina y de la calidina es una fuerte dilatación arteriolar y un aumento de la permeabilidad capilar Histamina. Es producida y liberada prácticamente en todos los tejidos que sufren una lesión; en su mayor parte la circulante procede de los mastocitos y los basófilos circulantes. Prostaglandinas. Algunas prostaglandinas provocan vasoconstricción (PGF) y otras, vasodilatación (PGA1, PGA2, PGE). Se cree que su función es muy local. Péptido auricular natriurético (PAN). Es un potente vasodilatador, secretado por varios tejidos, entre ellos la aurícula. Alteracions metabòliques_ o Alteracions electrolítiques (de sodi, potassi, calci), poden alterar la funció cardíaca. o Una acidosi provoca arítmia. · Alteracions de la volemia à la pèrdua de líquid és la principal conseqüència de totes les afectacions del tracte GI. o Vòmits o Diarrea o Hemorràgia o Poliúria o Hipersudoració o Hiperventilació. PRINCIPALS SUBSTÀNCIES CARDIOTÓXIQUES QUE PROVOQUEN ALTERACIONS FUNCIONALS Per mecanismes funcionals (electrofisiològics), pels que no hi ha cap tipus de lesió en el múscul cardíac de manera primerenca. Són sobretot fàrmacs que tenen com a diana terapèutica els vasos del cor. -Digoxina: és un fàrmac freqüentment implicat, degut a la farmacodinàmica complexa que 85 Jon_Snow té o per interacció amb altres medicaments, fent la dosis habitual acabi provocant toxicitat en el pacient. A més, també dependrà bastant de la funció renal i de l’edat del pacient. • Fàrmac cardiotònic, d’efecte inotròpic +, amb marge terapèutic molt estret. • La digoxina i altres glucòsids d’acció similar es troben en plantes, com la digital o la baladre. • Mecanisme: La digoxina és un inhibidor de la bomba ATPasa Na+/K+, que ajuda a mantenir els nivells intracel·lulars correctes d’aquests, traient sodi de la cell i incorporant potassi, a nivell del miocardi. La digoxina inhibeix aquesta bomba. L’augment de sodi intracel·lular fa saturar la bomba de sodi/calci, a on surt calci i entra sodi, també provocant un augment de calci intracel·lular, que s’acumula al reticle sarcoplasmàtic. Aquest calci en el RS acabarà alliberant-se, provocant un augment de contracció cardíaca en els miofilaments. Hi ha una contracció muscular cada cop més forta, però si és excessiu hi ha una contracció cardíaca sostinguda, que pot arribar a aturada cardíaca. Hi ha bastants ingressos hospitalaris per aquest desajust en la dosificació de digoxina. El que és poc freqüent és la intoxicació per plantes que contenen alts nivells de derivats de la digoxina, com la digitoxina. - Altres fàrmacs amb acció sobre el ritme cardíac, en cas de sobredosi: • Beta-bloquejants à bradicàrdia • Antiarítmics à arítmies • Beta-adrenèrgics à taquicàrdia. Fa anys s’havien utilitzat adrenèrgics (en concret, amb clembuterol) en la indústria ramadera per incrementar el pes dels animals. Això després es va il·legalitzar perquè es va veure gent a la que li apareixien tumors després de la ingesta d’animals tractats amb clembuterol. - Antidepressius tricíclics: cada cop s’usen menys perquè els han desplaçat els inhibidors de la recaptació de serotonina. Són problemàtics en casos de sobredosi perquè tenen acció a nivell cardíac, a través de dos mecanismes: • Antagonistes dels receptors colinèrgics à acció sobre el parasimpàtic, provocant una taquicàrdia sinusal (no gaire greu). • Bloqueig dels canals de sodi de la fibra muscular à s’alenteix la conducció de la transmissió nerviosa ventricular (ja que augmenten l’estat refractari) àarítmies ventriculars (molt més greus que les auriculars) à aturada cardíaca. Des del punt de vista toxicològic els recaptadors de la serotonina no tenen aquest problema. PRINCIPALS SUBSTÀNCIES CARDIOTÓXIQUES QUE PROVOQUEN ALTERACIONS ESTRUCTURALS (MIOCARDIOPATIES) Parlem de mecanismes implicats en mort cel·lular. 86 Jon_Snow Miocardiopatia alcohòlica: exemple clàssic. • Es dóna en primera instància cardiomegàlia (engruiximent del cor) que deriva en fibrosi i finalitza amb acúmul de lípids. • Hi ha 4 mecanismes principals estudiats a nivell experimental en animals de laboratori, respecte la ingesta d’alcohol crònic: o Disminueix la síntesis de proteïnes o Disminueix el contingut de RNA o Augmenta l’estrès oxidatiu o Augmenten els mecanismes d’apoptosi PRINCIPALS SUBSTÀNCIES CARDIOTÓXIQUES QUE PROVOQUEN ISQUÈMIA CORONÀRIA El cor consumeix molta energia, per això necessita una bona irrigació sanguínia. Si hi ha una afectació com la isquèmia coronària, al cor li arriba poc oxigen i no pot treballar bé, va morint poc a poc. Les causes: a. Tabaquisme crònic, que incrementa el risc de producció de plaques d’ateroma en les artèries coronàries à primer factor de risc evitable de malaltia coronària. b. Vasoconstrictors potents d’algunes drogues com la cocaïna i les amfetamines. Els protocols clínics habituals doncs, indiquen que davant d’una persona amb una afectació del cor greu, el primer que s’ha de sospitar és el consum de droga. c. Vasodilatadors: la “malaltia del dilluns al matí”, es va observar en treballadors d’indústries d’explosius, on els dilluns al matí no es trobaven bé i tenien problemes cardíacs. Es va veure que la raó era el fet de que estaven exposats laboralment a nitroglicerina i aquest és un potent vasodilatador. Amb el pas del temps van crear tolerància a la nitroglicerina. Al cap de setmana l’exposició a nitroglicerina disminuïa i el cor tornava a la seva dilatació normal. Quan tornaven el dilluns a treballar, altre vegada l’exposició feia que vasodilatessin, els vasos i sentien molèsties (els dies següents de la setmana ja no perquè agafaven tolerància). TOXICITAT O EFECTES GENERALS SOBRE EL SISTEMA VASCULAR -Vasoconstrictors à poden afectar qualsevol punt de l’organisme per l’activitat adrenèrgica. • Recordar que les persones que esnifen cocaïna acaba provocant forats al septe nasal per VC. -Tabaquisme à principal factor etiològic altament evitable d’arterosclerosi. No està clar què és el que realment provoca l’aparició de la placa d’ateroma. Teories: • Per tant, alguna/es de les substàncies que formen la cigarreta de tabac provoquen l’aparició de la placa. Una miqueta la idea és que els components del tabac, tant els de fase gas com els de fase sòlida (les partícules de fum) tindrien 3 efectes principals: 87 Jon_Snow o Molt d’ells són substàncies que actuen com a radicals lliures, substàncies agressives. o Les substàncies es metabolitzen i donen lloc a metabòlits que són radicals lliures o Substàncies que activen altres molècules que desencadenen reaccions oxidatives que generen radicals lliures • Tot això pot derivar amb peroxidació de lípids i desestructuració de la placa d’ateroma, amb la conseqüent formació de trombes. Realment la formació de la placa d’ateroma és pel conjunt de tot no pas per algun component específic. • Es pensa que el monòxid de carboni acumulat a les parets dels bronquíols (teoria no gaire recolzada), provoca increment de la permeabilitat del capil·lar, donant un increment de la formació de placa d’ateroma. • La nicotina és un VC, afavorint la toxicitat. Vasculitis degut a reaccions d’hipersensibilitat (al·lèrgia)_ HS tipus II • Degut al dipòsit de complexes antigen-anticòs en les parets internes dels vasos. • Baixa incidència en salicilats, penicil·lina, sulfonamides... Xoc anafilàctic, on hi ha un increment molt gran de la VD dels vasos (que dóna hipotensió_taquicàrdia reflexa) i de la permeabilitat dels vasos (amb sortida de líquid cap a l’exterior dels vasos_extravasació del LIC_edema) que acaba amb hipotensió extrema i sostinguda. • A nivell del cor hi ha ionotropisme i cronotropisme +. Anticonceptius orals à associada a patologies CV com flebitis i tromboembòlies, en consum crònic. • La incidència de trombosis venoses en dones s’incrementa si preñen anticonceptius orals. • En teoria els nous anticonceptius estan formulats de manera que intenten reduir el risc de trombosis venosa però els experiments indiquen que encara hi ha aquest efecte advers. SANG FUNCIONS • Transport oxigen i CO2 • Transport de nutrients, hormones i residus • Immunitat • Hemostasia FACTORS DE SUSCEPTIBILITAT 88 Jon_Snow És el sistema de distribució de l’organisme: el tòxic, al viatjar pel cos, està en contacte directe amb la sang. En ella circulen cells i proteïnes altament especialitzades, les quals són les úniques que compleixen unes funcions essencials, que si s’afecten posem en perill la vida: • Eritròcits (hemoglobina) à transport oxigen • Leucòcits, anticossos... à immunitat • Plaquetes i factors de coagulació à hemostàsia Sistema hematopoiètic à la medul·la òssia és l’òrgan amb major ritme de divisió cell, i aquest ritme no es pot tocar, a més que és l’òrgan que fabrica les cèls sanguínies: limfòcits, eritròcits, plaquetes, monòcits, neutròfils, eosinòfils i basòfils. Efectes indirectes de toxicitat hepàtica, ja que el fetge és el principal productor de proteïnes plasmàtiques. • La sang està sotmesa a altres òrgans que poden mostrar si aquesta no està sana. Per exemple, a nivel hepàtic. PRINCIPALS EFECTES TÒXICS SOBRE LA SANG INSUFICIENCIA MEDULAR - Anemia aplásica à falta de eritrocitos, por falta de hemoglobina - Leuco neutropenia à dará lugar a una inmunosupresión - Trombopenia à falta de plaquetas, hemorragias, problemas de coagulación. Hay tóxicos que causan problemas en todas las líneas celulares , entonces hablaremos de pancitopenia. El benzeno provoca pancitopenia o de benzolismo. Se proudce por una inhalación crónica (puede ir acompañado por un incremento en el cáncer). Todos los fármacos antineoplásicos también producen pancitopenia, hay que esperar que los niveles se recuperen para dar la siguiente tanda de quimio. ANÉMIAS HEMOLÍTICAS Si los eritrocitos circulantes explotan la Hb no será capaz de transportar O2. 2 causs: 89 Jon_Snow - Déficit congénito de glucosa 6 fosfat deshidrogenasa, exceso de radicales libres. (Fabisme). - Mecanismos immunològicos, puede dañar a muchos órganos, entre ellos los hematocitos (hemolisis intravascular). Hay algunos medicamentos que de forma idiosincrática pueden provocarlo à antibióticos, metildopa. ALTERACIONES DE LA HEMOGLOBINA 1. Inhibición de la sintesi del grupo hemo a. Intoxicación crónica por plomo. b. Intoxicación por hexaclorbenceno à porfiria cutánea, fotosensibilitzacion de la piel. 2. Alteración funcional de la hemoglobina a. Monóxido de carbono à carboxihemoglobina b. Metahemoglobinizantes à metahemoglobina i. Nitritos ii. Hidroxilamina iii. Compuestos nitro- iv. Aminoaromáticos c. Sulfuro de hidrógeno, otros oxidantes à sulfohemoglobina, cuerpos de Heinz 90 Jon_Snow ALTERACIONES DE LA HEMOSTASIA ...

Comprar Previsualizar