2. Models psiquiàtrics (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Terapia ocupacional - 2º curso
Asignatura Disfuncions psiquiatriques i ocupacionals
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 17/02/2016
Descargas 12
Subido por

Vista previa del texto

Disfuncions psiquiàtriques Mar Busquets MODELS PSIQUIÀTRICS 1. Models psiquiàtrics actuals  Model mèdic (orgànic, biològic o biofísic)  Model Conductista  Model Psicodinàmic  Model Sociològic 2. Model mèdic - La malaltia té una etiologia o causa orgànica (a nivell cerebral) - La etiologia orgànica produeix una sèrie de símptomes que constitueixen el quadre clínic - El conjunt de símptomes agrupats sistemàticament permet el diagnòstic - A través del diagnòstic es pot emetre un pronòstic - El tractament (biològic) incideix sobre la etiologia orgànica 2.1. Crítiques  No existeix la malaltia, la conducta desviada és una manera de protesta social  En la conducta humana és difícil delimitar salut i malaltia  El mèdic és el que sap, el que decideix què s’ha de fer.
 La etiologia orgànica no és la única explicació  Certs trastorns apareixen en relació amb circumstàncies ambientals  En ocasions existeixen quadres clínics difícil d’enquadrar  El tractament biològic no sempre soluciona els casos 2.2. Terapèutica (Biològica) 1903: Barbitúricos 1927: Coma insulínic 1936: Lobotomia frontal 1938: Teràpia electroconvulsiva 1949: Lliti 1950 – 1960: Neurolèptics Disfuncions psiquiàtriques Mar Busquets 3. Model Conductista (Cognitiu – conductual) - Teories del aprenentatge - Conductes observables - El comportament normal s’aprèn, igual que el patològic - El símptomes són pròpiament de la malaltia - El tractament es centra en els símptomes, condicionament cap a una conducta ajustada (acceptada socialment) - Conductes no observables: cognicions (es mouen per les mateixes lleis que les conductes observables) - Es fa servir en la TO 3.1. Crítiques  Es basa en els principis d’aprenentatge qüestionables  S’obliden de fenòmens de la vida psíquica com la consciència, sentiments i sensacions  Es desentén del tot d’allò innat i biològic  Nega la capacitat creativa i de canvi 3.2. Intervencions : Tècniques  Teràpia racional emotiva  Reestructuració emotiva sistemàtica  Resolució de problemes  Reconducció de pensaments erronis o desadaptats  Etc.
Disfuncions psiquiàtriques Mar Busquets 4. Model Psicodinàmic - La personalitat es desenvolupa per la interacció entre processos biològics i ambientals - Etapes biològiques infantils que defineixen l’evolució de la “libido” - Un problema en el desenvolupament de les etapes: Fixació (patologia) - Ansietat (realitat neuròtica/moral) és el resultat de l’amenaça a la integritat del jo - La psicopatologia s’encarrega de l’estudi dels mecanismes de defensa que permeten comprendre la conducta patològica - Borra els límits entre salut i malaltia 4.1. Crítiques  Falta d’acord entre diferents observadors i escoles  Confusió entre interpretació i observació. Podem observar l’inconscient?  Escassa confirmació empírica. Falta d’objectivitat.
 Determinisme fatalista: Inconscient  Aquest usuari va tenir un problema en l’etapa... per tant ja no hi ha rehabilitació  Excessiva importància a l’esfera sexual  Es manté fora de les aportacions de l’antropologia, la sociologia i la biologia Disfuncions psiquiàtriques Mar Busquets 5. Model Social 5.1. Enfocaments - Psiquiatria comunitària: A través d’aquesta es basen el models de TO d’atenció en la salut mental - Psiquiatria institucional - Antipsiquiatria * es va poder arribar a la psiquiatria comunitària gràcies als postulats dels autors de l’Antipsiquiatria, ja que defensaven que no existiria la malaltia mental si s’eliminaven les institucions (ex: manicomis).
5.2. Antipsiquiatria - La malaltia mental té una gènesis fonamentalment social - La bogeria és una manera positiva d’enfrontament a la malaltia del medi que fa del “malalt” una víctima social - Crítica a la família, la institució psiquiàtrica, les terapèutiques biològiques i psicoanalítiques, la psiquiatria clàssica, la societat.
5.3. Crítiques  Dogmatisme  Marginació d’altres aportacions  Generalitzen les seves aportacions a tot tipus de trastorn  No existeixen pautes de tractament  En els equips tots els professionals tenen la mateixa importància ...