2. Models psiquiàtrics (2016)
Apunte CatalánUniversidad | Universidad Autónoma de Barcelona (UAB) |
Grado | Terapia ocupacional - 2º curso |
Asignatura | Disfuncions psiquiatriques i ocupacionals |
Año del apunte | 2016 |
Páginas | 4 |
Fecha de subida | 17/02/2016 |
Descargas | 12 |
Subido por | mbusquetspuig |
Vista previa del texto
Disfuncions psiquiàtriques
Mar Busquets
MODELS PSIQUIÀTRICS
1. Models psiquiàtrics actuals
Model mèdic (orgànic, biològic o biofísic)
Model Conductista
Model Psicodinàmic
Model Sociològic
2. Model mèdic
-
La malaltia té una etiologia o causa orgànica (a nivell cerebral)
-
La etiologia orgànica produeix una sèrie de símptomes que constitueixen el quadre
clínic
-
El conjunt de símptomes agrupats sistemàticament permet el diagnòstic
-
A través del diagnòstic es pot emetre un pronòstic
-
El tractament (biològic) incideix sobre la etiologia orgànica
2.1. Crítiques
No existeix la malaltia, la conducta desviada és una manera de protesta social
En la conducta humana és difícil delimitar salut i malaltia
El mèdic és el que sap, el que decideix què s’ha de fer.
La etiologia orgànica no és la única explicació
Certs trastorns apareixen en relació amb circumstàncies ambientals
En ocasions existeixen quadres clínics difícil d’enquadrar
El tractament biològic no sempre soluciona els casos
2.2. Terapèutica (Biològica)
1903: Barbitúricos
1927: Coma insulínic
1936: Lobotomia frontal
1938: Teràpia electroconvulsiva
1949: Lliti
1950 – 1960: Neurolèptics
Disfuncions psiquiàtriques
Mar Busquets
3. Model Conductista (Cognitiu – conductual)
-
Teories del aprenentatge
-
Conductes observables
-
El comportament normal s’aprèn, igual que el patològic
-
El símptomes són pròpiament de la malaltia
-
El tractament es centra en els símptomes, condicionament cap a una conducta ajustada
(acceptada socialment)
-
Conductes no observables: cognicions (es mouen per les mateixes lleis que les
conductes observables)
-
Es fa servir en la TO
3.1. Crítiques
Es basa en els principis d’aprenentatge qüestionables
S’obliden de fenòmens de la vida psíquica com la consciència, sentiments i sensacions
Es desentén del tot d’allò innat i biològic
Nega la capacitat creativa i de canvi
3.2. Intervencions : Tècniques
Teràpia racional emotiva
Reestructuració emotiva sistemàtica
Resolució de problemes
Reconducció de pensaments erronis o desadaptats
Etc.
Disfuncions psiquiàtriques
Mar Busquets
4. Model Psicodinàmic
-
La personalitat es desenvolupa per la interacció entre processos biològics i ambientals
-
Etapes biològiques infantils que defineixen l’evolució de la “libido”
-
Un problema en el desenvolupament de les etapes: Fixació (patologia)
-
Ansietat (realitat neuròtica/moral) és el resultat de l’amenaça a la integritat del jo
-
La psicopatologia s’encarrega de l’estudi dels mecanismes de defensa que permeten
comprendre la conducta patològica
-
Borra els límits entre salut i malaltia
4.1. Crítiques
Falta d’acord entre diferents observadors i escoles
Confusió entre interpretació i observació. Podem observar l’inconscient?
Escassa confirmació empírica. Falta d’objectivitat.
Determinisme fatalista: Inconscient Aquest usuari va tenir un problema en
l’etapa... per tant ja no hi ha rehabilitació
Excessiva importància a l’esfera sexual
Es manté fora de les aportacions de l’antropologia, la sociologia i la biologia
Disfuncions psiquiàtriques
Mar Busquets
5. Model Social
5.1. Enfocaments
-
Psiquiatria comunitària: A través d’aquesta es basen el models de TO d’atenció en la
salut mental
-
Psiquiatria institucional
-
Antipsiquiatria
* es va poder arribar a la psiquiatria comunitària gràcies als postulats dels autors de
l’Antipsiquiatria, ja que defensaven que no existiria la malaltia mental si s’eliminaven les
institucions (ex: manicomis).
5.2. Antipsiquiatria
-
La malaltia mental té una gènesis fonamentalment social
-
La bogeria és una manera positiva d’enfrontament a la malaltia del medi que fa del
“malalt” una víctima social
-
Crítica a la família, la institució psiquiàtrica, les terapèutiques biològiques i
psicoanalítiques, la psiquiatria clàssica, la societat.
5.3. Crítiques
Dogmatisme
Marginació d’altres aportacions
Generalitzen les seves aportacions a tot tipus de trastorn
No existeixen pautes de tractament
En els equips tots els professionals tenen la mateixa importància
...