Conflicte de lleis - Tema 1 (2012)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Derecho - 4º curso
Asignatura Derecho Internacional Privado
Año del apunte 2012
Páginas 7
Fecha de subida 06/10/2014
Descargas 10
Subido por

Descripción

Pressupòsit, objecte i sectors del Dret Internacional Privat

Vista previa del texto

Cristina Vega Martínez-Zurita Dret Internacional Privat – Conflicte de lleis   BLOC DE CONTINGUT I: INTRODUCCIÓ, EVOLUCIÓ HISTÒRICA I FONTS: TEMA 1: PRESSUPÒSITS, OBJECTE I SECTORS DEL DRET INTERNACIONAL PRIVAT Pressupòsits del Dret Internacional Privat 25.09.2012 Fraccionament i pluralisme jurídic respon a 2 pressupòsits basics: - à La raó de ser de l’existència del Dret internacional privat La divisió del mon amb estats dotats d’un ordenament jurídic propi à el món està composat per Estats que tenen el seu propi sistema de normes, tribunals i mecanismes per aplicar el dret.
El fet de que les persones es relacionen més enllà de les fronteres à l’existència de relacions econòmiques i socials desborden el marc de les fronteres d’un sol estat.
Des d’un punt de vista jurídic, cada Estat pot dictar les normes que atribueixen drets, obligacions i càrregues a les persones que habiten en aquest Estat. No tan sols dicten normes, sinó que els Estats també tenen competència jurisdiccional (tenen una estructura de òrgans jurisdiccionals que resolen els litigis que plantegen la titularitat d’aquests drets, obligacions i carregues). Y per últim, els estats també estan dotats d’uns mecanismes coercitius que vetllen per a que les decisions dels tribunals siguin efectives. Per tant, cada estat té un poder legislatiu, jurisdiccional i coercitiu com elements basics de la seva sobirania.
En realitat és una mica més complex. Hi ha estats com España que son Estats plurilegislatius à estan integrats per ens territorials (CCAA) que tenen capacitat o competència per dictar un dret civil propi. A Estats Units, els ens dels estats de la federació no només tenen competència legislativa per dotar-se d’un propi sistema legislatiu sinó que també tenen tribunals propis (a España això no passa perquè només és una pluralització normativa).
No podem pensar o interioritzar la idea de que la pluralitat jurídica té un abast estatal (hi ha diferents ordenaments jurídics perquè hi ha diferents estats sobirans independents) sinó que també hi ha pluralisme jurídic perquè: ü Per una banda hi ha estats plurilegislatius (España, tots els estats federals, Suïssa –cada cantó suís té un sistema de normes propi). És més, aquest pluralisme jurídic que es pot donar en el sí d’un sol estat també es produeix encara que l’Estat no estigui format per diferents ens territorials. Als Estats confessionals (molts d’ells musulmans), segons la religió o la ètnia a la que pertanyen els habitants d’un estat les normes jurídiques que se’ls hi apliquen són diferents.
ü Un altre factor que complica aquest pluralisme jurídic es que hi ha alguns organismes internacionals que segreguen normes jurídiques aplicables a Estats (ex: UE). La UE dicta normes en Dret internacional privat que contribueixen a aquest pluralisme jurídic, i que els Estats estan obligats a aplicar-les i fer-les complir com un reglament nacional.
1   Cristina Vega Martínez-Zurita Dret Internacional Privat – Conflicte de lleis ü Per últim, al marge dels Estats i les organitzacions internacionals amb competència legislativa, hi ha associacions de persones privades (físiques o jurídiques) que segreguen un dret propi o que es doten de mecanismes de solucions de diferències de caràcter privat al marge dels Estats. EX: Només cal pensar en entitats esportives com la FIFA que té normes o reglaments que obliguen a esportistes i que té un mecanisme d’arbitratge per resoldre els litigis que s’ocasionin en el si d’aquesta organització. No només passa amb l’esport sinó en el mon econòmic també (associacions d’enginyers, per exemple). Aquest conjunt de normes i mecanismes d’origen privat que es generen al marge dels Estats es solen denominar “lex mercatoria” i els mecanismes més usuals son els de l’arbitratge comercial internacional.
Veiem doncs que el pluralisme jurídic és complex encara que nosaltres estudiarem bàsicament la pluralitat d’ordenament jurídic de base estatal (pluralisme que té el seu origen en que existeixen diferents Estats amb un ordenament jurídic propi).
Relacions econòmiques i socials transfrontereres. Importància actual à Si cada Estat visqués aïllat l’un de l’altre (és a dir, amb absoluta autarquia) i les persones d’un estat no es relacionessin amb altres Estats, ens trobaríem amb que cada Estat tindria les seves lleis i les controvèrsies que sorgissin les resoldrien els tribunals del propi Estat i el poder coercitiu s’aplicaria als habitants de dit territori.
Cada Estat aplicaria les seves lleis a tots els seus habitants i no hi hauria conflicte de lleis ni els problemes que el DIPr ha de resoldre.
Però no es així, les persones estableixen relacions econòmiques i socials entre ells (EX: les persones es casen de diferent nacionalitat, adquireixen bens a països diferents del d’origen, poden ser víctima d’un accident de circulació fora del seu Estat, etc.). Per tant, la realitat ens mostra que difícilment una persona, en un moment de la seva vida, no es trobarà vinculada amb altres Estats. Aquesta realitat es denomina “tràfic extern” (almenys hi ha un element de la relació vinculat a un Estat extern).
Factors que han contribuït al desenvolupament de les relacions econòmiques i socials transfrontereres à Aquest tràfic extern ha adquirit a la actualitat unes dimensions que mai havia tingut a través de la historia, avui dia hi ha una sèrie de circumstancies que han fet que aquest tràfic extern sigui freqüent: Ø Les persones sempre s’han relacionat malgrat les fronteres, tanmateix els avanços tecnològics (mitjans de transport, de comunicació a través d’Internet, etc.) han facilitat els desplaçaments d’aquells que per motius laborals, polítics (refugiats, etc.) o vinculats al lleure o al estudi (Erasmus, màster, etc.), abandonen de forma temporal o definitiva els seus països d’origen.
Ø La liberalització del comerç mundial i la integració econòmica regional, en especial a la Unió Europea, han donat lloc a un increment sense precedents de la circulació de persones mercaderies, serveis i capitals i de les relacions jurídiques mitjançant les quals es canalitza aquesta circulació i intercanvi.
Ø Cada cop és més habitual que aquestes relacions jurídiques (contractes, danys extracontractuals, matrimonis, etc.) presentin un o més elements d’estrangeria o, el que és lo mateix, un o més vincles amb altres Estats (EX: adquisició de béns o contractació de serveis a l’estranger; matrimonis entre persones de diferent nacionalitat, domicili o residència; difusió de noticies falses o calumnioses accessibles 2 Cristina Vega Martínez-Zurita Dret Internacional Privat – Conflicte de lleis   mitjançant Internet en una multitud de països, etc.). A Catalunya, el 14% de la població és estrangera i un 17% dels matrimonis, o bé els 2 o un d’ells és estranger.
Ø Son aquest tipus de relacions vinculades o connectades a més d’un Estat les que constitueixen l’objecte del DIPr.
Objecte del Dret Internacional Privat: les relacions privades internacionals Les relacions privades internacionals i les relacions purament internes à Aquests pluralismes i tràfic extern requereix una branca jurídica específica que reguli el que constitueix l’objecte del DIPr que son les relacions privades internacionals.
En alguns manuals, per referir-se a aquestes relacions vinculades a més d’un Estat utilitzen la terminologia de “relacions heterogènies” com a contraposició de les relacions purament internes o homogènies. EX: si un matrimoni que viu a Barcelona (tots 2 son espanyols i catalans) volen adoptar a una nena peruana, això es una relació privada d’adopció o filiació internacional (perquè en aquesta relació hi ha un element estranger, que vincula a un altre país, que es el Perú). Aquesta relació es exactament igual que la que pretenen establir aquest mateix matrimoni espanyol que viu a Catalunya quan vol adoptar un nen que es troba a Madrid (aquí no es una relació privada internacional sinó que és una relació purament interna, no hi ha un element estranger). Per tant, l’objecte del DIPr es estudiar institucions jurídiques (adopcions, contractes, matrimonis, drets reals, successions, etc.) però que tenen aquest plus de tenir un element de la relació vinculat a un altre ordenament jurídic amb lo que planteja altres problemes que no es donen en una relació interna. Les relacions que regula el DIPr son relacions de dret privat, per tant no tractarem de la matèria de dret públic.
Significat del terme internacional à El terme internacional no ens pot portar a confusió amb el Dret internacional Públic, que regula les relacions entre Estats o entre Estats i organitzacions internacionals.
El DIPr regula les relacions entre particulars (siguin persones físiques o persones jurídiques). Pot ser que un Estat actuï no investit amb les prerrogatives sobiranes que li son pròpies, sinó que un Estat pot arrendar a un particular una casa per tal d’establir, per exemple, un consolat o una ambaixada. O poden contractar amb una empresa la construcció d’una via pública. Quan l’Estat actua al tràfic extern com a particular (en ús del iure gestionis) aquestes relacions queden sotmeses al Dret internacional privat i no al públic (perquè les relacions no es donen entre 2 estats sinó entre un estat i un particular).
Allò que caracteritza a les relacions privades internacionals és que estan vinculades com a mínim a un altre ordenament estranger (exemple adopció). Altres exemples serien el matrimoni que es vol celebrar amb una persona de diferent nacionalitat o inclús 2 persones espanyoles que volen casar-se fora d’Espanya.
Quan hi ha un element estranger, sigui quin sigui, això caracteritza la relació privada d’internacional.
L’element estranger fa referencia a alguna circumstancia de la relació (ja siguin les persones, l’objecte o les circumstancies que envolten la relació) que està vinculada a un altre ordenament jurídic. Així, l’element estranger pot referir-se: ü Als subjectes de la relació (EX: nacionalitat, domicili o residència de les parts en un contracte o del l’autor i la víctima d’un dany en cas d’accident de circulació).
3 Cristina Vega Martínez-Zurita Dret Internacional Privat – Conflicte de lleis   ü A l’objecte de la relació (EX: el servei que s’ha de prestar o la cosa que s’ha de lliurar en cas de un contracte de venda, d’arrendament o de préstec).
ü O a les circumstancies que l’envolten (EX: lloc de lliurament de la mercaderia, lloc on s’ha produït el dany o accident, lloc de celebració del matrimoni, etc.).
A vegades, les parts de la relació tenen la mateixa nacionalitat o domicili però l’objecte sobre el que recau esta situat a un país diferent d’aquell al que pertanyen les parts o el servei a prestar s’ha de fer en un país diferent. Per tant, el subjecte també caracteritza o pot caracteritzar la internacionalitat de la relació (EX: un alemany propietari d’un apartament a Mallorca ven l’apartament a un altre alemany). Per últim, també les circumstancies que envolten la relació poden ser l’element que la caracteritzi com una relació internacional (EX: un cotxe espanyol que circula a França té un accident amb un altre cotxe espanyol).
La rellevància jurídica de l’element estranger à Per altre part, una altre qüestió a tenir en compte es la rellevància jurídica d’aquest element estranger. El fet de que en una relació privada hi hagi un element estranger no significa necessàriament que plantegi un problema diferent dels que plantegen les relacions purament internes. EX: imagineu que un estranger vol llogar un pis a Barcelona propietat d’un espanyol. En aquest cas l’element estranger seria la nacionalitat del arrendatari. Pot ser que el legislador espanyol consideri que aquest element estranger no és suficientment rellevant per requerir una resposta diferent de la que es donaria en una relació interna (si l’arrendatari fos espanyol i no estranger). L’element estranger no sempre desencadena una resposta diferenciada de la que es dona en les relacions internes. En canvi, si aquest arrendament es una relació temporal (per passar-hi les vacances) i les 2 parts no són espanyoles, el legislador considera aquest element suficientment rellevant per donar una resposta de DIPr (EX: Alemanys a Mallorca. En aquest cas, el fet de que tant l’arrendador com l’arrendatari visquin fora del país on es troba l’immoble es considera suficientment rellevant per a que el legislador consideri que la llei aplicable no es l’espanyola sinó l’alemanya).
El legislador indica en cada cas quin és l’element de la relació que s’ha de tenir en compte per determinar la competència judicial internacional o el dret aplicable.
EX: Si un francès que està de vacances a Barcelona entra a una botiga de la rambla i compra una ampolla de vi, hi ha un element d’estrangeria però no es suficientment rellevant per a que aquesta compravenda es reguli de manera diferent a com es fa amb les relacions internes.
Contingut i sectors del Dret Internacional Privat L’existència d’un element estranger en una relació privada fa que es plantegin uns problemes que no es donen en les relacions internes. Aquests problemes bàsics son: v La competència judicial internacional (1), v El problema del dret aplicable (2) o també denominat “conflicte de lleis”, v I el problema del reconeixement i execució de decisions estrangeres (3).
Aquests problemes constitueixen els sectors bàsics del contingut essencial del DIP.
4   Cristina Vega Martínez-Zurita Dret Internacional Privat – Conflicte de lleis Ex: Imagineu que un espanyol està domiciliat a Alemanya i mor sense fer testament. Tots els seus béns es troben a alemanya menys una casa situada a Espanya i resulta que aquest senyor no té parents, només un cosí germà que viu a França. La relació es una relació privada internacional (hi ha més d’un element d’estrangeria: el mort es espanyol, una part de la successió intestada es troba a Alemanya i part a España i l’única persona que la pot succeir es troba a França). Tenim 3 ordenaments jurídics vinculats al cas (Alemanya, França i España). Si el cosí pretén drets successoris (pretén que se li sigui declarat l’únic successor conegut del mort) es plantegen una sèrie de problemes que ha de regular el DIPr.
La competència judicial internacional à (1) El primer problema es el de la competència judicial internacional à EX: Si el cosí germà pretén que se’l declari hereu (successor únic del causant), la primera qüestió que se li planteja és: a on pot plantejar aquesta demanda de que se’l declari hereu en aquesta successió intestada, ¿podrà fer-ho a França on està domiciliat, podrà fer-ho a Alemanya on el causant a mort, o a España on es troben una part dels béns intestats? Per tant, el sector de la competència judicial ens ha de dir quin o quins d’aquests tribunals son competents per conèixer d’aquesta demanda. La resposta a aquesta qüestió ens la donen les normes de DIPr, però no qualsevol norma, sinó les normes de competència judicial internacional de dret espanyol (així sabrem si els tribunals espanyols son o no competents per a conèixer del cas). Aquestes normes les trobarem a la LOPJ, llevat de que hi hagi un reglament comunitari que reguli aquesta qüestió de competència judicial internacional en matèria de successió.
Quan hi ha un reglament s’apliquen les seves normes, i sinó un conveni i sinó les normes de competència recollides a la LOPJ. Hi ha un reglament a nivell de la UE que regula les successions però es tracta d’un reglament que ha estat publicat però no es aplicable fins al 2015 (mentre no sigui aplicable s’aplica la LOPJ).
Dret aplicable o conflicte de lleis à (2) Un cop suposem que la resposta es que els tribunals espanyols tenen competència (art. 22.3 LOPJ), aquests poden conèixer del cas sempre que l’últim domicili del causant sigui a Espanya o que un immoble successori estigui a Espanya. El fet de que un immoble estigui a Espanya és suficientment rellevant per a que els tribunals espanyols coneguin de la qüestió.
Com que la relació és internacional, son les normes del DIPr les que haurem d’aplicar. Un cop els tribunals espanyols son competents, la qüestió següent que se’ns planteja es: per resoldre el fons de la qüestió (si un cosí germà, parent de segon grau, pot heretar els béns relictes) hem d’aplicar les normes del sector de conflicte de lleis. Són les normes que resolen els conflictes de lleis les que ens diran si resulta aplicable el dret espanyol o un dret estranger (un dels drets vinculats a la relació, en aquest cas: dret alemany o francès). Per tant, no s’han d’aplicar les normes successòries espanyoles sinó les normes del sector del DIPr que regulen el conflicte de lleis. Aquestes normes es troben disperses en diversos textos legals però bàsicament les trobem en el títol preliminar del CC.
En el cas de les successions, l’article aplicable seria el 9.8 CC que ens diu que les successions (tan testamentaries com intestades) es regulen per la llei nacional del causant en el moment de mort. Per tant, seguint amb l’exemple, la norma de conflicte ens diu que la llei aplicable es la llei espanyola. Però si el causant fos alemany deixant un immoble a España, els tribunals espanyols serien competents perquè el bé 5   Cristina Vega Martínez-Zurita Dret Internacional Privat – Conflicte de lleis immoble radica a Espanya però la llei aplicable ja no seria la espanyola sinó la alemanya, perquè el causant es nacional d’alemanya).
Per tant, les normes que resolen els conflictes de lleis ens indiquen quin es el dret que hem d’aplicar per resoldre el fons de la qüestió. Per tant, en les relacions privades internacionals, encara que els tribunals espanyols siguin competents per resoldre, quan han de resoldre el fons d’aquestes qüestions poden estar obligats a aplicar lleis estrangeres.
Determinar quin és el dret aplicable en una situació que implica diferents ordenaments jurídics no es tan estranya perquè en el si del dret espanyol (com som un estat plurilegislatiu), si el causant estigues nacionalitzat a Catalunya, els béns fossin a Saragossa i el cosí germà fos a Madrid també es plantejaria un conflicte de lleis intern (no aplicaríem necessàriament el codi de successions català, també podríem utilitzar el codi de successions aragonès o el codi civil de dret comú). Quan el conflicte es de lleis internacionals, en comptes d’aplicar el propi dret s’apliquen les lleis determinades per les normes de conflicte de lleis.
Reconeixement i execució de sentencies estrangeres à (3) Per últim, el següent sector bàsic es el de reconeixement i execució de decisions estrangeres. Pot ser que en determinades matèries, les normes de competència judicial internacional atribueixin competència exclusiva als tribunals del país però en la majoria dels casos les normes de competència, quan atribueixen la competència, no ho fan amb caràcter exclusiu, tenen en compte que potser els tribunals alemanys, d’acord amb les normes de competència judicial alemanyes, també es declararan competents.
Per tant, a la practica ens podem trobar que els tribunals espanyols no siguin competents (imaginem que tots els béns immobles es troben a alemanya) o bé pot passar que respecte a una relació privada internacional siguin competents els tribunals espanyols (el immoble està a España) però també ho puguin ser els tribunals alemanys (d’acord amb les normes de competència judicial alemanyes). Per tant, pot ser que es dicti fora d’Espanya una sentencia que interessi a les nostres autoritats. Aquest sector de l’ordenament vol atribuir efecte a sentencies dictades fora del nostre país à les sentencies estrangeres, si reuneixen les condicions previstes a l’ordenament espanyol, poden desplegar els mateixos efectes que una sentencia espanyola encara que s’hagi dictat a l’estranger. Si les sentencies alemanyes declaren al cosí germà hereu del causant, aquesta sentencia pot ser reconeguda a espanya si reuneix les condicions que el dret espanyol requereix pel seu reconeixement. Aquest reconeixement constitueix el 3r gran sector del DIP.
Aquests 3 problemes que no es donen en les relacions internes son el que constitueixen el contingut bàsic del DIPr. En aquest trimestre estudiarem el segon sector, el dret aplicable partint de la base de que els tribunals espanyols son competents per a conèixer del cas.
Cada Estat té el seu propi sistema de normes de DIPr en els tres sectors bàsics, per tant el DIPr espanyol no es igual que el DIPr francès o alemany. Nosaltres el que hem de conèixer es l’espanyol, és a dir: com a Espanya es resolen les qüestions dels sectors.
Altres sectors o problemes que interessen al DIPr à Junt amb aquestes qüestions bàsiques, trobem altres sectors i problemes que també es vinculen acadèmicament al Dret internacional privat com són: 6   Cristina Vega Martínez-Zurita Dret Internacional Privat – Conflicte de lleis el regim de les notificacions i proves a l’estranger d’actes judicials i extrajudicials, la nacionalitat, l’estrangeria o el Dret interregional i als que ens hi podem referir en el decurs de les dues assignatures troncals de DIPr que impartirem durant els primer i segon trimestre. (Punt molt poc mencionat a classe).
Precisions finals respecte el Tema 1 Cada Estat té el seu propi sistema de Dret Internacional privat , de la mateixa manera que té un sistema de dret civil, penal o administratiu propi. Ara bé, això no vol dir que no hi hagin matèries regulades per normes de DIPr comunes o uniformes a diversos Estats fruit de Reglaments comunitaris o de Convenis internacionals (tema 2).
El DIPr espanyol com a punt de partida per analitzar els diferents problemes que plantegen les relacions privades internacionals à El fet de que cada Estat tingui el seu propi sistema de DIPr fa que respecte a una mateixa relació privada internacional, els diferents Estats puguin declarar-se competents; que el dret de cadascun d’ells apliqui per resoldre el fons de la controvèrsia no sigui el mateix; o que el reconeixement i execució d’una mateixa sentencia estrangera sigui atorgat en un Estat i rebutjat en un altre.
Distinció entre fòrum i ius à Un cop les normes de competència judicial internacional espanyoles atribueixen competència als tribunals espanyols per conèixer d’un litigi vinculat a un altre Estat (fòrum), aquests han de resoldre el fons de la controvèrsia d’acord amb el dret designat per les normes de conflicte espanyoles (ius), el qual pot ser tan el dret espanyol com un dret estranger.
  7 ...