Alteracions cardíaques (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Enfermería - 2º curso
Asignatura Infermeria de la persona adulta
Año del apunte 2014
Páginas 7
Fecha de subida 27/12/2014
Descargas 25

Vista previa del texto

Alteracions cardíaques Valoració Recollida de dades objectives i subjectives.
 OBSERVACIÓ: sistemàtica, cefalo-caudal  EXPLORACIÓ FÍSICA: palpació, percussió o auscultació  ENTREVISTA: Anamnesi: preguntes concretes. Antecedents (Hàbits tòxics).
Valoració, recollida de dades de l’estat del pacient.
Antecedents individuals. Al·lèrgies. Anomalies congènites. Antecedents mèdics i quirúrgics. Activitat física i laboral. Hàbits dietètics. Factors de risc cardiovascular. Antecedents familiars.
Símptomes cardiològics Freqüència cardíaca i ritme. Tensió arterial. Freqüència respiratòria. Temperatura. Saturació perifèrica O2.
 Dolor toràcic: sensitiu o emocional desagradable per lesió real o potencial.
- Inici: sobtat o lent - Intensitat: lleu o severa - Final anticipat - Duració variable Dolor toràcic típic Dolor opressiu al pit. Asfixiant. Sensació de mort imminent. Intensitat variable, però molt intens en IAM. Pot irradiar-se al coll, mandíbules, espatlles i extremitats superior. Al pacient diabètic pot manifestar-se amb menys intensitat. No varia amb respiració. No varia amb moviments.
VALORACIÓ I REGISTRES 1. TIPUS DE DOLOR I INTENSITAT 2. INICI I DURACIÓ 3. LOCALITZACIÓ I IRRADIACIÓ 4. FACTORS QUE L’AUGMENTEN I ALLEUGEN ACTUACIÓ INFERMERA DURANT DOLOR TORÀCIC Realització d’electrocardiograma. Realitzar en 10 primers minuts. Raig X. Repòs absolut. Analítica i gasometria.
SI ALTERACIÓ HEMODINÀMICA I DE L’ECG Monitorització continua de l’usuari. Canalització perifèrica. Administració oxigeno teràpia.
ACTUACIÓ INFERMERA DAVANT DOLOR TORÀCIC Administració antiagregant. Administració analgèsic, clorur mòrfic (elecció). Administració nitroglicerina EV, en perfusió contínua.
Control constants, cianosi, dispnea, hipotensió...
 DISPNEA: falta d’aire causada per l’augment de treball, augment de pressió venosa pulmonar, respiració superficial o taquipnea.
VALORACIÓ INFERMERA 1. APARICIÓ TAQUIPNEA 2. PRESÈNCIA D’ALETEIG NASAL 3. UTILITZACIÓ O NO DE MÚSCULS ACCESSÒRIS 4. VALORS GASÓS EN SANG, GASOMETRIA ACTUACIÓ INFERMERA - Instauració oxigeno teràpia - Instauració via perifèrica - Monitorització pacient Formes clíniques dispnea d’origen cardíac - Dispnea d’esforç - Ortopnea - Dispnea paroxística nocturna - Edema agut de pulmó ORTOPNEA: aparició dispnea en decúbit per augment de retorn venós en aquesta porció. Augmenta la dificultat de treball dels músculs respiratoris.
POSICIÓ COMPENSATÒRIA: Asseguts agafats a cada costar de cadira o taula.
DISPNEA PAROXÍSTICA NOCTURNA: dispnea en decúbit supí. Augmenta el retorn venós de les extremitats inferiors. Augmenta el volum de sang que bombeja el cor. Augmenta la pressió de l’aurícula esquerra.
Col·lapse del ventricle esquerre, no pot bombejar.
COMPENSACIÓ: 1. Incorporació pacient 2. Sang retorna a les extremitats 3. Disminueix el volum del cor 4. Disminueix el treball respiratori 5. Restauració hemodinàmica 6. Disminueix progressivament la dispnea EDEMA AGUT DE PULMÓ: dispnea d’origen cardíac. Augmenta la pressió pulmonar. Disminueix el pas de líquid del compartiment intravascular o espai intersticial. Disminueix el pas de líquid a l’alvèol pulmonar.
EDEMA: acumulació de líquid en l’espai intersticial. Tou i depressiva. Deixa fòvea i desapareix en poc temps.
VALORACIÓ PER PART D’INFERMERIA SI EDEMES 1. Inspeccionar i palpar per detectar edemes 2. Control del dolor i temperatura de la extremitat 3. Control de polsos bilaterals 4. Observar recuperació capil·lar 5. Vigilar alteracions sensibilitat 6. Vigilar canvis capacitat moviments 7. Valorar canvis del pes del pacient Altres: palpitacions, debilitat i fatiga, mareig, cianosis, tos i expectoració.
Proves diagnòstiques - Radiografia de tòrax Prova esforç o ergometria Examen analític - Electrocardiograma Holter o telemetria Registre continu de l’activitat cardíaca del cor. Registre ambulatori del ECG 24 hores. Permet valorar resposta al tractament antiarítmic, anginós o funcionament d’un marcapàs.
Ecocardiograma transtoràcic doppler color Ones ultrasòniques d’alta freqüència inoques emeses per un transductor a través de la paret toràcica cap al cor. S’utilitza per avaluar estructura i funció del cor.
Cateterisme cardíac Introduint un catèter al cor a través d’una vena o artèria, segons el costat del cor que es vol estudiar.
S’injecten contrastos radiogràfics.
Es mesuren pressions de les cavitats cardíaques. Valora la permeabilitat de les arteries coronàries.
Cateterisme cardíac dret Estudia pressions a l’aorta i ventricle esquerre.
Cateterisme cardíac esquerre Aortograma, ventriculograma, coronariografia.
Angioplàstia S’introdueix a les artèries coronaries un catèter amb baló.
Intervenció infermera post cateterisme cardíac        Aplicar pressió al lloc d’inserció de l’accés vascular per fer hemostàsia.
Embenat compressiu segons zona d’accés per la tècnica (embenat de cantó a cantó, mai envoltar).
Temps hemostàsia 1-2 hores (cateterisme) Temps hemostàsia 2-4 hores (angioplàstia) Revisió zona de punció i canvi apòsit.
Si sagna, apòsit compressiu una altra vegada Si no sagna, apòsit oclusiu Complicacions - Arítmia cardíaca - Dissecció de l’aorta - Tamponament cardíac - Parada cardiorespiratòria - Síndrome compartimental - Hipertensió o hipotensió arterial Vessament pericàrdic Taponament cardíac Sagnat/hematoma punt de punció Insuficiència renal aguda Signes d’alarma post cateterisme - Dolor/pressió toràcica - Hipotensió - Inquietud o confusió - Polsos dèbils - Canvis ECG - Síncope - Augmenta freqüència respiratòria Taquipnea Pell freda Disminució de la diüresi Palpitacions Nàusees i vòmits Insuficiència cardíaca És la incapacitat més o menys progressiva del cor per realitzar la funció impulsora de la sang.
És la incapacitat d’un o dos ventricles per a expulsar sang que han rebut de les aurícules.
No hi ha temps perquè actuïn els mecanismes compensadors i s’instaura la fallada cardíaca funcional.
Quan apareix el factor desencadenant, com una arítmia, estrès, infeccions pulmonars... els mecanismes compensadors no són suficients i apareix la insuficiència cardíaca descompensada.
Clínica Dreta - Augment de pressió venosa central Edemes Esquerra - Dispnea - Cianosi - Ingurgitació Jugular Hepatomegàlia - Ortopnea Dispnea nocturna - Exploració física Raig X, silueta cardíaca Ecocardiograma - Control de constants vitals Realització analítica i gasometria Repòs relatiu Tractament farmacològic Diagnòstic - Anamnesi completa Auscultació cardíaca Electrocardiograma Cateterisme cardíac Tractament - Realitzar ECG Instauració via perifèrica i sèrums Repòs  disminueix esforç cardíac Dieta hiposòdica Tractament quirúrgic Tractament farmacològic  Disminuir pre-càrrega: diürètics i vasodilatadors  Disminuir post-càrrega: vasodilatadors  Millorar contractilitat cardíaca: agents inotrops  Disminuir FC i TA i demanda oxigen: betabloquejants  Antagonistes del calci  Inhibidors de la ECA Cardiopatia isquèmica Procés que cursa amb una disminució de la perfusió coronària. El cor no pot donar resposta a les demandes d’oxigen.
Hipòxia  isquèmia  necrosi Manifestació clínica - Angina de pit estable o d’esforç - Angina de pit inestable o de repòs Dolor retro esternal constructiu i compressiu a tot el tòrax i irradiació braços i/o esquena Transitòria Diagnòstic - Anamnesi - Control de constants vitals Angor estable, cedeix amb repòs i nitroglicerina SL.
Temps curt d’evolució, no pot durar més de 30 min.
Antecedents familiars - Exploració física Realització d’ECG - Raig X Realització analítica - Realització ergometria o prova esforç Ecocardiograma - Coronariografia Tractament i pla de cures - Educació sobre l’estil de vida Tractament farmacològic dels factors de risc Tractament farmacològic vas protector (antiagregants plaquetaris, IECA) Tractament farmacològic antianginós (antagonistes del calci, betabloquejants) Consideracions sobre els nitrats - Instruir al pacient sobre la seva actuació si inicia crisi Evitar decúbit supí, augmenta retorn venós Triturar comprimit o foradar-lo i situar-lo sublingual Quan cedeix el dolor, es pot rebutjar la resta del comprimit Si no millora, pot prendre comprimit cada 5 min. Fins màxim de 3 en 15 min Pot presentar cefalea, que dura entre 5-20 min Risc hipotensió Prendre amb estómac buit, sense mastegar amb H2O Consideracions sobre els nitrats transdèrmics: parxes de nitroglicerina - Aplicar mateixa hora Zona sense pel Respectar dosi - Evitar pell irritada Rotar zones d’aplicació Infart Agut Miocardi - Dolor retro esternal - Dura habitualment més de 30 min Apareix en repòs i no desapareix ni amb repòs ni amb vasodilatadors Manifestacions associades: hipotensió, bradicàrdia o taquicàrdia, nàusees, vòmits, angoixa.
- Cicatriu fibrosa Mida - Localització Presència de circulació col·lateral Diagnòstic ECG: dóna informació de la localització. Ona T augmentada de mida, elevació ST, indica lesió miocàrdica i ona Q ampla o de mes de 0.04s indica necrosi.
 Si isquèmia: - Isquèmia subepicàrdica: ones T negatives a la zona afectada.
- Isquèmia subendocàrdica: ones T positives i picudes.
 Si lesió: dany sever però sense necrosi - Lesió subepidèrmica: descens segment ST a les derivacions de la zona afectada.
- Lesió subendocàrdica: ascens segment ST a les derivacions de la zona afectada.
Isquèmia Ona T invertida Lesió Augment segment ST Necrosis Ona Q més ample i llarg Si es fes un ECG en el moment que s’inicia un infart, la ona T surt invertida a causa de la polarització i la despolarització.
* Les diferents derivacions en cas d’infart indiquen la zona del cor afectada.
 V1, V2, V3  IAM anteroseptal  V3, V4  IAM anterior  V5, V6  IAM lateral  I, aVL  lateral alt.
 II, III, aVF  inferior Enzims cardíacs: - CK: Creatinquinasa, augmenta a l’hora de la lesió, valor màxim 24h. Normal als 3-4 dies.
- CK-MB: específica del múscul cardíac. Valor 7% més que CK total. Augmenta progressivament a les 4-8h del començament de l’IAM.
- LDH: Làctic deshidrogenasa.
- Troponina: quan hi ha un infart, les cèl·lules desprenen les proteïnes troponina, per tant un augment de la troponina indica infart.
Tractament i pla de cures - Atenció sanitària immediata.
- 10 min com màxim d’espera, més no.
Monitorització ECG i constants vitals.
- Disminuir ansietat.
Prevenció d’arítmies.
- Minimitzar dany miocàrdic.
Prevenció de complicacions.
- Disminuir les demandes d’oxigen.
Augmentar l’aporti d’oxigen.
- Repòs absolut de l’usuari.
Oxigeno teràpia des del primer moment.
- Prescriure dieta rica en fibra.
Instauració perifèrica i central posteriorment.
Intervenció en relació a la dieta, exercici físic, signes d’alarma, limitacions, preocupacions.
Tractament farmacològic - Analgèsic: Clorur Mòrfic EV o SC.
- Nitrats: per baix consum d’oxigen.
Betabloquejants: arítmies.
- Antiemètics: vòmits.
Contraindicats antiinflamatoris.
- Dipirona: 2gr EV.
Atropina: si bradicàrdia.
Antiagregants: AAS. VO possible, sinó EV.
- Inhibidors receptors ADP: Prasugrel, Ticagretor.
Clopidogrel.
- Tractament trombolític/fibrinolític.
Angioplàstia primària: repermeabilització mecànica de l’artèria coronària (stent).
Angioplàstia de rescat: repermeabilització mecànica de l’artèria coronària si tractament fibrinolític no ha sigut efectiu.
Administrar tractament fibrinolític i passats 90’ persisteix dolor i ECG amb segment ST aixecat.
Angioplàstia primària no possible en menys de 2h.
Tractament de cures d’infermeria en l’administració del tractament antitrombólic i antiagregant Instaurar dues vies perifèriques.
Evitar injeccions intramusculars.
Evitar ús continu del manegot de la TA.
Vigilar aparició d’arítmies.
Vigilar aparició sagnat.
Revisar signes i símptomes d’hemorràgia.
Controls analítics coagulació.
Nitrats i nitrits, relaxen fibres musculars: efecte vasodilatador coronari, disminució consum oxigen.
Nitrats inicialment sublingual, quan dolor present.
Valorar Betabloquejants EV, disminució consum oxigen. Sempre en àmbit ja hospitalari.
Hipertensió Arterial Elevació crònica de la pressió arterial sistòlica i diastòlica. 140/90 mmHg.
Crisi hipertensiva quan: 210/120 mmHg.
Manifestació clínica Asimptomàtica durant molts anys.
Cefalea.
Mareigs.
Acúfens.
Lesió vascular secundària. SNC, cor o ronyons.
Dispnea i fatiga muscular.
Epistaxis.
Palpitacions.
Pla de cures - Canalització catèter venós perifèric o arterial.
Control de nivell de consciència i signes d’hemorràgia. Oxigeno teràpia si cal.
Monitorització de constants vitals i ECG.
Analítica i gasometria.
...