Thomas Hobbes (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Filosofía - 1º curso
Asignatura Història de la Cultura
Profesor E.S.
Año del apunte 2014
Páginas 2
Fecha de subida 10/04/2015
Descargas 12
Subido por

Vista previa del texto

THOMAS HOBBES CONTEXTUALITZACIÓ El dret tal i com es concep durant el segle XVII té una funció cognoscitiva: saber llegir el present de manera que pugui haver-hi un canvi en les lleis. El dret moltes vegades té un gran conflicte amb el poder. En Hobbes no hi ha un dret de resistència, que permetria no seguir les lleis injustes. En el moment que l’Estat es comença a centralitzar i el rei comença a saltar-se la llei. Quan el rei intenta destacar que es troba per sobre de la llei diu: “rex legibus solutos est”. El primer conflicte que fa palès això és la revolució anglesa, que acaba amb la mort jurídica del rei i la substitució de la monarquia per una república.
TEORIA Hobbes no és un autor reaccionari, és un autor reactiu. Està reaccionant cap un problema, però inaugurarà moltes noves qüestions. Crearà una nova manera de presentar el problema polític. A partir de Hobbes es parlarà d’Estat, que ell anomenarà “common wealth”. És el fundador de molts elements de la política actual.
1. Traurà Déu de la política. Déu mai és el principi dels fonaments polítics, no parteix del Testament. El rol de Déu va perdent vigència.
2. Es basa en la ciència: segueix el paradigma de Descartes. Construeix el seu projecte polític a partir d’un estudi antropològic. “La ciència política es tan joven cómo mi tradado del ciudadano”.
3. Considera que està creant alguna cosa nova. La descripció de la naturalesa humana serà molt important. Té moltes peticions de principi que avui en dia no compartiríem. El nou món permetria entendre la naturalesa humana. Comprendre Amèrica és comprendre l’espècie humana. El ser pretès en la fal·làcia naturalista no és demostrable.
Dos principis en la naturalesa humana: 1. Cobdícia natural: l’ésser humà es caracteritza per la cobdícia, pel desig insaciable, la carència. Els desitjos s’encadenen i porten a altres: cercle viciós.
2. Desig de no morir. Aquest desig el porta a reflexionar sobre com aconseguir-ho. Adopta l’expressió “homo homini lupus”. Per a Hobbes això no vol dir que l’home sigui dolent: no és dolent per naturalesa. La naturalesa de l’home està caracteritzada pels desitjos, i pot actuar per egoisme, desig de supervivència, però no per maldat. En l’estat de naturalesa es mou per un dret natural: tota persona, sense Estat, té dret a tot el que vulgui. On no hi ha llei, tot és legítim, no hi ha justícia.
Sempre hi ha la possibilitat de la guerra: no hi ha terror, hi ha por. És un estat de guerra perpètua, però no necessàriament una guerra perpètua.
Hi ha tres elements sobre els quals se sosté el conflicte potencial en l’estat de naturalesa: 1. El dret natural fa que puguem posseir tot el que vulguem: perquè no hi ha justícia no hi ha possibilitat que hi hagi una distància externa.
2. Els desitjos d’unes persones i altres entren en conflicte. Hi ha competència. Sigui per la glòria, per l’afany de possessió o l’afany de preservació.
3. Igualtat. Som desiguals, som diferents, però hi ha una certa igualtat, que consisteix en que qualsevol persona pot matar-ne a una altra. Ningú pot sentir-se segur: incertesa crònica. És necessària una instància que faci més por. L’Estat és una persona imaginària: Leviatan. És una solució al problema major. Això té a veure en el que ell ha vist: el caos, l’anarquia. Per evitar aquest temor cal caure en el Leviatan. És preferible el Leviatan, és un producte positiu. És un producte de l’egoisme per salvar l’home d’ell mateix. Hobbes té la mateixa obsessió que Tucídides: evitar l’Stasis, les conflictes interns irresolubles. Por al desgovern: el gran objectiu en la seguretat és evitar això. Hobbes critica la idea del zoon politikon. L’home no és sociable per naturalesa. Precisament perquè no hi ha aquesta tendència innata cap a la sociabilitat es necessita una entitat que tingui una capacitat coactiva i que no es trenqui. Hobbes no busca la concòrdia, sinó un pacte de submissió. Es busquen súbdits que no tinguin la capacitat de rebel·lar-se. La multitud expressa la pluralitat, el fet que totes les persones són diferents. Hobbes redueix la multitud al poble: es reconeix com una entitat que es basa en el rebuig a les distincions.
És important la idea de sobirania, que procedeix de Bodin. El poder és un i és indivisible. On hi ha més d’un sobirà hi ha guerra civil. O algú reclama per a si tot el poder o el que hi ha és desgovern, anarquia. El sobirà es defineix pels actes de la seva voluntat. El poder per Hobbes és la imposició d’una voluntat respecte una altra persona. La paraula autoritat desapareix. L’autoritat tradicionalment s’identificava amb l’Església, i no hi pot haver una instància externa que faci perillar el poder. Cal subordinar la religió a l’Estat. El model polític és un contracte. El contracte mostra alguna cosa instrumental. La política no és un fi en si mateix, es justifica des de fora de si mateixa. La política demostra la seva condició subsidiària.
...