Cubisme (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Humanidades - 3º curso
Asignatura Art Contemporani
Año del apunte 2014
Páginas 10
Fecha de subida 20/10/2014
Descargas 15
Subido por

Vista previa del texto

Cubisme   § § § § § § -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ § § 1907  França   No   és   un   moviment   en   si.   Picasso   i   Braque   experimenten   de   manera   conjunta.  Al  principi  no  exposen  les  obres  al  públic  (primer  experimenten  i   creen).  Altres  artistes  exposen  al  saló  i  són  coneguts  socialment.   Un  dels  moviments  més  populars   La  representació  del  món  es  realitza  a  partir  de  les  figures  geomètriques  i   sobretot  del  cub   Es   deixa   d’utilitzar   la   perspectiva   lineal   à   representa   l’objecte   des   de   diferents  perspectives  (podem  veure  un  objecte  des  de  múltiples  costats)   Suposa  per  primera  vegada  un  nou  llenguatge  pictòric   Característica  única  del  cubisme   Cézanne  havia  representat  la  naturalesa  en  formes  geomètriques   Van  Gogh  i  Gauguin  també  havien  abandonat  perspectiva  lineal  à  quadres   bidimensionals   Primera   representació   plàstica   que   suposa   una   alternativa   al   cànon   naturalista   Pare   de   l’art   modern.   Els   impressionistes,   fauvistes...   havien   begut   de   diverses  arts.   Metàfora:   els   fauvistes   deixen   de   conjugar   subjecte   i   verb   (una   novetat),   però   mantenen   estructura   gramatical.   Amb   el   cubisme   neix   una   nova   llengua.     Nova  manera  de  llegir  les  obres  art  i  de  llegir  què  és  l’art   L’espectador  s’aproxima  a  l’obra  d’art  des  d’un  altre  punt  de  vista.  Element   transgressor  en  l’època   Caràcter  revolucionari   Natura  morta,  Bonvin   § § Superposició  à  perspectiva   Naturalisme   Natura  morta,  Cézanne     § § § § Renovació.  Gran  mestre  de  Picasso   Temàticament  no  hi  ha  canvi   No  perspectiva  lineal   Primer  artista  que  de  manera  conscient  pretén  crear   un  nou  llenguatge   Natura  morta,  Picasso   § § Presenta  un  nou  llenguatge  à  canvia  la  manera  de  llegir  l’obra   No  referent  equivalent   § § -­‐ -­‐ No  és  pintada   Trenca  la  concepció  d’art   Nova  definició  de  l’art   Nou  llenguatge  à  art  figuratiu,  abstracte...   Les  senyoretes  d’Avinyó,  Picasso     § § § § § § § § § § § § § § § § § § § § § § § 1a  obra  cubista   Mostra  de  manera  explícita  art  primitiu   Espai  bidimensional   Simplificació  formes  i  colors   Superfície  plana  per  crear  elements:  espai  o  figures   Resta  importància  al  color  i  se  centra  en  els  plans   Encara   no   es   troben   les   característiques   generals   del   cubisme  (les  figures  no  es  representen  a  través  de  cubs)   Temes   generals   cubisme:   naturalesa   morta...   Temàtica   sexual  o  violència  sexual  molt  més  excepcional   El  cubisme  reduirà  la  paleta  de  colors  present  en  Les  senyoretes  d’Avinyó   La   figura   central   té   la   mateixa   posició   que   la   Venus   d’Ingres.   També   comparable  amb  El  naixement  de  Venus,  Bouguereau.   Un  dels  elements  trencadors  és  l’ideal  de  bellesa,  que  desapareix.  Ja  no  hi  ha   erotisme   encobert.   Consumidor   burgès:   busca   noies   boniques   i   submises.   En   canvi,   les   dones   de   Picasso   tenen   una   mirada   penetrant.   La   prostituta   passa  d’objecte  a  subjecte.   Les  figures  ja  no  apel·len  l’ideal  convencional  de  bellesa.  Fa  referència  a   la   lletjor.   L’equipara   a   la   bellesa.   Bellesa   i   lletjor   tenen   la   mateixa   importància   Element  convencional  (cossos  nus)  amb  element  trencador  (lletjor)   La  importància  no  radica  en  què  es  representa,  sinó  en  com  es  representa   Reducció  formes  i  colors  à  l’espectador  construeix  un  significat  que  va  més   enllà  de  l’escena  que  es  podria  donar  en  el  món  empíric   Fa  referència  a  les  prostitutes  del  carrer  Avinyó  de  Barcelona   Els  elements  formals  ens  conviden  a  una  reflexió  més  profunda   Elements   al·legòrics:   el   títol,   les   fruites,   màscares   (apel·len   a   la   cara   amagada  de  la  prostitució)...   Veiem  els  signes  i  la  representació,  NO  les  figures  humanes   Picasso  s’inspira  en  obres  romàniques  per  la  seva  simplificació   Element  inspiració:  màscares   africanes.  Esquemàtiques,  geomètriques...  a   més  del  significat  conceptual.   El   fet   d’introduir   elements   africans   també   comporten   significat   sexual   (com  Kirchner,  “societat  sense  normes”...).  Prejudicis  etnocèntrics.   Punt  de  partida  a  nivell  formal  i  conceptual       Referents   Banyistes  davant  d’un  envelat,  Cézanne     -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ L’embalat   també   és   present   en   l’obra   de   Picasso,   però  molt  més  abstracte   Importància  Cézanne:  articulació  diferent  de  què  és   l’art.   No   vol   representar   l’aparença,   sinó   l’essència   de   la   naturalesa,   l’element   que   ell   considera   que   és   intern.  No  vol  representar  impressió,  sinó  l’essència   de  la  naturalesa   Les   figures   geomètriques   li   serveixen   per   representar  l’element  inherent.  Simplificació  de  colors  i  formes   “L’ull  no  és  suficient.  Cal  reflexió”   Punt  de  partida  de  l’obra  de  Picasso   També  parteix  de  Muntanya  de  Saint-­‐Victoire,  Cézanne   Cases  a  l’Estaque,  Georges  Braque   § § § § § § § § § Representació  paisatge   Cubs  (figura  tridimensional)  +  espai  pla  (bidimensional).     Il·lustra  un  dels  elements  fonamentals  del  cubisme:  deixa   d’utilitzar   perspectiva   lineal,   però   això   no   vol   dir   que   no   ens  mostri  elements  amb  sensació  de  volum   Sensació  de  tridimensionalitat  +  planitud     La  pintura  com  una  finestra  al  món  (Renaixement)   Superposició   de   dos   llenguatges   diferents   à   necessitat   d’elaborar  noves  lectures   No   és   un   art   absolutament   pla   à   busca   crear   un   nou   espai  i  al  mateix  temps  fer-­‐ho  creant  una  il·lusió  òptica   Contraposició  de  colors:  ocre  (molt  clar)  +  verd.  Art  autosuficient.  l’Artista   aconsegueix   representar   un   espai   no   per   la   seva   similitud   amb   el   món   empíric,  sinó  per  un  ordre  intern   Cantonades  més  fosques:  crear  volum  a  través  d’un  recurs  plàstic  (color)   Els   artistes   utilitzen   recursos   que   creen   aquesta   il·lusió:   visió   tridimensional   +   bidimensional   Ampolla  i  peixos,  Braque   § § § § Tendència  a  l’abstracció  (simplificació  de  formes)   Ampolla  elaborada  a  partir  de  plans   Simplificació  formal  i  tonal   Desapareix   la   relació   figura-­‐fons.   La   figura   i   el   fons   és   el   mateix   (espai   pla),   però   al   mateix   temps   § tenim  sensació  de  volum  à  molts  plans  representats  a  través  d’ombres   Volum  entès  d’una  manera  diferent   “El  cubisme  és  una  reconstrucció  de  l’objecte”   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ El  cubisme  és  una  construcció   L’artista   parteix   d’una   simplificació   i   tria   els   plans   i   els   elements   que   vol   construir   Cubisme   analític   à   sintètic   (definicions   realitzades   a   posteriori   per   la   crítica)   Els  artistes  trien  què  representar  (enfocament,  color...)     No  hi  ha  un  procés  de  destrucció  i  reconstrucció   Innovació  de  l’artista  que  s’inspira  en  elements  externs   Dona  amb  mandolina,  Braque   § § § § § § § Evolució  cap  a  l’abstracció  formal   Els  elements  del  món  extern  són  mínims   Picasso   fa   una   obra   amb   el   mateix   títol   però   més   naturalista   Ja  no  podem  parlar  de  cubs   La   figura   i   fons   desapareix,   tot   i   que   les   obres   sempre   provoquen  sensació  de  volum   Contrast  de  zones  fosques  i  clares  à  sensació  espai   Obres   basades   en   elements   verticals   i   horitzontals   (com   en   una   reixa).   Això   portarà   a   l’abstracció   formal   i   conceptual  (Mondrian)       Composició  10  en  blanc  i  negre,  Mondrian   § § § Mondrian  redueix  paleta  (blanc  i  negre)     Elements  verticals  i  horitzontals   No  representa  un  món  extern,  sinó  còsmic   Violí  i  pipa,  Braque   § § Canvi   en   el   cubisme.  La  preocupació  de  Picasso  i   Braque   no   és   que   l’espectador   no   identifiqui   l’objecte   representat,   sinó   crear   una   nova   manera   d’identificar  la  pintura.     Els   espectadors   reflexionen   sobre   què   és   l’art.   Obres   de   reflexió:   què   és   l’art?   (fins   llavors   qüestions  immutables).     § § § § -­‐ -­‐ -­‐ Representen   la   realitat   empírica,   però   amb   una   manera   simplificada   i   transgressora.  No  deixen  la  relació  amb  el  món  extern.   Fins  aleshores  només  existia  un  llenguatge  artístic   Tècnica   del   collage.   Es   conserven   referències   del   naturalisme   (ombres,   objectes  reals  i  naturalistes...).  Per  què  l’obra  és  trencadora?  Perquè  aquests   elements  es  combinen  amb  elements  antagònics  (contrast,  il·lusió  espai...).   Tècnica  que  fonamenta  el  trencament  de  la  concepció  de  què  és  l’art.   Per  què  el  cubisme  no  només  representa  una  nova  manera  de  pintar?   Art   medieval   (sense   perspectiva)   à   Renaixement   (perspectiva   lineal,   naturalista,  la  pintura  =  finestra)   Renaixement   del   nord:   múltiples   punts   de   fuga,   importància   en   certes   parts   de  la  composició,  diferents  perspectives...  L’autor  amaga  el  recurs  à  il·lusió.   Vol  crear  experiència  òptica  il·lusionista  (Jan  van  Eyck)   Cubisme:   Picasso   no   amaga   la   multiplicitat   de   perspectiva   à   voluntat   de   trencar   el   llenguatge.   L’art   no   és   una   representació   visual   del   món   extern.   sinó  una  construcció  de  l’artista.   Tres  músics,  Picasso     § § § § § § § § L’artista   trenca   voluntàriament   llenguatge   preestablert   Sensació  de  profunditat   Tridimensionalitat   (part   esquerra)   +   espai   pla   (part  dreta).  Espai  incoherent   Taula   (no   es   correspon   a   la   perspectiva   de   l’espai).   Representada  des  d’una  perspectiva  diferent.  Avís   de   l’artista   als   espectadors:   l’obra   no   es   pot   llegir   de   manera   convencional.   Provoca   un   xou   a   l’espectador.  En  realitat,  tant  la  banda  esquerra  com  dreta  és  un  pla.   L’espai  està  concebut  d’una  manera  diferent  que  en  el  món  real,  al  contrari   que  el  naturalisme   Trenca  la  relació  figura-­‐fons  (blau).  Els  músics  ens  impossibiliten  distingir   figura-­‐fons   Sensació   de   volum:   recursos   plàstics   (color;   blau   i   blanc   avancen   o   retrocedeixen;  superposició)   Radicalitat:  neguen  llenguatge  anterior  +  proposen  llenguatge  nou   Text  Braque   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ La   limitació   de   mitjans   domina   l’estil,   engendra   una   nova   forma   i   dona   impuls  a  la  creació   Encant  i  força  de  la  pintura  primitiva   L’extensió  porta  les  arts  a  la  decadència   L’assumpte  no  és  l’objecte.  El  pintor  pensa  en  termes  de  forma  i  color   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ L’objectiu  no  és  reconstituir  un  fet  anecdòtic,  sinó  constituir  un  fet  pictòric   No  s’ha  d’imitar,  sinó  crear   Improvisació   Treballar   per   perfeccionar   la   intel·ligència.   El   pintor   que   vol   fer   un   cercle,   dibuixarà  només  una  corba   Simplicitat   La  noblesa  neix  d’una  emoció  continguda   L’emoció  no  ha  de  traduir-­‐se  en  un  tremolor  agitat   Emoció  =  llavor  à  obra  =  flor   Text  Picasso   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ L’important  és  trobar,  no  buscar.  El  que  compta  és  el  que  es  fa  i  no  el  que  es   tenia  intenció  de  fer   L’art  és  una  mentida  que  ens  fa  veure  la  veritat.   L’artista   ha   de   saber   la   manera   de   convèncer   els   altres   de   la   veritat   de   les   seves   mentides.   No   és   una  qüestió  negativa.  L’artista  representa  la  idea  de  la  cosa,  no  la  cosa  en  si.   Encara   hi   ha   un   referent   la   món   empíric.   L’art   és   mentida   si   el   comparem   amb  el  món  empíric,  però  l’art  en  si  és  una  veritat.   Art  versemblant.   S’assembla   a   la   veritat,   però   no   ho   és.   L’art   naturalista   és   més   fals   que   el   cubista,   perquè   es   presenta   com   a   veritat   quan   no   hi   és   (il·lusió  òptica).   L’espectador   ha   de   construir   el   seu   propi   significat.   Ambigüitat   dels   símbols   i   figures   de   Picasso.   Es   poden   interpretar   de   moltes   maneres   diferents.  Vol  que  l’espectador  sigui  actiu.   El   cubisme   no   és   l’inici   de   l’abstracció.   No   nega   la   investigació   en   l’art.   Picasso   investigava   en   el   cubisme   per   trobar   un   nou   llenguatge   pictòric,   però   investigar   per   se   no   té   sentit.   Picasso   no   va   arribar   a   l’abstracció   perquè   no   creia   en   la   representació   a   partir   d’un   món   espiritual   i   místic.   Picasso   va   rebutjar   l’abstracció   per   investigar   la   tècnica   del   collage.   Vol   mostrar  el  món  empíric  des  d’un  altre  punt  de  vista.   La  pintura  té  uns  límits.  Representa.  Naturalesa  morta  (part  del  món  real),   però   l’artista   la   representa   a   partir   d’elements   subjectius,   formes,   colors...   Acaba  creant  un  nou  significat  à  la  idea  de  la  cosa  en  si   Picasso   també   va   tenir   una   vessant   surrealista.   Parla   de   l’element   subconscient.     El  cubista  qüestiona  què  és  l’art.   La  naturalesa  i  l’art  mai  podran  ser  la  mateixa  cosa.  Amb  l’art  expressem  el   nostre  concepte  del  que  no  és  la  naturalesa.     Si   una   obra   d’art   no   pot   viure   sempre   en   el   present   no   se   l’ha   de   tenir   en   consideració   Variació  no  significa  evolució.  L’art  no  evoluciona  per  si  mateix,  sinó  que   canvien  les  idees  i  la  seva  forma  d’expressió.  Un  artista  pot  canviar  la  seva   manera  de  pensar  i  el  canvi  pot  ser  cap  a  millor  o  pitjor.  L’artista  troba  nous   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ mitjans   expressius   (plàstics,   no   vinculats   a   un   sentiment).   Hi   ha   diferents   recursos   que   són   més   adequats   segons   el   que   es   vulgui   expressar   (l’abstracció  no  és  millor  que  el  cubisme).   “Tot  el  que  he  fet  en  la  meva  vida  ha  estat  per  al  present  i  amb  l’esperança   que  sempre  continuï  en  el  present”   Motius  diferents  exigeixen  diferents  mètodes  d’expressió.  Això  no  significa   evolució  ni  progrés,  sinó  una  adaptació  de  la  idea  que  es  vol  expressar  i  dels   mitjans  d’expressió   No  existeixen  arts  de  transició.  No  hi  ha  progrés  ascendent,  sinó  alts  i  baixos   que   poden   passar   en   qualsevol   moment.   El   mateix   passa   amb   l’obra   de   l’artista  individual   El   cubisme   s’ha   mantingut   dins   els   límits   de   la   pintura,   sense   pretendre   anar  més  lluny   “Uso  les  coses  segons  el  mandat  de  les  meves  passions.  Poso  als  quadres   tot  el  que  em  dóna  la  gana”   “La  pintura  és  un  conjunt  de  destruccions.  Faig  un  quadre  i  el  destrueixo.   En   realitat   no   es   perd   res:   el   vermell   que   vaig   treure   d’un   lloc   apareix   en   qualsevol  altre  lloc”   “Quan   es   fotografia   l’obra,   noto   que   ha   desaparegut   el   que   vaig   posar   per   corregir   la   meva   primera   visió.   Al   final   la   imatge   fotogràfica   es   correspon   amb  la  visió  que  vaig  tenir  abans  de  la  transformació”   Un   quadre   no   es   projecta   ni   es   decideix.   En   fer-­‐se,   va   canviant   tal   com   les   nostres  idees.  I  quan  s’acaba  segueix  canviant  segons  l’estat  d’ànim.   El  quadre  només  viu  a  través  de  la  persona  que  el  mira   Els  colors,  com  les  faccions,  segueixen  els  canvis  de  les  emocions   “No   vull   que   els   meus   quadres   provoquin   res   més   que   emoció”.   Es   poden   pintar   quadres   ajustant   les   diferents   parts   de   manera   que   quedin   bé   les   unes  amb  les  altres,  però  els  faltarà  dramatisme   Cada  vegada  que  l’artista  destrueix  un  descobriment,  no  el  suprimeix,  sinó   que  el  transforma,  el  condensa  i  el  fa  més  substancial   Es   treballa   amb   molt   pocs   colors,   però   semblen   molts   més   quan   cada   un   està  al  lloc  corresponent   No  existeix  un  art  abstracte.  S’ha  de  començar  sempre  amb  alguna  cosa  i   després  es  poden  treure  totes  les  empremtes  de  realitat   Les  idees  (de  l’objecte  i  de  l’artista)  i  les  emocions  sempre  queden  marcades   en  l’obra   L’artista  veu  x  à  el  subconscient  ho  registra  à  la  mà  fixa  la  impressió  (no   és  còpia)   No  es  pot  anar  contra  la  naturalesa   Tot  se’ns  apareix  en  forma  de  figures  (no  hi  ha  art  figuratiu  i  no  figuratiu)   Ex:  Ja  no  són  dues  persones,  sinó  una  sèrie  de  formes  i  colors.  Es  manté  la   idea  de  dues  persones  i  la  vibració  de  la  seva  vida.   L’artista  és  un  receptor  d’emocions  que  venen  de  tots  llocs   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ El  pintor  pinta  per  descarregar-­‐se  de  sentiments  i  visions   L’art  consisteix  a  no  aplicar  un  cànon  de  bellesa,  sinó  allò  que  l’instint  i  el   cervell  seguin  capaços  de  concebre  més  enllà  dels  cànons   En  l’artista  l’important  no  és  el  que  fa,  sinó  el  que  és   Repetir  és  anar  en  contra  de  les  lleis  espirituals,  és  escapisme   “Ens   hem   lligat   a   una   ficció   en   lloc   d’intentar   buscar   la   vida   interior   de   l’artista”   Els  ambaixadors,  Hans  Holbein   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ Naturalista.   L’espectador   té   la   sensació   que   es   tracta   d’una   escena   del   món   empíric,   però   detall   calavera:   té   forma   tridimensional.   Obliga   l’espectador  a  situar-­‐se  en  un  costat  de  l’obra.  Així,   l’espectador   és   conscient   que,   malgrat   la   il·lusió   òptica,  es  troba  davant  d’una  obra  d’art   La  pintura  és  un  pla   Altres   exemples:   Escapant   de   la   crítica,   Pere   Borrell  del  Caso  (sembla  que  el  nen  surti  del  marc   à  ens  adonem  de  la  il·lusió  òptica  i  no  parem  tanta  atenció  al  realisme  de  la   figura)   La  pintura  enganya  l’ull.  La  podem  arribar  a  confondre  amb  el  món  real   Diferència  amb  el  cubisme   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐   Obres   anteriors:   ens   criden   l’atenció   pel   pla,   però   ens   provoquen   sensació   de  tridimensionalitat.  Objectiu:  ser  conscient  del  pla  però  amb  efecte  de  3D.   Vol  seguir  representant  el  món  empíric.   El   cubisme   no   amaga   la   bidimensionalitat   de   la   pintura.   Mostra   la   pintura   tal   com   és.   Tot   i   tenir   certa   sensació   de   volum,   la   comprensió   de   l’espai   i   volum   és   diferent   de   la   del   món   real.   Objectiu:   es   mostra   la   bidimensionalitat  per  fer-­‐nos  conscients  que  tota  pintura  és  plana.  Vol  crear   un  nou  llenguatge  pictòric  i  autosuficient.     Gran  diferència:  concepció  de  l’art  i  de  la  pintura.  Noves  tècniques,  però   sobretot   noves   idees.   Trenca   la   idea   d’art   que   s’ha   mantingut   des   de   l’època   clàssica   El   collage   vol   crear   confusió   a   l’espectador.   La   fragmentació   de   plans   és   impossible   Joc  visual  que  aspira  que  l’espectador  llegeixi  l’obra  d’una  manera  diferent   El   cubisme   és   el   primer   moviment   que   suposa   una   revolució   formal   i   conceptual       El  collage  cubista   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ Principi  compositiu  basat  en  la  juxtaposició   Nova  tècnica:  ja  no  es  pinta  amb  pinzell   Pintura  relacionada  amb  materials  quotidians:  retalls  diari....   Els   elements   de   l’obra   adquireixen   significat   a   partir   de   la   suma.   És   l’associació,  la  juxtaposició,  el  que  els  dóna  sentit   A  partir  de  1911   Pintura:  colors  i  formes   Naturalesa  morta  amb  cadira  de  reixeta,  Picasso     -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ El  primer  collage   Diferents   concepcions   d’espai   si   entenem   l’espai   com  a  empíric   Elements  importants:  corda,  ulé...  (elements  externs   a  la  pintura  convencional)   Element   central:   copa   geometritzada   (certa   relació   amb  copa  real.  La  podem  identificar).     Similitud  amb  món  empíric:  copa,  ganivet,  taronja...   Conjunt  d’elements  que  fan  que  l’espectador  hagi  d’anar  desxifrant  (com  un   joc)   Normes  convencionals  que  es  trenquen  à  noves  normes   Moltes  interpretacions  possibles:     1 Frontal  (taula),  però  no  quadra  la  copa   2 Les  estovalles  estan  per  sota  la  taula   3 Reflex  d’un  mirall   Element  ovalat:  ens  alerta  que  no  es  tracta  d’una  imatge  del  món  real   Ja   no   llegim   l’obra   per   similitud   amb   el   món   empíric,   sinó   a   través   dels   elements   formals.   Ambigüitat,   dubte   (volgut   per   l’artista).   No   sabem   ben   bé   què  representa   Desestabilitza  espectador:  elements  llenguatge  naturalista  +  llenguatge  nou   Plat  de  fruita  i  got,  Braque   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ Collage:  papers  enganxats.  Papier  collé  (tècnica)x   Elements  naturalistes:  raïm,  got...     Si   entenem   l’obra   d’una   manera   naturalista,   entrem   en   una  confusió.  Elements  discordants   Provoca   dubte,   confusió...   (allò   marró   es   una   barra   de   bar  o  forma  part  del  conjunt?)   Obliga   a   l’espectador   a   buscar   nous   recursos   per   desxifrar  l’obra   L’element  del  món  empíric  no  ens  importa  à  el  quadre   té  valor  per  ell  mateix,  és  autosuficient   -­‐ La  pintura  aspira  a  ser  música  (harmonia  interna,  composició...)   Guitarra,  Picasso     -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ Juxtaposició   La   guitarra   és   representada   a   través   del   marc,   que   és   autosuficient.  No  fa  referència  a  la  guitarra  naturalista   La   forma   i   la   juxtaposició   ens   ajuden   a   identificar   la   guitarra.     No  importa  si  el  color  no  és  naturalista   Color  i  forma  (elements  pintura)  construeixen  significat   Hem  de  desxifrar  l’obra  a  partir  de  la  mateixa  obra   La  part  no  té  significat.  El  que  té  significat  és  el  TOT   No  representa  la  guitarra,  sinó  la  idea  de  guitarra   L’artista  vol  que  l’espectador  sigui  actiu     § § § §   Metàfora  lingüística:  “Una  dona  no  és  una  dona;  és  un  grup  de  signes  que   jo  llegeixo  com  a  dona”   Pintura:  no  finestra  del  món  exterior,  sinó  creació  de  signes   Ex:  atribuïm  paraula  a  idea  o  cosa  en  si.  Si  llegim  una  paraula  en  una  llengua   que  no  entenem,  només  veurem  un  conjunt  de  signes   En  el  naturalisme  el  signe  quedava  invisibilitzat       ...