Contractes en el Dret Romà (2014)

Ejercicio Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Dret Romà
Año del apunte 2014
Páginas 5
Fecha de subida 27/10/2014
Descargas 21
Subido por

Vista previa del texto

DRET ROMÀ – Practica 2 Qüestions: 1.A quin contracte es fa referència en aquest fragment? Fa referència al contracte de stipulatio, en què una persona anomenada promitent promet fer una prestació a una altra, anomenada estipulant, mitjançant la pronuncia d’una fórmula oral.
2.Recorda el que hem estudiat a història i respon: Quins dos estrats jurídics contraposa Gai? Quins són els destinataris de cadascun d’ells? Gai contraposa dos estrats jurídics principals que són el ius civile i el ius gentium. El ius civile es el verdader codi civil romà que anava destinat a tots els ciutadans romans. Per altra banda, el ius gentium era aquell que anava destinat als extrangers, anomenats peregrini.
3. Quines són les característiques d’aquest contracte? Una de les principals característiques de l’stipulatio és que es tracta d’un contracte formal, és a dir, que requereix certs elements formals per a ser vàlid. Per altra banda, és un contracte abstracte perquè es desconecta de la causa economico-social i davant la rigidesa del sistema contractual romà permet dotà d’acció les convencions que restaven desprotegides. A més sabem que és un contracte unilateral, ja que només genera obligacions per a la part que promet. Per últim, podríem dir que la stipulatio és un contracte de dret estricte ja que posa en ús de la part estipulant la actio certae creditae pecuniae.
4. Perquè es diu que és un contracte formal? Argumenta-ho posant un exemple extret del fragment de Gai.
Es formalitza amb Es diu que és un contracte formal ja que requereix algun element formal per a que sigui vàlid, com per exemple la fórmula oral en què s’han de pronunciar unes parules solemnes. El propi Gai ens ofereix alguns exemples en el fragment anterior: la formulació de la pregunta-resposta “promets donar...?”, “prometo...” és un d’aquestes fórmules que fan que les stipulatios siguin de caràcter formal.
5. Perquè es diu d’aquest contracte que és un contracte abstracte? Desenvolupa aquest concepte. Quina és la utilitat d’un contracte abstracte en un ordenament primitiu com el ius civile? Diem que és un contracte abstracte ja que es desconecta de la seva causa economicosocial. El ius civile era de caràcter molt rígid i amb la stipulatio es podia dotar d’acció jurídica a les convencions que estaven desprotegides.
6.-Relaciona aquest contracte amb els anomenats contractes innominats. Què tenen a veure? Que els diferencia? En quina categoria de la classificació de Gai (reals, consensuals..) inclouries els contractes innominats? Els contractes innominats són aquells que no tenen un nom concret ja que les seves característiques no estan regulades explícitament per la llei, no obstant això no vol dir que no estiguin reconeguts per l’ordenament jurídic. Tenen en comú amb la stipulatio que els dos son formals i abstractes i en canvi la stipulatio és vàlida amb la pronuncia d’una forma oral mentre que els innominats són escrits. Per últim, la stipulatio és unilateral i en canvi els innominats són bilaterals.
7. En el supòsit següent: “Si jo estipulo l’esclau Esticus o Pàmfil i tu prometeres lliurar-me només un d’ells...” (D. 45,1,83,2 Paulus 72 ed..) 7a) Atenent a la classificació de les obligacions per l’objecte, Quin tipus d’obligació estic estipulant? És un tipus d’obligació alternativa perquè ha de complir amb almenys una de les obligacions per a ser vàlid.
7b)Quedaries obligat?. Raona la teva resposta atenent als requisits de validesa d’aquest contracte. Relaciona-ho amb l’art. 1262 del Cc.
Sí que quedaria obligat ja que des del moment en què es pronuncien les paraules solemnes automàticament queden obligats. Tal com diu l’article 1262 del Codi Civil, en els contractes celebrats mitjançant aquest procediment hi ha consentiment, és a dir obligació, des del moment en què es manifesta l’acceptació. Per tant, podem dir que des del moment en què les dues parts acorden i pacten els seus respectius interessos i accions queden obligades a complir-los.
7c) Amb quina acció podria reclamar l’estipulant el compliment de l’obligació al prometent en aquest cas en que l’objecte del contracte és un esclau?.
I si l’objecte del contracte fos una quantitat de diners?. Aquesta acció és la mateixa que té el ........mutuant........front el ..........mutuari...........(omple els punts suspensius).
Com que l’esclau és una cosa concreta, es podria reclamar amb la condictio certae rei.
En canvi, si l’objecte del contracte fossin diners, s’hauria de reclamar mitjançant l’actio certae creditae pecuniae.
SUPÒSIT 2 1.- Pot contractar, en general, Esticus en nom de Tici? Perquè? En general no, però si l’amo l’hi permet sí que pot perquè, al ser un esclau, tot i que no tingui capacitat jurídica sí que té capacitat d’obrar.
2.- Quina relació s’estableix entre Tici i Caius? Tici i Caius realitzen un contracte de Comodat en què la part que presta l’artesa és Tici i es converteix així en comodant mentre que Caius, que és la part que ho rep, es converteix en comodatari.
3.- I entre Caius i Mevi? Per tant, en qualitat de què i amb quina finalitat Caius lliura a Mevi la màquina? Entre Caius i Mevi hi ha un contracte de penyora, per tant Mevi és el creditor pignoratiu i Caius el deutor pignoratiu. Caius lliure l’artesa a Mevi en garantia de que el préstec que aquest li ha fet li serà retornat. Si és aixi, Mevi està obligat a retornar l’artesa mentre que si no li retorna, ell podrà vendre l’objecte per a fer front al deute o quedarse’l si es dóna per pagat.
4.- La relació contractual que mostra el text entre Caius i Mevi, quina prèvia relació contractual pressuposa? Tenint en compte que han realitzat un contracte de penyora es pot pressuposar que anteriorment n’havien realitzat un de mutu, en què el mutuant, Mevi, entrega una quantitat de diners a Caius i aquest els haurà de retornar o el mateix valor en la mateixa espècie i qualitat, és a dir diners. Posteriorment Mevi hauria pogut canviar d’opinió creient més oportú demanar-li a Caius un contracte de penyora en què s’afegeix l’entrega d’un objecte en garantia de que la quantitat prestada serà retornada.
5. Què és el “furtum usus”? Podria concórrer en aquest cas? Per part de qui? El furtum usus és un ús de la cosa objecte del contracte diferent al que s’havia pactat o que no es correspon amb l’us que habitualment en fariem.
En aquest cas veiem clarament que qui ha comès un furtum usus es Caius ja que l’artesa que li ha estat prestada no és de la seva propietat i l’ha de retornar en compliment de la seva obligació al contracte. Per tant, no la pot lliurar en qualitat de penyora a Mevi.
6.- Quina acció/ns podria interposar Tici contra Caius?.
El comodant, Tici, pot interposar contra el comodatari, Caius, l’actio comodati directa per a reclamar-li la devolució de la cosa pactada.
7.- De quina acció podria disposar Caius contra Mevi? Prosperaria? Perquè? Caius podria interposar una actio pignoraticia contra Mevi per tal de demanar que li retorni la cosa donada en penyora, però no prosperaria perquè Caius s’ha donat a la fuga i per tant no pot interposar l’acció.
8.- De quina acció podria disposar Mevi contra Caius? Relaciona-ho amb la resposta de la pregunta 4.
Mevi pot disposar d’un iudicium contrarium contra Caius per a reclamar-li el pagament de la quantitat establerta.
9.- Perquè paga Esticus? Esticus paga per poder recuperar l’artesa. Mevi ha aclarit explícitament que si no rep la quantitat acordada no la retornarà.
Cal puntuaitzar que Mevi rep diners de la persona “errònia” ja que es Caius qui hauria de retornar els diners prestats i no Esticus.
10.- Perquè no prosperaria una acció reivindicatòria de Tici front Mevi? no prosperaria perquè Mevi no és el culpable de que el seu deutor no li pagui. Ell no retornarà l’objecte en garantia fins que no se li pagui la quantitat debuda. Per altra banda Tici no hauria de reclamar a Mevi sinó a Caius que és qui ha incomplert les obligacions dels contractes que ha realitzat.
11.- Quina relació jurídica existeix entre Tici i Mevi? No hi hauria cap relació entre Tici i Mevi ja que ells dos no han realitzat cap contracte entre ells. Només es veuen relacionats pel fet que ambdós es veuen involucrats en un seguit de contractes en què un objecte propietat del primer acaba en mans del segon.
12.- De quina acció podria disposar Tici contra Mevi per repetir (reclamar el pagat) el pagament? Que el legitimaria a interposar-la? La guanyaria? Pensa que el fet de que Mevi sabés o no que la màquina no era de Caius és determinant en la solució del cas. Raona la teva resposta per ambdós (ho sap/ no ho sap) supòsits.
Podríem dir que si Mevi sabia que l’artesa que li era lliurada en penyora era, en realitat, propietat de Tici hauria actuat de mala fe i Tici li podria reclamar el pagament mitjançant la actio furti, en què podia obtenir del doble al quàdruple del preu de l’objecte. Per altra banda, però, si Mevi no tenia coneixement de que l’artesa era propietat de Tici, hauria actuat de bona fe i per tant Tici no estaria legitimat a interposar cap acció per a la reclamació.
13. Podria interposar Esticus alguna acció? Esticus no pot interposar cap acció ja que no és un ciutadà romà sinó un esclau, i aquests no tenien potestat per a fer-ho.
...