PSICOFARMACOLOGIA PRÀCTICA 2 (2016)

Pràctica Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 4º curso
Asignatura psicofarmacologia
Año del apunte 2016
Páginas 2
Fecha de subida 07/06/2017
Descargas 12
Subido por

Vista previa del texto

PSICOFARMACOLOGÍA EXERCICI PRÀCTICA 2 1. En la depressió predominen els símptomes afectius de l’estat d’ànim deprimit, anhedonia, irritabilitat, així com símptomes somàtics o cognitius, pèrdua o augment important del pes, insomni o hipersòmnia, agitació o retràs psicomotor, fatiga o pèrdua de l’energia, sentiment d’inutilitat i culpabilitat excessiva, disminució de la capacitat per concentrar-se i pensament de mort recurrents. La Mirtazapina és un antidepressiu NaSSA i és un antagonista presinàptic serotoninèrgic (receptors 5-HT2 ) i noradrenèrgic (receptor α2 ) específic. Existeixen diferències en la rapidesa de resposta dels diferents símptomes depressius a l’inici del tractament amb la Mirtazapina. Els símptomes d’humor depressiu (reducció del 0,95), insomni inicial (0,80), insomni tardà (0,71) i ansietat psíquica (0,73) presenten una diferència de > 0,7 i per tant un temps menor de resposta entre les puntuacions basal i quatre setmanes després. La Mirtazapina actua sobre el receptor 5-HT2 i augmenta la serotonina, per la qual és coherent amb la reducció d’aquests símptomes. En contraposició, trobem símptomes que presenten un patró de resposta lenta: els símptomes somàtics gastrointestinals (reducció de 0,1), interès pel sexe (0.25), hipocondria (0,35) i pèrdua de insight (0,1). Presenten una diferència < 0,35 entre la puntuació basal i desprès de quatre setmanes. La reducció també es donada per l’acció antagonista del fàrmac en els receptors 5-HT2 i el receptor 5-HT3 que redueix els símptomes somàtics gastrointestinals.
2. L’estudi de tolerabilitat de la Mirtazapaina mostra que els efectes adversos que es mantenen al llarg del tractament són l’augment de la gana i l’augment del pes. Aquests simptomes són coherents amb els efectes antihistamínics (receptor H1 ) així com l’acció antagonista dels receptors 5-HT2 serotoninèrgics. També s’observa l’aparició d’efectes adversos de tipus B: hematomes glutis, dolor precordial, dolor extremitats inferiors, crisis hipertensives, sensació de pèrdua del coneixement, parla balbucejant, ulceres mucosa bucal, dolor precordial i febrícula. Aquests efectes són independents de la dosi i es donen per característiques idiosincràtiques o al·lergies.
3. Al següent article s’avalua l’eficàcia i seguretat de l’extracte de Hipericum en un estudi de Fase IV. L’extracte es compara l’antidepresiu imipramina i placebo en pacients d’atenció primaria amb un episodi actual de depressió moderada. Estudi format per 263 pacients amb depressió moderada d’acord amb la CIE-10. Es van seleccionar pacients de 18 centres (estudi multicentric) amb una duració de vuit setmanes.
L’eficàcia i seguretat es va avaluar a la 1, 2, 4, 6 i 8 setmana a través de l’escala de depressió de Hamilton, l’escala d’ansietat de Hamilton, l’escala d’impressiño clínica global i l’escala de depressió Zung. Es van avaluar els efectes adversos, els canvis clínicament rellevants, es van mesurar els signes vitals i la qualitat de vida dels pacients.
Els pacients van ser aleatoritzats en tres grups de pacients dividits en 100 pacients per l’extracte d’’hipericum STE 300, 105 pacients per la imipramina i 46 pel placebo. Els PSICOFARMACOLOGÍA tres grups eren comparables en sexe, edat, altura i pes, i diagnòstic d’acord amb la CIE10 així com la puntuació inicial a l’escala de depressió i l’escala d’ansietat de Hamilton.
Els canvis de la puntuació de l’escala de depressió de Hamilton entre la puntuació basal i final mostren l’eficàcia primària de l’extracte. Els resultats mostren una millora desprès de l’avaluació de la línia base (mitjana de puntuació total de 22 i 23 a l’escala de Hamilton) en l’extracte de hipericum i imipramina en comparació amb el placebo, destacant una millora més alta en l’extracte de hipericum. Tenint en compte les puntuacions de l’escala de depressió de Hamilton, desprès de sis setmanes de tractament l’extracte de hipericum es mostra més eficaç que el placebo amb una diferència de -3.1 (de -5.4 a -1.5), tal i com mostra la taula 2; així com un eficàcia equivalent a l’antidepressiu imipramina amb una diferència de -1.4 (-2.73 a 0.31), la qual només té certa tendència a ser més eficaç que el placebo.
En l’escala de Hamilton d’ansietat les millores es van trobar desprès de les sis setmanes de tractament amb l’extracte de hipericum com a més eficaç que el placebo amb una diferència de -2.7 (-5.44 a -0,51), altre cop, menys pronunciat que en el grup de imipramina amb una diferència de -1.8 (-4.43 a 0.46). Les diferències entre el tractament actiu (grup de hipericum i imipramina) i el grup placebo van ser més petita a l’última setmana, la vuitena. En comparació amb el grup placebo, el número de pacients que van millorar a l’escala d’impressió clínica global va ser significativament major en els tractaments actius. En l’escala de depressió de Zung (auto-avaluació) també van ser superiors, sobretot a la vuitena setmana. L’escala de SF-36 ens donava informació sobre la qualitat de vida del pacient, la qual va ser major en els grups de tractament actiu en les escales de components mentals, en contraposició a l’escala de components físics.
Pel que fa a la seguretat, es va veure que el 22% dels pacients del grup hipericum i el 46% del grup de imipramina mostrava efectes adversos al tractament (taula 3). L’efecte advers més freqüent va ser la sequedat bucal en un 38% dels pacients que prenien la imipramina i les nàusees en el 8%, 3,3% i 14,3% del grup de hipericum però no va haver efectes adversos greus.
Finalment podem concloure que l’extracte de hipericum STEI 300 és més eficaç que el placebo i igual de eficaç que la imipramina (100 mg) en el tractament de la depressió moderada. Així com també es mostra com un tractament segur que no afecta negativament, sinó que millora la qualitat de vida de la persona.
Bibliografia Adan, A. & Prat, G. (2016). Psicofarmacología. Mecanismos de acción, efectos y manejo terapéutico. Barcelona: Marge Medica Books.
Philipp, M., Kohnen, R., Hiller, K. (1999). Hypericum extract versus imipramine or placebo in patients with moderate depression: randomised multicentre study of reatment for eight weeks. British Medical Journal,319,1534-1539.
...

Tags: