LECCION 3 (empresa, produccion) (2017)

Resumen Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura ECONOMIA
Año del apunte 2017
Páginas 6
Fecha de subida 09/06/2017
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

Lliçó 3. EMPRESA, PRODUCCIÓ I PROGRÉS TÉCNIC 3.0. Per què existeixen les empreses? La Teoria Econòmica considera que l’economia s’autoregula a partir del mecanisme de preus i per tant que no requereix de control central ni de planificació.
Segons Coase, aquesta explicació provinent de la teoria tradicional no quadra ni amb l’existència ni amb el funcionament de les empreses.
L’autor creu que la teoria econòmica tradicional informa bé sobre com es fixen els preus però no sobre com s’organitza la producció, és a dir sobre l’EMPRESA i que cal donar més centralitat a l’empresa i al seu estudi.
• Segons el mecanisme de preus: si el preu del factor A és superior a X ( que a Y, es desplaçaran recursos de Y cap a X fins reduir aquesta diferència ,excepte en aquells casos en que la diferència ho justifiqui.
• Segons Coase, això a les empreses no succeeix i les persones, en canvi es desplacen de X (per exemple el Departament de Producció de producte A) a Y (el Departament de Producció de producte B) si així els hi diu un superior jeràrquic (el teu cap).
Coase intenta conèixer la lògica econòmica que es troba darrera de l’existència de les empreses i la RESPOSTA ÉS: perquè existeixen costos de transacció: els mecanismes de preu impliquen costos com són les negociacions, redactar contractes, fer inspeccions,..
La voluntat d’evitar els costos de transacció que tenen lloc en el mercat (i que no es tenen en compte en els models econòmics tradicionals) és el que explicaria l’existència d’empreses, Per tant, segons Coase, l’existència d’aquests costs pot fer que els mètodes de coordinació alternatius al mercat (i per tant també alternatius l mecanisme de preus) poden ser costosos i imperfectes però preferibles al mercat.
• En les empreses, la distribució dels factors és el resultat de les decisions administratives.
Existeix un nivell de planificació òptima a l’empresa ja que l’existència i la viabilitat econòmica de l’empresa depèn de què sigui capaç de fer les funcions de coordinació: • A un cost menor que el cost que suposaria aquesta coordinació en el mercat.
• A un cost menor que si una altra empresa realitza la mateixa funció.
PER TANT UN SISTEMA ECONÒMIC EFICIENT TÉ MERCATS EFICIENTS I TAMBÉ ÀREES DE PLANIFICACIÓ APROPIADES DINS DE LES ORGANITZACIONS (EMPRESES EFICIENTS).
3.1. Organització de l’empresa. Drets de propietat i formes societàries.
Existeixen moltes formes de definir les empreses: • Punt de vista econòmic: unitat de producció que es caracteritza per una quantitat de capital que permet la mobilització de recursos en una economia; el capital inicial permet contractar treballadors i adquirir mitjans de producció per produir béns i serveis que s’ofereixen al mercat.
• A partir de la producció: es generen rendes (salaris i beneficis) o valor afegit • Punt de vista tècnic: és el resultat de les avantatges de la divisió del treball i el treball en equip que permet incrementar la productivitat (A. Smith).
• Punt de vista històric: neix amb el capitalisme, si bé l’aparició dels talles artesanals a les ciutats són l’embrió de les empreses capitalistes.
De mateixa manera, existeixen moltes formes de classificar les empreses: - Des de la seva dimensió: La UE caracteritza les empreses de la forma següent  - Des de la seva activitat -sector primari: engloba les empreses que realitzen activitats referents als recursos naturals :explotació agrícola, pesca, mineria..
-sector secundari: inclou les empreses que es dediquen a activitats transformadores o industrials , com per exemple una fàbrica tèxtil o metal·lúrgica; en aquestes empreses té lloc un procés productiu - sector terciari o de serveis: inclou les empreses comercials, que venen a altres empreses (majoristes) i les empreses de serveis tant financers ,transports, hostaleria, sanitat,..
- Des de la titularitat: Existeixen empreses públiques i empreses privades • Les empreses privades ocupen el 81 % dels treballadors • Les empreses públiques ocupen el 19 % dels treballadors Dins les empreses públiques Des de la forma societària: Individual: un sol individu és propietari d’una empresa Societària: pot ser personalista -perquè la principal característica és la personalitat jurídica dels socis (societat col·lectiva i, en part, la societat comanditària)-, o capitalista (SA, SL) -en què la principal característica és la limitació de la responsabilitat dels socis.
• Societat col·lectiva: tots els socis poden participar en la direcció; és una societat de responsabilitat il·limitada, ja que els socis responen personalment i solidàriament de les obligacions socials.
• Societat comanditària: hi ha uns socis col·lectius (que gestionen l’empresa i responen de forma il·limitada) i uns socis comanditaris (que només aporten capital i responen de forma limitada).
• Societat de responsabilitat limitada: societats de caràcter mercantil, amb un capital social mínim de 3.005,06 euros, encara que es pot aportar efectivament només el 25%Els socis no responen personalment dels deutes socials.
• Societat anònima: capital social mínim de 60.101,21 euros, encara que es pot aportar efectivament només el 25%. El capital es divideix en accions transmissibles que atribueixen al seu titular la condició de soci, el qual no respon personalment dels deutes socials.
• Societat cooperativa: societat creada per satisfer les necessitats o els interessos socioeconòmics d’un grup de persones que la integren. Pot adquirir la condició de soci qui es dediqui a l’activitat objecte de cooperació.
Segons les estructures organitzatives -Els organigrames mostren les estructures organitzatives de les empreses.
-En ells s’hi detallen les unitats organitzatives i les seves connexions.
-Mostren la dependència jeràrquica entre les mateixes i permeten identificar els nivells de diferenciació horitzontals i verticals.
-No tenen en compte la dinàmica ni els aspectes informals, ni les relacions amb l’entorn.
Tipus d’organigrames: - Organigrama funcional: - Organigrama divisional: Els àmbits de supervisió en els organigrames són el nombre de persones que depenen d’una persona directiva.
Tendirà a variar en funció de: • Diferenciació i dificultat de les tasques.
• Grau d’identificació i de predicibilitat dels resultats.
• Tipus de lideratge: habilitat del manager, claredat, concisió i variabilitat de les pautes de direcció.
• Nivell de complexitat entre la organització i l’entorn.
Segons la coordinació - La coordinació és la forma en què una organització integra les seves diferents parts.
- Perquè sigui efectiva ha d'estar acompanyada de divisió de treball.
- Com més diferenciació hi hagi dins una organització, més coordinació és necessària.
Mintzberg identifica 5 mecanismes de coordinació: 1. Ajustament mutu: L’ajustament mutu és el resultat de la comunicació informal que existeix quan dos o més persones parlen directament sempre i quan això resulta necessari en una organització.
1. Supervisió directa: existeix un control formal i formalitzat que té lloc quan una persona adquireix responsabilitat sobre el treball dels altres. En general, els grups o les organitzacions de més de 5-6 persones generalment requereixen aquest tipus de supervisió o coordinació.
1. Estandardització de processos: l’especificació dels processos de treball generalment mitjançant la posada en marxa de regles i procediments 1. Estandardització de resultats: l’especificació dels resultat del treball i dels estàndards a assolir.
1. Estandardització de les habilitats: especificació de les habilitat o capacitats necessàries per a desenvolupar un determinat treball.
Les configuracions organitzatives de Mintzberg: Estructura simple Organització amb poc staff tècnic i de suport, elevada centralització, presa de decisió a la base, mínim nivell intermedi: poca diferenciació vertical de l'autoritat i mínima formalització.
Assoleix la coordinació mitjançant la supervisió directa.
És flexible i adaptable.
Exemples: petit comerç, estudi arquitectura, taller mecànic.
Burocràcia mecànica Organització amb staff tècnic i de suport ben definit des de la línia d'operacions de la organització, limitada descentralització horitzontal de la presa de decisió, ben definida la jerarquia d'autoritat. El staff tècnic és important com també el treball de supervisió de la línia intermèdia. Elevada formalització mitjançant polítiques, procediments, regles i regulacions.
La coordinació s'assoleix bàsicament a partir de la estandardització dels processos de treball.
Risc de desmotivació.
Exemples: planta de fabricació d’automòbils.
Forma divisional És una estructura feta de divisions, cada una amb la seva configuració estructural, i cada una pensada per donar resposta al mercat en el que opera.
Existeix una descentralització vertical des de l'àpex estratègic fins a la línia mitja, que és l'element clau de l'organització. La tecnoestructura i el nucli d’operacions de les divisions tendeixen a ser mínims. Gaudeix d’autonomia però ha de respondre amb resultats.
La coordinació s'assoleix a través de la estandardització dels resultats.
Exemples: SHELL, UNILEVER Adhocràcia És una organització oberta i descentralitzada, poc estructurada, amb escassa formalització i ordre. Està dissenyada perquè hi treballin equips multidisciplinaris en divisions funcionals i equips de treball. És adequada en entorns canviants i quan l’organització requereix innovació constant.
L'ajustament mutu és el mecanisme de coordinació predominant Exemples: Agència de publicitat, GOOGLE...
...