Tema 2 (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Psicologia Fisiològica I
Profesor
Año del apunte 2017
Páginas 13
Fecha de subida 24/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 2. SENTITS SOMATICS.
1. SISTEMES SOMESTESICS O SOMATOSENSORIALS.
la informació procedent de la pell, músculs i articulacions entra al SNC per la medul·la espinal i el tronc de l’encèfal.
La informació provinent de la part dreta del cos arribarà pels nervis espinals i cranials drets i la part esquerra pels nervis espinals i cranials esquerres  contra lateral.
- La informació del cap arriba al tronc de l’encèfal pels nervis cranials.
- La informació del cos arriba a la medul·la espinal pels nervis espinals.
o Els braços a la zona superior de la medul·la (segments cervicals) o El tronc a la regió intermitja (segments toràcics) o Les cames a la zona inferior (segments lumbars i sacres).
1.1. Vies somatosensorials.
La informació somestésica té diverses submodalitats que són conduïdes per 2 sistemes neuroanatòmics diferenciats: - - - Sistema de la columna dorsal-lemisc medial o Tacte epicrític (tacte fi que permet discriminar el punt exacte on s’ha rebut l’estimulació).
o Propiocepció (informació de la tensió muscular i del gran de flexió de les articulacions que permet conèixer la posició de diferents parts del cos) Fascicle espinotalàmic o Tacte protopàtic (tacte no discriminatiu que ens dóna informació sobre la regió estimulada, però sense precisar el lloc exacte d’estimulació.) o Temperatura o Dolor Nervi trigemin (V)  informació de cap i cara.
Les neurones que s’activaran seran d’una via o altre dependent del tipus d’estimul que els receptors estiguin captant  codificació.
Segons la localització del cos i els receptors que s’activin podrem discriminar els diferents atributs del estímul. La informació modalment especifica que prove de cada tipus de receptor es conduïda per axons de diferents característiques. Finalment la informació arriba a regions també especifiques de l’escorça somestésica.
1.2. Sistema de la columna dorsal – lemnisc medial (tacte epicrític i propiocepcio).
Des dels receptors de la cama, la primera neurona sensorial condueix la informació fins al buls ipsilateral. Aquesta neurona té el soma al gangli dorsal i l’axó s’estén al llarg de l’arrel dorsal i del fascicle de la columna dorsal de la medul·la espinal fins al bulb, on fa sinapsi al nucli gracilis amb la segona neurona sensorial.
Des del bulb, la segona neurona sensorial condueix la informació fins al tàlem contra lateral. Aquesta neurona té el soma en el nucli Gracilis i el seu axó creua la línia mitja i s’estén, formant part del lemnisc medial, fins al nucli ventral posterolateral del tàlem.
Des del nucli ventral posterolateral del tàlem, una tercera neurona projecta la informació fins a l’escorça somestésica primària situada a la circumvolució post central (lòbul parietal) TEMA 2. SENTITS SOMATICS.
La via neuroanatómicas que porta la informació somestésica de la part superior del cos és similar a la que acabem de veure, però amb sinapsi en el nucli cuneatus del bulb. Una tercera neurona conduirà la informació fins a l’escorça somestésica primària.
La informació somestésica de la cara i part del cap és conduïda pel nervi trigemin (V parell cranial) fins al nucli sensorial del trigemin situat al tronc de l’encèfal.
Des d’aquí la informació es contralateralitza i arriba al nucli ventral posteromedial del tàlem pel fascicle trigèmino-talàmic.
Una tercera neurona conduira la informacio fins a l’escorça somestesica primaria.
1.3. Fascicle espinotalàmic (tacte protopàtic, temperatura i dolor).
Des dels receptors del tronc i les extremitats, la primera neurona sensorial condueix la informació fins a la banya dorsal ipsilateral de la medul·la espinal.
Aquesta neurona té el soma al gangli dorsal i el seu axó s’estén per l’arrel dorsal fins a la banya, on fa sinapsi amb la segona neurona sensorial.
Des de la banya dorsal, la segona neurona sensorial condueix la informació fins al tàlem contra lateral.
Aquesta neurona té el soma a la banya dorsal ipsilateral i el seu axó creua la línia mitja en el mateix segment medul·lar i s’estén, formant part del fascicle espinotalàmic, fins al nucli ventral posterolateral del tàlem Aquest fascicle forma part de les columnes lateral i ventral de la medul·la espinal.
Des del nucli ventral posterolateral del tàlem, una tercera neurona projecta la informació fins a l’escorça somestésica primària situada a la circumvolució post central La informació somestésica de la cara i part del cap és conduïda pel nervi trigemin (V parell cranial) fins al nucli sensorial del trigemin situat al tronc de l’encèfal. Des d’aquí la informació es contralateralitza i arriba al nucli ventral posteromedial del tàlem pel fascicle trigèmino-talàmic.
Una tercera neurona conduirà la informació fins a l’escorça somestésica primària.
TEMA 2. SENTITS SOMATICS.
1.4. Organització somatotopica.
Els axons dels sistemes somestésica, els de la columna dorsal-lemnisc medial i els del fascicle espinotalàmic, estan organitzats somatotòpicament. L’organització reflecteix la topografia del cos, es a dir, la seva organització espacial.
Com a exemple d’aquesta organització mostrem: - Columna dorsal: Els axons de la columna dorsal estan ordenats en funció de la procedència de la informació que condueixen.
Els més medials condueixen informació de la part inferior del cos, i els més laterals de la superior.
- Escorça somestésica primària: La superfície d’escorça dedicada al processament d’una regió del cos no reflecteix la seva mida, sinó la seva sensibilitat. La representació cortical del cos (homuncle sensorial) està deformada per la importància funcional de cada regió.
o Escorça somastèsica primària (àrees de Brodmann 1,2 i 3)  La informació somastèsica es processa en aquesta escorça donant lloc a la sensació de tacte, propiocepció, temperatura i dolor. Així la lesió d’aquesta àrea provoca un dèficit contra lateral d’aquestes sensacions.
o Escorça somastèsica d’associació (àrees de Brodmann 5 i part de la 7) Des de l’àrea primària la informació és conduïda a aquesta àrea que està relacionada amb la Propiocepció d’aquesta informació.
Així, la lesió provoca una agnòsia relacionada amb aquesta modalitat sensorial. Ex. Agnòsia tàctil o pèrdua de l’esquema corporal.
2. MODALITATS SOMATIQUES.
Els sentits somàtics o somestèsia es un sentit general del cos. Inclou diferents modalitats somàtiques (dolor, temperatura, pressió i tacte) Els sentits somàtics ens permeten processar informació del mon extern i intern (propi). Per això inclouen diferents nivells de somestèsia.
El principal òrgan sensorial de la somestèsia que ens permet relacionar-nos amb el medi extern (Exterocepció) es la pell.
2.1. Nivells de somestèsia.
Els receptors somàtics estan situats a la pell, músculs i articulacions i als òrgans interns. Així, ens informen tant d’estímuls externs com de l’estat intern del nostre organisme.
Els 3 nivells de somestèsia son: 2.1.1.Exterocepció (pell).
Proporciona la percepció del mon extern a traves dels receptors de la pell.
Entre els primats, un aspecte important de les sensacions de la pell es la manipulació activa dels objectes amb les mans, que possibilita la seva identificació i us.
Estereognòsia es la capacitat de reconeixement del mon a traves del tacte.
El tacte es una sensació que pot incloure experiències sensorials qualitativament diferents com la pressió, vibracions, pessigolles, formigueig i dimensions mes complexes com la sensació de suavitat o humitat.
L’exterocepció també inclou la temperatura i dolor.
L’exterocepció es conscient.
2.1.2.Propiocepcio i cinestèsia (músculs i tendons) Proporciona la percepció del mon intern a partir dels receptors localitzats en músculs i tendons.
- Conscient: informació que prové dels receptors i permeten la percepció conscient del nostre propi cos (propiocepcio) i dels nostres moviments (cinestèsia).
o Algunes de les modalitats sensorials propioceptives son: pressió, estirament muscular i dolor.
- Inconscient: regulació de la funció muscular. informació que prové dels receptors que regulen de manera reflexa el grau de contracció que hi ha.
2.1.3.Intercepció (òrgans interns).
Inclou diferents receptors dels òrgans interns, que estan implicats en la regulació de les funcions vitals i en determinades circumstancies pot ser processada de forma conscient i influir en els processos cognitius. Ex: sentiments.
Algunes modalitats sensorials interoceptives son la pressió i el dolor.
La intercepció gairebé sempre es conscient.
TEMA 2. SENTITS SOMATICS.
3. RECEPTORS, VIES SOMESTESIQUES I TRANSDUCCIO.
Els receptors estan situats en diferents àrees i son susceptibles un tipus determinat d’energia.
3.1. Característiques dels estímuls somàtics.
La somestèsia ens permet obtenir diferents tipus d’informació de l’entorn. S’han desenvolupat diferents tipus de receptors adaptats al tipus d’estímuls i informació als que son mes sensibles.
Estímuls Força mecànica Temperatura Estímuls mecànics, temperatura (valors extrems) substancies químiques Tipus de receptors Mecanoreceptors superficials Profunds.
Termoreceptors (terminacions nervioses lliures). La neurona actua com a receptor.
Nociceptors (terminacions nervioses lliures).
Modalitat sensorial Tacte (vibració i pressió).
Propioceptiu/cinestèsia (posició i moviment).
Fred i calor.
Dolor Els receptors del tacte estan situats a la pell. La part de la pell que no té pels presenta un major nombre de receptors.
Els receptors situats més a la superfície i d’altres que es troben més profunds.
A la part superior també trobem terminacions nervioses lliures (detecten canvis de temperatura i estímuls nocius), són pròpiament neurones.
3.2. La pell.
la pell es l’òrgan mes gran del cos (constitueix gairebé el 10% del pes corporal) i el recobreix completament.
Esta formada per 3 capes principals: - Epidermis: la capa mes superficial sense irrigació sanguínia.
- Dermis: capa intermitja, irrigada i de teixit connectiu.
- Hipodermis: capa interna de teixit adipós i connectiu.
La pell serveix per: - Protegir els teixits interns.
- Contribuir a la termoregulació.
- Dotar de sensibilitat al nostre cos  la pell conte receptors pel tacte, la pressió, temperatura i dolor.
Cada tipus de receptor (especialment mecanoreceptors) presenta unes característiques pròpies de: o Camp receptor (petit o gran).
o Resposta d’adaptació (fàsica o tònica).
Segons el tipus d’estímul al que son mes sensibles.
3.3. Tipus de receptors.
En la pell graba (sense pels) i trobarem més receptors, (te una major sensibilitat per detectar estímuls.) Els receptors poden ser superficials i interiors.
A la pell també hi ha terminals nervioses lliures (neurones que actuen com a receptors), capten el tacte, la pressió, la temperatura i el dolor.
Cada tipus de receptor (especialment els mecanoreceptors) presenta unes característiques pròpies de Camp receptor (petit o gran) i Resposta d’adaptació (fàsica o tònica) segons el tipus d’estímul al que són més sensibles.
3.4. Camp receptor.
El camp receptor (CR) d’una neurona sensorial somestésica consta de la regió de la pell i de les característiques de l’estímul que alteren la seva taxa de resposta.
Els CR poden variar tant en grandària com en forma.
Un mecanoreceptors amb un CR petit permet que dos punts molt junts de la pell siguin detectats com a diferents, dotant al sistema d’una gran resolució espacial.
Disc de Merkel: - Mecanoreceptors superficial, en l’epidermis, generalment a la pell glabra (sense pel), especialitzada en el tacte.
- Te un camp receptor petit amb una perifèria inhibitòria que dota d’una altíssima resolució espacial.
- Te una resposta tònica.
- Participa en la percepció del tacte fi i detallat (tacte epicrític).
- Serveix per al reconeixement d’objectes i formes a partir del tacte.
TEMA 2. SENTITS SOMATICS.
Corpuscle de Ruffini: - Mecanoreceptor de pressió profunda distribuït per la part mes interna de la dermis.
- Te un camp receptor gran.
- Te una resposta tònica.
- Respon o detecta l’estirament de la pell quan movem els dits o extremitats.
Corpuscle de Meissner: - Mecanoreceptors superficial localitzat a la part mes externa de la dermis.
Principalment localitzat en la pell glabra (sense pel) molt abundant en els tous dels dits, llengua i llavis.
Te un camp receptor petit.
Te una resposta fàsica, responent a la vibració.
Juntament amb els discs de Merkel participa en la percepció del tacte epicrític. Son mes abundants que els discs de Merkel però en menor resolució espacial.
Serveix per al reconeixement de textures a partir del tacte.
Corpuscle de Pacini: - Mecanoreceptors profund, localitzat a la part mes interna de la dermis.
- Distribuït per tota la pell.
- Te un camp receptor gran.
- Te una resposta fàsica.
- Serveix per a la percepció de la pressió profunda i les vibracions difoses.
Receptor Disc de Merkel Localització pell Camp receptor Petit i precís Superficial (epidermis) Corpuscle de Meissner Corpuscle de Pacini Profund (part mes interna de la dermis) Terminacions nervioses lliures Estímuls.
Tònica Tacte, pressió (formes, vores, tacte epicrític).
Reconeixement d’objectes i formes.
Fàsica Tacte, pressió (canvis de temperatura). Tacte epicrític amb es disc de Merkel.
Fàsica Pressió profunda i vibracions difoses.
Tònica Estirament de la pell quan movem els dits o les extremitats. Pressió profunda.
Petit i precís Superficial (part mes externa de la dermis) Corpuscle de Rufini Adaptació Profund (part mes interna de la dermis Gran i imprecís Gran i imprecís Terminals nervioses sense estructura especialitzada.
En la seva membrana tenen diferents tipus de receptors que responen a diferents substàncies químiques i a canvis de temperatura.
Estan distribuïdes per la dermis.
Participen en la percepció del dolor i la temperatura.
La distribució dels receptors no és uniforme. Les zones amb més sensibilitat tenen: - Més densitat de rectors - Menys camps receptors aquestes zones mes sensibles son les mans i genitals.
- Menys convergència d’informació.
3.4.1.La pell: receptors: resposta d’adaptació.
L’adaptació sensorial es una propietat dels receptors i les vies sensorials que consisteix en una disminució de la resposta davant la presentació constant d’un estímul.
Segons la seva resposta d’adaptació, els estímuls sensorials es classifiquen en: - Fàsics: alta i rapida adaptació. Permeten detectar canvis en els estímuls.
Tònics: baixa i lenta adaptació. Permeten respondre a estimulacions constants.
TEMA 2. SENTITS SOMATICS.
3.5. Transduccio en els mecanoreceptors.
Els receptors transformen l’energia a la que son sensibles en energia neural, es a dir, en energia electroquímica i ho fan amb canvis en el potencial electric (PA).
La informació procedent de la pell, músculs, articulacions entra al SNC per la medul·la espinal o tronc de l’encefal. La informació provinent de la part dreta del cos arribara pels nervis espinals i cranials drets, i la part esquerra pels nervis espinals i cranials esquerres.
Energia mecànica receptor  potencial d’accio.
3.5.1.Exemple del corpuscle de Pacini.
La transducció en el corpuscle de Pacini es un exemple de transducció en els mecanoreceptors.
El corpuscle de Pacini esta constituït per: - Una capsula de varies capes membranoses.
- Terminal axònic aferent d’una neurona sensorial amb el soma situat en el gangli de l’arrel dorsal.
La disposició en capes de la capsula del corpuscle de Pacini (similar a la d’una ceba) permet amplificar la deformació que els estímuls mecànics generen en aquest receptor.
L’estímul extern mecànic (la pressió) deforma i modifica la membrana del corpuscle de Pacini. Això afecta a la permeabilitat iònica de la seva membrana, es a dir, provoca l’obertura de canals iònics, deixant entrar Sodi (Na+) cap a l’interior cel·lular. En conseqüència, l’interior del receptor es despolaritza (esdevé mes positiu).
Aquesta despolarització provoca canvis locals en el potencial de membrana del mateix boto terminal coneguts com a potencials generadors (son graduals d’amplitud directament proporcional a la magnitud (intensitat) de l’estímul).
Quan el potencial generador (o la suma de potencials generadors en el segment inicial) arriba a tenir suficient amplitud (esta per sobre del llindar) es generen potencials d’acció que es propaguen al llarg de l’axó.
3.5.2.Transducció en els nocioceptors.
Les terminacions nervioses lliures (TNL) tenen diferents tipus de receptors que responena diferents substancies químiques i a canvis de temperatura. El procés es: - Lesió física al teixit: alliberació substàncies químiques, que tenen com a funció d’ activar el sistema immunològic, produir una inflamació, sensibilitzar els receptors, augment de temperatura etc. Això es adaptatiu ja que es una manera de posar en alerta aquella zona per no aplicar determinats estímuls.
- Substàncies: activació receptors dels nociceptors (entra Na+ produeix la despolarització). S’activen les fibres de dolor.
- Nociceptors sinapten a la medul·la  Les fibres del dolor tenen el seu soma en els ganglis de l’arrel dorsal de la medul·la espinal. Existeixen diferents tipus de fibres del dolor amb diferents propietats fisiològiques.
- - Fibres de segon ordre  Les fibres del dolor projecten cap al cervell formant part del sistema espinotalàmic.
A partir del fascicle espinotalàmic la informació arriba al tàlem. I a partir del tàlem tenim: o Component sensorial Nucli ventro-basal i nuclis interlaminals, després anirà a la SI i posteriorment a la SII o Component emocional  Des del tàlem anterior i dorsomedial es projecta a altres àrees de l’escorça diferents de la SI i SII, com a l’escorça cingulada anterior. Té a veure amb el processament de les emocions.
Potencials d’accio: Després de la despolarització de les terminals nervioses lliures els PA es propaguen per altres ramificacions de l’axò, afectant a vasos sanguinis i mastòcits (inflamació). L’activació dels mastòcits provoca inflamació de teixits al voltant de la zona lesionada.
TEMA 2. SENTITS SOMATICS.
- Alliberació d’altres substancies que sensibilitzen o exciten els nocioceptors. També quan s’han activan les terminals, apart de l’alliberacio de substancies que provoquen inflamació, les pròpies terminacions nervioses condueixen a aquesta inflamació. Substancies com la histamina encara sensibilitzen mes les terminacions nervioses lliures i baixen el seu llindar de sensibilitat.
Perquè la deformació de la membrana produeix l’obertura de canals iònics? - La membrana del mecanoreceptors i els canals iònics que conte estan units al citoesquelet de la cèl·lula.
- Així, quan un estímul deforma la membrana, també modifica el citoesquelet, que desplaça per força mecànica les proteïnes components dels canals iònics.
- El resultat final es l’obertura dels canals iònics (s’eixamplen) deixant passar Na+ cap a l’interior cel·lular.
4. ANALISI DE LA INFORMACIO SOMATICA 4.1. Codificació i processament d’informació a l’escorça cerebral.
El reconeixement final de la naturalesa dels diferents estímuls somatosensorials (tacte, pressió, temperatura, dolor,...) i del seu significat es realitza a l’escorça somàtica.
Totes les vies que porten informació somestésica (des de la medul·la o el tronc) convergeixen al talem al complex ventral posterior, i d’aquí la informació es projecta a l’escorça somestésica.
Somatotopia: És la correspondència punt per punt d'una àrea del cos amb una àrea específica del sistema nerviós central. La forma com està representada a nivell del cervell les cames, els braços, el tronc, etc. La somatotopia li permet al sistema nerviós central avaluar l'orientació del cos en l'espai i, de retorn, controlar-lo amb precisió.
La informació somastèsica passa per diverses àrees a l’escorça cerebral: 4.1.1.Escorça primària, SI.
Característiques anatòmiques.
- Es troba situada a la circumvolució parietal ascendent o postcentral.
- Es correspon principalment amb les subregions 3a, 3b, 1 i 2 (de Brodmann).  diferents entre elles en la informació que arriba.
- S’encarrega de la percepcio de l’estimul - Rep informació del talem: del complex ventrobasal lateral (cos) i medial (cara), així com també d’alguns dels nuclis intralaminars. També te connexions reciproques (homotípiques) amb l’escorça motora.
Organització funcional.
Cada hemisferi rep informació somàtica del costat contra lateral del cos, es a dir, la informació que prove d’una meitat del cos es processada per l’escorça somestésica primaria de l’hemisferi cerebral contrari.
Te les següents característiques: - Representació somatotopica. Aquesta organització somatotopica es mante fins a l’escorça. Ara be, aquest mapa no es representa al 100% perquè en funció de la sensibilitat de la persona serà un o altre.
o Contra lateral: la informació d’una meitat del cos esta representada en l’hemisferi contra lateral. Així el braç dret esta representat en l’hemisferi esquerre, i la cama esquerra en l’hemisferi dret.
o Invertit: la informació que prové de la part superior del cos es processada per neurones de SI localitzades en les regions mes ventrals (com la cara), i la que prové de parts inferiors del cos es processada en regions mes dorsals (com les cames o els peus).
o Funcional: l’àrea cortical destinada al processament d’una regió corporal determinada es proporcional a la seva sensibilitat i no a la seva grandària real. Així, zones de la pell molt sensibles com els llavis, llengua i els tous dels dits i la ma tenen una gran representació. En canvi, regions menys sensibles com l’espatlla tenen menor representació.
- Mapes múltiples. L’homuncle sensorial es un dibuix que representa les àrees amb mes sensibilitat i mes representació cortical. Cada àrea te el seu pròpi humuncle sensorial. La diferencia entre una àrea i l’altre es el tipus d’informació que arriba esta repetit 4 vegades com a mínim, una en cada àrea de SI. Esta subdividida en 4 arees paral·leles: TEMA 2. SENTITS SOMATICS.
o Àrea 3a→ Rep aferències dels receptors musculars de la propiocepció o o Àrea 3b → predomina els receptors de la pell. Rep aferències sobre els receptors de la pell, per tant est molt mes implicada en la percepció del tacte.
Àrea 1 → rep informació (aferències) dels receptors fàsics (que s’adapten molt) de la superfície de la pell.
Els fàsics informen de canvis a la pell, i està implicada en el reconeixement de la textura i dels objectes a través del tacte, ja que implica canvis continus.
o Àrea 2→ rep aferències dels receptors tònics (que s’adapten menys) més profunds de la pell. Es important per estimar la posició de les articulacions, necessesaria per reconèixer grandària i forma dels objectes.
La informació primer arriba a la 3a i a la 3b i després passa a ser processada a les àrees 1 i 2. Cal destacar que els camps receptors de les neurones de SI esdevenen mes complexos a mesura que les àrees són més posteriors Les neurones de 3b presenten uns camps receptors circulars petits i simples, en canvi l’àrea 2 te grans camps receptors, que poden correspondre a varis dits. Aquests camps receptors són complexes, selectius a l’orientació i a la direcció dels estímuls tàctils. Son neurones que tenen un gran camp receptor i a la vegada complexe.
- Organització columnar. Cadascuna de les 4 àrees de SI (neoescorça) esta organitzada verticalment en columnes i horitzontalment en 6 capes.
Cada columna rep aferències de determinats tipus de receptors. Per tant, les columnes processen informació d’una modalitat somàtica especifica.
El processament d'informació cortical es realitza a través de conjunts de neurones organitzades en múltiples microcircuits que es repeteixen, les columnes corticals. Dit d'una altra manera, la repetició ordenada de la columna cortical com a element unitari representa actualment la principal hipòtesi sobre l'organització funcional de l'escorça cerebral. Aquestes columnes estan connectades entre si.
Les neurones que es localitzen en una mateixa columna constitueixen un mòdul funcional (hi ha moltes columnes).
Ex: organització de l’area 3b de l’escorça somatosensorial. Els receptors d’adaptacio rapida (AR) i els d’adaptacio lenta (AL) es representen en columnes corticals diferents.
per cada regió del cos on s’estigui analitzant la informació, hi ha una organització de columnes en funció de la informació que estiguem rebent.
- Plasticitat. Les escorces sensorials i motores, i la somatosensorial en especial, presenten una gran capacitat plàstica. L’area SI te una gran plasticitat. Els mapes corticals son dinàmics, canvien amb l’experiencia. Ex: si un dels dits es amputat, els mapes del còrtex cerebral canviara per adaptar-se a aquesta novia situació. Ex: una persona que aconseguiex llegir en braile implica un augment de l’area de l’escorça somestésica.
Ex organització columnar: Les columnes o mòduls funcionals codifiquen la localització de l’estímul i la naturalesa.
Si l’estimulació tàctil del dit 2 es una lleugera vibració, es processarà en un mòdul funcional (o columna) de la regió 3b que rep informació de receptors fàsics superficials.
Si es una pressió suau i constant, ho farà també a 3b, però en un mòdul funcional diferent, rep informació de receptors tònics.
La informació d’una pressió constant que contribueix a la percepció de la forma serà posteriorment analitzada en l’àrea 2, també en la zona del mapa cortical corresponent al dit 2, i en un mòdul funcional que rep informació de receptors superficials.
En canvi, una informació procedent de les articulacions (3a), que també contribuirà a la percepció de la forma, serà processarà també a l’àrea 2, però en un mòdul funcional diferent que rep el nom de receptor profund.
TEMA 2. SENTITS SOMATICS.
4.1.2.Escorça secundaria d’associació unimodal, SII Característiques anatòmiques.
- Situada a l’escorça insular posterior del lòbul parietal, junt a la regió inferior de SI i en la zona opercular.
- Es correspon amb la part inferior de l’àrea 40 de brodmann.
- Rep aferències principalment de SI d’ambdós hemisferis. Envia projeccions a altres escorces associatives (CPP), a l’interior de l’opercul parietal i temporal de l’escorça insular.
- S’encarrega de identificar i interpretar l’estimul. I integra totes les submodalitats somestesicas, com el dolor, temperatura...
Organització funcional.
La regió SII es molt poc coneguda però es sap que cada hemisferi rep informació somàtica bilateral  arriba informació de les dos parts del cos.
Rep informació de diferents subregions de SI, i aquí es produeix una integració de diferents modalitats somestesiques.
Presenta organització somatotopica de forma similar a SI, però amb uns mapes somàtics menys precisos. En SII hi ha una gran representació bilateral de les mans i els dits.
Per tant, SII es molt important en el reconeixement d’objectes pel tacte (integrant la informació de les dues mans i de varies submodalitats somàtiques). També contribueix al sentit de la posició.
4.1.3.Escorça secundaria d’associació polimodal (CPP còrtex parietal posterior).
Característiques anatòmiques.
- Es troba situada a la circumvolució superior de l’escorça parietal posterior (per darrera del soc postcentral). Es subdivideix en: o Lòbul parietal superior associació polimodal.
o Lòbul parietal inferior (gir supramarginal i gir angular) relacionat amb el processament del llenguatge.
- Es correspon amb les regions 5 i 7 de Brodmann.
- Rep informació de varies modalitats sensorials (escorces somestésica, visual i auditiva), es a dir, rep informació de tot allò que esta passant: o Informació procedent dels sistemes motors: escorces motores, i sistema dels ganglis basals i dels cervell o Informació procedent de àrees de processament emocional: escorça prefrontal i circumvolució cingulada.
- Integració amb la informació que prove de la resta de sentits. S’encarrega de reconèixer estimuls complexos a traves del tacte.
Organització funcional.
- Convergència polimodal. La CPP rep i integra informació dels dos hemisferis, permanent la identificació i reconeixement dels objectes en tres dimensions a traves del tacte (estereognòsia). Els camps receptors de les seves neurones son molt grans i bilaterals.
- Naturalesa senso – motora, intencional i cognitiva. CPP rep informació sensorial molt diversa, no nomes de les diferents submodalitats somestesiques, sinó també d’altres modalitats sensorials. Així integra informació visual, auditiva, de posició dels ulls i del cap, de la velocitat dels moviments dels ulls, vestibulars i propioceptiva. La combinació de senyals procedents de diferents modalitats sensorials es necessària per crear una representació mental de l’espai, que s’utilitza com a guia dels moviments. També te una naturalesa cognitiva perquè s’activa quan hi ha intencionalitat.
- Implicada en la percepció de l’espai (tant personal com dels objectes externs).
o CPP es molt important per la representació del propi cos i de la seva situació en l’espai tridimensional.
o CPP permet obtenir una representació de les coordenades espacials dels objectes.
o La funció espacial del CPP esta principalment relacionada amb l’hemisferi dret.
- Presenta certa lateralització de funcions. CPP també te una naturalesa cognitiva ja que s’activa quan hi ha intencionalitat i interès per part del subjecte per interaccionar amb el medi.
La pròpia consciencia dels nostres desitjos generats internament i de les nostres intencions de realitzar moviments també sembla ser un correlat de l’activitat planificadora observada en CPP.
4.1.4.Efectes de les lesions a les diferents escorces somàtiques.
Escorça primària, SI Provoca pèrdua de sensibilitat i capacitat de discriminació somàtica de la zona afectaca. Ex: Si la lesio esta a la part de l’escorça que rep informació de la cara, no seriem conscients de que tens alguna cosa a la cara, però si series conscient de que tens un rellotge a la ma.
TEMA 2. SENTITS SOMATICS.
Dependent de l’abast i localització precisa de la lesió (3a, 3b, 1 o 2) pot provocar dèficit en la percepció de la grandària o la textura dels objectes. Normalment les lesions tenen una afectació contra lateral.
Escorça secundaria d’associació unimodal, SII Generalment no provoca dèficits estricament sensorials, sinó de reconeixement: les agnòsies (incapacitat en la percepcio).
La principal es l’astereognòsia: incapacitat de reconeixement dels objectes pel tacte.
En aquest cas no es un problema de sensibilitat, el que passa es que no es pot reconèixer.
Escorça d’associació polimodal, CPP (còrtex parietal posterior).
Una lesio en el còrtex parietal posterior pot produir de tot.
La naturalesa sensomotora i cognitiva del CPP fa que les seves lesions puguin causar diferents tipus de dèficits: - De reconeixement sensorial: les agnòsies: afectació en: o Astereognòsia: reconeixement d’objectes pel tacte.
o Autotopoagnòsia: localitzar i anomenar parts del cos (relacionat amb l’hemisferi esquerre).
o Anosognòsia: consciencia de la malaltia (relacionat amb l’hemisferi dret).
- De control de moviment voluntari: les apràxies.
- Altres trastorns relacionats amb funcions cognitives com l’atenció: heminegligencia sensorial contra lateral (relacionat amb l’hemisferi dret). Consisteix en ignorar la meitat contra lateral (part esquerre) del cos i de l’espai extra personal. Es una síndrome que inclou una agnòsia generalitzada i polimodal contra lateral, i sobretot, dèficits atencionals.
4.2. Codificació en els receptors i les vies.
Les característiques dels receptors i l’organització de les vies sensorials contribueixen a la: - Codificació de la magnitud de l’estímul (intensitat)  la magnitud de l’estímul (intensitat) es codifica, en gran part, per un codi de freqüència (o codificació temporal).
La freqüència de potencials d’acció (PA per unitats de temps) codifica la intensitat de l’estímul.
Observa que existeix una relació positiva entre la magnitud de l’estímul (major o menor pressió) i la freqüència de PA.
Aquesta relació, no es lineal: tendeix a saturar-se a pressions molt intenses.
- Codificació de la modalitat sensorial de l’estímul. En el sistema nerviós la informació es transmet en forma de potencials d’acció.
La informació modalment especifica que prové de cada tipus de receptor es conduïda per axons de diferents característiques dels dos sistemes aferents. Finalment, la informació arriba a regions modalment especifiques de l’escorça somestésica.
- Codificació de la localització de l’estímul. Els sentits somàtics tenen una representació somatotopica en els diferents nivells de relleu sensorial: vies aferents, talem i escorces.
Aquesta organització permet codificar la localització de l’estímul.
Les vies sensorials somàtiques La superficie de la pell pot respecten aquesta organització somatotopica i dividirse en bandes Dermatoma: regio de pell inervada projecten a regions especifiques de l’escorça originant anomenades dermatomes per cada parell de nervis espinals els mapes somàtics.
- Discriminació o resolució espacial de l’estímul. El tipus i distribució dels receptors, així com de la convergència de les vies aferents determinen la densitat aferent de cada zona de la pell. Aquestes característiques defineixen els diferents graus de resolució espacial (major o menor capacitat de discriminació del tacte) de cada zona.
La pell de l’espatlla te una baixa densitat aferent. Moltes vies aferents convergeixen en una mateixa neurona.
TEMA 2. SENTITS SOMATICS.
Llavors, per representar la pell d’aquesta àrea concreta en l’escorça somàtica es necessiten poques neurones.
Aquestes neurones tindran camps receptors grans i una baixa discriminació tàctil (similar al que passa a la perifèria de la retina).
En canvi, la pell del tou dels dits de la ma te una alta densitat aferent. Hi ha poca convergència d’informació.
Així, es requereixen moltes neurones per representar la pell d’aquesta àrea en l’escorça cerebral.
Aquestes neurones tindran camps receptors petits i una alta discriminació tàctil (similar al que passa en la fòvea de la retina).
Les línies verticals d’aquest gràfic representen el llindar de discriminació de dos punts en les diferents parts del cos, indicant la seva resolució espacial.
Discriminació entre dos punts de la superfície corporal. Els parells de punts mostren la distancia mínima necessària per diferenciar entre dos punts que toquen simultàniament.
Com podem veure, la resolució o discriminació espacial varia notablement entre les diferents parts del cos i correlaciona amb la grandària de la representació corresponent en l’escorça cerebral somatosensorial.
5. DOLOR I ANALGESIA.
5.1. Percepció i codificació. Modulació del dolor.
El dolor no nomes es una experiència sensorial, també desperta en nosaltres intenses emocions. Per això, el dolor te diferents components: - Component sensorial: qualitat discriminativa – sensorial  implica una activació de determinats receptors, informació processada amb diferents sistemes que ens permet discriminar on es produeix i la seva intensitat.
- Component emocional: qualitat afectiva – emocional  hi ha àrees cerebrals implicades.
- Component cognitiu (avaluació).
El plaer i dolor son els principals moduladors de la nostra conducta, ja que repetirem conductes que ens proporcionen plaer, i no farem les que provoquin dolor.
La sensació de dolor juntament amb el seu component emocional, es molt útil per la supervivència de l’individu, doncs actua com un mecanisme d’alarma que detecta situacions anormals possiblement nocives. A mes a mes, constitueix juntament amb el plaer, un dels principals moduladors de la nostra conducta.
5.2. Receptors sensorials.
Són neurones que estan especialitzades en detectar estímuls nocius. Estan repartits per tot el cos excepte en el cervell i no tenen cap estructura especialitzada. Els nociceptors són terminals nervioses lliures, sense estuctura especialitzada com la resta de receptors somàtics.
En la membrana cel·lular dels nociceptors existeixen diferents tipus de receptors que responen a diferents substancies químiques i a canvis de temperatura.
Existeixen diferents tipus de nocioceptors que codifiquen diferents tipus d’estímuls dolorosos: - Fibres Aδ  VRL1. Tenen axons grans i bastant mielinitzats, això es tradueix amb una rapida transmissió de la informació. Dolor agut.
- Fibres C  VR1 i CMR1. Tenen axons petits i no mielinitzats, és a dir, transmissió lenta. Dolor sord que apareix lentament.
Ex. Quan et pica una abella primer sent el dolor agut i després sents el dolor més sostingut.
Aquestes diferències ens expliquen perquè quan ens pica una abella sentim primer la punxada (tacte, fibres ràpides) i després el dolor Les diferents terminacions nervioses (nocioceptors) contenen diferents tipus de receptors de membrana (VRL1, VR1, CMR1), sensibles a diferents estímuls (segons el tipus de receptor processaran la informació d’una forma o d’una altra).
• Receptors VR1: Receptor Vaniloide1, component de la capsaïcina que fa picants els xiles. Responen al dolor moderat per calor nociu. Son canals iònics. Ex: Sensació de cremada quan mengem picant.
• Receptors CMR1: Sensible a temperatures fresques o inferiors a les normals del cos. Generen dolor moderat.
• VRL1: proteïna similar al receptor vaniloide. Detecta temperatures altes que poden suposar una lesio del teixit, però no es sensible a la capsaïcina. Sembla estar implicat en el dolor agut.
TEMA 2. SENTITS SOMATICS.
5.3. Fisiologia del receptor.
Els nocioceptors son les cèl·lules (neurones) especialitzades en la sensació de dolor. Els estimuls que poden activar els nocioceptors poden ser: - Mecànics: Ex: pressió excessiva, en especial objectes punxeguts.
- Tèrmics: Ex: calor i fred extrems.
- Químics: Ex: pH excessiu, determinats ions o substancies neuroactives, etc.
5.4. Codificació i percepció a les escorces.
SI Component sensorial  Les àrees corticals sensorials somàtiques SI i SII intervenen en el processament dels estímuls dolorosos, de forma similar al SII dels estímuls tàctils. Principalment son importants per localitzar i distingir la intensitat dels estímuls dolorosos.
Component emocional  des del talem s’esta activant informació a altres llocs de l’escorça que no tenen a veure amb el SI i SI. Es a dir, els estímuls dolorosos activen altres regions cerebrals: l’escorça insular anterior i l’escorça cingulada anterior (CCA), que te a veure amb les emocions de tipus fasic.
- Persones poc sensibles al dolor una activació baixa de l’escorça cingulada anterior (dones).
- Persones molt sensibles  molta activació de l’escorça cingulada anterior.
L’escorça insular anterior s’activa selectivament per estímuls nocius però l’escorça cingulada anterior s’activa tant per estímuls nocius com no nocius. Es considera que aquestes 2 escorces, que reben informació del talem medial, son molt importants pels components afectius i reactius del dolor.
Les tècniques de neuroimatge també ens han permès posar de manifest que aquestes regions relacionades amb el component emocional – social s’activen davant del dolor propi i davant del dolor sentit per persones que ens estimem.
En canvi, regions cerebrals del dolor, mes relacionades amb la seva qualitat sensorial, com SI i SII no s’activen davant el dolor o patiment social i/o empàtic.
L’experiència del dolor no es igual que nociocepcio. Podem experimentar dolor sense cap estímul nociceptiu, i a la inversa certes patologies provoquen nocicepcio sense experiència dolorosa.
La relació entre un estímul nociu i la manifestació del dolor depèn de factors com l’excitació, atenció i expectació.
Aquests factors psicològics son influïts per senyals que estableixen el significat de l’estímul i ajuden a determinar una resposta apropiada a l’estímul nociu.
Ex: lesions traumàtiques durant competicions atlètiques o durant una guerra, freqüentment son explicades com poc doloroses, en canvi, les mateixes lesions en altres circumstancies son extremadament doloroses.
En el SNC existeix un sistema que modula els missatges nociceptius: el sistema descendent de l’analgèsia (localitzat al tronc de l’encèfal).
5.5. Modulació del dolor.
La relació entre un estímul nociu i la manifestació de dolor depèn de factors com: l’excitació, atenció i l’expectació. Ex.
Ferida durant la guerra són explicades com menys doloroses que en altres circumstàncies. El SNC esta dotat d’un sistema d’analgèsia, per disminuir el dolor.
Aquest sistema endogen hi han maneres d’activar-lo sense cap substancia.: - Massatge Quan apliquem pressió al lloc on ens hem fet la lesió (si no es molt greu) activem receptors de més baix llindar (tacte) que el que van es activar neurones inhibidores que frenen una mica el sistema espinotalàmic.
- Fer coses que et distreguin, no prestes atenció al dolor i alliberes endorfines.
- Hipnosis, acupuntura, gent que sap relaxar-se, mindfulness poden activar el sistema de l’analgèsia.
- Actitud mental: el component emocional fa que es disminueixi la sensació de dolor.
El sistema endogen descendent implicarà l’alliberació d’opiacis.
TEMA 2. SENTITS SOMATICS.
5.6. Analgèsia.
El sistema descendent de l’analgesia esta localitzat al tronc de l’encefal  vies descendents  modulen la transmissió ascendent de la informació nociceptiva.
...

Comprar Previsualizar