Teoria de la comunicació i la informació (2009)

Apunte Español
Universidad Blanquerna (URL)
Grado Publicidad y Relaciones Públicas - 1º curso
Asignatura TCI
Año del apunte 2009
Páginas 6
Fecha de subida 14/11/2014
Descargas 9
Subido por

Vista previa del texto

I.COMUNICACIÓ I INFORMACIÓ: Comunicació: acte comunicatiu o procés comunicatiu és la unitat mínima de comunicació.
NORBERT WIENER Feedback [retroalimentació, realimentació, reacció]: resposta a una determinada informació, que no hauria existit en absència a aquesta informació original. Aquest efecte o resposta determina l’efecte següent. Aquest concepte de feedback es veu lligat a un altre concepte: Antropia: principi de la termodinàmica que intenta definir una tendència general al desordre. Hi ha un avanç permanent i modifica l’intercanvi de missatges, és l’element fonamental per la vida, per la continuïtat de l’existència.
El que diu Weiner és que el funcionament físic dels individus i el d’algunes màquines electròniques són funcionalment similars (paral·lels).
Planteja: la ciència de la comunicació i el control en animals i màquines (cibernètica) LUDWING VON BERTALANFFY General Sistem Teory Per molt divers o complex que sigui un fenomen, sempre s’hi troba alguna organització. Aquesta pot ser descrita per conceptes o principis. La teoria de sistemes posa èmfasi en les correccions i intercorreccions, veu com els diferents components interactuen. El defineix amb tres principis: 1- independència: tots els elements d’un sistema són interdependents i el sistema és interdependent amb el seu entorn.
2- Totalitat: un sistema és la suma de tots els seus elements.
3- Feedback: diu que un fenomen actua sobre la causa que l’ha produït, la qual actua de nou sobre el fenomen.
MODELS TRANSMISSIUS 1.
Shannon + Weaver 1949 – Teoria Matematica de la Comunicació.
Shannon és el fundador de l’era de les comunicacions electròniques: - aplicació de l’àlgebra booleana als sistemes elèctrics. L’àlgebra booleana (de Boole) és un sistema lògic de 0 -1, on es fa possible la informàtica i la tecnologia digital.
- Importància del concepte antropia, l’explica des de la teoria matemàtica de la informació.
Defineix la comunicació com un procés lineal i com a procés de transmissió de sms.
El seu objectiu és fer un ús eficient dels canals de comunicació: - cable telefònic – telegràfic - ones de ràdio aquest segon objectiu és com calcular i millorar la capacitat que té un canal per transmetre informació.
Senyal: forma física d’un missatge.
Font d’informació: és qui decideix el sms.
Transmissor: el que converteix el sms en senyal, n’hi pot haver diversos. És important la diferència entre l’emès i el rebut.
Receptor: fa l’invers que el transmissor.
Destinació: a qui s’adreça el sms.
Canal Font de soroll: pertorbació afegida al senyal entre el transmissor i el receptor i que no té el seu origen en la font d’informació. 2 tipus: - el tècnic: qualsevol pertorbació física que entra al canal, no només acústica, tb visual..
el semàntic: és fonamental tota distorsió de sentit que té lloc en el procés comunicatiu. És el problema més fonamental en les situacions de crisi.
A partir d’aquest treball es descriuen l’estudi de la comunicació a partir de tres nivells de problemes: 1- Tècnics: problemes que tenen a veure amb quin grau de precisió poden ser transmesos els senyals.
2- Semàntics: amb quin grau de precisió els senyals transmesos porten el sentit desitjat. Són de doble naturalesa: propis del sms i de tipus cultural.
3- Efectivitat: s’ocupen amb quin grau de precisió els sentits rebuts afecten la conducta de la destinació en la direcció desitjada.
2.
Harold Lasswell 1948 – Estructura i Funció de la Comunicació en la Societat hi explica la seva teoria Funcionalista: situa la funció de la comunicació al centre del seu estudi. La base està en els emissors quan emeten un sms sempre tenen la intenció d’obtenir un determinat efecte sobre el receptor, com generar determinades respostes sobre el receptor.
Treballs ens psicologia: - P. Conductista: la base és estímul – respòsta.
- P. Comportamental - P. Behoviovista 1r llibre Psicopatologia i Política 1927 Tècniques de Propaganda durant la Guerra Mundial, les bases del concepte propaganda d’avui dia ho devem a ell.
Propaganda: tècnica per influir sobre el comportament humà manipulant les representacions. No es tracta de controlar les accions sinó persuadir perquè ho vegi com una necessitat.
- - - Propaganda de guerra: o Afavorir l’odi enemic o Preservar l’amistat dels aliats o Preservar amistat i afavorir l’ocupació dels neutrals.
o Desmoralitzar l’enemic.
Després de la segona guerra mundial: o Aplicar-ho a la propaganda política.
Els mitjans de com. tenien 3 funcions: o Control de l’entorn (social...) o Correlació les diferents parts de la societat respecte l’entorn.
o Transmissió de l’herència social de generació en generació.
La forma més adequada de l’acte de com. es respondre a 5 preguntes: Preguntes Respostes Camps d’estudi Lazarfeld + Nixon van afegir dues preguntes més a les 5: - amb quines intencions? - Sota quines circumstàncies? Lasswell no incorpora el Feedback.
3.
George Gerbner Ofereix visió del problema de la comunicació diferent a Lasswell. Estudiós dels efectes de la TV a EE.UU, principal arma cultural.
Destacar-ne dues teories: 1- Cultivation Theory (Teoria Aculturació): diu que la recepció televisiva és una de les activitats que enfoquen la vida de molta gent, fent una certa funció educativa promovent determinats valors, rols socials o visions del món que esdevenen molt comuns (ACULTURACIÓ) a persones que la visualitzen molta estona i amb intensitat. Constatant-se com major és la influència de la TV pitjor visió tenen del món. Això podria originar una tendència paranoica o poruca, que generaria un procés de desconfiança cap a altres persones.
1991 – Cultural Enviroment Movement: per promoure la llibertat, igualtat i diversitat en els mitjans de comunicació. Descriu el procés comunicatiu “Cap una teoria general de la comunicació” Forma del gràfic: dimensió horitzontal – anomenada perceptual o receptiva ja que es tracta de processos de percepció i recepció. I una dimensió vertical – anomenada del significat i control.
La “E” indica un esdeveniment, alguna cosa de la realitat externa que és percebuda per “M”, on pot ser humà animal o màquina.
“E1” és una percepció d’”E” que es fa “M” després d’una selecció. El context conté diversos factors.
El procés de selecció depèn de: si “M” és màquina d’allò que aquesta sap o pot fer, si “M” és humà la selecció depèn dels factors fisiològics i també de qüestions culturals: coneixements i experiències. En el cas humà hi ha més complexitat per la interacció o negació del sentit amb la realitat. Això vol dir que “E” ha d’adquirir sentit per “M”: generar en “M” una atenció. Gerbner parla sobre la relació entre “E1” i “E”: diu que “M” ho pot percebre “E” en tota la seva complexitat.
La segona part de significat i control: Un “S|E” indica un senyal sobre un esdeveniment “E”, un missatge. “M” ha seleccionat dues coses: - una determinada percepció “E1” per fer-ne un missatge - una selecció del mitjà o canal. On intervenen dos factors: accés als canals i control dels mitjans.
Exercici de poder i de control social, fet que també es dóna en la com. interpersonal.
“S|E” indica “S” com a forma de senyal i “E” el contingut del senyal..
Tornant a un procés de percepció i recepció horitzontal: “M” decideix selectivament a qui i com fa disponible el SMS, actua com a comunicador. Al mateix temps “M2” també exerceix com a perceptor un procés de selecció, pot decidir què l’interessa i què no. El sms li arribarà en unes determinades situacions de context que també influiran en el procés de selecció, com també les seves qüestions culturals.
L’”SE1” és la percepció del sms que té “M2”, =ment mai podrà assumir tota la complexitat d’”SE1” Síntesi: - com relacionar el missatge amb la realitat de què parla (SE amb E) - El fet d’explicar el procés comunicatiu com alternança de dues dimensions (perceptiva i receptiva / de significat i control) 2- Mean Worl Syndrome (Síndrome del món Malvat) 4.
Roman Jackobson Lingüista, treballs dins del corrent Estructuralisme Lingüístic 1958 Lingüística i poètica 1960 el publica. En aquest llibre hi apareix el model d’acta de comunicació.
Treballs més destacats: fonètica, neolingüsitca i les afàsies.
Estructuralisme lingüístic: mètode/s d’anàlisi del llenguatge. Tendeix a ser descriptiu. Hi aporta rigor metodològic.
Una altra aportació seva són els processos de selecció i combinació que fem amb el llenguatge. On es produeixen dues combinacions: 1- per contigüitat: Sintagmàtic – té a veure amb la successivitat.
2- Per similitud: Paradigmàtic – té a veure amb la simultaneïtat.
En el camp de la retòrica fa distinció entre: - metàfora: basada en la similitud (base del simbolisme) - matonimia: basada en la continuïtat (base del realisme) l’emissor envia un sms al destinatari, pk sigui operatiu el sms ha de tenir primerament un context al qual fa referència i que el receptor el vulgui entendre.
El sms ha de tenir un codi que sigui comú totalment o parcialment per l’emissor i el receptor (codificador/descodificador) Factor comunicatiu: context Emissor ...
missatge...
receptor (codificador) Contacte (descodificador) codi també hi ha 6 funcions segons el factor comunicatiu predominant: Emotiva...
referencial poètica...
connativa Fàtica Metal·lingüística Ho explica estructuralment i funcionalment, on un acte comunicatiu no només compleix una sola funció.
Aquesta funció ve donada per la inclinació que té el sms en el procés comunicatiu. La funció predominant determina una jerarquia en elles i modifica la intenció de l’acte comunicatiu] Funció referencial: referen o context i té a veure amb els sms que es refereixen a al realitat. Es vincula amb els sms informatius.
Funció emotiva: emissor és la predominant en els sms és l’expressió de l’actitud de l’emissor, respecte d’allò que parla. Interjeccions. Sms d’opinió.
Funció connativa: destinatari, a produir una resposta en el receptor. Vocatius, imperatius. Sms persuasius (publicitat).
Aquestes 3 funcions provenen dels estudis de Bühler i Jakobson n’hi afegeix 3 més. Segons Bühler: - 1a persona (jo) – emotiva · expressiva - 2a persona (tu) – conativa - 3a persona aquell algú alguna cosa que parlem – referencial Funció fàtica: missatges que serveixen per establir, prolongar o interrompre la comunicació. No confondre amb conatius. És la funció més utilitzada socialment. Comú dels sms d’entreteniment.
Funció metalingüistica: sms es centra en el codi. Parla del propi llenguatge. Un altre element: Glossar: poder aclarir de què estem parlant. Important en l’establiment del feedback.
Funció poètica: poesia i literatura. El sms es centra en el sms, on té una doble referència: - té un referent que és la realitat, el context.
- A si mateix (+ important) Els missatges creen el seu propi món.
ESCOLA DE PALO ALTO Investigadors com Paul Watzlawick es centren en la comunicació interpersonal i qüestionen les bases dels models transimissius vistos. Consideren la com. com un sistema. Metàfora orquestra: gran, sense director, ni partitura i mai s’atura. Connecta treballs de J.Biener que s’havien perdut en algun dels models transimissius. Autors de l’escola: 1.
Gregory Bateson Centrat en la interacció humana, proposa premises: 1.
2.
3.
2.
Hi ha una part de les coses que exercim un cert grau d’inconsciència. Fa preguntes: a. Quins senyals enceta’n? b. Quins graus de consciència mostra l’emissor encetant altres senyals sobre aquests? c. L’emissor pot controlar els senyals? d. Se’n pot en recordar? e. Quins senyals percep el receptor? f. Quins senyals sap el receptor que ha rebut? tot el que succeeix posseeix una significació: a. tot allò que passa forma part de l’intercanvi.
b. Res del què passa és perquè sí.
tots els sms contenen explícita o implícitament característiques que corresponen a l’imaginari. 3 premisses inconscients: a. principi de transferència: fenomen habitual que quan és molt accentuat estem davant d’una patologia i afecta a nivells de formalitat, codis, etc.
b. Elements de projecció: A espera que B actuarà com ell (A) ho hauria fet, per tant A pressuposa que B funciona amb codis similars als propis.
c. Identificació: on A modela el seu comportament en funció d’allò que pensa que són els principis de codificació de B.
Paul Watzlawick Constructivisme: corrent del pensament que planteja “tota realitat és invenció, l’únic que sabem de la realitat és el que inventem”.
La realitat es construeix i que les persones exercim un procés de construcció de la realitat, la forgem (noció de la normalitat/anormalitat).
La idea de W. diferenciar realitat de primer ordre: propietats físiques (color, pes...) i una de segon: realitat construïda (sentit, significat, valors...). Ex. L’aigua té una relació amb aprimar.
Concepte de comunicació basat en el concepte d’interacció: sms intercanviats entre persones. Tota interacció és simbòlica implicant un intercanvi de sentits. Per tant quan hi ha dues persones és impossible no comunicar, és necessària la presència d’una segona persona per comunicar. Visió contraposada a la psicoanàlisi freudiana (importància del passat, interior de l’objecte).
Per entendre el comportament d’algú cal situar-lo al seu context à això porta a W. als treballs de la retòrica de Wiener, entenent com un comportament actua. Centrant-se en la teràpia familiar, ja que la unitat familiar funciona com un sistema d’interaccions. Diu que allò que manté un problema és una connexió d’interaccions.
Algunos axiomas exploratorios de la comunicación 1.
2.
1 2 3 4 5 6 3.
4.
5.
no és possible no comunicar-se tota comunicació té un aspecte de contingut i un aspecte racional tal que el segon classifica al primer i és una metacomuicació.
La diferència entre nivell de contingut i relació pot generar acords i desacords. Situacions: Contingut + + # ? Relació + + # + Exemple Demà a les 9 a pl.cat, gràcies per recordar-m’ho.
Hi ha desacord de lloc i no hi és per dir-li.
Opció de maduresa Situació de confusió de nivells (si m’estimessis no em faries això) Algú posa en dubte l’aspecte de contingut per no trencar la relació.
la naturalesa d’una relació depèn de la puntuació de les seqüències de comunicació entre els comunicants.
tot intercanvi hi intervenen codis digitals com analògics.
tots els intercanvis comunicacionals són simètrics (igualtat) o complementaris (desigualtat).
Segons la condició o rol de cada comunicador.
Informació: tècnic, semàntic i efectivitat.
Shanon i Weber Informació: És la mesura de la predictibilitat del senyal. Un senyal pot ser informatiu o redundant. La redundància és contrària a la informació.
Info. és mesurable: la qualitat de la informació és el log2 dels bits que no són ambigus.
Bit: unitat mínima de la informació, dígit binari, és la base de tota tecnologia digital.
Bit redundant: dóna la mateixa informació un i altre. Ex. Taxi.
La info. és una quantitat sumada i implica alguna cosa que s’afegeix el que ja has fet. És per aquest motiu que és important la perspectiva del receptor. Distingir informació de significat: - info. és la suma que ja sabíem - significat és un element cert o no.
La info. d’un sms no és necessari que estigui en ell, també pot estar en el codi, el canal, etc. I el seu valor és un element vinculat a l’interès del receptor sobre el sms.
Normer Wiener Diu que existeix una equiprobabilitat del desordre, respecte del qual un ordre és un fet improbable ja que és l’elecció d’una sola cadena de significats.
A la realitat un ordre estableix un sistema de probabilitat respecte del qual apareix com a improbable tota desviació. Ex. Esteve (I) – steeev (p) – eeestv (p) · Què dóna info. l’ordre o el desordre? 1. el contingut d’un sms ve donat pel seu grau d’organització.
2. la info. és la mesura d’un ordre i la conseqüència, la mesura del desordre.
3. la entropia és l’oposat a la info. (Shanon – Weber) 4. la info. és directament proporcional a la entropia.
Comunicativament tinc informació: quan constitueixo un codi i quan en el codi hi incorporo elements de desordre tensió amb l’ordre de fons.
Codi: repertori d’elements (conjunt disponible) més un sistema de regles: - paradigmàtiques: regles de selecció à dsp d’una Q ve una U.
- Sintagmàtiques: regles de combinació; combinacions adverses i excloses.
IMPORTANT: com més gran és la informació que hem de transmetre, tant més difícil és comunicar-la d’alguna manera; com més clarament comunica un missatge, tant menys informa.
...